dilluns, 28 de febrer del 2011

Quines màquines!

Encara disfrutant de la ressaca d'un matí atlètic ... ens posem en marxa per tancar el Febrer. Màxima de 14ºC i mínima de 3ºC. La cosa ha fet un canvi i fins i tot; els carrers són mullats. Menys molèsties de les previstes. Poden caminar com les persones i de moment no tenim massa contractura a la vista. Els dos galgos els tenim pletòrics. Pollo trenca amb tot i mostra el potencial que porta. Trepa està més afinat que mai en el run. Potser li falta recuperar l'assignatura de la marató per mantenir un equilibri en prestacions respecte a distàncies curtes ... però? Temps al temps. Gemma és d'una altra galaxia.Un ritme molt i molt "pinxo" tenint en compte que no ho treballa com la resta. Metodologia de Pollo? Possiblement i la pasta de ser una Serra. També disitinció especial pel Mister. L'Antonio va viure en directe desde Haro la victòria del seu pupil Lamdassem en el campionat d'Espanya de Camp a Través. I com a colofó final: La Ingrid Pino és proclama campiona de Pista Coberta de Catalunya en categoria Juvenil, en la disciplina dels 1.500 mtrs amb un registre i nou record dels campionats de 4:42.73. Saltant de disciplina ens traslladem al tennis. Aquest cop l'amic Pitoi i juntament amb la cofradia del C.T_Mòra ... trituren les aspiracions del club tennis Tarragona per endur-se la victòria provincial de veterans de +35. Ara les semis ... i després ... Estant Sisco per allí són capaços de qualsevol cosa! Enhorabona a tots! Per part nostra poc a comentar ... ens anotem un Zero i donem respir a pulmons i potes. Les fotos pertanyen a les màquines i al giry de torn al costat d'un Martin incombustible.

diumenge, 27 de febrer del 2011

10 Km i Mitja de Cambrils

Tornem a la "compe". Un diumenge poc definit amb un cel de núvols prims i el sol demanant permís per presentar-se. Màxima de 16ºC i mínima de 9ºC, Cerç i sol durant la gran part del dia. A les 8h "diana" pels runners i començem la seva captura per posar-los dins el cotxe direcció Cambrils. Xavvv, Pollo, Gemma, Trepa i un servidor. També tenim l'altra grupetta flixanca, esperant per la població del Baix Camp. Joan Ramón Mur, Ramón Cortina i  Ferrant Rosich. Tot un luxe en quan representació local. Tenim dos formats de cursa; una de 10 kms i una Mitja Marató. Cadascú a la seva bola, amb ganes de posar-se en marxa i donar les gambades per aquell passeig a peus de platja. Recobrem la rialla per tornar a sentir-nos un runner. I es que això del "dorsal" al pit ... et transforma! Enrera van quedant les lesions, la inactivitat i aquells dubtes amb un mateix. Canviem Sebes per aquest Passeig cambrilenc. Un bon grapat de "col.legues" i dels bons. Salutacions pels coneguts de les nostres terres a l'hora de l'escalfament. Ginés, Tonyo, Ramos, Mossen, Pedro Ortega...També hi ha lloc pels mediàtics com Martín Fiz, Beloki o Robert Mayoral. Bona temperatura, bon ambient i excel.lent organització. El vent ha estat l'unica referència a restar, tot i ajudar a la baixada. Tret de sortida a les 10h amb puntualitat britànica. Costa avall i amb tot a favor ... Les gambades són llargues, notem certa comoditat i solsament ens queda trobar el ritme més adient. Primers kms per davall de 4'/km. Caldrà posar seny i no fer cap a l'arribada a 4 grapes. Justament el km 5 girem cua i tot canvia per complert. Vent a la contra, desnivell positiu i perdent pistonada. Ens queden 4 kms, cal posar-se el "mono" i començar a parlar amb l'Esperit Sant per poder no tirar la cursa a l'aire. Finalment 41'38'', un ritme de 4'10''/km (sincerament, ni pensar apropar-me) i contents de la resposta general del cos. La resta de balladors no hi ha nom! Pollo i Trepa s'emporten les seves millors marques personals de la Mitja. 1h 20'55'' i 1h 22'6''. Xavvv amb la seva motxilla en forma de "lastre" es mou en 1h48' aprox. Ferran es deixar anar per sensacions i poder preparar el seu objectiu per la setmana vinent (la Marató de Barcelona), Ramón Cortina amb 1h 29' 21'', Joan Ramón Mur s'atreveix amb els 10 kms i mostrant la seva clase i compatibilitat d'un velocista amb un fondista i la Gemma, la fèmina de la grupetta, ens ofereix un recital i culmina els 10 kms a ritme de 4'43''/km i un temps de 46'50''. Que valents que són els flixancos! Ja ja ja. La tarda ha estat de "baño i masaje". Tombats i fent sèries amb el "mando" de la Tv. Molèsties al bessó dret, gluti esquerre i anant tossint... elements generats per anar a 178 ppm de mitja durant la cursa. Així que generalitzant el negoci ... bon matinal per tots plegats i esperant de nou un altra més per poder coincidir amb tots vosaltres. Un plaer compartir kms!!!

dissabte, 26 de febrer del 2011

Dissabte ben aprofitat!

