dimecres, 31 de desembre de 2014

Portem un bon grapat de dies descuidant aquest espai. Aquest bloc que va veure la llum amb aquella il·lusió d'un nen fanàtic per estrenar una joguina. Aquestes frases que expressaven com un "malalt" per l'esport se'n anava movent. Com un personatge del més normal: s'entrena, s'adapta, pateix, millora i es lesiona. Tot això dins un ball sense deixar de banda responsabilitats de la vida quotidiana. Aquí tothom balla i per cert... val molt la pena! Obligacions laborals, inversió de temps pels "teus", posar codi de barres a diferents projectes i anar maquillant i cuidant aquell indret per la partida de Valletes on oliveres i ametllers tenen molt a dir. Ens hem guanyat un bon descans, després de remenar tants fils ... Fer de pagués casca el seu i més enguany, que fins i tot; els romers feien "aulives". Tanquem l'any de la mateixa manera que sempre. Content per poder continuar fent allò que tant ens agrada. És cert que l'activitat física la tenim descuidada del tot ... però tornarem! Buscarem noves motivacions i nous horitzons per posar-nos a entrenar de nou. Algun ja el tenim en marxar i ara cal remenar l'olla als "compis" per tenir bons gregaris. Desitjar a tothom que la salut us acompanyi i si potser  damunt una bicicleta, anar a trotar o fer braçades dins l'aigua ... millor! Bona entrada d'any a tots i a totes, que l'any nou ens faci coincidir en un bon nombre de quilòmetres compartits i que els reis us portin la major motivació possible per poder obtenir el premi final després de tant i tant entrenament. FELIÇ 2015!!!
Un vídeo d'una versió dels Coldplay amb un brot tendre, emotiu, un amanit d'arguments memorables regats per unes veus increïbles de la mà dels Naturally Seven.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Un bon ramat de gent pujant al Ferry flixanco. Foto de Josep María Navarro
Tot preparat per sortir!
Tornar-se a posar un dorsal sempre és una icona de ben estar. Aquell pitrall enganxat al pit amb quatre imperdibles que tant difícil se'ns fa a l'hora que s'apropa el moment. Nervis, emoció, alegria, dubtes ... un conjunt d'elements tot plegat! La 1 Cursa del Meandre ja era una realitat. Aquest passat Diumenge un bon gruix de corredors i caminadors van tenir el plaer de patir i disfrutar. De correr o trotar. De caminar o conviure amb aquell paratge inigualable. La qüestió era participar primer de tot. Després mirar de posar marxes i anar recremant calories i tot allò que qualsevol caldera mig a atrotinada aprofitaria. El company Pau s'encarregaria d'anar-me encoratjant. Vam sortir com els "galgos", vam continuar amb el que teniem i vam acabar gestionant la misèria. Ho vam donar tot! No estem com anys enrere ... però vam xalar de la mateixa manera! Felicitar a tot el personal encarregat i creador de la iniciativa. Una cursa més al poble mai està de més. I si serveix per guarnir de runners o caminadors aquest aparador fluvial ... el resultat de tot plegat és d' excel·lent. 
Encarna! Et vas espantar veient aquesta cara ... jajaja Al Face d'Ekna més fotos.






Arribada amb Pau fent lo peixet! Foto de Josep María Navarro.


dilluns, 20 d’octubre de 2014

Anava més content que un nen amb Play nova .... el maïllot del Fausto és tot un regalasso!!!

Bianchi Milano comercialitza autèntiques relíquies.  
Ahir vam tancar una setmana d'aquelles on vam tenir diversitat de sensacions. Estem retornant al món del run. De vegades per escenaris exigents, però ja ens va bé per trobar motivació i oblidar agonies per uns instants. Disfrutar del paisatge i aparcar esbufecs amb la finalitat de desviar l'atenció. Un parell de dies per diferents indrets de les nostres contrades. La pujada dalt del Tormo amb els "montañeros" va ser increïble. I ho afirmo en veu alta... ja que als 500 metres de trotar darrere d'aquells "jabalins" ja anava fos de potes. Sort que van posar seny i m'anaven esperant pels diferents punts que podia presentar dubte a l'hora de seguir la ruta. Probablement, sino hagés estat així; podrien haver fet cap a Falset buscant-me. Una segona jornada de run la vam invertir per Sebes. Ritme controlat i darrers quilòmetres en progressió. I també un parell de dies vam tocar ferros i piscina. Mirarem de pujar volum al tema aquàtic i tenir continuïtat amb el treball complementari del gimnàs seguint instruccions de l'amic Pollo. S'ha notat el cansament de la setmana anterior per aquells ports pirinencs. Vam tornar buits però farcits d'emoció amb aquella estada per Balès i Portillon. Però també és cert que trobem a faltar les sortides amb la Bianchi més sovint. Ens condiciona molt el tema horaris per qüestions laborals i més ara que cada cop la nit va entrant més d'hora. Així que encetem setmana nova amb una pujada a la Fatarella. Mirant de pujar a bon ritme fins on podiem. El fatídic quilòmetre 7 ens ensenya com les gasta i gairebé mosseguem el manillar per no anar enrere. Uff!! quina socarrada ... Sort que aquest port, "tant sols fa 9 km".

dissabte, 11 d’octubre de 2014


Ja puc mirar ja ... ho veus bé!

