divendres, 31 d’agost del 2012

Màxima de 27ºC i mínima de 16ºC. Es respira una altre aire. Una mena d'alternativa esperada i desitjada per tots plegats. L'estiu d'enguany ha estat potent en episodis nombrosos de calor. Amb prou feines hem gaudit de "temporalets". Aquella mena de petits canvis de temps, que ens refresquen l'ambient per uns moments. L'any passat ja la sequera va marcar territori, i aquest any ... no ha estat menys. Molts dies sense pluges importants tancant un Agost sec i ressec. Avui ha sortit el sol amb menys força. El vent és de component feble i les nuvolades són diverses i passatgeres. Una jornada de preparatius a sac.  No hi ha temps per res més. Aquesta logística ens porta de bòlit un cop més. Demà cap a Montserrat  de bon matí. Ens toca tornar amb la Bianchi i el grapat de bons companys fins l'ermita del poble. Els xofers ja estan a punt (sense ells no seria possible), els bocattes fabricats esperant la mossegada. El beure per combatre la deshidratació servida dins les neveres. I la resta ... la posarem nosaltres amb molt de gust. Bona nit que demà toca ball!

dijous, 30 d’agost del 2012

Màxima de 27ºC i mínima de 18ºC. Aquest cop el canvi és aquí! Les nuvolades ocupaven l'espai aeri del terme. De bon matí era molt fosc i més d'un cop, calia mirar l'hora un parell de vegades per assegurar-nos. Una mica de plugim i poc a poc entrava la pluja de forma molt feble. Entre 1,5 i 1,8 ltrs/m2. Una misèria tenint en conte la necessitat requerida. Les suades fan una treva de les bones. Anar a piscina segueix sent una bona opció i mirem d'aprofitar-ho veient que se'ns acaba l'estiu. 2000 mtrs totals amb elements; aletes, manoples i altres. Sèries de velocitat i una mica de tras-colibri. Aquest cop amb Trepa al darrera burxant-me els peus a tota velocitat (jo anava amb un metrakit o millor dit amb les aletes ... no penseu que vaig davant del boig per pura prestació!). Avui el video dels Pets amb la cançó Agost, aquest més de calor, que s'apaga com el temps.

dimecres, 29 d’agost del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 23ºC. Això ja és un conjunt reiteratiu de la meteorologia sense novetats. Portem molt de temps amb la bonansa  instal·lada i no hi ha manera de gaudir d'un canvi. Avui sol amb núvols prims, Garbinada i la xafogor parlant per si sola. Un d'aquells dies on l'agenda apreta a nivell laboral i tenin sensació de no arribar enlloc. A la tarda la rutina habitual de piscina, tot i fer 500 mtrs a bon ritme per argumentar que hem fet alguna cosa. No massa motivació i aprofitant per descansar una mica del ritme que portem darrerament. Avui un clàssic dels clàssics de la mà del Eric Clapton. Wonderful Tonight.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Màxima de 34ºC i mínima de 23ºC. L'Agost va cremant etapes, les pluges no apareixen ni per caritat i la sequera; és un fet consumat. Portem molts dies sense aigua per carrers, sense terra mullada fabricant "charcos" i sense pronòstics clarificadors a vista per rebre una dutxa amb cara i ulls d'un cel rovellat. Avui la calor impera de nou, el vent és feble i el cel clar de nuvolades primes. Tornem a la natació de nou. 2000 mtrs per posar ordre amb varietat d'exercicis. Unes sèries curtes amb agilitat i apretant un pel més que els darrers dies. Més al tard un partidet de tennis de dobles. Per soltar cames i braços ... ha estat genial! Tanquem la paradeta recuperant forçes (com no podia ser d'una altra manera) i directes a la piltra que demà toca matinar. Avui un video de l'Eneko. Aquest tros de triatleta basc ens transmet les seves sensacions d'un dia d'aquells habituals per ell.

dilluns, 27 d’agost del 2012

Màxima de 32ºC i mínima de 21ºC. Avui no hi havia cap gran Premi de badalls ... però possiblement haurien fet bon  paper. Les vacances han fet el seu curs i el retorn a la guarida no s'ha fet esperar. Dues setmanes amb horaris invertits, àpats "antitot", desconeixement total de hores i descansar sense mesura . Posem peu al terra amb una reüllada al despertador. Les 6:30h, un precís moment per retornar al món laboral. Tenim una mica de vent de component Garbí. També xafogor abundant, tot i no tenir unes màximes saharianes. Tornem amb la bellugamenta aquàtica per anar recuperant braçades. Portem dos dies sense nadar i avui toca de nou. 2200 mtrs totals  buscant continuïtat amb sèries més llargues. Posem treball a la braça i treballem la tècnica del crol  buscant d'allargar braçada. No tanquem la paradeta, encara ens queda tennis per fer un partit. I deu ni do quin patiment! Cada vegada vaig més al darrera de la pilota. I tinc la sensació que cada cop ho faig pitjor. Sort que la Martina Navratilova ens perdone la vida.