De bon matí ja posavem el peu al terra. Això del rellotge biològic no falla i menys si pleguem d'hora per entrar al "camastro". És temps d' alèrgies i així ens ho fa veure la congestió de Champions que portem. Uns ulls plorosos amb una picor important i uns estornuts potents que gairebé ens contracturen les costelles. Màxima de 19ºC i mínima de 5ºC, Cerç bufant durant el dia i un bon sol a estones és intimidat per nuvolades benignes. Aprofitem el matí per treure el cap per Valletes. Sentir les simfonies de les abelles amb les seves maniobres polinitzant la flor de l'ametller. Ens dediquem a treure els ressecs dels arbres (ara és molt fàcil observar-ho, ja que hi ha una notable diferència amb el tendre i les seves flors). A les 12H fem un run per Sebes. Toca soltar cames i anar comprovant l'evolució de la planta del peu. 10,04 kms per terra i terreny irregular a ritme de 5'15''/km amb 154 ppm de mitja en 52'40''. Ens notem força cansats i muscularment més madurets de l'habitual. La tarda dedicada al "sofing" i anar llegint. Més tard tenim un Mallorca-Barça i poca cosa més ... Demà a les 7:00 h a tiro. Tocar fer cap a Cambrils i treure carbonilla del carburador!!!

divendres, 25 de febrer del 2011

Grupetta nombrosa!

D'avui no passavem i així ho hem fet! Tornem a posar-nos el xip de runner. Deixem de banda tots els problemes del món Mundial. Ens oblidem de lesions i molèsties amb dolor. Punt i final a la setmana laboral més "heavy" dels darrers temps. Unes malles curtes, una samarreta arrapada i les sabatilles als peus. Aquesta vegada pronte. Molt pronte; les 18h i ja rodavem. Barranc de la Peixera; 12,70 kms en 1h2'51'' a ritme mig de 4'56''/km amb 155 ppm de mitja. Un rodatge suau que a deixat de ser-ho a partir dels darrers 3 kms. Ritme en progressió i donant "alma" juntament amb "Solo". Robert i Mèndez també hi eren. I l'incombustible Trepa, sense massa temps per entrenar, marxava abans per complir amb obligacions. La planta del peu? A partir dels 40' força bé. Després? Dolor de nou i preparant el gel. Màxima de 19ºC i mínima de 4ºC, gens de vent i un sol esplèndid. Uns exercicis de potència de cames sense impacte i uns estiraments. Diumenge cap a Cambrils a fer els 10 kms i disfrutar dels galgos a la mitja Marató. També tenim un campionat del Món de Cross, on el Mister estirà present de la mà de Lamdassen. Sort per tots i salut en forma de kms!!!

dijous, 24 de febrer del 2011

Dijous Complicat!

Quina setmaneta! Entre un quadre de constipat, sense massa temps per soltar cames ... avui un dolor a la zona del taló sense entendre d'on prové. Sort que com a mínim ... tenim un espai per fer uns kms i anar rodant de nou. 6,12 kms en 31'53'' a ritme de 5'13''/km amb 147 ppm de mitja. Massa curt per les intencions inicials, però no val la pena força massa. Una mica d'exercicis de potència de cames sense impacte i uns estiraments amb unes abdominals. Màxima de 18ºC i mínima de 6ºC, bon dia en sol generalitzat i de fred ni rastre. Un Maccabi-Barça ens ocupa la tarda-nit. Un encontre de 5 estrelles que no deixen de banda. Així que ens fotem al sofà i a mirar bàsquet ben relaxats.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Quina setmana!

Vam encetar la setmana amb aquella sensació de constipat intern i doblegats per tots els racons del cos,  les alarmes es manifestaven. Aquesta gola, aquest padalar irritat i una mena d'obstruccions en forma de mucositats, ens posaven a alerta. Poc a poc anem reconduint salut; diumenge tenim "cita" i cal mimar l'electrodomèstic. Els 10 km de Cambrils amb la companyia d'un bon grapat de representants flixancos. Tenim màxima de 19ºC i mínima de 10ºC, poc vent i sol de vegades tot i no soltar-se del tot. Nou Zero, tot i que aqueta vegada la mandra de sortir tot sol (Trepa ens falla, ja que estava sopat i amb el pijama), ha pogut més que cap altra cosa. De totes maneres, segurament no anirà malament per fer desaparèixer quadres de congestions. Demà i tornem, segur! Avui un video dels clàssics i de la mà de l'incombustible Freddy amb la seva banda Queen.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Ratxes de 70 km/h ... de vent!

Del fred vam passar a les nuvolades. Del cel gris a una mena de borrasca que amb prou feines ha mullat els carrers. A continuació ens visita el vent i aquest cop ... ho fa amb força. Màxima de 70 km/h amb unes temperatures entre els 17ºC i 11ºC, sol, nuvols prims i bombers de guardia per si de cas. El passat Diumenge la Marcelina Garcia, atleta i companya d'entrenaments va oferir una exhibició per Sabadell. El Campionat de Catalunya de Pista Coberta, posava a prova els veterans més en forma. La "Marce" no falla i aconssegueix un segon lloc a tres proves diferents. En 60 mtrs amb un 8,78", els 200 mtrs amb 28,41" i els 400 mtrs en 1'5''46''. Subcampiona de Catalunya de 45-49 anys i feina rai per anar darrera seu. Quina màquina!!! L'altra cara de la crònica d'avui és el ZERO de la jornada. Aquest vent, aquestes hores, constipat de cavall ... Demà un altre dia! Posem un video del Morrissey amb  el seu tema Everyday is like Sunday i els kms els deixem per demà!

dilluns, 21 de febrer del 2011

Quins galgos de companys!

