dimarts, 31 de juliol del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 22ºC. Tenim instal.lada la mateixa tipologia de temps dels darrers dies. Estabilitat en un dia de sol i Garbinada de component notable. Aquesta és l'encarregada de posar ordre al termòmetre i evitar cert paràmetre fora gràfica. Fa calor i encara en farà molta més. El Juliol al sac i l'Agost trucant a la porta. Aprofitem per no deixar de banda a la natació. 1000 mtrs en total a ritme suau, sense incrementar ritmes ni trobar fatigues. Avui descans de trotar, tot i recuperar una mica el tennis que el tenim abandonat totalment. Avui un video de la desfeta aquàtica increïble entre USA and France.



dilluns, 30 de juliol del 2012




Màxima de 31ºC i mínima de 21ºC. Un matí amb dubtes veient un cel no massa definit. Tot canvia a partir del migdia, on un sol esplèndid va avançant-se davant les nuvolades. La Garbinada segueix i la xafogor continua amb ganes.  Tornem al món dels runners que darrerament teniem abandonat. El curset de natació va finalitzar la setmana passada amb molt bona impressió. Ara toca fer lloc a la gambada. Una activitat que ens produeix certa estranyesa veient el lluny on som. Anem altíssims de cardio i malmetuts de contractures. Sembla mentida com pot dormir-se un cos amb tant sols 15 dies. Avui l'escenari d'entrenaments es ven diferent. Ens anem a Sant Llorenç de Montgai per fer un Run envoltant aquest llac magnífic a un cop de pedra de casa. Una mica més de 8 kms per terreny molt irregular i amb una calor extrema. Els ritmes han estat molt lents. Tampoc no podia anar a massa velocitat, però ha estat un treball excel.lent. Un banyet per tancar jornada  dins el riu i cap a l'Aquarius guanyat.

diumenge, 29 de juliol del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 18ºC. Diumenge de sol total. Una mica de Garbinada s'encarregava de tenir controlat el termòmetre. El cel és net, clar, polit amb una tonalitat purament d'un blau precís. El dia ha començat a cop de guitarra. Aquella pista de la Unió Social era un lloc esplèndid, gairebé perfecte per sentir les arts d'un bon grapat de músics locals. Retirem tard, ja ni ens enrecordavem de veure un rellotge marcant aquells dígits. La companyia ho requeria, feia molt de temps no coincidiem amb aquest  conjunt de bons amics difícils per coincidir davant unes notes de rock. Anem una mica a deshores. Aquests ritmes són desconeguts i ens premien anar petats per tot arreu. Avui 1000 mtrs de natació amb unes sèries ràpides i unes repeticions de braça. Al tard convocatòria amb el Trio. Ferran, el nen i el menda. Quin munt de temps, també, sense anar a fer gambades! 9,02 kms totals per Sebes amb lleugera progressió per anar a ritme de 4'54''/km amb 166 ppm de mitja en 44'16''. Deu ni do amb les sensacions! El món de l'aigua ens transforma completament. 15 dies sense posar-nos unes sabatilles per trotar; no ens deixen indiferent. El ritme el trobem incòmode amb ganes. No hi ha feeeling per enlloc i feina rai per seguir l'estela de Ferran. La foto ens mostra el molt pit de guatlla que aglutina el sector galgo del poble.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 19ºC. Inestabilitat a tope, tot i no tenir aiguats torrencials ni inundacions. A primeres hores del matí i fins migdia el sol regnava per un cel nítid. A partir de la tarda ha estat quan les nuvolades prenien una marxa de locos. La Garbinada pentinava atmosfera amb gotes despistades que no arribaven ni a pluja. Descans total d'activitat. Ens toca fartrullada amb excés de proteïna passada per barbacoa. Ja tocava després d'un munt de temps sense sentir irritació de fart dins l'estomac amb pura essència a la brasa. No massa temps per res més. Comprovar les habilitats dels esportistes en els Jocs davant el calaix més esportista del dia. Avui un video del James Blunt amb el tema Carry You Home.

