dimecres, 29 de febrer del 2012

Màxima de 20ºC i mínima de 3ºC. Tornem amb humitats matinals, tot i que la boira ha estat de passada. El sol continua brillant i radiant i el Cerç dona un relleu a la Garbinada entrant a la tarda. Temptacions per sortir amb samarreta i prendre el sol davant aquest bo climàtic. Ens acomiadem del Febrer sense pluges, amb sequera i res a curt termini. A la tarda, entrenament a l'estadi amb el col.lectiu triatlètic. Llàstima que ens faltava Trepa i Robert, ja que coincidir tots plegats a de ser la bomba. El "rastes" i Mèndez tenen sèries de 1000 mtrs, la resta un rodatge suau per recuperar potes després del "tute" d'ahir. Encetem l'escalfament tots junts i reparant la humanitat de la millor de les maneres. 54'58'' de trote suau, combinant diferents escenaris i superficies. 5'29''/km de ritme a 132 ppm de mitja i 10,03 kms totals. Molta suavitat i comoditat, no tenim molèsties i la xarrameca és distreta. Uns estiraments i la foto de rigor. 

dimarts, 28 de febrer del 2012

Màxima de 19ºC i mínima de 4ºC. Aquesta vegada l'índex de humitat és un altre. Un 92%  a les 9:20h, un fet que ha propiciat l'arribada d'una oblidada boira. A mida que el matí transcorria ha deixat de tenir presencia, on un Cerç s'encarregava d'escombra humitats i deixar-les per un altre moment. El sol guanyava terreny i el dia brillava amb llum pròpia. Tornem a entrenaments i ho fem amb la composició idèntica de personal. Ferran i el "nen" i el gruix nombrós per aquell asfalt del polígon. Un escalfament de 2 kms a ritme de 5'38''/km amb 125 ppm de mitja. Sense massa temps per res més ... directes al treball de sèries. 3x2000 mtrs amb un descans previst de 3', tot i no complir-ho al peu de la lletra. El primer període 2'22'' i el segon ens passem 45' de més. Els parcials irregulars; 4'4''/km, 3'55''/km i 3'56''/km. No anavem massa motivats com per fer anar la calculadora. Sort de l'amic Ferran que encara, ens ha fet passar per "tubo" i poder "arreglar" l'entrenament. Aquesta vegada no marxem contents del treball. El cap no ens funcionava i ens hem deixat anar de qualsevol manera. Esperem tornar a recuperar caliu atlètic que d'aquesta manera no podem sortir de casa. Avui un video "artifo" amb música dels Coldplay i Bon Jovi.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Màxima de 19ºC i mínima de 4ºC. Poc a poc ens posem dins el Març. Les temperatures van variant, tot i fer-ho de forma correcta i progressiva. El Cerç bufa amb poca força, el sol continua lluint i el cel és net de núvols. Tornem a entrenar de nou. Després de la jornada de festa d'ahir, tocava posar-se a treballar. Així que passem a buscar a Ferran i el "nen" i directes cap a l'estadi. Cal seguir les instruccions del Mister que durant la totalitat de la setmana el trobarem a faltar. El tenim de viatje amb destinació Japó. Ell i el seu atleta: Lamdassem, debutarà a la distància maratoniana. L'objectiu es obtenir una marca mínima per les Olimpiades i fer cap a Londres. Sort xavals!!! Un run suau per terreny totalment pla com la mà de 40'16''. Un ritme de 5'29''/km amb 133 ppm de mitja per comptabilitzar  un total de 7,33 kms. En acabar el rodatge uns llargs de 100 mtrs per mirar d'eliminar el lactat. 6x100 mtrs amb una recuperació al trote de 100 mtrs més. Uns estiraments i dutxa al bany maria. Avui un video dels The Cure amb la cançó In Between  Days.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Màxima de 21ºC i mínima de 7ºC. Possiblement és el final d'un cicle de l'hivern. El dia va allargant-se, els matins ja no poden ser tan freds i les màximes ens obliguen a deixar roba al penja-robes. Avui bufava una mica de Cerç, no hi han gelades i el sol picava durant la tarda. Un matí per Valletes continuant amb les tasques de la temporada. Durant la resta del dia "sofing". Poca motivació per soltar cames davant l'agenda que calia complimentar. Un Zero dels bons i donar descans a la persona que les dorsals ho necessiten. Avui un video d'un directe de la veu de moda. Aquesta noia nascuda a Tottenham i guanyadora de 6 premis dins els Grammy de la passada 54a edició amb la cançó Someone Like You.

dissabte, 25 de febrer del 2012

Quina tropa!
arbequins en flames?
Restaurant estrelles Michelin

Vigilància 3D


Màxima de 20ºC i mínima de -1ºC. Portem tota la setmana com si els matins fossin els mateixos. Tenim frescor, sol i calma climàtica. Les nuvolades pràcticament no les coneixem. I la pluja, amb  prou feines recordem el darrer cop d'uns carrers negats per l'aigua. Ens toca matinar, més de l'habitual, és el que passa quan quedes amb el sector de gent més experimentada. L'esporgar contempla que després cal cremar la rama. No tenim vent i el dia és perfecte. Així que fem de pagès , però al més pur estil tradicional. Fins i tot esmorzem damunt el llaurat. Ni en la millor terrassa de Salou es pot optar a estar millor! De totes maneres  ... per allí no passejavem guiris lleugers de vestimenta. Tornem a posar-nos en marxa. El run ens espera i cal apretar una mica. 10,01 kms en 45'29'' a ritme mig de 4'32''/km amb 159 ppm de mitja. Hem sortit a ritme suau per anar engranant rodaments i pujar la intensitat. 4 kms per terreny pla per posar ritme ràpid per davall de 4'/km i no perdre detall atenent pulsacions per acabar amb agilitat. També hem estat penjats del telèfon per mirar com li anava el control al "nen" a Valls. Havia de buscar marca en els 1000 mtrs i per fi s'ha posat un bon registre. 2'55'' i mirant el ranking final per poder entrar dins el Campionat de Catalunya de pista coberta  de la setmana vinent. El recull de fotos no te rebuig possible. Un matí esgotador però plàcid i saludable.