Quan tens una amistat amb algú, gairebé sempre va acompanyada per coincidència de: principis, gustos, aficions o manera de pensar. Sense adonar-te vas entrant en una dinàmica amb cert paral.lelisme i finalment acabes entrant dins el seu gènere lúdic. Decideixes pujar muntanyes i fer excurssions. Montsant, Mola de Colldejou, Cardó, Cavalls, Pàndols, els Ports, Montrebei, Pirineus, Alps, Alpujarras... i unes quantes més de la mà del mestre Pantani. Aquell que les coses no les fa per fer. Un esportista impressionant i un lluitador inacable. Ell va impulsar la meva estima per paissatges sense trànsit on la natura parla i els "animalets" disfruten. Si volies tenir sensacions més fortes ... teniem a Trepa. Aquell jove ciclista que somiava ser un "pro" i de sobte es converteix en un escalador aventurer que va decidir marxar al Capitan (Parc de Yosemite dels EEUU), per posar-se a prova en aquelles parets de granit inacabables. Escalador transformat en "alpino" com diria la seva amiga Isabelita en aquell aeroport del Prat i acomiadant-se de nosaltres per fer cap al Pakistan. Alaska, Canada, Alps, Dolomites, Marroc i un bon grapat de roques i serralades de l'Estat han estat els seus reptes. Amb aquells peus de gat del Ramonet vam palpar el mundillo de la vertical. Sempre amb la ombra persistent d'Àlex, al meu costat i remugant per no saber fer el nus. Tardes d'estiu o matins d'hivern, era igual; lluitant un grau impossible per marxar tous cap a casa. Recordo aquell matí que van penjar-me més de dos hores, a una de les parets de les Moles del Don per petar de braços i no poder continuar. Pantani i Trepa van fer cim! Per si no hi havia prou i coincidint amb l'adeu de les pistes de bàsquet ... vam decidir posar-nos a córrer. Tots ells ho feien a l'igual que: Ñoño, Pitoi, Deivid i Pollo. Curses de muntanya, Mitjes, Milles ... Les bicis sempre han estat presents. Trepa i Pantani els entesos de la materia juntament amb Ramonet són veritables màquines d'anar fent milles i milles. Cursa de l'Oli de la Granadella de MTB; Pantani s'encarrega de vestim de dalt a baix per pendre part de la cursa. Jo faria la curta. Una de 22 kms per no muntar un "cristo" i acabar ràpidament per evitar el ridícul. Amb prou feines tenia coneixement de com anava un canvi. Amb unes sabatilles de fer run i escoltant a tothom per ser l'últim mono. Contra tot pronòstic: vaig guanyar i amb un "globo" del 15 no vaig perdre detall de la resta de curses, sentat al costat d'una foguera per recuperar l'ànima. Tanta bici tanta bici ... van caure un parell de màquines (Bianchi i Cube) per poder coincidir més estona amb ells. Montsserrat-Flix; qui ho hauria de dir? També els Pau i el mano han estat involucrats en el fet i encara avui ... van cremant roda per aquests espais.  Ahir Trepa és marca un supertime en els 10 kms de Balaguer. Pollo va fer-ho fa unes setmanes a les Borges. Ritmes de 3'40 poc ... és anar molt i molt ràpid. Com és possible? Aquí teniu aquest misal d'hores i més hores patint, treballant, corrent, fent Ironmens... Amics i lectors! Aquests no són uns qualsevol...
Màxima de 15ºC i mínima de 8ºC, Cerç en acció i plujim finet en un dia poc definit. Dia de descans, tot i fer un mini-partidet de futbol-sala amb Pitoi-Paco-Carlos-Jordi-Pol i Bogarde.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Un matí amb: UN Personal Trainer!



Aquesta vegada teniem sol i bon temps. Un matí nítid de nuvolades, sol esplèndid i una mica de Cerç. Màxima de 17ºC i mínima de 7ºC; toca anar a buscar a Pollo i fer un Run matinal. 1h 23'35'' per terreny irregular i contrades de Sebes. Ritme de 5'13''/km amb 163 ppm de mitja i fer els 16 kms. Per si no té prou ... s'engresca i ens ofereix tot un recital de fer moure la maquinària de qualsevol de les maneres. Exercicis de coordinació, estiraments, abdominals impossibles, Gim i aixecament de parenta. Quina bèstia!!! Marxem tous a casa i amb algun que altre "tiron" durant la tarda. També un espai molt especial pel nostre Ironman de Trepa. Aquest cop el teniem per Balaguer per disputar els 10 kms i "volant" novament. 1er en categoria de veterans i 7è absolut a un ritme de 3'44''/km. Afinant la seva condició física i mirar d'atacar el seu registre personal a la Mitja de Cambrils. Molt bé Trepa! Un "marcon" i molt de mèrit tractant-se d'arrossegar més quilos que ningú. ja ja ja.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Mal de potes!

Aquests canvis de temps van dient la seva. Un matí poc definit, sense massa empenta com per sortir el sol i enlluernar el paissatge. Les nuvolades agafaven protagonisme i finalement una pluja fina guanya el terreny. Màxima de 16ºC i mínima d' 1ºC, poc vent i 1 ltr/m2 de precipitació. El matí tipic dels dissabtes el dediquem per treure els compis més peluts a fer la volteta. Jana va recuperant-se del seu part invisible i Charly deixant calories per afinar-se. La tarda ha estat avorrida. sense massa història, ja que tenim mal de potes i decidim per estar parats. Una escapadeta per la capital de la Terra Ferma i fer unes compres sota l'aigua. La foto d'avui pel Rod Stewart i la seva senyora, que ha estat pare per 8a vegada i amb 66 primaveres. Segons tinc entés no li agrada massa el run ... però m'acompanya moltes vegades dins els walkman. 

divendres, 18 de febrer del 2011

Calçotada amb els compis de feina!