divendres, 27 de juliol del 2012

 Ens falta el "turmix" del Xavi, però un terrestre ha suplit la seva persona per sortir a la foto. 
Màxima de 35ºC i mínima de 20ºC. Continuem amb la teranyina que va tapant el cel. El sol és al darrera apretant tot el que pot, malgrat no tenir sort. Fins i tot, un minúscul plugim feia acte de presència abans del migdia. Tenim vent de component variable, però imposant-se la Garbinada. Darrer dia de curset de natació. Aquesta mena de classe de tecnificació dirigida pel mestre Enric. Alumnes com: el Xavi (un maquinot del triatló), l'Amadeu (nadador de gran calitat), Trepa (experimentat en tot allò de patir) i un servidor (el típic mamó d'alumne que va posant a prova la paciència del mestre) . 4 setmanes intenses d'activitat dins l'aigua. Hem estat fidels, acudint a la totalitat dels dies. El xicot de Canet s'ha currat un curs molt digne. Ha estat capaç de posar aquella creativitat especial per fer-nos disfrutar i com a mínim ... de trobar una mica aquest feeling sobrenatural amb l'aigua. Ens ha reapretat tots els cargols del cos traient el màxim rendiment. I per a postres ens anem cap a casa amb aquells braços, espatlles i altres malmetuts de tanta canya. Un veritable crack, aquest Enric! 1050 mtrs per donar com a finalitzat el curs d'enguany. Avui invertit en sèries més curtes i plenes d'explossivitat. Dignes pels peixos terrestres d'espatlles amples i envergadures infinites. L'any vinent tornarem i si tenim el "rastes" millor!!! Enhorabona Enric per fer-nos disfrutar, fins i tot dins l'aigua.

dijous, 26 de juliol del 2012

Màxima de 34ºC i mínima de 21ºC. La xafogor oblidada torna pel terme per dir la seva. Retorn de l 'índex de humitat alt i captar una sensació de calor molt més significativa. El cel amb aquella pigmentació  de polseguera on a l'infinit pot divisar-se nuvolades amenaçadores. Tenim sol i vent més fort. Més del mateix pel que fa al tema activitat física. Penúltima jornada de natació del mestre Enric. Seguint amb el protocol setmanal ... 2000 mtrs més en total. Avui un pel heavy's. Per un cantó; jo vaig tou de; pit, braços i espatlles. La prova més contundent ha estat a l'hora de fer flexions de braços. Un veritable drama veint la impossibilitat de dur a terme les repeticions anunciades. Així que directe a l'aigua per fer un escalfament i els blocs de sèries llargues per anar pendent del crono i poder entrar en registres. Sincerament; molt i molt dur!

dimecres, 25 de juliol del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 21ºC. Tenim vents canviants. Una calitja típica de les nostres terres derivant una calor característica pel grau de humitat. El sol és present i el cel és mig enteranyinat. Més natació i més aigua. Aquest cop l'entrenament és més assumible. Les sèries llargues van posant treball a espatlles i braços. Tant sols uns llargs a tot gas, tot i ser 4 repeticions. Cada vegada anem patint més per poder acabar amb la feina. Notem certa fatiga en tot el conjunt muscular. I sort que els complements  ens agilitzen l'esforç. 2000 mtrs totals de direcció: Made in Rastes. Avui un directe de l'Adele amb un parell de temes top.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 17ºC. Sembla ser que estem en aquella dinàmica de calma. Un estiu que se les prometia amb unes calorades espectaculars ... i de sobte ... tot canvia. Tenim un temps agradable, sense patir suades saharianes. També tenim vent, cel enteranyinat de núvols prims i sol. Curset de natació de nou i sessió per la posteritat. L'Enric no ens estima massa, ja que es treu de la màniga un entrenament de locos. 2000 mtrs totals combinant sèries curtes i llargues. Afegint flexions de braços amb pura essència marine. Amb prou feines sortim vius de l'aigua i directes a la captura d'una tal Nevera. Uff! ens queden 3 dies més de patiment i mal de braços. 

dilluns, 23 de juliol del 2012

Màxima de 30ºC i mínima de 16ºC. No tenim una estabilitat evident. A primeres hores del dia el cel era net, malgrat tenir una temperatura fresqueta. A partir del migdia el vent s'aixecava i bufava amb força. No tenim calor, però tampoc cal posar-se jaqueta de plomes. Encetem la darrera setmana del curset de natació. Tenim a l'Enric prou recuperat de la desfeta de la Travessa i amb ganes de donar-nos canya. Aquesta vegada un entrenament dels durillos. Sèries de treball sense massa recuperació i apretant en progressió per posar marxes. 2000 mtrs totals, sense respir possible, però lluny de fer-se llarg. Tenim bones sensacions, després d'anar amb peus de plom pel tute de la paraigua del dissabte. La foto pel guanyador del Tour 2012. Malgrat la crítica ciclista ... un lider molt jefe!
  

diumenge, 22 de juliol del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 17ºC. El matí era un conjunt de dubtes. Un cel teranyinós no permetia tenir massa clar com afrontariem el dia. Poc a poc el sol es feia lloc i ha estat a partir de la tarda quan s'establert definitivament. Una mica de respir en quan a temperatures, on la fresqueta matinal era agraïda. Un Diumenge d'aquells de descans total. Anem una mica pinxos d'espatlles i carregats de cames. Tanta remada  a tota velocitat i fent de xofer ... han passat rebut al cos. Avui no farem piscines i menys, encara, kms de run. Mirarem de recuperar ànima i demà tornarem a les braçades del mestre, si encara és viu. Avui un video d'un bon grapat de músics fent música. El Mark Knopfler dirigint el ritme amb la seva guitarra màgica. l'Sting posant veu potenta, Eric Clapton guarnint acords a cop de genialitat i el Phil Collins oferint un recital de percussió amb la bateria inclosa.

