dimarts, 20 d’octubre de 2015

Feia molts dies que aquest bloc contemplava la calma veient com no s'actualitzava ni de casualitat. Les modes, la motivació, la deixadessa o senzillament la mandra per comentar alguna cosa interessant. És cert que tot és qüestió d'etapes. Hi han moments per unes coses i altres instants per unes de noves. Vam encetar aquest espai amb la intenció de transmetre les experiències fent esport. Com ho viviem, com ho feiem i com ho compartiem a tots plegats. Ara ja no invertim aquell nombre de minuts a entrenar. Ens ho prenem amb més calma. I possiblement altres activitats han substituit aquesta falera esportiva. Ja vam explicar com les gastem amb això de la restauració de les bicicletes clàssiques. Encara continuem amb nous projectes, amb excitants idees i com no ... donant vida a les antigues bicis. Poc a poc anem afegint a la col.lecció de bianchi's noves unitats. Ho fem de forma minuciosa. Buscant i remenant per tot internet aquell model concret que va marcar una època a la història del ciclisme. També tenim un espai per les bicis dels amics. I així canviar d'aires i deixar de banda les nenes del Edoardo Bianchi. Hem recuperat models idèntics als de la seva llegenda. També hem fet looks més atrevits per donar-lis aquell toc més actual. I fins i tot... ens hem atrevit a fer alguna cosa "rara avis" per sortir de la normalitat. Sincerament tot un plaer, experimentar aquest nou art per les màquines dels pedals i bieles.

dimarts, 21 d’abril de 2015

Portem una temporada marcada per un canvi de tònica. Un conjunt de tot, on trobar aquell equilibri per evitar molèsties entrenant ens ha derivat a un nou format de vida. Ès cert que ens acostumem ràpid a deixar-nos anar i trobar mil excuses per dir allò tant típic....demà, demà, surto segur! Invertir temps en altres matèries que també ens apassiona: investigar, estudiar i posar a la practica metodologies d' entrenament amb la finalitat de recuperar esportivament a un bon amic. I per si no hi ha prou.... Ens apassiona el món de la restauració. Donar formes, crear un estil al teu gust d'allò insignificant, deteriorat o sota mínims. Un fet, que ens ha induït plenament a posar color, llum i vida a les bicicletes. Aquelles eines on els ciclistes d'una altra era mostraven les seves habilitats. Posar a les vies urbanes les obres del Eduardo Bianchi que per algun racó  d'una esgolfa aglutinaven pols i teranyines. L'anterior entrada del bloc ja alertava la cabòria que portàvem. Aquella Bianchi Rekord 748 que vam anar a comprar aprop de Manresa. Una joia de la historia ciclista plena de: rovell, desperfectes i un conjunt d'irregularitat evidents pel llarg del temps. És cert que no ha estat fàcil precisament, un bon grapat de hores i una dosi de passió descomunal ha estat el preu final. Diumenge i de la millor de les maneres... Va culminar-se aquest projecte. La bicicleta celeste va posar-se entre mig de les clàssiques per terres del Penedès. La pedals de clip 2015 ens obria els braços per oferir-nos la millor versió possible de la seva confirmació al nou segle. Una jornada amenitzada amb la millor companyia. Amb els amics, amb aquells que converteixen l'estada, en un veritable èxtasi de disfrutada total a cop de pedal!!! Amb vestimenta de l'època, amb caliu retro tots a la seva manera; ens manifestaven interpretant una gran festa en homenatge a les bicicletes de la historia. Aquelles pistes estretes de granulat irregular que abraçaven les vinyes de la Catalunya més cavista. Raconades festejadores pel seu encant enmig d'un escenari trencador sota un cel blau. Més de 400 ciclistes parlant el mateix idioma. La llengua de les bieles, plats, frens i cadenes dirigides pel Sr. manillar. Quin goig forma part d'aquell "peloton". Quin esvaniment amb majúscules veure com aquesta Bianchi (sense cap mena de dubte; la meva debilitat) atrotinada fa uns mesos passejava per aquells indrets respirant ambient de les curses de la "vieja usanza". Gràcies als companys per ser allí integrats a la festa i acompanyar-me i fer realitat aquest petit projecte. I gràcies amb una menció especial per l'amic Jordi. El culpable de fer complir aquest somni amb les seves mans. El màxim responsable de donar-li la vida a la Bianchi i donar-me el goig de poder compartir-ho pedalant amb ella. Estic en deute Jordi!!!