Per fí el sol esperat il.luminant el dia. Màxima de 17ºC i mínima de 4ºC, poc vent i el cel clar i ras. Una setmana laboral carregadeta de feina, fent horaris acrobàtics i amb poc temps per dedicar al ben estar. Finalment i amb la presència del divendres ... ens marquem un "tanto" i compensem el fet amb una calçotada. Un bon àpat per aquell espai de l'ermita del Remei on la pau i la tranquilitat feien acte de presència. Un ambient de tertúlies disteses amenitzades per aquella salsa de Romesco que lubricava el gust en conjunt de la ceba tendra de la temporada. La carnaca de primer nivell i un postre acompanyat per un café. Sense gaire temps per res més ... treiem el cap per casa. Cal fer la bossa i calçar-se les Asics. Entrenament per Ascó i xafant de nou l'enyorat Barranc de la Peixera. La grupetta no és tant maniàtica com un servidor i amb prou feines pot deduir-se la traçada del circuit. Ah mare, que heu tingut abandonat el meu jardí! Trepa, Robert, Àlex Mèndez, Solo, José, quin plaer tornar a córrer amb ells. No deixem de banda l'encaixada de mans del Mister. Un signe sincer i necessari per a la meva persona. Gracias Antonio! 8,19 kms en 42'4'' a ritme de 5'8''/km amb 149 ppm. Poc a poc el cardio va recuperant sensacions, un fet que evidencia que hem fet bondat davant una graellada molt temptadora.

dijous, 17 de febrer del 2011

Pollo! Cap a Cambrils anirem...

Sant Silvestre Lleidatana 2010, sortim o estem amb una lesió de genoll (depent de com ho mirem). Dubtes del ritme que cal portar. Vols dir que no tornarem a peu fins Meta? Aquesta va ser la frase més repetitiva dins el cervell durant els 10 kms pels carrers de Lleida. Pollo callat per no dir la seva ...(ja ho sé que no havia d'anar, però???) Finalment i fora d'escala a nivell de "cardio" arribem sencers. El temps passa i ens tornem a sentir runners. Portem uns quants quilòmetres i la cosa va rutllant... I si per a postres: Pollo, La Serreta i Trepa van donant una empenta per fer cap a Cambrils d'aquí 10 dies ... La inscripció està feta. Màxima de 12ºC i mínima de 4ºC, núvols a patades i una fina pluja deixa 1 ltr/m2 amb prou feines. Un hivern llarg de veritat. La sensació de fred no s'ajusta a la realitat. Tenim humitat i el sol no apareix per enlloc. Sense massa motivació veient el terra i el cel ...optem per aixecar peu. Descans de nou i demà un altre dia. La foto per la gruppetta de runners flixancos pel Serrallo a la Mitja de Tarragona de l'any 2007. D'aquí no gaire ... tots tres de nou junts, tot i solsament, coincidir a la sortida, és clar!

dimecres, 16 de febrer del 2011

Dia gris

Tot i tenir un matí de sol i amb bones perspectives la cosa a fet un canvi. Els núvols han guanyat terreny i l'amenaça de pluja era evident. Màxima de 15ºC i mínima de 4ºC, una mica de vent a mitja tarda i un plujim sense  treure pols d'enlloc. Com el partit de l'Arsenal-Barça: igual. Tot anava sobre rodes i a la fi del partit; derrota pels cules. Sembla mentida com pot canviar tot en un instant ... Tornem a posar-nos a trotar i ho fem per territori de Sebes. 10,65 kms en 53'18'' a ritme de 5'/km amb 155 ppm de mitja. La primera meitat amb molt bones sensacions a ritme de 5'18''/km. La segona patint més, malgrat sentir agilitat. Pujem de ritme i ho fem a 4'42''/km. Una mena de progressió per acabar a ritme ràpid. Muscularment, cada cop anem recobrant passat. Disfrutem d'una bona tarda d'hivern i amb temperatura agradable. Avui la foto pel "mite". Jordan presenciant un encontre entre els Bobcats - Bulls. Mireu si el paio està "pinxo" ... que encara es posa en curt per entrenar amb els xavals del seu equip, els Bobcats.

dimarts, 15 de febrer del 2011

El Chuleton té una bona digestió!

Ahir ja va sortir la noticia... Semblava ser que l'Alberto Contador quedaria absolt del cas "chuleton". Finalment el Comité de Competició de la RFEC, ho ha confirmat aquest migdia i deixa al de Pinto "net" de moment. Déu meu el que li tocarà aguantar! Màxima de 9ºC i mínima de 3ºC, dia de núvols i una precipitació de 0,5 ltrs/m2. Una jornada de descans total. Un parell de dies continuats ens deixen 30 kms a les potes i això es nota. Optem per donar un respir al cos i anar recuperant cames. Ja podeu imaginar ... que això de plujims i vents ... Jo soc de sol i bon temps! Video dels Sopa de Cabra i recordar la veu del Quintana.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Ens fem vells?

Enguany tenim el 2.011 que ens marca el camí dels 40. Un recorregut de vertigen, solsament de pensar-hi. Tant sols fa uns dies, teniem un sopar per gaudir tots plegats de l'aniversari de "Deivid". Demà el torn per un altre i així anar passant un darrera de l'altre sense escapatòria possible. Converses amenitzades amb un café regat per Marie ... Trepa ja advertia que la màquinaria va dient la seva. M'ho dius o m'ho expliques?  Responia amb la vena inflada i sense deixa'l acabar. Lesions, molèsties i un temps de recuperació cada cop més llarg. A no res que ens passem en l'apartat nutricional ... Els alerons van agafant les formes més aerodinàmiques possibles. Si una nit es presenta llarga amb un bon refrigerant en forma de alcohol ... l'endemà estem per llegir la Vanguardia i deixar de fer kms per un altre dia. Però no cal ensorrar-se, l'Aragó és aquí al costat i aquests són tossuts com a mules. Així que prenem nota i "naltros" a la nostra. Ni 40 ni 50 ... un esforç "bandidos" que no estem per aturar-nos!!! Màxima de 15ºC i mínima de 5ºC, una mica de vent i quatre gotes mal comptades a la matinada. Soltem potes al monte per fer 9,01 kms, però aquest cop per terreny més pla. 47'56'' a ritme de 5'17''/km amb 146 ppm de mitja. Un treball dividit en dues parts. La primera en forma d'escalfament a ritme de 5'32''/km. La segona a ritme de 5'2''/km de mitja, tot i fer-ho en una progressió suau i per sensacions. També sol com un mussol (malgrat la companyia de les cigonyes que vigilaven com un sonat de torn lis trencava la calma) sota la mirada d'una lluna lluenta per territori de Sebes. Lleugera sobrecàrrega en conjunt de cames i en especial els glutis. Els kms d'ahir no van passar per alt, un motiu suficient per soltar gambades amb coneixement. La foto d'avui; pels prematurs ametllers ensenyant el seu colorit que posarà pinzellades de tonalitat al nostre terme d'aquí no ré. 