  

dissabte, 21 de juliol del 2012

El "rastes"en acció amb un riu endimoniat. 

Tortosa al fons.


Quin equip!

Aïda sortint de l'Aigua.

Ambient de luxe.
Màxima de 32ºC i mínima de 18ºC. S'aixeca el dia amb una mica més de frescor. El cel enteranyinat va obrint pas al sol per conquerir l'espai i posar lluentor a la jornada. Bufa una mica de Cerç, tot i no passar a la història. Un matí amunt i avall, tot i trobar un racó per fer els deures. 1000 mtrs suaus de natació per soltar una mica i directes al plat. Anem a cop de pito, la intenció és portar els nadadors al seu destí per participar a l'11ª Travessa Baixada del Renaixement, nadant pel Riu Ebre de Xerta a Tortosa. És cert que van estar temptats per participar, però finalment no ens vam veure amb massa cor per sumar-nos a la grupetta. A darrera hora se'ns complica tot per motius laborals i s'espatlla la logística inicial. Ens perdem la sortida dels valents dels Xavi, Enric, Guille i l'Aïda. Quina llàstima nois! Arribem amb 3/4h de retard, tenim una paraigua llogada, on la Irene ens anima a sortir a tota velocitat per trobar-nos amb els aquàtics riu avall. Com a company d'expedició tenim l' incombustible del nen. Gairebé sempre l'enganyo i avui no ha estat una excepció. L'Àlex, mai a la vida havia pujat a una embarcació d'aquestes. Amb prou feines tenia entés que era un rem i per que servia (el tenia davant i m'ha deixat xopet a més no poder). Així que ja ens veieu dins la nau de dues places a tot drap riu avall a la captura dels companys amb més dificultat de la prevista. L'aigua del riu està increïblement neta. No hi ha massa corrent i fins i tot entra vent a la contra que remou aigües . Un plus negatiu que segurament afectarà als màquines de la Travessa. Portem un bon grapat de palades sense respir i no veiem a ningú. La tripulació  ens comença a fallar, pràcticament no hi han piles de recanvi i feina rai per arribar a bon port. Per fí podem visualitzar el darrer de la cursa a l'infinit. Això ens dona motivació, després de 45' bons sols com a mussols, trencant la calma a cop de brams dirigits al "marinerito" de pacotilla, ja ja ja. Trobem a l'Aïda  fent un descans juntament amb el seu company el Franc, que també decideix acompanyar-la amb la paraigua. Està prou sencera, valenta i forta; una salutació i un: venga Aïda que això és teu!  Després d'uns minuts l' Enric el veient nadant al costat del Guille. Un parell de brams per tots dos i una mica d'avituallament que els facilitem. El Mister està agobiat, amargat i fins els ous d' algues i aigua dolça. De totes maneres la seva mirada fot un canvi de troca. Veure la paraigua, l'origina recuperar la motivació. No les tenia totes amb aquesta aventura inhumana. Per aquest mateix motiu vam decidir fer-li costat i mirar de suavitzar tensió. Molts dels meus companys de fatigues han contribuït de la mateixa manera en una altre tipus de format i sempre, sempre ho he valorat moltíssim. La travessa continua, cal buscar els llocs de corrent més favorable i buscar la traça més neta per guiar aquest parell. A cop de patiment, tremolins i   orgull, els nostres nadadors poden veure al fons Tortosa. El Xavi ja deu ser fora l'aigua. Aquest maquinot està finet i el ritme que ell té és impossible per molts. 2h27'33'' pel Morenc, 2h48'1'' pel Guille, 2h48'49'' per l'Enric i 3h5'32'' per Aïda. La Meta és respira caliu nadador. Aquells animalots d'espatlles quilomètriques i envergadures importants. Quina currada per tots! Això de la natació és un món a banda. Tens dues feines a l'hora. Nadar i mirar de no afonar-te. L'Enric tenia més feina que ningú. Aquest de Canet és un peix d'aigua salada. Poc coneixedor: d'algues, silurs, aigua dolça i cafrades sense control. El Guille, un prodigui total. Una calitat increïble en les seves braçades dignes d'un veritable nadador. L'Aïda, és valenta com a ningú. 3h dins el riu de la flixanca més aquàtica. I el Xavi? menció a part per ell. El vam deixar de banda per tenir la seguretat que  aquest està a una altra lliga. No necessita a ningú. 300 kms dins a l'aigua d'entrenament en la present temporada. Un esportista que va partir de Zero dins l'àmbit de l'aigua. La seva capacitat de treball, el seu sacrifici i la voluntat que l'envolta l'han guiat a ser el que veritablement és. Un dels millors esportistes de la zona sense deixar de banda el conjunt d'entrebancs sorgits per les lesions. Una abraçada sincera, ja que per tu, aquest repte era molt important Xavi. Ep! No ens deixarem al nen. Un cop tornavem al poble dins el cotxe podia percebre moltes coses a l'hora. Aquest jove sempre el tens per tot el que convé. Va patir allò que no pot explicar-se amb un rem a les seves mans. Les butllofes eren l'herència de l'event. La son que el sacsejava deixant-lo OFF dins els vehicle amb una veu sense força reclamant descans. Quin orgull compartir tarda amb tots vosaltres amics. L'any vinent tornem, oi? 