dilluns, 5 de gener de 2015

Hi ha gent que sent els colors per algun equip, club o senzillament te una mena d'idili per alguna afició. Uns ens pega per tenir debilitat per aquell atleta, altres no poden passar més de 24h sense posar-se a entrenar i uns pocs, són veritables malalts per alguna materia. He de reconèixer que les bicis sempre han estat uns elements que m'han captivat plenament. Tota la infància ha estat dirigida per aquest mitjà de dues rodes. Era el vehicle per desplaçar-nos per diferentes barriades amb els amics. L'eina perfecta per planificar les gamberrades i arrencar a corre. La joguina més reparada una i altra vegada per recobrar el seu estat òptim després d'un sinistre benigne. Amb ella vam descobrir les curses, el trial, el BMX i les excursions pels diferents pobles veïns. Recordo com si fos ara la primera bicicleta! Una Rabasa Derbi blava estrenada per un passadís fosc de casa la iaia i el padri. La segona també ens va emocionar, aquella Bicicros Bh de color roig amb un seient rotllo xoper molt innovador, on Cholo va abaltir-me el llum del davant a cop de perdigonades... I a partir d'allí compartint bicicleta amb el mano amb la seva Amat groga i una Bianchi de btt fúcsia . Després d'aquest bon grapat d'anys, encara ens continua vigent aquell cuquet per la bicicleta. El vam recuperar amb l'excusa de la btt, més tard amb el ciclisme, triatló ... I per si no en tenim prou... Ara ens pega per la restauració. El fet de poder donar vida a una autèntica relíquia de les carreteres dels anys 70. Una joia de la multinacional italiana Bianchi que esperem posar-la de nou per les vials d'aquest segle. I a més a més ... Anar mirant d'aprop el calendari de les clàssiques rotllo vintage per poder compartir pedalades amb els compis que intentarem anar enganyant. De moment ja estem posats dins la materia. Hem localitzat una Bianchi Rekord 748 de l'any 1977 atrotinada pel temps. Una bona base per ser restaurada i poder invertir hores i més hores per donar-li el que mereix. Analitzar amb detall els seus orígens per recobrar de nou aquell aspecte genuí on el temps se'l va endur. Tenim molta feina per davant. Els anys l'han obligat a desfer-se de components originals i reemplaçats per altres que no s'ajusten al seu esperit. Això de la restauració és un veritable treball minuciós on res queda a l'atzàr. Recuperar components, fer-ne de nous i buscar per tot arreu (qualsevol lloc del món) aquella peça requerida enmàgatzenada per un garatge d'un padrí fanàtic. Ja estem en contacte amb la mateixa factoria Bianchi d'Italia. Demanant informació mitjançant el número de sèrie de la bicicleta per posar ordre i atendre com va sortir vestida de la fàbrica. Si si si... Teniu raó! Pitjor que un nen....

FITXA TÈCNICA (tal i com l'he comprat)

Quadre: Bianchi Rekord 748 de tuberia d'acer al carboni de Columbus
Canvi davanter: Campagnolo Nuovo Gran Sport 
Canvi del darrera: Campagnolo Nuovo Gran Sport
Direcció: Bianchi
Bieles: Gipiemme Dual Sprint edició Bianchi amb plats de 52/42
Pedalier: Gipiemme Dual Sprint Strada 70 
Potència: 3 ttt
Manillar: 3 ttt
Manetes de canvi: Campagnolo Nuovo Sport
Frens: Universal Model 77
Manetes de Frens: Weinman
Bujes: kk
LLantes: Super Canestrari Sport
Cobertes: Michelin Super-Elan 23-622
Tija: 3 ttt
Seient: Selle Royal
Cassette de pinyos: 12-19 de 6 velocitats
Pedals: Shimano PD-1056 