divendres, 24 de febrer del 2012

Màxima de 20ºC i mínima de -2ºC. A primera hora del matí el vent era inexistent, no feia tanta fred i el sol ens rebia a l'igual que ho ha fet tota la setmana. Tot sembla favorable, esplèndid, però tenim una sequera important.   Els nostres camps tenen les dues figures amb un posat trist. Els "aulivers" estan tocats pel fred mostrant el color rovell a les fulles més tendres. Els ametllers no esclaten al ritme habitual o com a mínim, com altres vegades. La temuda sequera ens està deixant migs groguis els protagonistes dels fruits del terme. Molta debilitat davant la manca d'aigua i poder combatre amb temperatures molt i molt distants. Tenim l'agenda del dia molt carregada. L'activitat física d'avui està formada per un Zero. Un dia carregat i especial al mateix temps. Dos dels millors amics han estat pares novament. Primer l'Emma els va donar el tribut de ser-ho. I avui, un 24 de Febrer arriba Lothar. Un nen de 4,450 kgs de pes i pinxo amb ganes. Encetem el paper de "padrí". Justament avui sirà el primer dia en malcriar-lo. Enhorabona als papis i tota la familia per aquest nou "terremoto" humà amb genètica de triatleta!!!    

dijous, 23 de febrer del 2012

Màxima de 18ºC i mínima de -5ºC. Estem abonats a l'estabilitat, no hi han canvis a curt termini i tot continua de la mateixa manera. Aquest cop, 23ºC de contrast tèrmic! Un món massa distant com per assumir sense problemes uns esglaons de temperatura exigents. A més; la sequera deixa feble el terreny, fluix, dèbil, molt propens per sortir derrotat davant aquest fenomen meteorològic. Tenim entrenament, tot i que aquest cop ens ho prenem de descans. Anem tocats de lumbars i el cos demana repòs. Ens posem el "crono" i ajudem els atletes a fer el treball. Avui no tenim el Mister amb nosaltres i calia contribuir davant les seves instruccions. "Un abrazo Antonio de parte del grupo".


També aprofitem l'espai per felicitar al nostre amic Pollo. Ja és tot un Crossfit Trainer. Un entrenador que segueix una esencia de programa de força i condicionament físic total. Molt relacionat amb l'increment  de les 10 capacitats físiques més reconegudes pels experts de l'entrenament esportiu. Resistència cardio-respiratoria, resistència muscular, força, flexibilitat, potència, velocitat, coordinació, agilitat, equilibri i precisió. A grans trets ... un treball especialitzat sense especialització. D'aquí poder crear un esportista complert, sense trobar-se dins la especialització que li permeti mancar-se de nivell en altres àmbits esportius. Una creació made in USA pel reconegut Greg Glassman a l'any 2001. Així que després d'un bon grapat de classes traduïdes en hores i més hores ... el super senyor del ferró aconsegueix aquesta titulació.  Ara solament queda posar-se a les seves mans i fer de soldats. Enhorabona Pollo, per ser pioner en la materia i disfrutar d'aquesta formació dins el teu extens currículum. 

dimecres, 22 de febrer del 2012

Aquí tothom estira!
Màxima de 15ºC i mínima de -5ºC. 20ºC de diferència de contrast amb festival inclòs a l'hora de fer la tria d'una peça de roba. Aquest cop no tenim massa vent. El Cerç s'abona a un descans i el sol no perd detall per posar claror al dia. Doblegats és la paraula més adient per posar un nom a l'estat que ens trobem. Les dues hores de tennis i l'entrenament amb el Mister ens deixen trinxats. Aquesta vegada de lumbars, aquelles semiflexions tennistiques poc elegants ... ens passen el rebut. Avui toca suavitat i fer bondat.  Un run per territori de Sebes amb el "nen" i Ferran per recordar vells temps. 42'17'' per fer uns 8,23 kms a ritme de 5'8''/km amb 139 ppm de mitja. Estiraments, més de l'habitual i dutxa necessària.   