diumenge, 26 d’agost del 2012



Aquest cop encetem el dia a primeres hores del dia. La matinada ens oferia un Concert a la veina població d'Ascó. Els Amics de les Arts i El Son de la Chama. Els primers, els temin marcats amb molts dies d'antel.lació... La banda barcelonina pertany a la raça dels "storytellers" (actualment en perill d'extinció). Veritables alquimistes del llenguatge que construeixen fabules, on altres produeixen ritmes i vers recargolats. Tots quatre conjuntant veus i prenent el torn a les lletres, evitant entrar en repeticions i estrofes fàcils sense argument. Una mena de cançons gravades al menjador davant un cafè amb els amics. I això precisament; també se li diu Art!
Màxima de 31ºC i mínima de 19ºC. L'entrada del Cerç durant la nit d'ahir i la matinada d'avui ha originat el canvi desitjat. Tenim una petita treva climàtica amb temperatures més moderades i respirant una mica. Al tard entra la Garbinada de nou, però res a veure amb aquella xafogor coneguda i tant familiar d'aquest estiu. Amb més son que gana. Més badalls que crits. I més ganes que mandra ... ens aixequem d'hora per fer una volteta amb la Bianchi. Ferran el tenim puntual com un britànic. 50,18 kms totals per fer una Granadella i soltar cames fins carretera de Riba-roja. 1h54'34'' a ritme de 26,3 kms/h amb 139 ppm de mitja. aquest cop el Cerç ajudava a la pujada. La comoditat era un fet i disfrutavem com a locos amb el clima, encantats per la impressionant vista de dalt el collat. Aquest cerç ha netejat atmosfera i la visibilitat és francament; extraordinària. A la tarda optem per posar-nos trotar una estona suau. 6,03 kms per Sebes en 32'26'' a ritme de 5'23''/km amb 148 ppm de mitja. Uns 1.500 mtrs de tècnica de cursa i uns estiraments per tancar la paradeta. 

dissabte, 25 d’agost del 2012

Ja portem un munt de temps sentint de tot, del cas Armstrong. L'exciclista texà ha estat imputat a perpetuïtat i ser desqualificat de totes les competicions que va prendre part a partir de l'1 d'Agost de 1998. És sancionat per ús o intent de substancies prohibides o mètodes incloent  EPO, transfusions de sang, testosterona, corticoides i agents enmascaradors. També per posseir substàncies prohibides al seu abast. Tràfic d'EPO, testosterona i corticoides. Administració o intent amb altres persones d'aquestes substàncies. I prestar assistència, incitar, contribuir, instigar, encobrir i altres complicitats en la violació de les normes antidopatge o intent de fer-ho. La USADA ha anunciat la seva intenció de sancionar-lo de per vida. Perdre els 7 Tours, el bronze Olímpic de Sidney 2000... Resumint: un follon amb majúscules! La pilota és a la teulada de la UCI. Una entitat que haurà de barallar-se amb la USADA per mirar de rebre 10 mil explicacions per aquesta polseguera caduca. Un cop més el ciclisme és sacsejat violentament. Algú pot veure com guanyarà un Tour que va perdre fa uns anys colze a colze amb l'americà, i ara, tombat a casa llegint el Pronto pujà al lloc més alt. És a partir d'aquests moments quan una mena de suor freda el posarà en un estat neguitós. Probablement ell també va tastar les "palometes" d'aquest teatre que miraculosament et donaven el plus per estar al mateix nivell del paquet ciclista. Amb el tranquil que era sent segon! Sincerament aquí hi ha molta feina per poder reconduir aquest negoci. Tinc molt clar que per molt pinxo que fosa ... jo també hauria pogut caure en aquest protocol d'arts dopants. No per voluntat pròpia precisament, però sí per víctima d'aquest protocol.  La professionalitat ho té aquestes coses. Per aquest motiu val la pena fer unes Boveres, o donar pedalades per un Pas de l'Ase amb els amics a cop de macarrons de Manoli i un grapat d'ametlles de Valletes. La resta; pot sembla un somni, ser molt bonic, molt "pro", però lluny d'anar amb mans netes i polit d'ànima amb consciencia d'un nen. Visca el ciclisme; malgrat ser com és!!!



Màxima de 34ºC i mínima de 22ºC. De moment tot va molt lentament. Aquest canvi esperat és fa valdre i la calor continua sent un fet. Tenim jornada de fartrullada per les terres properes a Cervera. Aquells dinars familiars on el temps no corre damunt una taula. Aquests de Lleida són uns mestres de les caragolades i el bon menjar. La companyia és inigualable, l'estada perfecta i la cordialitat i pau flueixen com la calor que estem passant. Descans? I tant ... demà esperem posar-nos en marxa de nou.