dimecres, 31 de desembre de 2014

Portem un bon grapat de dies descuidant aquest espai. Aquest bloc que va veure la llum amb aquella il·lusió d'un nen fanàtic per estrenar una joguina. Aquestes frases que expressaven com un "malalt" per l'esport se'n anava movent. Com un personatge del més normal: s'entrena, s'adapta, pateix, millora i es lesiona. Tot això dins un ball sense deixar de banda responsabilitats de la vida quotidiana. Aquí tothom balla i per cert... val molt la pena! Obligacions laborals, inversió de temps pels "teus", posar codi de barres a diferents projectes i anar maquillant i cuidant aquell indret per la partida de Valletes on oliveres i ametllers tenen molt a dir. Ens hem guanyat un bon descans, després de remenar tants fils ... Fer de pagués casca el seu i més enguany, que fins i tot; els romers feien "aulives". Tanquem l'any de la mateixa manera que sempre. Content per poder continuar fent allò que tant ens agrada. És cert que l'activitat física la tenim descuidada del tot ... però tornarem! Buscarem noves motivacions i nous horitzons per posar-nos a entrenar de nou. Algun ja el tenim en marxar i ara cal remenar l'olla als "compis" per tenir bons gregaris. Desitjar a tothom que la salut us acompanyi i si potser  damunt una bicicleta, anar a trotar o fer braçades dins l'aigua ... millor! Bona entrada d'any a tots i a totes, que l'any nou ens faci coincidir en un bon nombre de quilòmetres compartits i que els reis us portin la major motivació possible per poder obtenir el premi final després de tant i tant entrenament. FELIÇ 2015!!!
Un vídeo d'una versió dels Coldplay amb un brot tendre, emotiu, un amanit d'arguments memorables regats per unes veus increïbles de la mà dels Naturally Seven.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Un bon ramat de gent pujant al Ferry flixanco. Foto de Josep María Navarro
Tot preparat per sortir!
Tornar-se a posar un dorsal sempre és una icona de ben estar. Aquell pitrall enganxat al pit amb quatre imperdibles que tant difícil se'ns fa a l'hora que s'apropa el moment. Nervis, emoció, alegria, dubtes ... un conjunt d'elements tot plegat! La 1 Cursa del Meandre ja era una realitat. Aquest passat Diumenge un bon gruix de corredors i caminadors van tenir el plaer de patir i disfrutar. De correr o trotar. De caminar o conviure amb aquell paratge inigualable. La qüestió era participar primer de tot. Després mirar de posar marxes i anar recremant calories i tot allò que qualsevol caldera mig a atrotinada aprofitaria. El company Pau s'encarregaria d'anar-me encoratjant. Vam sortir com els "galgos", vam continuar amb el que teniem i vam acabar gestionant la misèria. Ho vam donar tot! No estem com anys enrere ... però vam xalar de la mateixa manera! Felicitar a tot el personal encarregat i creador de la iniciativa. Una cursa més al poble mai està de més. I si serveix per guarnir de runners o caminadors aquest aparador fluvial ... el resultat de tot plegat és d' excel·lent. 
Encarna! Et vas espantar veient aquesta cara ... jajaja Al Face d'Ekna més fotos.






Arribada amb Pau fent lo peixet! Foto de Josep María Navarro.


dilluns, 20 d’octubre de 2014

Anava més content que un nen amb Play nova .... el maïllot del Fausto és tot un regalasso!!!

Bianchi Milano comercialitza autèntiques relíquies.  
Ahir vam tancar una setmana d'aquelles on vam tenir diversitat de sensacions. Estem retornant al món del run. De vegades per escenaris exigents, però ja ens va bé per trobar motivació i oblidar agonies per uns instants. Disfrutar del paisatge i aparcar esbufecs amb la finalitat de desviar l'atenció. Un parell de dies per diferents indrets de les nostres contrades. La pujada dalt del Tormo amb els "montañeros" va ser increïble. I ho afirmo en veu alta... ja que als 500 metres de trotar darrere d'aquells "jabalins" ja anava fos de potes. Sort que van posar seny i m'anaven esperant pels diferents punts que podia presentar dubte a l'hora de seguir la ruta. Probablement, sino hagés estat així; podrien haver fet cap a Falset buscant-me. Una segona jornada de run la vam invertir per Sebes. Ritme controlat i darrers quilòmetres en progressió. I també un parell de dies vam tocar ferros i piscina. Mirarem de pujar volum al tema aquàtic i tenir continuïtat amb el treball complementari del gimnàs seguint instruccions de l'amic Pollo. S'ha notat el cansament de la setmana anterior per aquells ports pirinencs. Vam tornar buits però farcits d'emoció amb aquella estada per Balès i Portillon. Però també és cert que trobem a faltar les sortides amb la Bianchi més sovint. Ens condiciona molt el tema horaris per qüestions laborals i més ara que cada cop la nit va entrant més d'hora. Així que encetem setmana nova amb una pujada a la Fatarella. Mirant de pujar a bon ritme fins on podiem. El fatídic quilòmetre 7 ens ensenya com les gasta i gairebé mosseguem el manillar per no anar enrere. Uff!! quina socarrada ... Sort que aquest port, "tant sols fa 9 km".

dissabte, 11 d’octubre de 2014


Ja puc mirar ja ... ho veus bé!

No se com s'ho fa... sempre hem treu els colors i hem porta a casa carregat de grans moments


Encara tenim aquell regust Pirinenc que et deixen els esforços dins el teu cos i la ment. Avui ens hem mogut una mica per anar recuperant ànima. El gran nombre de pedalades amunt i avall per tota aquella contrada de la regió francesa de l'alta Garona no deixa indiferent a ningú. No vaig tenir el millor dia damunt la Bianchi ... però puc assegurar que ho vaig disfrutar de forma total. Molta culpa o gairebé tota la te l'amic Pantani. No ha estat la primera vegada precisament que m'ha tret al carrer per viure en directe l'esplendor que ens ofereix anar al límit i poder disfrutar al mateix temps. Tot això en un entorn únic, exclusiu i incomparable. A l'igual que un àngel  de la guarda ... sempre és allí! Fins i tot fa les fotos. Jo prou feina tinc en pedalar, xalar i anar resant que no sigui la darrera. Que no es cansi dels meus numerets i que la paciència l'acompanyi tota la vida. Posem un vídeo del company Morrissey d'ahir actuant a Barcelona i així ens emocionem una mica més. Merci crack!!!


