divendres, 31 d’octubre del 2008

Aquesta nit la castanyada


Aquests dies de descans forçat originen una feinada a l'hora de contar la jornada. He vist al pobre Rafa Nadal, com es retirava del Masters Series de Paris, per lesió. Tarda de flors i guarniments als familiars de l'altra vida al cementiri. I com no! He fet cap Ascó per veure els atletes entrenant. Avui l'amic Àlex s'ha marcat un superentreno amb ritmes de locos amb Cristian. Aquest té cursa Diumenge a l'Ametlla de mar. Tenim al Xavi (pollo), Gemma, Barbero, Cristian Horta, Xavier Benet, Mikel Farré, Oriol, Ñoño i potser algún Flixanco que altre més disposat a participar de la cursa de 10Km. Cal feliçitar a la family Sànchez i juntament amb la del Xavier Mataró (són pares!!!), per poder comptar amb un nou element a la casa. I com a cloenda, avui sopem a casa Ramón. Tot ha estat accelerat, però segur que hi han recursos per gaudir d'un bon àpat. La imatge d'avui és del carnaval del 2.007, on els Village People, vam visitar la població per pendre part del festival. (No son Carnavals, tot i que... molta penya. aquesta nit va disfressada).

dijous, 30 d’octubre del 2008

Cal desconectar...











Aquesta tarde Emma anava a portar el cotxe a la revisió a Lleida i he decidit anar amb ella. El mano tenia feina i per tant calia cuidar a la cunyadeta. Tombat per casa donant voltes i voltes no trauria res de profit. I ho dic en majúscules, ja que no puc estar aturat ni una milèssima de segon. Hem voltat per el Jardiland, i curiosament, he trobat quatre paios, encara més ensopits que jo (1a foto). Més tard hem fet cap al carrer Major i allí hem topat casualment amb la reina de la zona. La Gemma, au pues Albi, a cuidar les dones, que els seus respectius estan molt ocupats. Com gairebé sempre, fem gasto i cap al parking a buscar el cotxe. Barça-Panathinaikos a les 20:30h, cap a casa que falta gent. El tema virus, sembla que va millor, però caldrà esperar uns dies més. Poc a poc faig millor cara i si no és possible, solsament cal posar-te entre mig de dos guapes. Ep! funciona nois, funciona...

dimecres, 29 d’octubre del 2008

6 dies sense running!!!


Veient que aquest molest mal de gola i comprovant que el cos no avança, hem decidit anar al CAP i que el metge digo la seva. 6 dies sense anar a correr, evitar corrents d'aire i fer bondad. Canvi de tractament i passem a la droga pura; l'antibiòtic. Au pues, mal rotllo nois, cap a la farmàcia i poca cosa més. Sort que havia quedat amb Ñoño, i encara he anat a veure als col.legues d'Ascó de l'atletisme. Salutacions, records i un parell de rialles. Són uns cracks! Que si vendràs al cross de ..., que si la mitja del Vendrell, la milla urbana del Perelló. Uff, ara per ara, no tinc idea, però puc assegurar al personal que això d'esperar i tenir paciència no lliga precissament amb la meva capacitat. Per cert, algú té idea d'on venent dosis de paciència? Sort del arxiu de fotos que ens desperta les sensacions i ens fa sentir "vius". Una tarda de la temporada passada; Àlex, Camil, Robert i jo vam fer un running de la Fonteta fins Fontcalda per asfalt i tornar per camí. Una gran jornada!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Això va tot igual!

Avui dia de pluja fina, gens de sol i frescoreta durant tot el dia. La gola, el seu virus dels trons i jo mateix, inaguantables. No progressem ni a la de 4. Dolor de gola, 4art dia seguit aturat, sense fer activitat física. I per al "colmo", els meus pares estàn igual. Au pués, ja tenim el Corte Inglés dels bacteris a casa. Precissament, aquest matí ha arribat el Triptic de la 17a Mitja Marató de Tarragona (30de novembre), amb el format d'inscripció per no perdre temps ... Isidroooo, t'apunto a la mitja de Tarragona? I tot pinxo diu: Carlos, conec millor que tú Tarragona, no es perdrie tun pare per allí. I acabe dient: Que donen noi? És un fora de serie. Aquest home, és capaç de venir a correr, sencillament perquè a l'acabar, li donen una bossa. Així que ... com avui el "jefe" ha posat el toc de rialla al tema, el farem sortir a la foto. IV Cursa Popular 2.008 d'Ascó, Isidro gairebé fa podium, la tàctica de la cursa , li va impedir. Llàstima papa, una mica més i la mínima per a Pekin!!!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Continuació del "fato" amb el virus