divendres, 20 de juliol del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 20ºC. Temps de sol, calor i poc vent. Tot seguint la mateixa tònica. Temps d'estiu amb els ingredients estivals requerits per un període vacacional. Possiblement algun petit canvi a la vista, però res significatiu. Nosaltres disposats a no perdre fil dins de l'aigua. Curset de nou per tancar la setmana amb cinc dies continuats.Avui som més colla i el caliu es respira diferent. 1500 mtrs totals amb varietat d'exercicis. Continuem amb aquell treball acumulat de braços i pit, però encara anem fent milles. Avui video dels Creedence  Clearwater Revival amb la cançó Have You Ever Seen The Rain? Un tema llançat l'any 1970 escrit pel John Fogerty. Especulacions del món de la crítica anuncien que pot tractar-se d'un fons d'inspiració sobre la Guerra del Vietnam.

dijous, 19 de juliol del 2012

Màxima de 36ºC i mínima de 19ºC. No hi ha treva per la calor. Tot continua en la mateixa linea, malgrat no superar registres com els d'ahir. La Garbinada és més notable i sort d'ella. El cel és clar, net de núvols i amb un sol potent xuclant tot el que troba pel davant.  Tornem a la rutina. Tornem a l'aigua. Tornem a les ordres del "rastes". Avui una mica més de tranqui's que anem petats d'espatlles i pit. Dediquem una estona al video, per allò de poder corregir errades, un cop anem nedant. Deu ni do! Probablement ni un documental podria solucionar el més mínim. Uns 900 mrts de compliment, sense sèries ni elements de dificultat. Un treball agraït i miraculós per poder regenar poc a poc un cos no massa aquàtic.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Màxima de 40ºC i mínima de 17ºC. Això apreta i de quina manera. Aquella sensació de foc que sents al sortir d'un lloc protegit de calorades. Aquell sol picant que resseca la pell com una aspra escatimant dermis. L'aire calent, bullint ... que originen la satisfacció de somiar en un avituallament líquid glaçat. Sembla el desert i no exagerem precisament! Gens de vent, aquí no es mou ni una fulla. El terreny esbufega i la calitja tritura el paisatge. Avui fot calor!!! Sort que l'activitat física d'aquest dies es porta a terme dins l'aigua. El Run a més de 35ºC és sinònim de patir allò que no tens. Així que seguint ordres del tècnic, ens posem dins la piscina i a la feina. Treball suau per poder recuperar entrenament anterior. 1000 mtrs totals amb un nombre més important de sèries de peus. Aquest cop notem cansament. Els braços pesen el seu i les pectorals es queixen contínuament. Avui una recomanació d'un llibre molt paral.lel al rol que portem. El nadador. No explica, precisament, la tècnica de la materia; però molt recomanable per l'era actual. John Cheever, americà, escriptor de novel-les i petits relats. Una història d'un home de mitja edat que decideix tornar a casa passant per totes les piscines de l'itinerari. Una nit d'alcohol el deixa en OFF, on braçada darrera braçada va trobant la inquietant atmosfera que conté l'estiu.