divendres, 10 d’octubre de 2014

Espectacular la pujada a Balès
Hem passat frontera i ens hem anat a fer un tomb pel "Piri" Francés. Així ho requeria l'etapa que ens havia preparat l'amic Pantani. Un recorregut sortint de Lles i direcció França. Allí pujarem el Port de Balès, una cota de categoria especial, on Andy Schleck va perdre un Tour per problemes amb la seva cadena. D'allí directes a Bagneres de Luchon per pujar el Port del Portillon i baixar per l'altra part per retornar a l'hotel que ens espera amb una dutxa com a icona de resurrecció. Uns 93 kms de recorregut disfrutant de la mateixa manera que patint. La veritat que tot va anar prou bé. Una mica fora de lloc a nivell de rendiment, ja que sincerament ... vaig anar finiquitat amb tanta duresa i continuïtat d'aquests dos super ports de Tour. Al final i amb empentes i rodolons vam culminar la gesta. Jo com a mínim, ja que el company de fatigues anava tant sencer com abans de sortir de Lles.

Camí de bestioles asfaltat per a l'audiència ciclista
 Però ens quedem amb aquella atmosfera, aquells moments on l'acceleració del teu cor et fa sentir viu batallant per les rampes guarnides de tanta natura viva. No hi havia ni un metre pel desperdici  visual. Mai a la vida havia experimentat tanta admiració per la meravellosa estampa pujant una cota. Balès ho té tot, et posar al teu lloc i t'ensenya que cal fer per no anar-te'n a la misèria. Continuïtat, duresa, progressió, impacte, bellesa, brutalitat paisatgística, sacrifici, concentració.

Afegeix la llegenda








dilluns, 29 de setembre de 2014

El setembre acaba i de quina manera. Feia molt de temps que un episodi de pluges de molt bon caure no feia acte de presència per aquestes contrades. Els camps vesteixen mudats els seus aulivers, els pins d'un verd radiant, la terra mullada presenta tonalitats rogenques dignes de renovació... El paisatge està xulo amb ganes. És respira certa humitat però acompanyada d'aromes hipersemblants que desprent la vegetació veïna que esperava impacient, el torrent caigut del cel. Són jornades perfectes per fer quilòmetres amb la "flaca", MTB o senzillament anar a trotar per senders envoltats de natura. La temperatura és immillorable. D'aquells períodes de l'any on deixem anar: És un luxe aquesta "meteo"! No tenim vents indomables. Lluny de calorades inaguantables. Fresqueta a primeres hores i fresqueta també a partir del tard.  I tot això en mig d'un escenari passat per aigua fent recordatori que l'estiu ja acabat. Aprofitem el tancament de la temporada per anar al Gim. Fer una mica de peixets dins a l'aigua amb poc volum. També trotem de vegada molt en quan. Les sortides amb la Bianchi buscant bona companyia. I mirant de sortir ben parats dels inicis de "patinador" amb això del Roller ski. Octubre ens espera al cantó del carrer. Esperem que la bonança climàtica pugui tenir constància. No tant sols pels pagesos ... és clar!

dilluns, 15 de setembre de 2014

Ambient aquàtic
Roller ski
Després de l' etapa ciclista de Montserrat i comprovant que aquest cop, vam acabar prou sencers ... la setmana ha estat dedicada a mimar una mica la maquinària. Ens hem trobat cansats de potes i també notem com la son i la gana necessiten cert plus adicional. Aquesta vegada no tenim contractures ni tampoc arribem buits del tot, podem baixar escales i caminar amb normalitat ... però si cansats com per anar posant llenya al foc. Hem tornat a pujar al vagó de l'activitat, buscant varietat de disciplines i disfrutant com a nens. Sortida en bici, tornem a treure el nas pel gimnàs, nedem una miqueta, sessió de roller ski, suport logístic amb piragua i unes milles de run. Tot sense buscar ritmes ni volums. Donant oxigen i al mateix temps aconseguir una rutina  regular amb la finalitat de mantenir-la. Llàstima no poder compartir braçades amb la travessa que l'amic Jordi ens va organitzar per l'entorn incomparable de Riba-roja. Una bona grupetta de nedadors van ser convocats per disfrutar d'un matí dominical perfecte. Les ganes hi eren, no cal enganyar a ningú, tot i que també vam veure que calia recolzament per poder controlar al paquet de nedadors. Així que piragua al riu i aprofitar per captar fotos al mateix temps que continuar amb la línia de no acumular volums per no sobrepassar-nos amb dos cafrades en una setmana. 


Peixets a l'aigua