diumenge, 13 de febrer del 2011

Només amb la meva ombra!

Amb un matí de ple sol, sense boires, sense vent (de moment) i una temperatura de 4ºC a les 9:00h ens posavem en marxa. Una setmana fent "campana" en algun entrenament ... un fet, que ens obligava moralment a tancar-la de la millor de les maneres. 21,51 kms (per terra un 80%, la resta asfalt) amb 5 "portets" trenca-cames i 2h 3' 48'' de feina. Ritme de 5'45''/km amb 160 ppm de mitja i disfrutant d'un bon matí. No tenim aquell treball d'altres anys ... però també podem donar gambades i sentir-nos com a nens al patí d'una escola. Muscularment prou bé i el genoll responent i agafant més "soltura". Per fí ens casquem una de "bona" i aparquem les molèsties i la lesió que tant ha donat de parlar. Mentre vaig respirant a ritme suau, vaig  recordant aquells consells dels bons amics. Aquells suggeriments en temps difícils, on el pensament es perdia en un camí de dubtes. Tormen a la normalitat Albi! Quant de temps ... Gràcies a tots i salut per tothom!!!    Avui la meva ombra i un servidor. Un bon treball psicològic molt adient per anar reparant i ordenant l'armari. I és que aquest quadre és molt característic dins el món Runner.  Posem un video de la Beth i així ens fotem "tontets del tot".




A la tarda teniem "cita" amb Teledeporte. Un Barça- Madrid de la Final de la Copa de bàsquet i nou titol pels catalans. A més, guanyar a casa del rival, en un partit molt disputat i amb un emotiu gest del Grimau a Basile. Quina emoció! També comentar que el deixeble d'Antonio Cánovas s'adjudica la cursa del Campionat d'Espanya per clubs de "Campo a través", tot i no guanyar el seu equip (ha saltat la sorpresa!!!).  

dissabte, 12 de febrer del 2011

Un Barça-Madrid com a Final de Copa.

Finalment els dos equips més en forma es veuran les cares a la Final de Copa. Messina - Pasqual amb les seves pissarres traient fum. Navarro té tots els ingredients damunt la taula per ser el MVP del torneig. Però els madridistes ens ho posaran difícil i feina rai per "doblegar-los". Màxima de 16ºC i mínima de 2ºC, una mica de vent i bon sol. Un dia amb tasques domèstiques per aprofitar el cap de setmana i treure-les de sobre. La tarda ha estat de relax i fent "sofing" amb les pelis d'A3. Al tard un partit de tennis i repetint dues jornadaes continuades. Haurem de trobar un espai i demà soltar gambades de nou. A la nit; bàsquet del bó i victòria del Regal Barça davant els d'Ivanovic. Res han pogut fer els baskovites davant la llarga plantilla dels cules. El ritme ràpid i la participació en el rebot de tots els integrants han fulminat les opcions del Caja Laboral. Demà la final, esperem un bon partit i una nova gesta.

divendres, 11 de febrer del 2011

Bàsquet del bó; bàsquet de la Copa!

Després de vint anys per banquetes a peus de pista amb aquell neguit si la pilota entrava ... Encara perdura l'espurna latent per aquest esport de la cistella. Ahir s'encetava una nova edició de la Copa. Els equips més potents de l'ACB cara cara on l'espectacle està garantit. Aquesta nit el torn pel Barça-Joventut, on abans l'antic "Tau" passa a semifinals derrotant el Bilbao. Ahir passaven Madrid i Valencia i demà les semis en joc. Màxima de 15ºC i mínima de 3ºC, vent a ratxes curtes i sense intensitat però fresquet. La Mònica Lòpez ens alerta canvis per la setmana vinent. Sembla ser que més fred i neu al "Piri" amb una mica de precipitacions i tot. Tanquem la setmana laboral amb una activitat fora d'horaris. Un fet que condiciona a dedicació de run i ens obliga a fer plans "B" per salvar mobles. Avui un piloteig de tennis i partidet inclós. Físicament cada cop ens desplaçem molt millor per la pista ... però cansats i sense criteri a l'hora de jugar. De totes formes; un bon entrenament de cames, ja que gaiebé dues hores corrent darrera la pilota ... la cosa pica! La foto d'avui pel Tiger pegant-li davant la mirada atenta dels rascacels de Dubai.

dijous, 10 de febrer del 2011

Boira matinera.