divendres, 24 d’agost del 2012

Màxima de 36ºC i mínima de 23ºC. De moment, tot i bombar que gaudirem d'un canvi de temps d'aquí unes hores ... la cosa continua de la mateixa manera. La calor ha estat considerable, el vent era inexistent durant el matí i a la tarda la señoreta Garbinada ha decidit entrar. Una agenda dedicada per Valletes a primeres hores i esgarrapant uns minuts al rellotge per fer natació abans de dinar. 1200 mtrs totals combinant crol suau amb ritmes ràpids en unes sèries de 25 metres amb recuperació en braça. A la tarda teniem convocatòria amb Ferran per fer anar la bici una estona. Ens hem posat dins el paper de rodadors i directes cap a Mòra via Pas de l'Àse. El vent a la contra ens va posant a prova. Ferran estrena millores notables a la seva Cannondale. Això d'anar acoplat li senta de perles i la feina és meva per poder buscar-li el rebufo. 40,20 kms de feina amb un temps total d'1h20'58'' a ritme de 29,8 kms/h amb 141 ppm de mitja. No ens podem queixar ... en el meu cas amb prou feines porto 3000 kms en la bici de carretera en 4 anys i en la meva vida. I Ferran ... encara menys! Diumenge repetirem activitat!!! Avui un video del tema del Morrissey amb Everyday Is Like Sunday. Un tema del 1988 inspirat en un dels viatges que va fer el cantant per la localitat termal de Borth al seu Galles. 

dijous, 23 d’agost del 2012


Diumenge va haver un personatge que feia anys. Un d'aquells que té el privilegi de formar part del club dels 41. El servei de paparazzi que tenim va una mica ofegat de feina. Això de captar moments de la Shakira, Anna Obregon o la Leticia per les costes ...la deuen d'absorbir. Finalment i per fi, rebem la foto! Felicitats Trepa!!!
Màxima de 34ºC i mínima de 25ºC. Potser el vent pica més fort de bon matí. Aquesta Garbinada va donant un respir al termòmetre. Però lluny per evitar calorades una vegada més. Un matí per Valletes amb el tema de l'ametlla. Aquí la sensació de calor s'exceptua i més fent de "monos" damunt l'arbre. A la tarda una mica de natació per poder dir que anem soltant alguna cosa. 1000 mtrs totals en format molt like i sense buscar ritmes frenètics.  No massa cosa més, finalment optem per descansar de run i bike i ho deixarem per properes edicions. 

dimecres, 22 d’agost del 2012


Finalment he pogut deduir ... que una dona està més capacitada per fer un Ironman. L'aparell de dalt ho confirma. Quin patiment i encara portem 1/4 de cames!!! Continuarà...

Màxima de 35ºC i mínima de 24ºC. Potser ens anem adaptant a les temperatures extremes, però el termòmetre no enganya. Un episodi més de calor, una mica de vent i algun núvol prim a partir del tard sense conseqüència. Un matí invertit a l'agricultura. Això de fer ametllers ens porta collats i més quan decidim fer "campana" algun dia. La tarda una mica de piscina per fer uns llargs, tot i no posar massa metres que el tràfic era perillós. Ens ho prenem com a descans i així ser solidaris amb algun que altre dels companys de ball. 

dimarts, 21 d’agost del 2012

Màxima de 38ºC i mínima de 25ºC, Després d'un rosari de voltes i voltes pel llit ... ja podiem deduir que el dia seria terrible. Una calor generalitzada per tot arreu era la essència del dia. És cert que el territori Riberenc les promet durant els períodes estivals. Però aquest cop ha traspassat fronteres. Fins i tot per Andorra les pedres cruixien. 36ºC pel Pais dels  Pirineus! Ho hem presenciat en directe en una d'aquelles jornades de consumisme-turisme-gastronòmic que anem fent algun cop a l'any. No sortirem a donar gambades ni pedalades. Unes sèries per carrers, pujar escales i mirar de trencar-nos el cap investigan com es porta un carro de compra de supermercat sense malmetre a ningú. A la nit ens anem pel Monte. Charly i Sam  són apunt per corre amunt i avall seguint rastres sota una nit fosca amb lluna trista. Per aquests pinars tot és calma i tranquil.litat. Les raboses dubten de la nostra presència i alguna bestiola de grans dimensions decideix donar mitja volta. La calor continua, el vent és inexistent i el poble al fons de tot, expressant silenci. 

dilluns, 20 d’agost del 2012

A veure si és capaç d'anar al mateix Song de l'equip!
Màxima de 39ºC i mínima de 21ºC. El dia s'aixeca pegant fort, sol per donar i vendre i una mica de Garbinada. La calor es fa notar. Portem un munt de jornades suportant calorades i avui no és cap excepció. Un dia més per fer ametlles per aquells bancals rostits i secs. No massa estona, per no acabar  al grill com un pollastre.  Aquest aire calent és terrible i dur de combatre. A la tarda temps per piscina. 1500 mtrs a ritme continuat sense descans i mirant de posar braçades. No massa temps per res més, encara sentim contractures per gluti i millor donar descans en el tema impacte.   

