On pare el pes de fondiste!

Ufff! Quin munt de temps teniem abandonat el blog ... Gairebé hem perdut la pràctica i tot. Portem una temporadeta que entre unes cosetes i unes altres amb prou feines ens queda FUEL per seguir la rutina atlètica. És cert que les lesions ens sacsejen i ens tenen distrets una mica. Hem aprofitat per anar fent allò que teniem pendent. No perdre el temps i mirar de trastocar el cos de la manera més globera possible. Pervertir-lo a la inactivitat per tornar a posar fonaments una mica més ferms. De vegades: les preses, els ritmes inadequats i les ànsies d'anar volant ens matxuquen una i altra vegada. Tenim feina per fer... aquesta vegada haurem d'afinar millor. Canviar algun que altre hàbit posant tota la voluntat possible. Fora el carrer ens esperen els companys amb noves sortides, curses per disfrutar i moments per emmarcar.  El primer rival ja ens planta batalla. Aquesta plataformeta digital que ens indica el pes. Sense cap mena de dubte; un dels millors competidors!

Per aquí tot corre sense descans. La feina, la gent, el tràfic, el temps. Tot ha d'estar fet per ahir. Pràcticament no hi ha lloc pel descans. I a la mínima de canvi ... ja perds el tren. Enguany portem una temporada d'activitat física força irregular. Els episodis de les lesions no ens deixen de banda. És cert que molta part d'aquest entrebanc és per culpa nostra. Per no fer les coses com toquen. Per fer-ho tot a l'ample, posant a prova la maquinària perfecta anomenada cos humà.  És aquí quan actua, reivindicant-se i posant fre per no anar a pitjor. Aquestes sobrecàrregues de glutis per culpa d'una descompensació muscular són el resultat de la quantitat de metres i metres nadant. Unes molèsties que solament apareixen a l'hora d'anar a runnejar. Quant l'impacte entra en joc amb aquell conjunt de fibres curtides dins a l'aigua. És a dir; molt treball sense cap adaptació correcta i estructuralment graduada. Aquestes velocitats que tenim per voler fer-ho tot ràpid!!! Molts sou els que fins i tot em  pregunteu que està passant, com anem i que està passant. Com és que no faig tants kms, curses, entrenaments ni objectius declarats ... I la resposta és clara i evident: Temps de cert relax, mirant d'anar posant tot al lloc sense matxucades esbogerades. Invertim el temps en altres. I tranquils que no es tracta de cap festeig ... ja ja ja. D'aquí un "plis" tornarem. Però aquesta vegada a velocitats "lesives" com diria Trepa.

Ens anem d'excursionisme 

Feia rasca "monty"!

Ep! Cap a la dreta o l'esquerra?

Portem una setmana complicada, sense lloc per un respir. Ens queda la tarda del diumenge i calia aprofitar-la. Aquest cop amb la parella de "montañeros" per visitar aquelles barrancades dels Ports i poder fer cap dalt del Cim del Caro. Aquelles vistes magnífiques que presenta qualsevol direcció on la nostra mirada pot contemplar. La calma és total, on el silenci és el protagonista d'aquells indrets energètics i necessaris per combatre el desgast. Bona  caminata, si senyor! Les cames piquen, com aquell que sent una mena d'ebullició fruit de la curtida.  Quina tarda que ens passem. Merci cracks i fins la propera!!!

Avui un video de La Guardia per rememorar vells temps. Aquesta banda granadina dels mitjans dels 80 van posar la música del moment. Aquell ritme fàcil i persistent encara ens estova un cop el sentim.

Tenim nou secretari!

El coneixeu el de blau? És el primer guanyador de la Pujada a la Seu Vella , tot i semblar un mecànic de Red Bull de F-1.

Avui tirada "llarga", per mi sobretot! Feia temps que no ens  cruspíem més de 12 kms. També un bon grapat de dies que no coincidiem amb aquest parell. Novament el territori comanche de sebes ens vigilava com les gastavem ... Un ritme de 5'16''/km amb algun que altre desnivell i una tertúlia agraida, saludable i amigable. De mica en mica s'omple la pica, com escriuria el Jaume Fuster i esperem no perdre el fil al llibre.   

Concentració de Bianchis?

Els equips "pro" van per feina i no perden detall. Aquí la prova en una jornada  d'entrenament conjunt del Vacansoleil. Aquest equip neerlandès que llueix les Bianchis per tot arreu del planeta.

Seguint les recomanacions dels experts i veient el percal ... avui decidim soltar cames. Ho fem amb l'amic Ferran. Aquell que fa temps el tenim mig "perdut" com a conseqüència de les velocitats que presenta. Després de la "volteta" amb bicicleta servida per l'amic Pantani, optem per mirar de suavitzar la mecànica. Portem dies sense anar a runnejar. Possiblement massa i tot. Una mica més de 9 kms per territori de Sebes a ritme en progressió per completar a 4'44''/km. Uns estiraments i una rialla per poder coincidir de nou amb aquest element. Avui un video del Morrissey amb aquest tema que si fos terapèutic, segur que algú ... lis donava festa a les crosses.  Salut!!!

Les Bianchi s'han deixat veure! 

PARIS-ROUBAIX 2013

Tanquem la setmana posant kms a la Bianchi. Ja ho vam fer amb Robert uns dies enrere per pujar a la Fatarella i posar treball a les cames. Aquest cop amb Pantani que feia temps, no coincidiem un cop la Baixada de Montserrat. Una sortida que ens permet arribar cruixits a   casa després de la "volteta" que s'anava improvisant sobre la marxa. Riba-roja, La Pobla de Massaluca, Villalba dels Arcs, Fatarella, Les Camposines, Ascó i Flix. 71 kms en una mica més de 3h i buscant el rebufo del mestre per poder arribar a casa com podiem.

Quin animal!!!

Avui no tenim ni kms per contar, ni braçades per sumar. Anem de bòlid, com si es tractés d' una veritable "compe". Ens planifiquem el "finde" per mirar de gaudir de bons moments amb tots aquells que ens fan sentir orgullosos de ser amics. No tenim temps ni per un sospir ... la causa ho justifica. Mirarem de quadrar agendes de la millor de les maneres. Buscar els instants per tothom i poder compartir més que una bona suada. Val molt la pena poder seure, mirar com juguen o senzillament disfrutant del seu medi natural davant un bon àpat.

La Traca final; "la Mona"

Ens haurem de posar les piles. Dies de disbauxa generalitzada en l'apartat nutricional. Poca feina i gens de ganes de posar marxar al cos a l'hora de l'activitat física ... Tenim feina per davant i aquest mes flamant ... ens toca posar ordre. La Mona? El principi de tot plegat!!!

Un video o una obra d'art musical? Una virgeria tot plegat! Dos monstres del rock representant la història i l'actualitat de moment en el mateix escenari ...