Després de repassar una i altra vegada els rellotges de la casa, hem sigut puntuals i a les 7:55h sortim de casa direcció feina. Boirada del 15 i una frescor del temps més habitual a les dates actuals. Seguint les instruccions del metge bondad i tranquil.litat (que collons deu ser això de la tranquil.litat?). És a dir, quiet, re de trotar i corrents d'aire. La gola va fent, (a 8 min. el km!!!), avança molt poc a poc i encara fot mal. La veu dobla com la de Shakira i en prou feines puc parlar una estoneta (i ja és dir...). Avui aprofitarem per presentar els amics del 71 (famosos i tot), ja que malgrat un d'ells està aturat, els altres no paren. Per una banda tenim a l'Àlex (Trepa), el posem el primer perquè sempre vol anar davant. Va provar de jove el món del futbol i tennis, però ... va passar-se al ciclisme. Gairebé mig semiprofessional dels pedals. Més tard va tirar-se al monte, per descobrir l'escalada i a partir d'aquest moment ho fa tot a l'hora. Més de 20 mitjes maratons, un bon grapat de curses de muntanya, maratons de tot tipus, proves de bike, ciclisme, ciclocross, raids i en l'actualitat un finisher d' una Ironcat. Tenim un punt de vista molt similar a l'hora de veure certs aspectes d'aquest entorn. Molts cops ens deixem el cap a la primera volta i després ... .A més va fer rem a l'igual que la gran majoria dels del 71 de la secta-esportiva. Un altre és Joan Bagés (Pantani), un Tom Sawyer del barri, va destacar com a fondiste de molt jove. Sempre ha estat fent de tot, fins i tot, patins de linea. Amb ell vaig xafar el monte per primer cop. Gran ciclista, ha competit per gairebé tot l'estat. Va fer la Copa Orbea Extrem, Circuit de duatlons i triatlons de muntanya (inclou l'esquí de fons). També porta un munt de kms a les seves cames, curses de muntanya, maratons, mitjes, i tot allò on el cos presenta les seves credencials per patir (arquitecte del sempre patint). Ah! També va remar. Ramón Buera (el TT o Ramonet), aquest va començar més tard. Va ser futbolista de jove, un extrem-lateral ràpid. Ja fa uns anys va involucrar-se en el paradís de la bici. Ha competit en curses com la Quebrantahuesos i altres. És un personatge constant, fidel als guions de treball, on la disciplina forma part dins els seus manaments. Té soltura en diferents esports i gairebé sempre ha estat curtint-se el seu físic amb la finalitat d'un objectiu. Jose Antonio Rius (Ñoño), una llegenda del futbol flixanco. Sempre el recordo com aquell futbolista que era capaç de recuperar una pilota, fins i tot, als quatre camins. Portent físic, gran saltador d'alçada. Fa un temps va obsesiornar-se per poder ser un nou finisher d'una Ironman. Ja porta uns mesos d'entrenament exclussiu per la gesta i no dubteu, que pot assolir-lo. Rem? Sí, desde remador, entrenador, president, aquest menys de pescador, ho ha fet tot al riu. David García (Deivid), ell i el seu germà, són els mites de l'equilibri de l'esport. Tot ha d'anar clavat, constant, disciplinat, treballador, meticulós. Ha estat capaç d'aglutinar totes aquestes qualitats més de 23 anys en el món del Rem. Sen's dubte el seu hàbitat natural. També ha fet de les seves en el running amb mitjes maratons. Va jugar al hockey i fins i tot al tennis. Aquests són els meus "compis" del 71, la tribu, tots uns malalts d'una forma o una altra en les diferentes modalitats esportives. Ara pot entendre's el per que faig running, tinc una bici i m'agrada conviure amb les sensacions de patiment, fent allò que més trobo a faltar en aquests moments. Aquests dies , tinc un "fato" ( li deiem així, quan dos es fotien osties al patí del col.legi), una cursa amb el virus maleït. I amics, puc assegurar que és més dur que fer 30 kms en un entrenament.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Aquesta gola, aquesta gola...