diumenge, 19 d’agost del 2012

Màxima de 35ºC i mínima de 24ºC. Bufa la Garbinada tranquil·litzant un termòmetre indomable. El cel està enteranyinat i el sol amagat tímidament ... o potser de ressaca post-festa-major. Matí de tasques agrícoles per Valletes. Obrim la temporada de recollida d'ametlles amb una calor sufocant damunt els arbres ressecs per manca de pluja. A la tarda les piscines són essencials. No hi ha massa gent, tot i no estar massa motivats com per fer llargs. Al tard la grupetta coincideix en un gran nombre de unitats. Ens falta Ferran, però el grup és destacat. Robert, Trepa, el nen i un servidor mentalitzats a patir una bona suada. 9,03 kms per territori de Sebes en 43'53'' a ritme de 4'51''/km amb 160 ppm de mitja. Ens trobem prou bé, malgrat tenir lactat fins les celles.    La foto d'avui pertany al final d'etapa  de la Vuelta. 

dissabte, 18 d’agost del 2012


Desfet 
 Rebre un premi per una mega-crack; quin orgull Marina!

Caliu festiu.

Dream Team? I tant!
Màxima de 34ºC i mínima de 21ºC. El  matí es desperta tranquil. No tenim massa vent i la calor continua amb el seu recital. El temps és estable, on solament és trencat de la rutina, per major o menor intensitat de la Garbinada. Les Festes del poble van encarrilant-se dins la recta final. És la darrera jornada i de bon matí toca la matinal d'atletisme. Aquesta cursa especial per molts i molts motius. Poder   corre dins els carrers que t'han vist créixer. Fer davant la teva gent, allò que tant t'agrada. I compartir aquests moments amb els que sempre convivim en esbufecs als entrenaments amb tertúlies necessàries. Cada any és un premi a la continuïtat, la constància i la icona de salut. És cert que sempre anem més pressionats per soltar les gambades davant de tant caliu patern i de germanor. Aquesta Avinguda de Catalunya farcida de joia amenitzada per suport sincer i admirable et tornen boig de felicitat. Les curses van disputant-se amb les rialles característiques per la canalla. El torn pels infantils, cadets, juvenils i els de la 3a edat fins arribar els seniors. La calor apreta de valent. Fins i tot sembla que el moment esperat no arriba mai. L'Isidre (el jutje) ja m'ha clixat, quin bon grapat de curses fent tertulià distreta hem compartit tots plegats. Sempre per combatre amb la tensió tant familiar de l'abans de les curses. El tret de sortida ens posa en marxa i directes a les posicions del cap de cursa per determinar com anem. El Salvador posa la directa, on un sorprès  "Velasco" (aquest tros d'atleta veterà mañico, que també va guanyar l'any passat), s'aferra al seu darrera. Ja coneixem com les gasta el Vila, toca creuar els dits i mirar d'aguantar com podem per no perdre'ls massa. El patiment persisteix, sentim d'aprop els de darrera i el grup capdavanter a uns 20 mtrs de distància. Entrem a la darrera volta, el segment on tocava el canvi esperat per posar la resta. Baixem pel davant l'Escala, apretem i mirem de retallar per entrar dins la recta colocats per l'esprint final. Allí podem disputar amb l'incombustible Salvador el segon lloc. No hi ha més per posar. La cursa està feta. L'alegria és un fet i el "Meta final de Carrera" inmortal recitat per l' amic Juanjo allà on sigui és el premi final. Un plaer, un orgull i una felicitat generalitzada de corre la nostra cursa. 6'42'' en fer les 4 voltes a un ritme de locos. 177 ppm de mitja i 189 ppm de màxima!!! 3 segons millor que l'any passat  ... ??????????? Potser coneixem millor el circuit. Ara el temps pels "galgos". La cursa que posarà el color a la matinal d'atletisme. El nen, Trepa, Robert, Ferran, Tonyo, Pau, Enric, Víctor, Jordi ... Victòria pels marroquins de torn. Més enrere i cada cop més aprop el primer local. El nostre "nen", que tot i no estar en un estat massa dolç de forma ... la calitat s'imposa. No sense patir. La bestia de Trepa ens ha ofert un veritable carreron. Ha esta ell, precisament, qui a tret punta al llapis. Ha posat tothom al seu lloc a base de lideratge. El "jefe" de la tribu ha repartit estopa per tots. Aquí no val dormir i qui menys ... marxarà amb un magnífic record cap a casa. Segon local seguit pel Robert. Un altre soldat de combat d'operacions especials. L'equilibri del fondista personificat. Bona cursa per ell i veient que cada cop té més marxes i més cilindrada. El Ferran una mica més molest. No ha gaudit de la cursa perfecta. Però tranquils ... l'escultura del seu cos va captant feina. No sempre surt el sol per tothom. Potser demà siràs la llum de tots. Jo no tinc cap dubte! El Tonyo també el tenim per aquí. Aquest tros de veí que tant i tant disfrutem rient abans de sortir a tota llet. Quin carck de paio! Però no hi ha prou. A la tarda ens anem a Maials. Aquesta vegada a presenciar en directe la seva Cursa de Festes. També hi eren els Ferran, Tonyo, Júlia, Juan, Sandra, Salvador ... 10 kms més per si de cas. Quins trons!  Un reportatge fotogràfic de l'Anna Ferrús. La dona del Robert. La crònica pot ser emotiva, però el seu art captant moments ... no té preu. Una abraçada Anna!