Entrem a la dinàmica de les boires i la humitat. Uns matins tenyits de gris on el sol s'amaga darrera de l'infinit. Màxima de 15ºC i mínima de 2ºC, Garbinada al tardet i sol a partir del migdia. No patim massa fred, tot i la sensació de fredor és major. Les plujes no aparèixen per enlloc i de moment; res a curt termini. La garriga comença a resentir-se. Les continuades temperatures per davall dels 0ºC ressequen qualsevol matollada i els ametllers impacients ensenyen les seves  futures florades. El febrer té aquestes coses ... avui mànigues de camisa i demà jersei de coll alt. Per temes de feina i altres no fem cap a Ascó. Disfrutant d'una bona nit sortim 30' a fer un run a ritme suau fins al Mas del Director. Encara tenim una petita molèstia a la zona del genoll i cal anar a pinzes ... La foto d'avui no està feta per Pau, Però deu ni do. Innerhofer campió del Món en Supergegant  

dimecres, 9 de febrer del 2011

ESOS LOCOS QUE CORREN (boníssim Pollo!)


Déu ni do amb el video suggerit per l'amic Pollo. Quanta raó junta en 7'23'' despullant al complert la simptomologia d'un autèntic runnerman. Gairebé tots en certa manera, identificats amb el diàleg i respirant tranquil per saber que això passa ... Un matí sense canvis significatius. Màxima de 15ºC i mínima de 2ºC. Boira alta i perdent identitat per deixar lloc al sol. Amb prou feines bufa el vent i la nit és presenta freda. Una jornada laboral extensa i sense horaris. No hi ha lloc pel descans i amb prou feines ens aturem d'un lloc a un altre. Així que un cop pleguem ens posem en contacte amb Pitoi ... i optem per passar 4 pilotades de tennis. Treball intents i per feina. Poca estona (i sort d'això...),  ja que aquest és capaç de matar-me! Boig d'un cantó a un altre ... anem fent els deures. La suor evidencia la intensitat i marxem cap a casa tous amb ganes. Posem un parell d'obres d'art en format fotos del fotograf Pau. Són les que tenen l'apartament a la Depuradora. Aquest és la 3a temporada (3 anys) fidels al temps i "festejant" de nou per aquesta instal.lació. El primer any van tirar endavant 3 cries i el segon van igualar. Esperem que la bona ratxa vagi amb aquestes aus i ens acompanyin molt de temps per donar aquest color especial pel terme.

dimarts, 8 de febrer del 2011

Humitat = Boires

Com està el patí! Tant sols fa uns mesos Contador s'afegia a la grupetta de sospitosos per un cas de dopatge. Valverde ja està complint la sanció, altres com: Oscar Sevilla, Roberto Heras, Ivan Mayo i uns quants que estan pendents de resolució final. Francesos, italians i espanyols en un constant frec a frec criticant-se uns als altres. Per a postres; el corredor italià Riccardo Riccó es ingressat de urgència per una transfusió que li provocà una insuficiència renal. Sembla ser que consternat pel shock va "cantar" l'esdeveniment al mateix metge que va atendre'l. Després d'estar 20 mesos sancionat per EPO cera i ... un nou episodi reiterant. Possiblement d'aquí uns dies quedarà tot desmantellat i que les informacions no eren certes. Espanyols i francesos traient pit i els fanàtics de revistes ... amb la moral pel terra. Aquí tothom fa la seva i ojo! que això del dopatge és molt i molt antic. Pregunteu, pregunteu a: Asterix i Obelix! Sense cap mena de dubte... tota una llàstima!!! Màxima de 15ºC i mínima de 1ºC, l'index de humitat puja fins un 92% i les boires guanyen la posició. Sort del sol, que aquest cop, li costa més treure el cap definitivament. Entrenament per Ascó a l'estadi. Aquest cop una mica per regenerar. 6,01 kms en 33'31'' a ritme mig de 5'35''/km amb 135 ppm de mitja. Uns exercicis de cames i els estiraments recomanats. Sobrecàrregues diverses ens obliguen a adaptar el treball. Ja tenim una edat; i si no! Mireu al Guardiola (de la mateixa quinta) cada cop menys pèl,però renovant per una temporada més. Quina sort! Aquest parell mai van ser enxampats.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Run a les fosques!

Mínima de -3ºC i màxima de 17ºC, bufant de forma lleu Garbinada i sol magnífic. Encetem setmana amb un pronòstic de temps sense grans canvis a la vista. Els matins per tremolar després de rascar el gel dels vidres del cotxe. Els migdies anem treient roba i disfrutant del sol. I les tardes o entrant la nit ... inmillorables condicions per fer anar les sabatilles i fer uns kms. Aquest cop la parella de ball és Trepa. Cal anar motivat i mentalitzat per soportar la seva roda ... tot i quedar advertit abans d'arrancar. Xavvv! Com podràs entendre no he volgut complicat la vida, ja que calia alguna cosa més que anar a còrrer. Total de 10,01 kms en 52'59'' a ritme mig de 5'18''/km amb 149 ppm de mitja. Un itinerari partint del Poligon direcció Mas del Director per trencar a dretes i pujar per l'asfaltat fins baixar al Mas de les Cigonyes. Retorn cap al punt de partida i acabant els darrers metres per l'asfalt del mateix Poligon. Un run a ritme suau per Trepa i de treball per mí. Els darrers 5 kms en progressió suau per anar allargant gambada i buscant agilitat. Els darrers 860 mtrs retorn a la calma i comentant sensacions. No hi ha lloc per queixes! Si qualsevol mortal té la dignitat de posar-se al costat de Trepa ... cal estar segur del que fà. Ens trobem millor de l'esperat. Molèsties de sobrecàrregues per la zona de turmell i tendó d'aquil.les (massa treball de propiocepció això de còrrer a les fosques). Una nit agradable i compartida en format de cremar kilòmetres. Els gossos de Candela trencant el silenci i els esbufecs d'un servidor preguntant l'hora de la final del partit. Sort que la màquina de menjar Nocilla ... portava més de 90 kms amb bici durant la tarda ... L'Ampolla l'espera companys!!!

diumenge, 6 de febrer del 2011

Molt bé, pels de Granollers!