dimarts, 17 de juliol del 2012

Màxima de 36ºC i mínima de 17ºC. El contrast és significatiu. El matí ens rebia amb la frescor dels darrers dies. A partir del migdia, el mercuri escalava posicions arribant a una cota important. No tenim massa vent. La Garbinada no te massa ganes per pentinar atmosfera. I parlant de pentinar ... aquest ha estat el desenllaç final de la sessió del curset de natació. A vistes de la Travessa de Xerta a Tortosa, on L'Enric i Xavi pendrant part,  el volum de feina era més que notable. Un entrenament d'aquells on vas buscant la "pose" fins trobar-la d'una manera o altra (quin remei). Sort que el rastes s'ha currat un treball variat amb sèries llargues i distretes. Crol per donar i vendre i petites recuperacions de 20'' entre sèries. Mai a la vida havia estat tanta estona dins l'aigua! 4000 mtrs totals acabant per darrera dels: Xavi, Amadeu i Enric. Sortim prou sencers, malgrat les espatlles i les "tetes" (pectorals pels fins). Segurament el Matias Prats ja dorm un cop acabavem amb la feina, però content per complir amb  els deures del Mister. El video d'avui és dels Lax'n Busto (els d'abans) amb el tema de Les nits del Liceu.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 16ºC. La fresqueta era agraïda a primeres hores del matí. Es notava la frescor, tot i tenir un sol esplèndid. A partir de la tarda el termòmetre anava escalant davant un sol net i amb una mica de Garbinada. Encetem setmana i tornem al "cole". Enric ens espera per treure el rovell a les articulacions, un cop es queden agarrotades el cap de setmana. Possiblement l'aigua era més freda, però havien d'escapar-nos de lamentacions que la feina ens esperava. 1350 mtrs en total amb varietat d'elements i reincidint en el tema peus de crol i alguna variant de l'apnea. Bon entrenament compartint braçades amb la màquina del Xavi. Avui un vídeo en directe de l'indomable Bob Dylan. Knockin' On Heaven's Door, un tema composat pel mestre de Minnesota; per la pel·lícula Pat Garrett y Billy The Kid de l'any 1973. Els més joves ... la vam conèixer de la mà dels Guns N'Roses amb la seva particular versió. El tema és d'aquells genuï de tota la vida.

  

diumenge, 15 de juliol del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 17ºC. No estava la cosa massa catòlica. A primeres hores del dia, el cel era ple de núvols. No per res important, però si per posar inestabilitat al temps. Finalment tot queda en un no res. Sol i del bo amb una temperatura agradable tirant a calor. Avui anem condicionats per una agenda sense descans. De bon matí un run, després d'estar una setmana sense fer kms a cop de gambada. 6,03 kms totals a ritme de 5'8''/km amb 151 ppm de mitja en 30'58''. Unes sensacions una mica diferents. No notem feeling amb el run, tot i no anar tan i tan malament.  Això de no tenir corxeres als laterals i un tio amb rastes menjant l'orella ... propiciava una situació molt confusa. Ja no hi ha lloc per res més. La family ens espera entaulats i després cap a la city a la captura de turistes. La foto pel flamant element del club dels 50. Ara ja te neumàtics per afinar-se. Coincidirem amb una cursa?

dissabte, 14 de juliol del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 20ºC. Fins inicis de la tarda, tot anava amb la mateixa dinàmica dels darrers dies. El sol freqüentava en un dia de poc vent i cel lliure. A partir de les 17h  les nuvolades primes tapaven el sol. No eren icones de tempesta ni d'aigua ... però finiquitaven la lluentor d'una tarda d'estiu. Un matí fent tombs d'un lloc a un altre per complir agenda. Ha estat a partir de la tarda; quan una piscina pobra de banyistes, ens ha ofert fer uns llargs. 1000 mtrs amb algun complement alternant alguna sèrie curta amb altres de seny. El video d'avui és una obra d'un acústic de 5 estrelles de la mà del mestre Bob Dylan. Like A Rolling Stones.

divendres, 13 de juliol del 2012

Màxima de 34ºC i mínima de 21ºC. Estabilitat total en un dia de sol, una mica de Garbinada i cel clar i ras de núvols. El termòmetre a l'alça on la calor torna per dir la seva. Una jornada especial. Si més no, per anar sumant. No solament posem: kms, piscines, pedalades ... Avui posem un any més al personatge. Aquell que te el privilegi de trobar-se arropat i guarnit per tantes felicitacions d'un gran nombre de familiars i amics. Val molt la pena poder compartir aquests moments amb tots els que recordeu que tal dia com avui faig anys. Però no ens deixarem anar per sentiments i emocions tendres. Aquí no val descansar, que l'Enric ens espera. 1650 mtrs totals de natació treballant continuïtat. Anem força petats. El cansament acumulat no passa de llarg i el cos ho nota. Per a postres rebem el regal del mister. 41 piscines per tancar entrenaments setmanals, després del "tute" de l'anterior treball. Gràcies Enric: jo també t'estimo! La imatge del dia ... sense dubtes:

dijous, 12 de juliol del 2012

Màxima de 30ºC i mínima de 16ºC. Una matinada amb pluja d'un front provinent de la costa. 3 ltrs/m2, sent molt esplèndids i gràcies. La resta del dia; sol del bo, no massa calor i un vent governable.  Així és el mes del Juliol. Una mica atípic amb varietat meteorològica, sense extrems desfasats i agradable. Més piscina i més metres durant el curs de natació. Avui gairebé la totalitat  de l'alumnat eren presents. Un treball invertit en sèries ràpides i curtes. Treball de crol i patint de cames. 1550 mtrs totals i matxucats de nou. Un cop més anem notant la feina. No en solvència, però si en l'estat muscular. Els "hombros" van dient la seva i algun que altre bessó s'afegeix a la gresca. Aquest Enric ens la te jurada!