dimarts, 21 de febrer del 2012



 Màxima de 13ºC i mínima de -3ºC. 16ºC de diferència de contrast, una dada a tenir present davant el risc potencial dels constipats. L'estabilitat meteorològica es consolida de forma ferma. Tot continua de la mateixa manera, però cal anar en compte que de vegades fot rasca de la bona. Aquesta matinada ha estat   especialment durilla. Hem plegat molt tard, passades les 3:15h, soportant una fred de mil dimonis. Aquest cansament  sorgeix durant la resta del dia, on anem a remolc i arrossegant-nos com a cucs. Però no volem perdre detall de l'estada de l'amic Ferran. El tenim pel poble i aceptem la "revancha" del partit de tennis. 2h de "tute" amunt i avall. Un autèntic atleta, on no existeix la bola impossible. Arriba a tot, resta com vol i si no vas armat de paciència més val quedar-te a casa. Surto doblegat, fet misto i directe cap a Ascó per poder entrenar amb la reserva de "gasolina"que ens queda. Arrepleguem al crack de la Play i a posar-nos en mans de l'Antonio. Un escalfament pel Barranc de la Peixera de 22'2'' en fer 4,14 kms a ritme de 5'19''/km amb 142 ppm de mitja. Treball de sèries de 400 mtrs pel mateix Barranc amb sortida per fals pla i baixada fins meta. 10 repeticions amb 1 minut de recuperació. Ritmes en progressió, tot i fer 6 continuades a ritme de 3'20''/km. La darrera a 3'9''/km, disfrutant però patint de debó. Sense cap mena de dubte un bon entrenament. Felip, Angelina, Ferran, Solo, Trepa, Amadeu, Toni, Joan i Jose també apretant els dents i respirant caliu atlètic a 2ºC per aquell Barranc tan i tan familiar . La dutxa miraculosa i les fotos del Dream de Tri-Ascó Club d'atleltisme Ribera d'Ebre, ens falta el "rastes", però també contem amb ell. Aquests fanàtics del triatló els tenim a tope. Necessiten un gruix de suport i haurem de fer "bulto" , simplement per que s'ho mereixen. El video d'avui dels Wilco, la banda de rock alternatiu de Chicago que actuarà el proper Festival de Primavera Sound 2012 a finals de Maig al Parc del Fòrum de Barcelona.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Quin màquina!



Màxima de 14ºC i mínima de 0ºC. Tenim el temps estable com la crisi que ens envolta. El Cerç suau posa la nota més irregular i el sol continua al seu ritme. Encetem setmana a tope de feina. No tenim horaris, tot ho fem a cop de geni buscant raconades per un rellotge que s'esgota. L'entrenament d'avui sense respir possible. Un run en progressió, arrancant amb suavitat i posant ritme àgil. 4,16 kms a ritme mig de 4'50''/km amb 142 ppm de mitja. Res de descansar noi (pobre nen, el portem boig d'un lloc a un altre), toca tècnica que fa temps que la tenim oblidada. 22'27'' de varietat d'exercicis i fer un total de 3 kms. No ens passem massa, l'execució del treball tècnic a estat "like". Uns estiraments i comprovar que tot està en ordre. Les arts de Marc han funcionat amb èxit, confirmant la notable millora de l'abductor. Avui la foto pel pinxo, fill de Charly i Jana i futur runner caní!


diumenge, 19 de febrer del 2012

Màxima de 16ºC i mínima de 2ºC. Bufa una mica de Cerç, tenim sol, tot i tenir un cel no massa nítid. Poc a poc anem recuperant ànima. La calçotada-empresa ens va deixar finiquitats, fora de combat i lluny de pensaments per posar-se a entrenar. Tocava complir, reparar la setmana com podem per mirar de salvar mobles. A les 11:00h ens posem en marxa. El "nen" el tenim grogi amb color llençols i poc motivat. Aquest els Carnavals, li han fet mal. Escalfament de 23'52'' per terreny amb desnivell i durillo per arrencar. 4,60 kms totals a ritme mig de 5'11''/km amb 147 ppm de mitja. Aquí no val descans i encetem el treball de sèries de costa. 12 repeticions amb un tram de 60 mtrs de pendent recuperant a la baixada a ritme suau. 9'38'' de temps total amb 165 ppm de mitja i 180 ppm de màxima amb 1,69 kms. Hem fet una mena de progressió de ritme, ja que a l'inici la cosa picava de veritat i les cames feien pupa. Acabem apretant i patint de valent davant la maleïda i exigent costa. Un retorn a la calma de 7'45'' per fer 1,40 kms i els estiraments necessaris. A la tarda temps pel tennis. Un piloteig i partidet per acabar de soltar cames, tot i que aquest cop amb un ritme de "locos" al darrer set. La foto amb el maquinilla flotant i jo pujant com podia. Bon entreno noi!!!

dissabte, 18 de febrer del 2012

Màxima de 15ºC i mínima de -1ºC. Tenim un temps fantàstic. Les nits fredes com els matins i les tardes juntament amb el migdia primaverals. Aquest cop el Cerç sacseja a ratxes. Res de l'altre món però a l'ombra tot  s'intensifica. Un matí per Valletes fent llenya. Una feina d'aquelles ... no massa agradable, tot i estar escalfat durant l'activitat. Com diria aquell vell; "qui fa llenya s'escalfa dues vegades". No li faltava raó! A la tarda ens anem a la capital. Avui l'Ada, aquest tros d'amiga, feia el debut a un torneig de Tennis. Aquesta malalta de l'esport de la raqueta s'ha llançat al món de la "compe". Ja tocava d'una vegada. Mira que ha tingut que aguantar Déu i mare en hores i més hores dins la pista pilotejant al meu davant . Jo pertorbat totalment per competir i disputar ... i ella passant boles rotllo platja, sense tensions ni problemes. Així que d'una vegada per totes, va decidir posar-se en mans de "Pitoi". El sensei del poble en la materia i excel.lent amic. Entrenaments, explicacions, remeis, solucions ...ningú millor que ell coneix el que té a les mans.  Avui la tenim a Lleida per disputar una eliminatòria dins el Torneig Prat-Llongueres del Club Natació Lleida. "Nunca és tarde"; la Paula Cristobal l'esperava. Una joveneta amb una planta espectacular. La 471 del ranking espanyol de tennis. A l'altre cantó la nostra fanàtica Ada. 6-1 i 6-3 amb victòria per la Paula en un partit molt disputat i una mica enganyós de resultat. La flixanca ha oferit bones maneres i fins i tot el públic en general ha disfrutat del joc de totes dues. Així que victòria per l'escola de tennis de Flix per posar a una fèmina  a la competició. Victòria per la pròpia jugadora que ha pogut copsar en viu les sensacions del formigueig d'un Torneig lluny el seu territori jugant amb noies de molt nivell. I victòria pel menda en forma d'orgull per fer de "mochilero" a la persona que més hores he compartit fent esport. Ja era horaaaaa! 