Els flixancos ofereixen la seva millor versió en forma de bons temps a la Mitja Marató de Granollers. Aquest matí per carrers de Granollers: Camil i Robert aturen el crono en 1h25'33'' i 1h29'18'' respectivament`. Llàstima que Trepa per motius personals i sentits no ha pogut afegir-se a la grupetta de "galgos". També teniem al Jordi Amorós que vaig deixar-me i que va poder culminar la cursa per ser un nou Finisher d'una Mitja. Com podràs entendre és gairebé impossible controlar a tohom i més quan pràcticament ni ens coneixem . De totes formes esperem compartir amb tú moltes altres i cremarjunts kms per algun run pel poble. Ah! La propera ens avises...  Enhorabona nois!!!
Un matí seguint la mateixa tònica dels darrers dies ... geladeta de bon matí i sol esplèndid durant el dia. Màxima de 16ºC i mínima de -2ºC, poc vent i sense canvis a curt termini. Un diumenge dedicat a tasques agrícoles. La tarda calia invertir-la al que tocava i aparcar-ho tot, per un altre dia. Així que decidim descansar de run i ens marquem un ZERO. Avui foto per l'atleta Isinbayeva, que decideix tornar a pistes i fer un salt de 4,81 mtrs (millor marca de la temporada). La russa, que va decidir allunyar-se durant un temps del món de la pèrtiga ... retornar i de quina manera al seu espai! També gran victòria a la cursa del Lamdassem a la Copa d'Europa de Clubs de Camp a Través disputada a Sant Vittore Olana (Italia). 3a posició pel Bikila Todelo (equip de l'Ayad). Els guanyadors han estat els portuguesos amb el Club Conforlimpa i recuperant el guardó del 2.009.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Un Barça de Récords!

Estem davant el millor Barça  de la història (i no és broma). Les estadísitiques són com una mena de còdics evidents que reflexen la realitat del fet. Aquesta nit, els nois de Guardiola, pulveritzen el Récord de victòries que fins ara lluia l'equip de Di Stéfano. 15 victòries a la lliga del 1960/61 per 16 el del Barça 2010/11. Un registre molt i molt difícil de batre i més en el futbol actual. 3-0 davant l'Atlético i hat-trick del rei del Mambo. màxima de 16ºC i mínima de -1ºC, una mica de cerç i sol de primera categoria. Un dissabte típic per Valletes i una tarda de relax. Al tard un tennis per soltar cames i poca cosa més. Demà tenim el radar orientat a Granollers. La 25a edició de la Mitja  no passà per alt al paquet de runners del poble. Trepa, Camil i Robert i són presents. Esperem st per tots ells i segurament ... bones marques. Per cert: Marathonman ha culminat la gesta i posar fí a Barcelona les seves 365 maratons diaries en un any. 15.401,74 kms i amb 49 anys és la carta de presentació d'aquest Belga rotllo Forest Gump. 

divendres, 4 de febrer del 2011

Respir de termòmetre!

Màxima de 16ºC i mínima de -1ºC, el vent perd força i el sol enlluerna de nou. Un respir per a peus, mans i cos en general , després d'un període amb temperatures extraordinariament baixes. Tornem a treure les cames de passeig i complertem el 4art dia seguit. Feia molt de temps que no ho feiem i algún dia haviem de retornar. 11,00 kms per terreny plà (exterior del tartà) i semi-tou. Ritme de 5'38''/km amb 141 ppm de mitja i fer 1h 2' 1''. Aquest cop amb la companyia de l'atletà veterà: Joan Roca. D'aquesta manera gambada darrera gambada ens podem distreure dialogant tots plegats. Uns estiraments i poca cosa més. Petant la xerrada ha sortit el nom del maratonià belga Stefan Engels. Un personatge que té com a objectiu fer 365 Maratons en 365 dies. Diumenge pot complir el somni!!! Aquí l'entrevista del paio en qüestió que van fer.li a un diari, el passat més de setembre:
¿Cómo surgió la idea de correr un maratón cada día?
"Con diez años tenía asma, y los doctores me dijeron que no podía hacer deporte. Me apliqué mi propia medicina y empecé a correr, primero un kilómetro, luego cinco y luego un maratón. Llevo 25 años corriendo largas distancias y necesito retos, así que en el 2008 completé 20 triatlones de larga distancia en un año -también récord en el "Guiness"-. Mi talento no es tanto físico como mental; creo en mí mismo y me gustan los nuevos retos. Por eso corro estos maratones: mi mensaje es que si uno cree en sí mismo puede lograr cualquier reto".
¿Ha tenido lesiones o problemas en estos 225 días?
"Mi primer problema fue que nadie había hecho este reto. Los doctores y los amigos no me animaban, me decían que iba a tener muchos efectos, me sentí solo, pero hay que superar los obstáculos.
¿Cómo es su día a día?
"Mi vida es fácil -sonríe-, me levanto y sólo tengo que correr un maratón. Tardo entre cuatro y cinco horas en correr. Voy a entre cien y 110 pulsaciones, y me da igual la hora. En México corría a las siete de la mañana y en Bilbao a las cuatro y media de la tarde. Más problema es el descanso, le dedico diez o doce horas. Ayer dormí catorce. Pierdo hasta seis mil calorías, cuando un hombre normal gasta la mitad, así que esto hace que coma mucho. Al principio, en tres meses adelgacé quince kilos y los doctores me dijeron que era un problema, pero ahora he conseguido estabilizar el peso. Como cuatro o cinco veces al día y, la gente no me cree, pero bebo hasta ocho litros de agua.
Cuando empecé pensé que tendría que comer algo especial, pero no. Obviamente hoy comeré pasta, necesito carbohidratos, pero anoche cené un gran bistec con patatas, mahonesa y vino.
La verdad es que no tengo mucha vida social, pero me gusta conocer la comida local, me gusta acabar el día con una buena cena.
¿Algún día al levantarse ha pensado: hoy no corro?
"No, no. Mi objetivo es correr 365 días; sí llega algún momento en un maratón que me digo qué hago aquí, pero estoy convencido de mi reto y espero terminarlo en febrero".
¿Cuando acabe, tiene ya nuevos ideas en la cabeza?
"Quiero dar un descanso a mi cuerpo. Llevo 25 años corriendo, que los médicos me hagan pruebas. El año que viene me dedicaré a los amigos y la familia, y a que la gente conozca mis experiencias". Hasta entonces, sólo le quedan casi 140 maratones.