dimecres, 11 de juliol del 2012

Màxima de 30ºC i mínima de 18ºC. Tornem amb irregularitats durant el matí. Aquesta vegada gens d'aire i a partir del migdia tot es regira recobrant la normalitat. Sol, Garbinada i bon temps. De moment sense canvis remarcables a la vista. Les temperatures continuen en la dinàmica de ser més suportables. No tenim la calitja intractable, però res que no es pugui dur a terme durant període estival. Tornem a passar per piscina. Aquest cop sol com un mussol. L'Enric es desfoga  i comença a donar-me "pienso". Treball de sèries llargues de crol i algun exercici de peus. Apareix Trepa a falta de 15' per sortir de l'aigua... i em salva els mobles! Una estoneta més, però amb aletes i retorn a la calma. 2100 mtrs totals de treball per sortir cansat novament del medi aquàtic. Avui foto pel fanàtic de torn, per si sap de qui es tracta ...  

dimarts, 10 de juliol del 2012

Els peixos i el pato
Màxima de 32ºC i mínima de 20ºC. Un altre matí d'aquells que prometia nuvolades. Un cel teranyinat, un sol amagat i gens de Garbinada. A partir del migdia l'astre tornava a tenir el protagonisme dels darrers dies. La calor es despertava i la tarda quedava com un escenari perfecte per torrat sota un sol al costat de la piscina. Més entrenament dins a l'aigua amb els peixos riberencs. Ens falta Trepa, però l'Enric ho té tot preparat. Avui Crol per la vena i treball de peus de Crol. Una mica d'agilitat triatlètica donant tombs per la piscina com a simples i finito. Aquesta vegada ens trobem cansats. Els dies van passant i les braçades van caient. Cada cop anem perdent fuel i el cos pesa més dins l'aigua. Una mica de guerra interna i mirar d'anar fent com podem. 1400 mtrs totals i alguns ml. d'aigua empassats. El video de Sagan plantant roda no té rebuig possible. Quin fenomeno. 

dilluns, 9 de juliol del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 20ºC. No tenim unes temperatures espectaculars de la vida, però molt vàlides per evitar suades incontrolades. Pots fer el mateix que un termòmetre marcant 35ºC i sense necessitat de patir tanta calor. Tot un luxe per poder practicar qualsevol activitat física i no acabar agonitzant com fa dues setmanes. Tenim sol, Garbinada i un matí que es desempallegava com podia de nuvolades matinals. Retorn a les classes de natació amb el "rastes". Avui perdem unitats pel camí. Tant sols l'Amadeu i un servidor per anar crolejant per l'aigua. Avui treball de crol a "saco". Alguna petita variant amb exercicis de peus i unes braçades juntament amb alguna esquena per descongestionar. 1300 mtrs en total i derritits de nou cap a casa. Avui una foto d'algú que va donant idees sobre la utilitat de les pick-up.

Vicenzo ens ha fet vibrar a la crono!

diumenge, 8 de juliol del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 19ºC. Primeres hores del matí el recital de nuvolades era important. No estava el dia definit però hi havia una petita escletxa que ens despertava cert optimisme. No ha trigat massa, el sol s'establert i la estabilitat regnava un diumenge tranquil i calmat. Encetem jornada amb un trote no massa llarg. El nen està buit  amb això de la "compe" i decidim pactar un rodatge mig-mig. També Trepa era com a company de fatigues. 7 kms en progressió a ritme mig de 4'51''/km en 33'56'' totals amb 157 ppm de mitja. Un exercici en progressió per acabar per davall de 4'/km. Ens notem cansats, acalorats i amb poca xispa per portar ritmes ràpids.  Més tard ens passem per piscina per soltar braços i donar patades a l'aigua. 1000 mtrs de crol alternat amb aletes. Avui mostrem la foto cedida per Ferran d'ahir a Camarles. Tot un orgull comprovar la munió excepcional del nostre club. La famosa grupetta està plena de vida i energia. No perden detall per qualsevol competició veina i mostrant aquest caliu únic i entranyable. Enhorabona cracks! A l'igual que a l'Eli que va participar al Campionat Estatal en la prova de triple salt colzejant-se de tu a tu amb el milloret de l'àmbit atlètic. Bon paper d'aquesta atleta. I també records per l'Ingrid veient com se l'escapava la medalla en l'últim sospir als 1500 mtrs.  