divendres, 17 de febrer del 2012

Màxima de 15ºC i mínima de 0ºC. No tenim cap canvi radical i tot continua amb la mateixa tònica. Enguany no existeixen els canvis sobtats, més aviat la progressió ens va avisant de forma esglaonada. Les tardes son impressionants. El sol és agraït i fins i tot la calça  curta surt a escena davant el benestar temporal. Tanquem una setmana laboral molt durilla. Amb ganes d'encetar un cap de setmana i quina millor manera de posar fi amb una calçotada d'empresa. Així que un Zero de nou d'activitat física. Ens autoconvencem  que anirà bé per l'abductor, encara el tenim atrotinat i mirarem de donar-li salut. Ens deixem caure per l'estadi al tard, no volem perdre detall de les evolucions dels "compis" i mirar de programar entrenaments pel cap de setmana. Aquí un parell de fotos per aquest indret de Sant Jeroni-Santa Madrona de Mòra d'Ebre. El tanque de Pau una autèntica màquina de rodar per caminots en obres i penetrar per interiors de boscades a tot gas.


dijous, 16 de febrer del 2012

Màxima de 15ºC i mínima d'1ºC. Això és una altra cosa! Aquest meravellós sol que ens acompanya durant un bon grapat de dies, s'imposava a un termòmetre abonat a la fred. De bon matí la humitat continua, tot i ser aigualida per un Cerç tímid però parlador. És a partir de migdia quant les peces de roba fan nosa. Quan el passeig és un plaer respirant aquell bo meteorològic que tan trobavem a faltar. L'activitat física d'avui és pobra en quant a quilometratge. Tenim "fisio" pel tema abductor i repàs general de potes que les tenim rígides com a pals d'escombra. Un exercici ràpid per portar motorització en òptimes condicions per ser manipulada. Calia provar una mica les sensacions, molèsties o altre per transmetre al Marc l'estat del "minipimer". Un run de 4,05 kms per asfalt sortint de la "gasolinera" Bon Area i fer cap al km 2 direcció l'ermita. Fem mitja volta i soltem cames posant ritme ràpid lluitant amb el Cerç de cara. 15'40'' totals a ritme mig de 3'52''/km amb 157 ppm de mitja. "No me creo nada". El Garmin es torna boig durant uns moments i ens compatibilitza el que vol. Més aviat 3'59''/km, el ritme que s'ajusta més a la distància real. Ens trobem valents, àgils i lleugers. El dolor passa a ser molèstia i comprovant que poc a poc la cosa millora. Avui un video dels Smiths amb el tema: There Is A Light That Never Goes Out.



dimecres, 15 de febrer del 2012

Màxima de 15ºC i mínima de -2ºC. Aquesta vegada l'índex de humitat ja arribava al 80% a les 7:30h. El canvi de temps ja era una realitat i la gebrada matinera de blancor significativa era present. Enrere ha quedat la fred seca. Aquella del "Piri", on l'aire gelat tallava com un ganivet. Possiblement ens trobarem les boires de nou. Encara el termòmetre reflexarà temperatures baixes durant les primeres hores del matí. Però a partir del migdia el bon temps romandrà despert per guarnir uns Carnavals al cantó del carrer. L'abductor necessita descans, les potes ho requereixen i solament ens toca complir. Un descans actiu amb un partidet de tennis amb l'amic Ferran i mirar de destrossar isquiotibials a cop d'arrancades i aturades. Quina bestia! Una especie de Monfils a la flixanca dur de pelar. La foto dels jugadors i l'arbitre empanat de torn que no rascava bola. 

