dijous, 30 de gener del 2014

Ja ens avisaven els cracks; que això del "rodillo" és avorrit com una mala cosa. Fins ara, pocs minuts continguts haviem posat el cul a una bicicleta estàtica. Alguna petita estona i poca cosa més. De mica en mica ens anem familiaritzant dins el sector. La taxa per no patir davant les inclemències meteorològiques comporta aquest tipus de sacrifici. Cuixa o faixa?  Jo cuixa de tota la vida ... Però per l'altre cantó; no cal exposar-se a les bufades que el vent ens obsequía gratuïtament. I menys trobar-nos amb la nit, metre's anem pedalant per culpa d'horaris impossibles. Les sensacions de tot plegat? Que acabes xop de suor per no refrigerar-te com és habitual en una altra modalitat esportiva. Que anar sumant kms sense moure's ... és com a surrealista. I que punxar rodes ... és com a impossible (probablement; l'únic que mola!!!). Avui vídeo dels U2 amb tres temes que defineixen molt i molt bé el so inconfundible de la banda irlandesa. 

dimarts, 28 de gener del 2014

És cert que l'hivern d'enguany no està sent dels més gèlids de l'era moderna. Episodis de boira, pocs dies de glaçades, hem tingut precipitacions amb temperatures agradables ... i fins i tot el darrer cap de setmana anavem amb màniga curta. Dalt del Piri la cosa pinta diferent. Neu nova per posar gruixos importants, fort vent certament perillós i gelades considerables. Els "meteomens" ens alerten de precipitacions en forma de neu feble a cotes baixes. Potser la traca final de l'hivern? 
Tornem al run amb Ferran per fer uns kms per territori de Sebes. Una fina pluja ens alertava que podia complicar-nos el rodatge. Però finalment, tot ha estat un no res. Les sobrecàrregues típiques de la zona gluti i el conjunt de molèsties conegudes i al mateix temps emprenyadores. Avui uns videos del mestre Pete Seeger a la seva memòria. Aquest mite defensor del drets humans que posava la seva música com a mitja de manifest en lluita per la llibertat. Segur que la Joan Baez, Bod Dylan i un bon grapat de cantautors van captar d'aquest geni el seu art musical. Cançons gairebé convertits en himnes, la seva festa de 90 anys i una adaptació del Guantanamera molt adient envers la seva figura. Un esment càlid pel Pete tot i ser inmortal davant la seva herència.


dilluns, 27 de gener del 2014

Un cap de setmana aprofitat per treure el cap per piscina i fer anar quatre ferros per un gimnàs, sincerament avorrit. Hem retornat al medi aquàtic com feia temps no ho feiem. Recuperar els esbufecs marcats pel ritme d'un crol lent però que poc a poc esperem anar millorant. De moment ens anem cansant de valent, tot i sortir "nous" de l'aigua un cop ens enfilem a la dutxa. I també, com no!!! Encetem temporada de calçotades amb un bon grapat de "màquines" de la Ribera.



dimarts, 21 de gener del 2014

Anem gestionant els quilòmetres; sense massa desnivells, sense ritmes ràpids i buscant una distància acceptable dins el context del treball però amb seny. El genoll ha millorat moltíssim. La piscina i els exercicis al gimnàs van deslliberant  les irregularitats de la famosa lesió soferta al Paddel. Amb prou feines tenim molèsties i solament ens queda part del rombe popliti (el tenim justament darrera del genoll) i baix els muscles gastrocnemis (per ser pràctics: conjunt bessó). Recuperem un rodatge d'aquells sota la nit fosca de Gener. Territori de Sebes, directes fins el canyar passat el Mas de les cigonyes i pujar en sentit a Valldembles per retornar fins el Mas de Ferran i fer cap al Mas del Director per fer cap al punt de partida del Polígon. 13 kms en total recuperant per l'asfaltat durant 5 minuts amb una "meteo" excel·lent. Ferran era el company de fatigues, un frontal sense piles es manifestava argumentant que estava en reserva i la pau de la nit era l'escenari encantador per deixar anar suada runner. Feia molt de temps que no sobrepassaven els 60' fent gambades.
Avui un vídeo que ens explica una postura molt coherent del pq aquesta simptomatologia tant similar a la nostra ... Bon reportatge Raül!!!

diumenge, 19 de gener del 2014

Aquests yankis són patriòtics fins les celles. New Balance posa al mercat les flamants Run Disney Shoes d'edició limitada. Llàstima que de moment, el sector minimalista no presenta cap model.  De totes maneres ... i ho deixem com a un suggeriment ... millor tenir contactes amb la productora Hanna Barberà Productions per explotar imatge de les seves figures més rellevants que no pas els Mickey i companyia. El Pedro Picapedra i el Pablo màrmol representarien a les mil meravelles el segment de les minimus. Au pues; A veure si ens fa cas el Bryan Gothie (manager de producció de New Balance)  i estableix una nova campanya sense deixar de banda aquest toc infantil.