I a la tarda .... a Maials!


divendres, 17 d’agost del 2012


Màxima de 33ºC i mínima de 22ºC. Tenim la Garbinada una mica més impacient de l'habitual a primeres hores. El sol és potent i decidit a socarrar tot allò que troba pel seu davant. Tenim el terreny en un estat preocupant, on gairebé tot cruixeix quan ho mires al passar. La manca de precipitacions està provocant una sequera important. Molts dies sense pluja amb cara i ulls ... massa! La Bianchi ens treu del llit per mirar de fer kms i anar generant un petit vincle cul-seient. 1h22'2'' de feina amb uns 36 kms a una mica més de 26 km/h de ritme amb 135 ppm de mitja. Estirar una mica i soltar braçades testimonials amb uns quants llargs a piscina. Demà toca cursa de Festes. Tot un clàssic dins els esdeveniments i actes del poble a la nostra Festa. Mirarem de sortir a trotar. Ens hem passat el Juliol nadant i sense kms de run. Sort que aquest Agost encara vam sortir un dia per mirar d'aprendre com es corden unes sabatilles.  

dijous, 16 d’agost del 2012


Màxima de 33ºC i mínima de 19ºC. La calor segueix el seu curs mentre el poble guarnit, festeja les Festes Majors. Jornades d'alts i baixos. Amb horaris inhabituals, menjars de romans i gresca popular per qualsevol racó. De bon matí ja erem damunt la bici. El Ferran era puntual com un clau per mirar de donar forma a un cul que va oblidar com les gasta un seient minúscul. Ens ho prenem amb relativa calma. Mirem de reparar el món a cop de xerrameca per aquella vallada de les Boveres. L'airet sacseja el cos torrat en un matí agradable. Aquí la tranquil.litat és la protagonista de les pedalades. El nostre terme juntament amb les rodalies ens ofereixen aquell caliu de benestar i recarregar bateries. Gairebé 40 kms compartint pedalades amb el fenomen del benjamí dels Rosich. Continuem amb cert desorbit de pulsacions, però posant treball de forma mesurada. 1h29'15'' a ritme de 26,4 kms/h i unes 138 ppm de mitja. A la tarda decidim soltar cames i no deixar de banda les "habilitats" de natació. 1800 mtrs totals per liquidar dia i recobrar calma.  

dimecres, 15 d’agost del 2012

Quin parell!

Màxima de 36ºC i mínima de 23ºC. Un dia de calor asfixiant durant la totalitat de la jornada. Ja ho hem presenciat de primera mà ... un cop ens anem de la pinza.  No és massa saludable sortir a les 11h amb la bici després de gairebé tres mesos criant pols penjada pel garatge. No és massa saludable fer-ho amb 32ºC davant unes rampes de la Fatarella esperant a xuclar a qualsevol mortal. Vist el percal, decidim posar seny i fer una retirada a temps. Fiasco dels autèntics! A la tarda volem reparar els desperfectes amb un run suau per Sebes. Una mica més de 7 kms amb bona grupetta però reincidint amb més del mateix. Anem amb les pulsacions pels núvols. El tema de la natació sense complementar amb alguna cosa més, va dient la seva. De tot s'apren i caldrà posar fil a l'agulla.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Liats amb tasques de manteniment per no perdre el fil ...
Salazar amb Galen Rupp en temps d'universitari.
Excel · lent entrevista a Alberto Salazar en el número de juny de 'Track & Field News'. Destacarem 10 comentaris de l' atleta d'élit/entrenador nord-americà que crec que ens poden ensenyar molt:


1 La filosofía del entrenamiento de mis atletas sigue siendo en un 75% la de Dellinger y Bowerman (los míticos entrenadores de Oregon, años setenta).

2 Necesitamos muchísmo el apoyo de la ciencia: ortopedia y biomecánica. Y la usamos aquí en Portland, al máximo.

3 Como atleta mi error fundamental fue no meter periodos de descanso después de los maratones. Para mi, descansar era meter semanas de 100 kilómetros. Lo pagué. Siempre iba sobre-entrenado y eso me dejaba cansado y medio enfermo.

4 Intento que mis atletas corran el máximo número de millas semanales pero de forma segura. Es el único secreto. El máximo kilometraje que puedan hacer sin lesionarse. Y ya está.

5 Con Galen Rupp (25 años, 27:10 en 10.000) fui capaz de entrenarle de forma correcta desde muy joven. Y en los jóvenes hay una sola cosa importante: la zancada. Todavía quiero que corra un poco menos 'jorobado'. Estamos haciendo mucho 'rolfing' (alineación postural con manipulación profunda, forzando) con él en los hombros.

6 Una vez que tu condición neuromuscular está determinada, es difícil cambiarla.

7 Para correr un 10.000 en 27:25 (su récord personal cuando era atleta) tienes que hacer 190 kilómetros a la semana y ser capaz de correr 6 x 1.500 en 4:00.