dimarts, 14 de febrer del 2012

Màxima de 13ºC i mínima de -1ºC. El canvi ja és aquí; la humitat ja ha pujat, el fred ha perdut potencia i el vent ja no pica tant fort. Fins i tot al tard, a l'hora d'entrenar, la suada ha estat important. Tornem a entrenar a bon nivell. l'abductor continua queixant-se i mirem d'enganyar-lo com podem. Un escalfament de 20'4'' pel Barranc de la Peixera amb 3,66 kms a ritme de 5'29''/km amb 134 ppm de mitja. Pugem dalt l'estadi i ens barallem amb un exercici de fartlek. 9,19 kms totals amb 20 repeticions de 225 mtrs de ritme ràpid partint de 3'43''/km i acabant a 3'9''/km, durant el transcurs de les sèries. La recuperació a ritme suau de 5'50''/km de 238 mtrs. 43'45'' totals a ritme mig de 4'46''/km amb 159 ppm de mitja. Bon entrenament en general, acompanyat per Felip en tot moment que està fet un tremendo. Avui un video amb un escenari força Olímpic i amb la veu memorable de la Whitney Houston de fons.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Màxima de 10ºC i mínima de -6ºC. Tot continua més o menys igual. El sol llueix, el Cerç bufant de forma moderada i el fred del matí juntament amb el de les darreres hores del dia, es fa notar. Sembla ser que tindrem canvis. Les mínimes molt semblants i les màximes pujaran en un termòmetre força avorrit darrerament. Retorn al món laboral, amb pessigolles però amb el privilegi de poder tenir feina tal i com van les coses. Al tard entrenament per anar posant les coses al seu lloc. Després de l'etapon d'ahir, calia comprovar com anava el tema abductor. Un rodatge molt suau per terra dura i tot pla de 40'57'' i fer uns 7,30 kms a ritme de 5'36''/km amb 131ppm de mitja. A continuació 8 llargs de 100 mtrs en progressió però posant comoditat a ritme "alegret" sense passar-nos i entrar en territori velocista. Uns estiraments prolongats i repetitius per anar descarregant tensions i dutxa. Avui una foto del Ricardo Abad. Aquest navarrès del 71 (41 tacos), que ahir va fer la 500 marató en 500 dies. Una iniciativa amb un slogan " Nos gusta la gente que supera retos" i que promou la millora de la salut mitjançant l'activitat física. Pels curiosos remarcar que el temps de la més ràpida va ser de 2h 57' i la més lenta 6h i 57'. Ha utilitzat 25 parells de sabatilles i ho ha fet sense deixar de treballar i anant a torns. Val a dir que es tracta d'un esportista experimentat. Amb un bon grapat de kms amb bicicleta i un munt de gestes ultrabesties. 12 Quebrantahuesos i 3 dins els primers 20 classificats. Va fer 800 kms en 32h per una ruta del Camí de Santiago. Fins i tot va creuar Australia  amb bicicleta en 30 dies i amb uns 5500 kms. I és capaç de "trotar" sense descans 238,5 kms en 34 hores. Quin crack!

diumenge, 12 de febrer del 2012

Màxima de 9ºC i mínima de -4ºC. El Cerç puja de intensitat, el sol continua fidel com els darrers dies i el fred talla tot allò que troba pel seu davant. Aquest famós conjunt de pedres ens ha tret entrenaments durant la setmana. L'espona ja està força avançada i veient que del tema braços anem fets figa ... ens aventurem al run dels maratonians. L'amic Ferran té a un tret la Marató de Barcelona. Seguint la seva particular planificació per atacar la marca; avui li toca un bon rodatge. Així que convocatòria matinal amb "el nen" i Ferran tapats de dalt a baix i preparats per assaltar qualsevol banc sense ser reconeguts. Quines pintes! -2ºC pel Polígon i algun parell de graus més baixos per Sebes. Optem per fer cap fins el Pont de Riba-roja per territori de la Reserva. El Cerç pica de cara, però les converses distretes s'encarreguen de neutralitzar el temut vent. La comoditat és present, les sensacions son bones per tots tres, al mateix temps que una volada de cigonyes i cavalls  es posavem en moviment instantani. No era precisament per la nostra presència, ja que el cotxe que s'encarregava de la "teca" acabava d'arribar al seu espai. Anem valents, amb ganes, comprovant que el jove no es ratlla. Decidim allargar el tema i ens anem fins la presa de Riba-roja. Travessem l'Ebre per damunt d'aquest colós de formigó que reté l'aigua i tornem per la carretera fins el pont. Allí tornem a posar-nos dins el mateix itinerari de l'anada per fer cap al cotxe. Tenim el vent a favor. Aquell parell d'atletes els vec finets. Es nota un munt que Ferran el tenim perplex a l'objectiu.  Molt diferent al meu estat, on a partir del km 24-25 les cames picaven i l'abductor esquerre entrava en una dinàmica perillosa. El notem carregat i de vegades oferint una tibantor no massa convincent.  Ens posem la mà darrera la butxaca per buscar les claus del cotxe. Ferran controla els detalls de tots tres i s'adona que alguna cosa no va prou bé. Dos glops d'aigua i decideixo no bombar el que em passa pel cap. He estat a no res de  dir-li que vagi a buscar el vehicle i tornés per salvar-me. No ho veia gens clar, però faltava poc i no voliem trencar la guitarra. Queden 3 ,2, 1 km i uns metres per sumar els 30 km. Feina feta i objectiu complert !  Ens enfundem en una abraçada emotiva i sincera. Estem més que contents i esvanits de sensacions. El primer cop en fer 30 kms sense aturades i en format exclusiu de runner. Una d'aquelles sortides dominicals que mai s'obliden. Llàstima de l'abductor, ja que la resta tot anava perfecte. 30,01 kms en 2h 37'34'' a ritme de 5'14''/km amb 153 ppm de mitja. He rememorat moments d'aquells màgics compartits amb Pantani. Aquella "etapa" de 62 kms d'Ascó a Paüls memorable de fa un bon grapat d'anys. Ell va ser un dels principals culpables de l'estima per aquest esport. També ha sortit la vena competitiva i de patiment de Trepa. Un mestre capaç d'adoctrinar a molts joves i vells per la seva llarga trajectòria en el món de les cafrades. Avui tenia cursa de muntanya per Ginestar i aconsegueix la 20a posició. Pollo també hi era un cop pensava en tot allò que hagés deixat anar veient el meu estat i no aturar-me.  I com no; l'amic Robert, aquest el trobo a faltar. Ell és el referent, l'amant de la tirada llarga de diumenge. Ara aturat per una lesió i menjant-se les ungles mirant de finiquitar el tema. Avui els 30 kms per tu company! També  agrair el parell de locos d'un matí "sucos" i molt aprofitable. Som pinxos a collons, animant una i altra vegada i portant-me fins el punt de partida. Aquesta vena de sentiment??? Quan et poses a fer 30 kms, el cos carbura d'una altra manera i surt tot de dins la rentadora, ja ja ja.