Això no avança, ja portem uns quants dies amb el tema de la gola i r que r. Val dir, que estic fent bondat. Ahir sopar a casa Ramón, sense tastar alcohol, no xafar ambients carregats de fum i a fer nones molt d'hora. Durant el matí; anar a fer un tomb per el mas amb els amics Charly i Bulma i dinar a casa Àlex-Cristina-Emma. La resta de la tarda tombat, tapat i emprenyat com una mona. Quins "celos" al topar amb Cristian Horta i Barbero aquest matí, un cop tornaven de trotar una estona. Sort d'ahir al vespre que vam riure una mica i vam poder aparcar el tema inactivitat a un racó. També pendents de Pantani i Xavier Benet, que avui prenient part a una megacafrada de duatló a Calatayud (mireu les fotos, mireu , son al sempre patint). Au pués, ja hi som! Demà al cole i d'aquí no gaire a la piltra, jo la gola i la maré que la va parir!!!

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Descans, per obligació


Dissabte de relax. La nit anterior la gola ha tornat a fer de les seves, irritació de locos i torne'm a trucar al Dr. Buera. Dia de repòs semiabsolut, estic de guardia i toca fer un tomb per la depu. Tenia concertat amb l'amic Ramón anar amb bici, però millor deixar-ho per un altre dia. També Rafa prohibeix qualsevol tipus de pràctica esportiva, així que de bon matí, a comprar la premsa. Sport Life, el mundo deportivo, les motos del Gran Premi d'Europa i fins i tot Cocodrilo Dundee II, arguments per no caure en un món de l 'avorriment. Deu ni do Albi! Al tard he fet cap al Pavelló per veure al compi de feina Martos. Partit de futbol sala enfront al Gandesa. I d'aquí una estona a sopar a casa Ramón. Si tenim sort, no menjarem cuina mexicana. Sinó ... pobreta gola!!! Algú coneix el personatge de la foto del banyador taronja?, fa molt de temps que no aparèix per enlloc.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Tornem a trotar

Aquesta tarda hem tornat a trotar després de fer-ho per últim cop el passat diumenge. Un bon sol tornava a deleitar el dia, lleugerament el cerç ens saludava, tot era ideal per mirar d'extraure el bacteri aquest, per algún que altre porus del cos. Solsament la gola donar senyals d'intranquil.litat, la resta de l'organisme, va responent. Circuit mixte de terra-asfalt, desnivell irregular (trenca-cames), 14,89 kms totals en 1h 16' 24''. Frec. Card. Mitja de 151 ppm i frec. Car. Màx. 172 ppm, a un ritme de 5' 8''/km de mitja. Sensacions bones, no hi havia per enlloc pesadesa a les cames, tot i trobar-me diferent amb el ritme que portava. De totes formes, aquest ritme de Huapacha Combo ha estat l'exàmen més oportú per comprovar l'estat actual. Estiraments corresponents, series d'abdominals i demà veurem com tenim el negoci. Posem un video del Baby Can I Hold You de la Tracy (la gran cantautora yanki), acompanya del Sr Pavarotti en un concert de caire benèfic, amb l'actuació dels amics d'aquest tenor l'any 2.000 a Itàlia.
Tracy Chapman & Luciano Pavarotti

dijous, 23 d’octubre del 2008

"GELOCATIL" un bon amic


Feia temps no recordava això d'estar malalt. Ahir ja vam comentar que el cuerpo no estava per històries. I se'ns dubte no va trigar en aparèixer el conjunt dels símptomes d'una afecció vírica. Dolor generalitzat del cos, fins les celles. Mal estar, sensació de fred, mans gelades i poca gana. A la nit la gola no savia si treure-la a passejar i fins i tot vaig dormir amb pijama. Un "chute" de Gelocatil cada 6h i paciència. Segons el metge, aquest procés dura unes 48h i després poc a poc retornarem a la calma. Que deu l'escolto, que si no ... jo no se que fotre. Au pues, festa una altra vegada. Tota la tarda per casa tombat i fent sofing. Rememorar moments del passat i aprofitant el moment, us penjo una foto de l'últim equip senior del Mòra que vaig tenir l'oportunitat d'entrenar. Falten Sisco Segura i Jordi Ribes. Aquest fou l'equip que va assolir l'ascens a la 3a catalana. Un autèntic equipaç tan humànament com esportivament parlant. Veieu que passa, quan un està parat? Ens fotem tontorrons.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Repòs Total