8 Hay que estar innovando constantemente en el entrenamiento. Algunas cosas funcionan y otras, no. Pero hay que probar.

9 Es un error pensar que los corredores de fondo deben correr arrastrando los pies, impulsando poco. Así no consigues ningún rebote del suelo.

10 Me apoyo en dos pilares. Es mi mantra: razón y ciencia.

Màxima de 32ºC i mínima de 22ºC. Ja podem anar preparats que una segona onada de calor ens ha de visitar. Els entesos de la materia ens alerten de la possibiltat alta d'aquest fet. Un Agost de calor i bon temps i per a postres ... temperatures extremes. La jornada la invertim per Valletes durant el matí. La tarda un temps per la natació i fer 1000 mtrs continuats de crol per complir expedient. Més al  tard; un partidet de tennis davant una Garbinada imponent que ens originava certes irregularitats amb la pilota. No em liaran més!

dilluns, 13 d’agost del 2012

Ahir ens van xupar la totalitat de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics. Encetar vacances permet posar ulls de mussol i no patir per fer cap al llit a hores desconegudes. Va agradar-me el context en general pel gran nombre d'espectacles musicals (els anglesos tenen veritables reis de la música). Tothom tenia cabuda, fins i tot les Spice Girls van actuar dins una escenografia molt apropiada i cursi. Molts dels "sonats" de torn per l'esport no hem deixat passar la més mínima oportunitat per meravellar-nos davant les evolucions dels esportistes. En aquest terreny; l'atletisme i la natació ens tenen el cor robat. Presenciar els nous records del món pels: Jamaicans en els 4x100,  el kenià Lekuta pulveritzant els 800 mtrs, la Ye Shiwen en els 400 mtrs estils, Sun Yang amb els 1500 mtrs dins l'aigua i altres... També moments per la posteritat amb els fenòmens de: Phelps gaudint de 22 medalles olímpiques en les seves diferents participacions olímpiques. El Bolt humiliant  a tot rival juntament a la pròpia física juntament amb els seus veins de viatje i samarretes groges. Però si personalment hi ha una gesta que  m'ha deixat impressionat ... aquí el territori és pel Sr:  Mohamed Farah. Medalla d'Or en 10.000 i 5.000 mtrs. Imposant la seva llei davant l'escola Keniata, Etíop i Eritreu. Una prestació impossible en els actuals temps i digna de l' immortal Zátopek a Helsinki del 1952 incloent a més: La Marató. El rei Mo Farah és una mena d'inconformista total. De jove el seu entrenador havia de motivar-lo mitjançant regals. La Paula Radcliffe va pagar-li el carnet de conduir per poder anar a entrenar a la nit. Fins i tot van costejar estudis per tenir-lo capficat dins una vida estable. A l'any 2005 va posar-se a viure en un petit pis de Londres amb uns keniates. No va tardar massa en adonar-se que ell era diferent. Era capaç d'agitar-se a les 2:00 i dormir durant el matí. Per l'altra banda, els africans retiraven a les nou i s'aixecaven a les sis. Ràpidament va descubrir la disciplina i aprendre l'abecedari del fondista: entrenar, menjar i dormir. Després de fer Or en el Campionat d'Europa de Barcelona en els 5.000 i 10.000 (encara perdura aquella cursa amb un Ayad caent a la trampa) ... va percebre que era el millor d'Europa, però lluny de poder competir amb els africans. Va canviar entrenaments i grupetta. Cada cop estava més arropat pels esbufecs de companys keniates dins el treball. Però fou a partir de l'any passat quan va convencer a la seva dona per marxa a  Eugene (Oregon). Posar-se a les mans de l'Alberto Salazar, el gurú que volia demostrar com era possible correr al nivell dels africans. Allí també hi era el Galen Rupp (nord-americà) flamant medalla en els 10.000 i sorprenent a tothom. Salazar aplica metodologia made in Dallinger i Bowerman (mítes de l'escola del fons) amb un recolzament important de la multinacional Nike. La Criogènia, les cintes per trotar sota l'aigua, les cameres d'hipòxia ... tot allò per treure el màxim profit a un fondista amb quilometrades sense lesionar-se. El resultat de tot plegat: Un campió nascut a Africa i criat a Europa.
Màxima de 31ºC i mínima de 21ºC. Temps estable, sense cap barbaritat de temperatures. La Garbinada continua bufant i refrigerant ambient. Jornada matinal per Valletes, sense fatigar-nos res de l'altre món. A la tarda fem uns llargs buscant més continuïtat que una altra cosa. 1600 mtrs totals acabant amb unes sèries ràpides. A la nit, temps pel tennis. Un piloteig i un partidet amb la incombustible i boja del tennis Miss Ada.  

diumenge, 12 d’agost del 2012

La "rubia" fa anys!