dijous, 3 de febrer del 2011

1001 voltes i no de run!

Avui ha estat un d'aquells dies on pegar voltes era com una tradició. A tal hora aquí, a tal hora allà, més tard passes per un lloc i en acabar treus el cap a un altre ... Després  ens trobem amb el moment "nostre" del dia ... i amb prou feines tenim alé per fer 4 voltes! Uf, de vegades ... no solsament giren els ventiladors! Màxima de 15ºC i mínima de -1ºC, Cerç pinxo com ell mateix i bon sol. Poc a poc les molèsties van deixant lloc al plaer de recobrar sensacions. Aquest genoll malmetut va millorant jornada darrera jornada i el dolor pràcticament dona  relleu al camí de la normalitat (tot i tenir coneixement latent ... que encara hi falta!!!). Un run de 6,38 kms a ritme de 4'48''/km amb 157 ppm de mitja en 30'41''. Un exercici de progressió donant importància a l'extensió de la gambada. Exercicis d'estiraments i unes taules d'abdominals on demà ... segurament sortirà alguna cosa! Els compis van animant-me per afegim a la grupetta. Poc a poc i bona lletra tot i tenir molt clar la facilitat per caure en qualsevol temptació. Avui posarem aquell video famós que pot posar-te la carn de gallina a l'acte. Ja fa un parell d'anys l'amic Pantani va mostrar-lo al seu bloc i vaig quedar superat. Per tots aquells que sentiu l'esport i us sentiu persones sencillament per estimar ...  

dimecres, 2 de febrer del 2011

Ens "ronde" un constipat!

Ja notavem indicis durant la jornada d'ahir. Una lleu congestió interna en forma de goteig nasal i ulls ploraners. Això de córrer i petar la xerrada després ... no va enlloc! Tenim màxima de 15ºC i mínima de 0ºC, bufa el Cerç i cada cop amb més protagonisme. Moment ideal per assecar la roba i deixar de saltar obstacles pel passadís buscant l'escalfor de la bomba de calor. Aquests dies a l'interior de casa ... una veritable Olimpiada. Run de 8 kms per Sebes. Un exercici en progressió i anant soltant cames. 41'33'' a ritme mig de 5'12''/km amb 151 ppm de mitja. A l'anada un vent a la contra ens pentinava i penalitzava gambada darrera gambada. De sobte, i com aquell que cau del cel ... aparèix l'amic Camil de tornada. Decideix acompanyar-me i comentem el negoci després d'un munt de temps sense fer-ho. La nit ens cau al clatell, l'enllumenat de la fàbrica ens mostra el resplendor d'un riu fidel i acabem posant una marxeta més per complir amb l'activitat. La foto d'avui pertany a les partidetes que van "cascar-se" el Viswanathan Anand y el rus Anatoli Kárpov dins de l'AVE en un acte de promoció.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Bon dia Febrer!

Enguany l'hivern no perdona. No ha fet falta presenciar neu en directe pel terme, per evidenciar que ha fet fred amb ganes. Hem patit un bon grapat de gelades. Hem conviscut amb temperatures molt i molt baixes de forma continuada i reiterada. Capítols de boira, dies amb vent i poca pluja. Al tard i fent un tomb per Valletes; l'auliver parlava sol. Punteres de les fulles amb aquell color de rovell indicant la cremor d'un fred terrible. Algunes no han soportat el fet i es deixen anar pel terra en senyal d'acomiat. Els ametllers van fent lentament el seu procés. L'any passat a partir de la segona desena de mes, els més matiners, esclataven i mostraven la flor. Avui ja anunciaven la impaciència en forma de mostra tendra. Aguanteu, aguanteu ... que això no ha acabat! Màxima de 12ºC i mínima de -1ºC, Cerç tallant i sol timid. Toca soltar cames i ho farem per l'estadi d'Ascó. Els atletes fent sèries pel tartà i els fondistes per l'exterior. Encara estem verds per posar-nos amb la grupetta i ho fem en solitari. 5 kms en progressió partint a ritmes de 5'40''/km i donant la resta a 4'15''/km. Total de 24'22'' a ritme mig de 4'52''/km amb 154 ppm de mitja. 1 km de retorn a la calma i  uns estiraments. Si abans parlavem del desenvolupament dels arbres tenint en compte la transcisió del clima ...  ara toca el torn per les cigonyes. Durant aquest hivern ja han anat visitant els seus respectius nius. Com a conseqüència de les baixes temperatures, no van establir-se de forma definitiva. Durant el cap de setmana va venir la femella i ahir al tard va arribar el galant mascle. Aquest està fet tot un "golfo". Fot més voltes que un ventilador i fins i tot va tenir un rotllo amb una altra. De totes maneres tornen a estar al seu niu i seguint la tradició ... la mateixa parella!!!