Deu meu quin canvi! Ahir calor a totes hores i avui la meteo fot un canvi de 180º. Sembla ser que hi ha alguna cosa que ronda per el cuerpo. M'he fot mal tot i sento un constipat proper a la meva persona. Els 45' de trote de l'entrenament d'avui, han estat cancel.lats per millors moments. A saber, si la bici, el tennis o la mitja m'han passat factura. Resultat final; no fotre ré. Potser si estic més pinxo, faré cap a l'Escala i veure als nens de Guardiola per el C+. De moment a portar-nos bé i demà ... el temps ho dirà.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Partidet de tennis

Com gairebé sempre, estic pitjor a les 48h que a les 24h, després d'una mitja o similar. Tinc les cames molt pesades i ho he reafirmat un cop feia desplaçaments per la pista de tennis. Fa temps tenia un partit pendent amb la Rosa Martínez i finalment hem pogut jugar avui. Exercicis de gimnàstica, series d'abdominals i els estiraments recuperadors. Per cert, tenim al "quinto" d'Abel lesionat. Possible trencament del tendó d'Aquil.les (uf, com el Koeman!!!), en un incident domèstic. L'haurem de mimar entre tots que les festes i celebracions no són el mateix sense el "lider" fotent merder, i se'ns fa estrany no veure'l darrera la barra de l'Escala. Recupera't ràpid mamó!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

No hi han agulletes!!!

Seguint les instruccions del Mister, avui calia estirar les cames i la millor forma era fer un vol amb la bici. Xavi ha aparegut pel poble i mira per on, ja tenia algú de compi per fer rodar la Bianchi i aprofitar per fer safareig una estona. Flix-Bovera, 33,84 kms totals a una mitja de 26 kms/h, Fr.card mitja 121 ppm i Fr. card màx. 160. 1h 18'10''. Potser massa ràpid tenint en compte el "tute" d'ahir, però la resta tot normal. Les sensacions del "cuerpo", són prou bones. Alguna petita sobrecàrrega a l'aixeca'm del llit..., tot i a mida que avançava el dia, m'he recuperat bastant bé. Trepa i Ñoño, frescos com a roses, són uns artistes! Pantani, segurament millor del que pensem (aquest ahir va patir el seu via crucis per la duatló del Puigmal). I com molt bé diu algú ... "aquestos del 71... són uns cracks". Potser encara ens ho haurem de creure-ho i tot!!!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Mitja Marató de Mollerussa


Ui les cames! Benvolguts amics; desprès d'una estoneta de reflexió, toca escriure la crònica de la 1a mitja de la temporada. Avui he tingut una prèvia més equilibrada que de costúm (no vaig sortir la nit anterior, he dormit mitllor que les altres vegades i he esmorzat més de l'habitual en aquests casos). Potser ha estat la vegada amb menys nervis. Però ... Amb puntualitat britànica he anat a buscar a Ñoño, Trepa i ens hem trobat amb el mister i l'Àngels. Dos rialles, una abraçada i cap a Mollerussa. Temperatura idílica per a una mitja, ni fred ni calor. Ambient enriquidor amb força participació i fins i tot moltes dones (algo poc habitual dins les meves anteriors participacions). Tret de sortida i rumbo a l'asfalt. Trepa ja anava davant abans de sortir, jo uns metres més darrera i Ñoño, tancava el pelotón flixanco (és molt control.lador). Els primers kms tot molt bé, les pulsacions més altes de l'habitual (el ritme que portava no corresponia al meu patró). Durant uns kms vaig portar la llebre d'1h 24' al clatell i aquest fet fou tant surrealiste com coherent. Trepa el veia al davant, tot i ser prohibitiu intentar agafar-lo. Al punt intermig passo amb un temps de 44'18''. Un registre esperançador i optimista. Però a partir d'aquells moments, quan un desnivell mínim amb cert vent en contra va donar-me les dosi suficients per deteriorar-me i malmetrem en els últims kms. El temps final 1h 33'39'' (57'' menys que l'edició passada), el 129 de la classificació general dels 489 acabats finalment. Sincerament pensava fer-ho mitllor. Però és cert, que el treball fet fins ara no era l'adequat com per fer tiempazo. De totes formes va fer-se molt llarg. Trepa va aturar el rellotge en 1h 31'29'' el 110 i Ñoño 1h 41'55'' el 263. Recollida d'obsequis, Aquarius per la vena i a la dutxa que Manoli té una macarrons que xiulen cridant la meva presència. Propera vegada, caldrà treballar més. Avui la realitat ens ha calibrat una mica.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Ñoño, Trepa i Colibri; fan bondat!