També un vídeo promocional de l' espectacular i singular Ultra Cavalls de Vent del 2013, 100 kms de distància i 6668 mtrs de desnivell positiu acumulat.

divendres, 17 de gener del 2014


Un matí d'aquells on la boira era la protagonista evident d'un dia festiu. El migdia ens ofereix la millor imatge. Aquell sol esperat i esplèndid que fins i tot enlluernava. Era curiós observar com dels bancals fumejava el vapor pel canvi tèrmic. De sobte passaven dels 3ºC als 14ºC!!! I la boira escampava a marxes forçades veient el posicionament del astre lluent. A la tarda convocatòria de les clàssiques. Ens anem per territori de Sebes  per poder compartir gambades amb aquests dos "fenomenos". Una mica més de 9 kms en progressió i petant xerrada com ho feien antigament. De vegades penso que anar al "rebufo" de segons qui ... dona ales!!!


dilluns, 13 de gener del 2014


Probablement l'hivern d'enguany no passarà a la història per ser massa fred. La temperatura és més aviat suau, però els episodis de humitat són importants. Portem dies amb els carrers negats d'aigua. No tenim una precipitació esplèndida i amb prou feines els paraigües fan ús d'un servei justificable. Un Gener: aigualit, moll, passat per aigua i respirant aquell aire lubricat. La dita: "estem com el temps" ... De la mateixa manera que un servidor s'exposa a combatre molèsties retornant al món aquàtic. Més aigua per sino hi ha prou.Tornem a piscina, fer aquella bossa amb; xancletes, tovallola, gorret de silicona i turbopaquet. No ens anem de platja ni de bon tros. Però tampoc cal estar  esperant de braços creuats com anem criant panxa esperant el moment per tornar a fer run o romandre inquiets com arriba el sol de nou. El genoll es recupera i com no podia ser d'una altra manera ... també passat per aigua!!!

Un video dels U2, o part d'ells. El "jefe" (Bono) amb el seu guitarra inseparable; David Howell, conegut per The Edge interpretant el tema "Stuck in a Moment" en mig d'un programa televisiu de màxima audiència. Un acústic per enmarcar veient l'art de la "rascamenta" de guitarra, amanit amb una veu purament entranyable.


dimarts, 7 de gener del 2014


Avui és dia de pessigolles per tots els mortals que retornaven a la realitat laboral. També jornada d'agraïment per tenir feina davant la situació de crisi que ens envolta. Sort que la bondat ha estat present en aquestes dades i tornar-nos a posar en ON no ha estat massa complicat. Avui un vídeo de la Cursa del quilòmetre Vertical al paradís Dolomític. Segurament, aquests també van patir el seu davant aquesta pendent inacabable i no per tractar-se de la "Cuesta de Enero" precissament.




dilluns, 6 de gener del 2014



Recuperem la natació com a activitat física. Després d'un parèntesi certament important sense donar braçades; ens decidim per tornar al medi aquàtic. Haurem de deixar la mandra a casa i posar-nos dins el cotxe per fer kms i traslladar-nos a la piscina. Cal recuperar-se de les lesions de la millor de les maneres. I sincerament ... pel genoll això funciona prou bé. En capítols anteriors  ja va servir com a opció terapèutica. De moment el Run l'aparcarem. Mirarem al cel per fer bici i quan poguem ens anirem a rebolcar fent braçades.

divendres, 3 de gener del 2014


dijous, 2 de gener del 2014

Camuflatge actiu
Granatós latent

Màxima calma

Encetem un nou any de la mateixa forma que vam despedir el 2013. L'activitat física continua sent inexistent davant els entrebancs físics que no aconseguim aparcar d'una vegada per totes. Mirem de trobar la calma per poder combatre amb l'avorriment de la millor de les maneres. Aquest entorn ens ve a ser com una mena de Spa a la rústica. El silenci, la pau i les meravelloses tonalitats d'un hivern humit per la boira matinal. Aprofitem els dies de vacances per fer salut. EL genoll es queixa i no està per massa gresca. Caminades per Valletes i fent de barber pels arbres més necessitats. Quin hora és?