dilluns, 29 de setembre del 2014

El setembre acaba i de quina manera. Feia molt de temps que un episodi de pluges de molt bon caure no feia acte de presència per aquestes contrades. Els camps vesteixen mudats els seus aulivers, els pins d'un verd radiant, la terra mullada presenta tonalitats rogenques dignes de renovació... El paisatge està xulo amb ganes. És respira certa humitat però acompanyada d'aromes hipersemblants que desprent la vegetació veïna que esperava impacient, el torrent caigut del cel. Són jornades perfectes per fer quilòmetres amb la "flaca", MTB o senzillament anar a trotar per senders envoltats de natura. La temperatura és immillorable. D'aquells períodes de l'any on deixem anar: És un luxe aquesta "meteo"! No tenim vents indomables. Lluny de calorades inaguantables. Fresqueta a primeres hores i fresqueta també a partir del tard.  I tot això en mig d'un escenari passat per aigua fent recordatori que l'estiu ja acabat. Aprofitem el tancament de la temporada per anar al Gim. Fer una mica de peixets dins a l'aigua amb poc volum. També trotem de vegada molt en quan. Les sortides amb la Bianchi buscant bona companyia. I mirant de sortir ben parats dels inicis de "patinador" amb això del Roller ski. Octubre ens espera al cantó del carrer. Esperem que la bonança climàtica pugui tenir constància. No tant sols pels pagesos ... és clar!

dilluns, 15 de setembre del 2014

Ambient aquàtic
Roller ski
Després de l' etapa ciclista de Montserrat i comprovant que aquest cop, vam acabar prou sencers ... la setmana ha estat dedicada a mimar una mica la maquinària. Ens hem trobat cansats de potes i també notem com la son i la gana necessiten cert plus adicional. Aquesta vegada no tenim contractures ni tampoc arribem buits del tot, podem baixar escales i caminar amb normalitat ... però si cansats com per anar posant llenya al foc. Hem tornat a pujar al vagó de l'activitat, buscant varietat de disciplines i disfrutant com a nens. Sortida en bici, tornem a treure el nas pel gimnàs, nedem una miqueta, sessió de roller ski, suport logístic amb piragua i unes milles de run. Tot sense buscar ritmes ni volums. Donant oxigen i al mateix temps aconseguir una rutina  regular amb la finalitat de mantenir-la. Llàstima no poder compartir braçades amb la travessa que l'amic Jordi ens va organitzar per l'entorn incomparable de Riba-roja. Una bona grupetta de nedadors van ser convocats per disfrutar d'un matí dominical perfecte. Les ganes hi eren, no cal enganyar a ningú, tot i que també vam veure que calia recolzament per poder controlar al paquet de nedadors. Així que piragua al riu i aprofitar per captar fotos al mateix temps que continuar amb la línia de no acumular volums per no sobrepassar-nos amb dos cafrades en una setmana. 


Peixets a l'aigua

dijous, 11 de setembre del 2014

Avui pengem el vídeo que el Sr. Pantani ens ha regalat dels moments del passat dissabte. Un treball amb una cura especial buscant amb tota la intencionalitat el caliu que es respira dins aquesta particular grupetta ciclista. Aquelles carreteres de poc trànsit dins un marc incomparable fent ciclisme  entre dos punts equidistants com son: Montserrat i l'ermita del Remei. És especialista en captar el moment, la situació, l'esdeveniment, les cares de l'individu reflectint de quina manera ho viu. Per si no té prou amb donar pedals ... també es dedica a la filmació. Ara es posa davant, ara al darrera, ara marxa per registrar aquell punt de pas ... deu ni do quin rosari d'acrobàcies es capaç de dur a terme al damunt la seva Argon.  I tot això a més de completar els 156 kms i al mateix ritme que la resta dels mortals. De totes maneres i veient el resultat final ... podem dir: Gràcies pel vídio mestre i enhorabona per donar l'oportunitat a la ment de poder rememorar de nou, aquests increïbles moments.  No solament als ciclistes, sinó a tots vosaltres que ens aneu seguint.

dilluns, 8 de setembre del 2014

Aquest any SI! Després de la fallida de l'any passat per problemes de logística ... enguany no podiem fallar. La 4a edició de la marxa ciclista entre Montserrat i l'ermita Verge del Remei de Flix en commemoració de la Novena va ser una realitat. És cert, que cada cop ens costa més aglutinar un bon nombre de ciclistes. Tothom té les seves obligacions, agendes i prioritats. Però la finalitat segueix indemne. Aquest gruix d'amics, companys que aprofitem el moment per trobar-nos i fer una activitat esportiva, continua en forma i seguiex perdurant les ànsies de sempre. Aquest any amb: Ferran, Joan i un servidor donant pedals i la Sandra fent de suport vital per poder donar continuïtat a l 'event (sense la seva aportació hagués estat impossible). També el Pau i Mario van ser protagonistes, ja que ens van venir a buscar fins passat Vilanova de Prades. Un recolzament agraït de tot cor, ja que ens facilita molt el treball (merci cracks). Aquest any tot va ser diferent. Teniem programat no aturar-nos gens i solament carregar líquid dalt de Santa Coloma de Queralt i fer cap a Vimbodí per dinar. A partir d'allí fer temps dalt de Bellaguarda, ja que aquesta vegada anem sobrats de temps i arribàvem massa d'hora. La visita a Montserrat va ser espectacular. La boira  imponent baix la vall oferia una imatge indescriptible. Les muntanyes característiques de la Serralada vestides de verdor viu i latent (la nit anterior va caure un bon aiguat).  Aquella plaça brillava amb llum pròpia sota un sol de justícia. Temps suficient per anar muntant bicis i posar-se la roba de treball. No ens deixem de visitar el testimoni de la nostra visita. El Monjo de sempre, fins i tot ens coneix i ens saluda novament. Tot és llest, ens disposem a pedalar direcció Flix, uns 156 kms amb un desnivell positiu de 2060 mtrs i 2615 mtrs de negatiu. Un itinerari atractiu per la seva calma transitòria. Gairebé tot per carreteres secundàries on la climatologia ens oferia la seva millor versió. Poc vent i de vegades favorable i tot. La nota màxima d'esforç la va posar la calor. Tot va anar sobre rodes. No vam patir cap entrebanc significatiu i fins i tot arribem més sencers que mai. 6h i una mica més de mitja hora per posar magnitud entre la distància. Un bon ritme i una immillorable companyia. I es que ... fer allò que tant t'agrada i amb qui ho fàs ... no té preu amics!!!