Dia de plugims durant tota la jornada. De l'entrenament previst per dia d'avui re de re. Una mica tocat de cames i braços fruit del tema bici d'ahir, però res important. Tasques domèstiques i Tv (tennis de Rafa-Simon). Ah, també hem jugat amb Emma a mestres i alumnes ... La filla d'Àlex i Cristina era la profe i jo el conillet d'indies que atenia les ordres de forma obedient... Un parell de trucades i tots llestos. Demà a les 8:25h os passo a buscar, ok?

divendres, 17 d’octubre del 2008

Després de berenar a pedalar!


Temps de 5 estrelles per a la pràctica de l'esport. Avui tocava descans, i convenia, estirar les potes. Amb el company Pau, hem anat amb les Bianchi fins Bovera i d'allí cap a casa. Totals: 34,30 kms en 1h 27' 14'', ritme de 23,6km/h i Fr. card. mitja de 111 ppm, card. màx. 154 ppm (Pau m'ha tret els colors a les últimes rampes...). En acabar certes molèsties a les cervicals i típic formigueig als braços (suposo que es tracta de la falta de costúm). D'aquí una estoneta cap a la Social. Toca sopar de quintos, tot i ser pocs, però omplirem la panxa.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Ja falta poc!!!

Dia típic d'estiuet de Sant Martí. Calor i fins i tot xafogor. 27º a les 17:45h un 16 d' octubre... Deu ni do! Trote d'avui de 55'19'' de la depuradora fins km 6 de Bovera i mitja volta. Ritme de 4'34''/km a Fr.card.mitja de 154 ppm i una màx. de 162 ppm. Total 12,10 kms per al magatzem de treball runner. Muscularment prou bé, mentalment, quan es pot pensar, és un calvari. Justament abans de donar la mitja volta, aparèix un flash dient: que collons fas corrent? Molt dur aixó de sortir tot sol i no petar la xerrada amb ningú. I per els postres; gairebé no passa ningú. L'únic el Sr Mur (sen's dubte un dels ciclistes flixancos, que més kms pot aglutinar en un any a les seves cames). En acabar el run, els exercicis clàssics de gimnàstica i per posar fí al tema ... cap a la dutxa. La feina està feta. Dissabte reactivar el "cuerpo" amb estímuls suaus i diumenge cap a Mollerussa.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Entrenament hombre lobo


Avui hem portat un dia de bòlit. Per una banda la feina i per una altra la visita a Caspe. Tornàvem al poble a les 20:15h. Bambes, roba de trotar i xiu xiu xiu ... cap al monte. Nit de lluna plena, tot i ser necessari el frontal. Itinerari mixte; Casa-Bassa-Mas de Julio- Mas de Pau-Bassa-Semàfors-Poliesportiu. Distància; 6,73 kms, 31'41'' a ritme de 4'42''/km, fr. card mitja 154 ppm i fr.card màx. 168. Sensacions normals, aquest ritme pot aguantar-se i més no veient per on pujo. El que pot arribar a fer el "tarro".

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Entrenament d'avui


Després de la jornada del passat diumenge (no vam tenir les millors sensacions de la vida...) i d'un dia de descans (dilluns), avui tocava suar de debò. Carrera contínua de 50' aprox. , el format era de 15' a ritme 4'45''-4'50'' i anar incrementant fins a fer els últims 23' a av 168-170 ppm. L'itinerari, un clàssic, de la depuradora fins al km 6 direcció Bovera i tornar (evidenment costa avall la m... corre!!!). Els totals; 11,73 km, 50'23'', ritme mig 4'17'', fr card mitja 163 ppm i fr card màx. 178 ppm. Aquest era l'últim entreno fort abans de Mollerussa.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Pollo & Colibri

Algunes aventures...

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Inici del bloc

Bé, després d'haver-ho rumiat una mica, m'he decidit a fer un bloc. A veure si me'n surto.