Màxima de 35ºC i mínima de 22ºC. Un petit canvi és present. La calor extrema no és tant persistent com la de les jornades anteriors i fins i tot, el Cerç aixeca vol de forma feble. Un Diumenge per fer de tot allò relacionat al benestar. Un matí per Valletes amb feines diverses i gaudint de la "meteo". També un temps per refrescar-se a piscina, tot i que avui no farem braçades. Portem tota la setmana dins de l'aigua i avui descansarem. Ahir vam trencar amb horaris de nocturnitat per una bona causa i hem mirat de compensar-ho de la millor de les maneres. També una abraçada pel Pau Carranza. Avui feia el seu debut a la triatló. Aquell esdeveniment on Ferran i el menda vam iniciar-nos de la mà de Pollo. La Zoot Sprint de Tarragona amb 1h11'18'' disfrutant com un boig  i afegint-se a la secta. Enhorabona Pau!

dissabte, 11 d’agost del 2012



Màxima de 38ºC i mínima de 22ºC. Segona part de l' onada de calorades intractables. El cel és teranyinat, no tenim la tonalitat blava nítida. De fet, algun petit o minúscul plugim es rumiava fer-se sentir. Una jornada de feina a primeres hores del dia. La tarda més suau ens permet fer les piscines de la rutina setmanal. 1000 mtrs en total amb calma i alguna petita sèrie per no deixar dormir el cos. Dutxa i manquejats de dalt a baix que toca sopar amb els compis. 

divendres, 10 d’agost del 2012

Freguem 40ºC de màxima i 19ºC de mínima. A partir de les 11:00 h es notava que aquesta mena de foc ambiental tenia molt a dir. Qualsevol moviment físic anava acompanyat de una suada sense control. Feia calor de veritat, d'aquelles de les d'abans com estius enrere cruspien el terme. És cert que bufa una mica ... però res important. Un cop més directes al "nado". 2000 mtrs de braçades i peuades amb aletes i crol. No hem fallat cap dia per la piscina durant el transcurs de sca al nas i ens vigilen molt d'aprop com per fer campana. Al tard ens anem per Valletes per respirar cla setmana. Mirem de ser constants i no desmarcar-nos de la ratlla. Tenim el sector runner amb la moorrent d'aire. Feia molt de temps que no coincidiem tots plegats amb aquesta family eterna i eixerida.

dijous, 9 d’agost del 2012

 Son Jamaicans, aquests també?
Màxima de 36ºC i mínima de 22ºC. Ja és aquí la calor que apreta i ens deixa torrats sense pietat. El vent és feble i poca cosa pot fer, per sufragar temperatures elevades. L'Agost entra decidit a posar a prova les glàndules sudorípares. Aquesta vegada una piscina plena com una platja petita en plena temporada alta. Esperem un temps prudencial per posar-nos a fer piscines sense crear problemes de trànsit aquàtic. 1.200 mtrs amb suavitat acompanyat de Trepa i el Rastes. Estem sent fidels amb l'aigua a l'igual que el seguiment que portem dins els Jocs amb l'atletisme. Bolt la torna a liar. Un nou Or i més història per escriure en els manuscrits de l'antologia esportiva mundial.

dimecres, 8 d’agost del 2012

Màxima de 33ºC i mínima de 17ºC. Estem entrant en aquella drecera que ens condueix a una ona de calor. Els matins son agraïts a nivell de temperatura i les tardes caloroses amb bon sol. La Garbinada és companya de jornada, tot i ser feble en gran part del dia. Tornem pel Poli per fer una mica de natació. Avui traient volum i fer 1000 mtrs de crol de cop, per tancar amb 300 més de retorn a la calma. Teniem intenció de fer un tennis a la nit, però queda suspès fins nova ordre. Avui un dels videos més autèntics del Michael Jackson. Black or White recorren tots els racons de la humanitat. Una cançó guarnida pel guitarra dels Guns N' Roses, l'anomenat Slash per proporcionar una agressivitat més pronunciada. Un treball de l'any 1991 extret de l'àlbum Dangerous.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Màxima de 30ºC i mínima de 18ºC. Dia de sol, sense excés de calor i amb la Garbinada de nou de component feble. Segons els tècnics de la climatologia ... ja ens estant avisant que s'aproxima un nou episodi d'ona de calor per d'aquí un parell de dies. Així que tornarem al món de les suades sense control  i els esbufecs inhalant calentor ambiental. Per un altre cantó; nosaltres a la nostra. Tornem a piscina per nedar una estona. 1500 mtrs més de treball d'altes, crol i unes sèries ràpides a cop de pulmó. Tenim el tema Run una mica abandonat del tot. Les molèsties a la zona gluti persisteixen i ens ho pendrem amb total calma fins desapareixer del tot. Avui el podium triatlètic d'una cursa impressionant.