dissabte, 11 de febrer del 2012

Espona agafant color.
Màxima de 8ºC i mínima de -5ºC. Un dissabte amb sol, Cerç, gens de humitat i un fred a primeres hores del matí: espectacular. De moment sense pluges a curt termini. Les polsegueres son importants, el terreny reclama aigua com la gran majoria de la flora. Els ametllers no porten el ritme solvent del ramatge nou. Els "aulivers" presenten aquella imatge de rovell recremat al fullam més tendre. El Cerç ho eixuga tot, al seu pas i s'hi afegim les baixes temperatures ... el cockel és evident. "Hi ha qui pateix sed".  Aprofitem per donar una estropada a l'espona famosa. Aquest treball amb un pur estil de picapedrers ens proporciona una matxucada considerable. Sembla com si d' un treball de gimnàs intens es tractés. Aquí tot funciona a cop de geni. Pedra amunt, pedra avall. Que si aquella no val, que si l'altra és perfecta. Doblegats, doblegats i sense alè per soltar cames en format run. Tornem a repetir un Zero i ja portem dos de consecutius. Demà ho haurem d'arreglar.

divendres, 10 de febrer del 2012

Màxima de 10ºC i mínima de 2ºC. El sol continua amb el seu stage acaparant el protagonisme com a  conseqüència de  la falta de boires. El Cerç el tenim per la zona, tot i comportar-se sense malmetre massa les sensacions de fredor. Avui tanquem aquest període de vacances. Uns dies aprofitats per invertir hores i més hores per Valletes amb tot tipus de feines del camp. No ha estat precisament un temps per descansar físicament ... però que a la vegada és molt recomanable per trencar amb rutines continuades i reiteratives. Davant aquest conjunt d'afers i esgotador al mateix temps ... ens trobem sense massa energia per complementar entrenaments. Cansament acumulat, poques ganes per posar-nos a fer un run i Zero de  motivació, com a resultat d'aquest estil de vida. Demà mirarem d'encetar el nou dia i buscar un racó per scordar-nos les rodes per sortir de nou a trotar. Avui un tema del Rod Stewart maquejat per la veu tendra de l' Amy Belle.

dijous, 9 de febrer del 2012

Màxima de 9ºC i mínima de -1ºC. Aquesta vegada el sol no té tanta força. El vent ens acompanya durant el dia però de forma molt i molt feble. Les ratxes més fortes a partir de les 11:00h i el termòmetre amb calma va pujant de mica en mica. Ja no tenim entesos que bombejaven a tot drap; que enguany no tindriem hivern! Aquí tothom ho nota, ho sent i el pateix. Possiblement un fred poc conegut per no tenir aquelles humitats amb les seves boires i catifes de blancor a primeres hores del matí. Un 38% de humitat a les 16:30h no és massa normal dins el territori flixanco. Així que gaudint d'aquest parte meteorològic, nosaltres a la nostra. Les pedres ens esperen per ser posades i ordenades. Una tasca que no deixa indiferent a ningú. Aixecar pes, empenyer, fer anar la pala i ballar amb una aixada ... poden deixar-te tou amb ganes. Tenim entrenament amb el Mister, pactem el negoci i ho deixem en un rodatge suau pel Barranc. 8,02 kms en 45'2'' a ritme de 5'37''/km amb 138 ppm de mitja. Estem carregats per tot arreu. La peresa per arrencar és notable i sort de les tertúlies de dopatge amb el triatleta Méndez sobre el cas Contador. Tot un luxe ser company de fatigues amb aquest màquina. Ja era hora que et deixessis caure per aquest indret!  