dissabte, 7 de juliol del 2012







 Màxima de 29ºC i mínima de 19ºC. El matí era clar, el vent bufava amb més intensitat de l'habitual però la jornada era perfecta. Avui ens toca afers per Valletes. Tenim feina acumulada i cal donar estropada al tema si volem anar tancant feines. Gairebé migdia per aquell entorn de pinasses, ametllers i oliveres. Aquesta vegada el sol no apreta tant. Les temperatures són agradables però sense arribar a l'extrem de sufocacions tèrmiques. La tarda més del mateix. Invertim en accions domèstiques i aprofitem per donar un respir al cos. Avui una foto més de les majestuoses vistes que un parell de turistes ens fan arribar per indrets molt i molt llunyans de la nostra geografia.  

divendres, 6 de juliol del 2012

Màxima de 28ºC i mínima de 16ºC. Quin goig no patir calor un cop estàs enfeinat a ple sol durant un mes de Juliol. Tenim una temperatura més que agradable amb un cel net de núvols i una Garbinada establerta per la zona. Aquest cop la tarda no ha quedat espatllada, tot i que la nit queda enfosquida per negrors una mica sospitoses. Tornem a piscina per continuar amb el curset. L'Enric ens espera amb l'entrenament preparat per patir un cop més. Avui ens posa treball d'apnea. Una mena d'exercicis inhumans on no pares de submergir-te dins l'aigua i sortir per continuar nadant. Cada cop falta més aire. Cada vegada tot és més lluny. Cada estona es transforma en una odissea a l'hora de treure el cap dalt de l'aigua. Per uns moments pensava que es tractava d'una classe pràctica del mateix Jacques Y-ves Cousteau  amb tanta activitat dins l'aigua! El grup pateix, no solament estava sol dins aquella guerra. 1350 mtrs totals de molta feina i cansament. Bon entrenament del mestre, un cop més, que ens impressiona cada jornada amb tanta creativitat. Avui un clàssic dels clàssics. Sultans of Swing de la mà dels Dire Straits però amb unes canes de més.

dijous, 5 de juliol del 2012

Màxima de 29ºC i mínima de 21ºC. Tenim núvols considerables de bon matí, on poc a poc el sol va guanyant terreny per aclucar l'ull una mica. A partir de la tarda ens entra un front tempestuós i deixa una precipitació de 3 ltrs/m2. Una magnitud molt variable segons la partida del terme, per tractar-se de tempesta. Obligats per les condicions del temps ... passem al pla B. Esquivem piscina i molt probablement deixarem de somniar per una nit; amb l'ogre del rastes. Ni fet a mida per poder acomiadar-nos de la temporada amb el Mister per tractar-se del darrer dia d'entrenaments amb ell. Un rodatge en progressió amb la grupetta al mig de vinyes i camps de préssecs. El grup acaba fragmentat i aprofitem per deixar-nos anar amb el "nen" que de forma miraculosa ja no té tatuatges. Ha estat marxar amb ell i accelerà el ritme. Així que poc a poc anava posant marxes per acabar amb una suada considerable. 40'1'' en fer els 8,05 kms a ritme de 4'58''/km amb 149 ppm de mitja. Uns estiraments i directes a la dutxa balsàmica. Avui una foto emotiva, tractant-se d'on provenia. Records a un munt de kms i kms per fer-nos dentetes dels encants que pot aglutinar la natura. 

dimecres, 4 de juliol del 2012

Vaja pintes!
Màxima de 29ºC i mínima de 20ºC. De moment tot continua de la mateixa manera. Tenim una treva de calorades i la Garbinada és fidel. Al tard les nuvolades van aguaitant formant una teranyina davant un sol feble. Aquesta vegada no sortim a trotar. Els entrenaments de l'Enric dins l'aigua hem deixen prou tou com per malgastar energia. Avui un treball de força. Fins i tot flexions de braços (la última la vaig fer l'any passat amb el mateix artista) entre sèries i canvis. Continuem amb exercicis de peus, capacitat pulmonar i girs simulant boies. 1000 mtrs més, però tots durs amb ganes. Una mica d'estiraments i directes a la nevera. Abans un entrenament amb l'Emma amb les seves supebicis per soltar cames.
Arriba l'hora de l'esmorzar i cal cridar l'atenció.

dimarts, 3 de juliol del 2012

I ja porta dos ...
Màxima de 30ºC i mínima de 16ºC. Res a veure la sensació climàtica d'aquests dies després dels episodis de l'ona de calor que vam deixar enrere. El Juliol entra amb més moderació i ens permet respirar una mica i evitar deshidratar-nos abans de l'Agost. Avui el dia és pràcticament una cursa per horaris. Això de començar el curset de natació ens porta de bòlit i cal gestionar el temps de la millor de les maneres. A les 18:15h ja erem per l'estadi per entrenar el tema Run. Estem pràcticament sols pel que fa els fondistes. Sort de les noietes de la velocitat que ens acompanyen a fer un trote suau per soltar cames. 30'28'' per fer 5,51 kms a ritme de 5'32''/km amb 142 ppm de mitja. Uns estiraments i directes a la natació. Ens espera l'Enric amb els peixos del Xavi i Amadeu. 1500 mtrs a tot drap reincidint molt en el treball de cames. Aquí tenim un problema i és serio. Notem que no avancem ni a la de quatre; un símptoma significatiu que evidencia la lamentable tasca que ens proporciona el conjunt cames-peus. 