dilluns, 6 d’agost del 2012


Màxima de 31ºC i mínima de 17ºC. Aquesta vegada el canvi era evident. A primeres hores del dia la frescor feia palesa a l'anunciat pels pro's de la meteo. Aquella tempesta de mínima-expressió que va passar de llarg ens va refrigerar l'entorn. A mida que s'aixeca el dia el residu de nuvolades va perdent posicionament. El sol guanya terreny i un vent feble acompanya la jornada. Continuem amb aquest parèntesi d'evitar impacte. Encara ens notem irregularitats a una zona del gluti esquerre i mirem de reemplaçar la feina per la natació. 1500 mtrs totals en un exercici de continuïtat amb estil crol i una etapa d'aletes per tancar rutina. Avui un video de The Corrs en un unplugged un Octubre del 1999. El tema pertany als REM amb la cançó Everybody Harts. Un tema escrit pel bateria de la banda nordamericana Bill Berry i afinat al detall pel ex-baix de Zepplin: John Paul Jones.


diumenge, 5 d’agost del 2012

Màxima de 31ºC i mínima de 23ºC. A primeres hores del dia tot era molt igual als capítols de les darreres jornades. El sol apretava de valent, tot i no sentir la xafogor d'altres vegades. Ha estat a partir de la tarda, quan les nuvolades amb empenta per la Garbinada, corrien a tot drap per un cel trencat. Una precipitació d'un parell de ltrs/m2 per posar ordre a les polsegueres en estat d'èxtasi. Avui afers per Valletes, no massa temps per res més. 1400 mtrs de piscina a ritme, tot i no entrar en estat de fatigues. No ens enrotllarem més ... la final dels 100 mtrs està  a punt de caramel. Apostarem per Bolt, que segur que rebenta amb tot.

dissabte, 4 d’agost del 2012



Màxima de 33ºC i mínima de 21ºC. Tenim estabilitat climàtica abonada al territori. El sol freqüenta davant un dia de calor suavitzat per un vent feble de component variable. Un dissabte invertit en tasques agrícoles durant el matí. Els ametllers ja van dient la seva, molt a prop de la recollida del seu fruit. La tarda ha estat diferent. Ens anem a Ginestar per poder presenciar en directe la Milla Urbana. Un bon grapat d'atletes del Club hi son presents. Tots ells amb molt bons resultats i més tenint en compte les alçades de la temporada. Destacar el tercer lloc de Cristian, que ja tocava veure'l dalt d'un pòdium. També el "nen" ha pres part de la mateixa cursa amb un 5è lloc i un 4'52'' de marca. Un registre més que notable, ja que també ha corregut la cursa de categoria cadet amb un 5'15''. Una tarda molt aprofitada en mig d'una cursa amb una excel.lent organització.

divendres, 3 d’agost del 2012

Màxima de 33ºC i mínima de 19ºC. Un canvi de component en el vent ens deriva un petit canvi. Tenim Cerç en un dia de sol i estabilitat climàtica. No tenim la xafogor dels darrers dies i s'agraeix. Tornar a la gambada ens comporta conviure amb les contractures. Anem carregats del conjunt: gluti-quàdriceps, un fet que ens obliga a descansar i donar cert respir a les potes. Així que l'alternativa per no perdre detall la invertim a la piscina. 1000 mtrs de molta suavitat, lluny de sèries ràpides i forçades sense control. Avui la veu del Freddy amb els seus compis dels Queen. Bohemian Rhapsody el tema escrit pel treball: A Night at the Opera de l'any 1975. Una cançó formada per una composició molt inusual compaginant ritme de rock, opera, balada i un bon grapat d'ingredients impossibles si no fos per l'art  d'aquesta  banda britànica.

dijous, 2 d’agost del 2012

Màxima de 33ºC i mínima de 22ºC. Dia de calor, Garbinada feble i un cel net. Deixem enrere la xafogor impossible d'assimilar del dia anterior. Típic dia d'estiu sense límits fora gràfica. Aprofitarem per anar bellugant una mica i no perdre "pistonada". 1500 mtrs de natació amb varietat d'exercicis i incidint en sèries a ritme de 25 mtrs. Sense massa temps per recuperar ens posem les sabatilles. Aquest cop ens toca amb Ferran. 7 kms de terra per territori de Sebes  en 36'52'' a ritme de 5'16''/km amb 154 ppm de mitja. Notem una relativa comoditat pel ritme. Anar per damunt dels 5'10''/km no són ritmes de vertigen  com per fatigar-nos ... però notem més pes i menys soltura a l'hora de la gambada. De totes formes; caldrà paciència per tornar a un estat finet, compaginant natació. Avui la foto dels runners de sebes coincidint per polsegueres vora l'Ebre.

dimecres, 1 d’agost del 2012

Màxima de 39ºC i mínima de 23ºC. A partir del min. 0 la cosa prometia. Al matí ja es notava la calor que presumia ven entrades les 7:00h. No corre massa l'aire, sol del bo i un cel net com una patena. Entrant al migdia i passant per la tarda ... allò era intractable. La piscina ens espera, malgrat no poder dedicar uns llargs per aglomeració de banyistes. No massa cosa més. Ens notem cansats i carregats. Una bona excusa per aprofitar i fer uns descans i carregar piles. Avui un video d'un bon grapat d'amics cantant el  Let It Be.