dimecres, 8 de febrer del 2012

Màxima de 6ºC i mínima de -1ºC. Tenim sol, el vent perd intensitat i l'índex de humitat és bastant baix, tractant-se de la zona on vivim. La fred apreta, no és una bona decisió quedar-se a l'ombra petant xerrada. La temperatura és força baixa, on l'astre s'encarrega de regular sensacions pitjors. Tornem a treure el cap per l'estadi per entrenar. 2ºC i amb unes poques ganes d'entrenar; tremendes. Sumant les del "nen" i les meves ... feina rai per sumar 1/2 porció de voluntat. Un exercici de run variat amb; escalfament, fartlek i retorn a la calma. 16'1'' d'escalfament a ritme suau de 5'25''/km amb 131 ppm de mitja. Encadenem el treball de canvis amb 20 repeticions d'uns 105 mtrs i "recuperant" a 5'/km de ritme durant 140 mtrs. Partim a 3'47''/km i anem en progressió fins baixar a 3'17''/km. 7,44 kms totals en 35'52'' a ritme de 4'49''/km amb 146 ppm de mitja. Un retorn a la calma d'1,30 kms i la feina a la butxaca. Exercicis d'estiraments i dutxa recuperadora. Avui un video del Morrissey en directe amb el tema Everyday is Like Sunday. Com motiva sentir la veu d'aquest fenomen angles i lider dels Smiths.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Màxima d'11ºC i mínima -0,5ºC. El sol és un element fidel durant tot el dia. La fred va fent, tot i al matí, la sensació era agradable com a conseqüència d'una absència del vent. A partir del migdia, el Cerç arriba amb presa.  Va per feina i començar a bufar de valent. Ratxes de 65 km/h i perjudicant la tranquil·litat meteorològica. Continuem amb les tasques agrícoles. Sense cap mena de dubte de les més dures que conec. Fer espona o marge no és un exercici per anar recuperant precisament. Però disfrutant del moment, durant la col·locació de pedra per pedra. Al tard entrenament per Ascó amb la grupetta. Un escalfament pel Barranc de la Peixera de 21'9'' per fer els 3,88 kms a ritme de 5'27''/km amb 137 ppm de mitja. A continuació un treball de sèries de 6 repeticions de volta (uns 825 mtrs) recuperant un pelet menys de 2'. Ritmes de 4'3''/km, 4'/km, 3'56''/km, 3'48''/km, 3'50''/km i 3'42''/km. Un treball de 29' amb 5,46 km totals. Ens trobem millor de l'esperat i contents de compartir entrenament amb els cracks. No tenim molèsties importants a nivell muscular. El vent ens posava madurs a la contra i la nit ens obligava a fer la gambada en "suspensió" per evitar esquinços. Avui unes instantànies de la fabricació d'aquest singular mur de pedra tant tradicional del nostre paisatge. 


dilluns, 6 de febrer del 2012


Ja tenim cigonyes i cavalls compartint pasturatge per aiguamolls.  
Màxima de 13ºC i mínima de 4ºC. Tenim sol amb ganes, vent provinent de l'Aragó (Cerç) i una temperatura molt més assequible per conviure, que la de les darreres jornades. Aquesta vegada podem reprendre les tasques agrícoles. El mal temps dificultava la motivació d'una mà d'obra no massa entregada per passar fred.  Lluir el sol i a fer de picapedrers! Una tasca de les d'abans, sense maquinària i a cop de braç. Pedra amunt, pedra avall. Uf, petats de la vida! Així és com ens finiquitem durant aquest període de vacances. Al tard no hi ha res per dedicar al run. El vent puja d'intensitat a correcuita i amb  unes ratxes de 68 kms/h.  Estem esgotats de la vida; una excusa més que perfecta per enganyar a un vent molest. Reconec que és mot difícil sortir a trotar maltmés davant condicions climàtiques adverses. Solament ens queda "chicha" per devorar un bon berenar i perdre'ns pel món de la lectura davant un llibre. Demà esperem "enxufar" maquinària, tornar a posar kms a les potes i seguir contant sensacions runners.

diumenge, 5 de febrer del 2012

La pujada impressiona!
Gairebé la mateixa cara que el tronc!
Màxima de 5ºC i mínima de -4,5ºC. El cel està trist, sense lluentor i amb un plugim lent acompanyat d'un fred amb ganes. Una precipitació sense sobrepassar 1 ltr/m2, encara tenim pols pels camins i la sequera continua. De bon matí ens anem a un combat davant el temporal siberià. El "nen" amb les lleganyes i una veu en rodatge que amb prou feines se l'entenia. Pobret, avui no sap quin plat té damunt la taula! Un run-trekking sota zero per la Serralada de la Fatarella. Sortirem del Mas de Carranza i pujarem per la banda dreta fins la Punta l'Home. Baixarem per l'altre cantó i tornarem fins el mateix lloc de partida. 6,35 kms totals en 52'20''. Les pujades més dures caminant a ritme ràpid. Les cames piquen de valent i la duresa de l'itinerari juntament amb el fred,  ens marca com ens ho hem de prendre. La baixada ... Deu meu! La lentitud a la baixada del jove és terrible. No té massa habilitat en el tema o ... l'altra lectura: "costa avall la merda corre". De totes maneres; un bon treball sota unes condicions meteorològiques molt heavy's, tractant-se del nostre terme. Una dutxa a tota velocitat i directes de calçotada. Aquí no perdonem, la segona de la temporada i a l'ample. Continuem amb la lliga UNO i nova victòria. Els tenim amb la moral menjada, ja ja,ja...



dissabte, 4 de febrer del 2012

Màxima de 6ºC i mínima de -2ºC. Sembla ser que l'estat d'alerta Neucat no era per a tant. Entre dijous i divendres vam estar col·lapsats per fax i correus que ens obligaven a suspendre les activitats esportives a l'aire lliure. És cert que les temperatures són baixes. Que aquest vent que bufa ens transmet una sensació més gran de fred. Que la neu ha estat protagonista, fins i tot, per Barcelona. Però que no som a l'hivern? Ojo que qualsevol estiu d'aquests amb 40ºC ... ens obligaran a tancar-nos a casa i posar l'aire a 20ºC. Ah... quina manera de fer-nos més febles!!! Un matí de locos amunt i avall. Valletes presentava un sol magnífic amb un vent guapet. La tarda ens tempta al món del "sofing". Un piloteig de tennis a 2ºC i poca cosa més. Un altre Zero de run. El vent ens amarga la vida. Reconec ser un "Marmalade" davant aquest fenomen molest i emprenyador. De totes maneres no volem tornar a recaure de constipats indesitjables. Avui una foto molt Yanqui amb pura esencia de Show NBA amb premi a l'acte pels aixecadors.