dilluns, 2 de juliol del 2012

Màxima de 30ºC i mínima de 16ºC. A primeres hores del dia la frescor calava de valent. El canvi és evident i ens escapollim de calorades descontrolades. El sol és protagonista amb un índex de humitat relativament baix. Segurament més d'un, ha baixat finestra a mitja nit i s'ha fet seu el llençol que darrerament tenia sota els peus. No deixem passar de llarg la pèrdua del Toni Nadal mor en un accident de muntanya. Aquest meteoròleg de TV3 amant de la natura i una veritable font de lectura del desenvolupament del medi pels fenomens climàtics. Ja notavem amb claretat que avui esquivarem impacte. Anem tous de potes, després dels 25 kms d'ahir i decidim canviar d'activitat. Encetem curset de natació amb el mestre Enric i cal anar pentinats si no volem acabar amb els pels de punta. 1000 mtrs en total amb varietat d'exercicis, supervisant; nivell, mancances i defectes. Temps per algun test i tous cap a casa per culpa del mínim rodatge que portem dins l'aigua. La foto dels tres "xavalets" amb el professor i autèntic crack amfibi.
Avui un mini reportatge de l'evolució de les Asics Noosa Tri. Aquesta sabatilla peculiar i poc discreta que rendeix homenatge al caliu triatlètic de la mà d'ASICS.

Noosa Tri1

Noosa Tri2

Noosa 25th aniversari

Noosa Tri4

Noosa Tri5

Noosa Tri6

Noosa Tri7

diumenge, 1 de juliol del 2012

Màxima de 26ºC i mínima de 18ºC. Un canvi destacat i instantani. Ahir al tard ja es veia vindre un cop aixecaves la vista a un cel força contrastat. Tonalitats grisones compartien espai amb la claror. La Garbinada bufava i les velocitats de les nuvolades posaven la nota a la nit. El termòmetre també fa la seva i les màximes baixen de forma clara. Fins i tot no ens estem de tronades i una mica de precipitació. Aquest matí matinem força. Convocatòria amb Robert per fer un Run dominical, d'aquells que el complau més que qualsevol "chuche" de fira. Alternem asfalt amb terra. Terreny trenca-cames i alguna planada per desllibertar cames. La totalitat dels kms per espai rústic, on la calma i la tranquil.litat posaven la nota a la jornada. 25 kms totals en 2h17'7'' a ritme mig de  5'29''/km amb 149 ppm de mitja. Un itinerari visitant: Valletes, Vall Ampla, Pí de Montbrió, Les Eites, Vall de Ribes, Riba-roja, La Vall de Coixos, Valldembles, pugem fins les plaques i retorn per la Devesa. La doctrina ens assenta prou bé. Xerrameca amb l'artista comprovant que estem al seu medi natural. Molta comoditat de gambada i àgil a les pujades. Un tret diferenciat per la meva persona. A partir de l'1h30' ja anava tou muscularment. Molt rígid de potes però esvanit per compartir kms amb el mestre dels runs matiners. Per un altre cantó; el nen el tenim per Castelló per disputar la final dels 1000 mtrs al Campionat d'Espanya. No ha estat el seu dia i es queda el 10è sense opcions de cap tipus. M'haurà d'explicar com va anar la nit i els tatus dels trons! També ahir l'Eli va proclamar-se subcampiona de Catalunya de triple salt. Engreixant un cop més el seu currículum esportiu d'aquest tros d'atleta. I la Marce? Subcampiona d'Espanya en els 100 mtrs i 400 mtrs. La Faraona és un símbol de l'esforç i la constància. Tot un referent pel col.lectiu de veterans de l'entitat. A tots vosaltres Enhorabona. Ep! I com no... l'amic Ferran i Felip aconsegueixen un bon lloc a la cursa de la Font del Garrot a Tarragona que va disputar-se ahir a les fosques.  Avui la foto pel Peter Gagan, aquest eslovac de 22 anys, que està arrasant literalment allà on va. 14 victòries durant la present temporada i 15 l'any passat. Va ser campió del món de MTB i subcampió del món de ciclocros el mateix any (2007), amb 18 anys. Avui etapa al Tour i anoteu que aquest paio és un prodigi.