A veure paio! Prohibit saltar del teu llit i menja't el carregador del telèfon...





divendres, 3 de febrer del 2012



Màxima de 8ºC i mínima de -3ºC. La fred és pinxa. Una fred diferent al que ens és familiar. L'índex de humitat és molt baix i per aquest motiu ens notem com a més estranys. Sembla com aquella sensació d'inhalar aire per pistes d'esquí durant la temporada de neu. Aquell oxigen gelat que et deixa els conductes respiratoris nets com una patena. La cara et queda resseca, com les mans i de vegades tocant algun objecte ... et fots una arrampada del quinze. Demà tornarem a tenir gelada de la bona. Potser sense aquelles catifes espectaculars, ja que són molt meritòries de la humitat. No tindrem boira, però tapeus ... que fot rasca! Avui ens anem a Bot per fer cap a la seva Festa Major. Sant Blas; el seu patró, el dia de la Cursa de 20 voltes per aquell carrer principal de la vila. L'ambient és d'etiqueta. Tothom amb les seves vestimentes de gala. Les dones impecables i les de l'associació amb el vestit popular. Els homes amb "traje" fosc, corbata i abric de grans ocasions. Aquest conjunt de vestimentes immaculades era trencat pels atletes participants. Un bon grapat de marroquins i els de la terra. Tenim a "solo", Joan i fill, José i Trepa. No pot faltar el fill de la casa. El Robert Tarragó; aquest tros d'atleta i gran persona.  El dia esplèndid de sol. I una porta  oberta, deixa anar un aire potent i gelat d'un Aragó veí. Quin fred amics!!! Tret de sortida i a gaudir de la cursa. Optem per no participar. Portem 6 dies sense descans i ahir vam tenir un entrenament "durillo". De totes formes ... massa fred per una genètica de rajola, ja ja ja. No perdem detall i fem de Manager. Robert 8è, Trepa 9è , "solo" 10è, davant el paquet del Marroc que volavem desafiant climatologia a tota velocitat. Els nostres superveterants impecables, com gairebé sempre. Enhorabona cracks, hem passat un bon matí! Així que un Zero total i absolut. La tarda per Valletes i respirant fredor hipersemblant a la de la cota 2.500.

dijous, 2 de febrer del 2012

Grupetta de la jornada
Màxima de 4ºC i mínima de -1ºC (a les 21:30h ens marca 0ºC!!!). Això és fred! A primeres hores del matí els guants són articles de vestir imprescindibles. Petits residus de neu anaven caient empentats per un Cerç provinent d'alguna raconada on la neu feia acte de presència. No tenim massa humitat, una mica de sol i un cel amb nuvolades febles. Invertim un passeig per la Serra de la Fatarella. Per aquest indret les volves son més grans, tot i no tenir massa intensitat. A la tarda l'entrenament a Ascó. Tapats, abrigats, amb les robes de condicions extremes i amb una dosi de moral de vikingos. Escalfament pel Barranc de la Peixera a 0ºC de 22'31'' per fer uns 4,13 kms a ritme de 5'27''/km  a 134 ppm de mitja. Acte seguit i continuat, un treball de sèries amb rampes. 20 repeticions a ritme alt i recuperant a les baixades. 13'58'' de duració i compatibilitzar 2,76 kms a 163 ppm de mitja. No ens exprimim fins al límit. Ja tenim clar com les gasta la maleïda costa  si ens anem de la pinza. I també remarcar que tal dia com avui van nàixer els: Piqué, Shakira i el "nen". Aquest "pajaro loco" amb la clenxa del central i el ritme de la cantant. 15 primaveres a la butxaca i fet un artiste. Per molts més crack!
Ara entenc pq estàs tan xusclat.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Màxima de 12ºC i mínima de 2ºC. El plugim es sent darrera la finestra. Un motiu per pensar que no tindrem gelades i la temperatura serà més suportable. El matí avança amb pluja fina, massa, tant fineta ... que amb prou feines cauen 0,7 ltrs/m2. A partir de la tarda el Cerç participa a la neteja dels núvols. El dia millora i el sentiment de dubte és evident, un cop escoltem pronòstics de temporal siberià d'aquí no re  a l'altre cantó del carrer.  Aprofitem la tarda per fer una volta pel "monte". Voltem per la Reserva Natural de Sebes i presencià la convivència entre cavalls i cigonyes xafant aiguamolls. Un veritable espectacle respirar i comprovar en directe els moviments instintius d'aquests animals amb responsabilitat de sobrevivència permanent. Al tard un Run trenca-cames dels autèntics amb frontal inclòs. Trepa i el "nen" com a companys de viatge. Bassa les Clotxes, Valletes, Tossal de Mont-rodons, Mas Nou, Aubal i cap a casa. 11,60 kms en total amb 1h 1'34'' a ritme mig de 5'18''/km amb 151 ppm de mitja. Les pujades piquen de debò, anem com podem darrera dels galgos i patint per moments. De totes maneres, un bon entrenament rústic dels que sumen i mai resten si pots acabar viu. Avui un parell de fotos  per la Reserva gaudint d'una bona tarda.