No se com s'ho fa... sempre hem treu els colors i hem porta a casa carregat de grans moments


Encara tenim aquell regust Pirinenc que et deixen els esforços dins el teu cos i la ment. Avui ens hem mogut una mica per anar recuperant ànima. El gran nombre de pedalades amunt i avall per tota aquella contrada de la regió francesa de l'alta Garona no deixa indiferent a ningú. No vaig tenir el millor dia damunt la Bianchi ... però puc assegurar que ho vaig disfrutar de forma total. Molta culpa o gairebé tota la te l'amic Pantani. No ha estat la primera vegada precisament que m'ha tret al carrer per viure en directe l'esplendor que ens ofereix anar al límit i poder disfrutar al mateix temps. Tot això en un entorn únic, exclusiu i incomparable. A l'igual que un àngel  de la guarda ... sempre és allí! Fins i tot fa les fotos. Jo prou feina tinc en pedalar, xalar i anar resant que no sigui la darrera. Que no es cansi dels meus numerets i que la paciència l'acompanyi tota la vida. Posem un vídeo del company Morrissey d'ahir actuant a Barcelona i així ens emocionem una mica més. Merci crack!!!


divendres, 10 d’octubre de 2014

Espectacular la pujada a Balès
Hem passat frontera i ens hem anat a fer un tomb pel "Piri" Francés. Així ho requeria l'etapa que ens havia preparat l'amic Pantani. Un recorregut sortint de Lles i direcció França. Allí pujarem el Port de Balès, una cota de categoria especial, on Andy Schleck va perdre un Tour per problemes amb la seva cadena. D'allí directes a Bagneres de Luchon per pujar el Port del Portillon i baixar per l'altra part per retornar a l'hotel que ens espera amb una dutxa com a icona de resurrecció. Uns 93 kms de recorregut disfrutant de la mateixa manera que patint. La veritat que tot va anar prou bé. Una mica fora de lloc a nivell de rendiment, ja que sincerament ... vaig anar finiquitat amb tanta duresa i continuïtat d'aquests dos super ports de Tour. Al final i amb empentes i rodolons vam culminar la gesta. Jo com a mínim, ja que el company de fatigues anava tant sencer com abans de sortir de Lles.

Camí de bestioles asfaltat per a l'audiència ciclista
 Però ens quedem amb aquella atmosfera, aquells moments on l'acceleració del teu cor et fa sentir viu batallant per les rampes guarnides de tanta natura viva. No hi havia ni un metre pel desperdici  visual. Mai a la vida havia experimentat tanta admiració per la meravellosa estampa pujant una cota. Balès ho té tot, et posar al teu lloc i t'ensenya que cal fer per no anar-te'n a la misèria. Continuïtat, duresa, progressió, impacte, bellesa, brutalitat paisatgística, sacrifici, concentració.

Afegeix la llegenda








dilluns, 29 de setembre de 2014

El setembre acaba i de quina manera. Feia molt de temps que un episodi de pluges de molt bon caure no feia acte de presència per aquestes contrades. Els camps vesteixen mudats els seus aulivers, els pins d'un verd radiant, la terra mullada presenta tonalitats rogenques dignes de renovació... El paisatge està xulo amb ganes. És respira certa humitat però acompanyada d'aromes hipersemblants que desprent la vegetació veïna que esperava impacient, el torrent caigut del cel. Són jornades perfectes per fer quilòmetres amb la "flaca", MTB o senzillament anar a trotar per senders envoltats de natura. La temperatura és immillorable. D'aquells períodes de l'any on deixem anar: És un luxe aquesta "meteo"! No tenim vents indomables. Lluny de calorades inaguantables. Fresqueta a primeres hores i fresqueta també a partir del tard.  I tot això en mig d'un escenari passat per aigua fent recordatori que l'estiu ja acabat. Aprofitem el tancament de la temporada per anar al Gim. Fer una mica de peixets dins a l'aigua amb poc volum. També trotem de vegada molt en quan. Les sortides amb la Bianchi buscant bona companyia. I mirant de sortir ben parats dels inicis de "patinador" amb això del Roller ski. Octubre ens espera al cantó del carrer. Esperem que la bonança climàtica pugui tenir constància. No tant sols pels pagesos ... és clar!

dilluns, 15 de setembre de 2014

Ambient aquàtic
Roller ski
Després de l' etapa ciclista de Montserrat i comprovant que aquest cop, vam acabar prou sencers ... la setmana ha estat dedicada a mimar una mica la maquinària. Ens hem trobat cansats de potes i també notem com la son i la gana necessiten cert plus adicional. Aquesta vegada no tenim contractures ni tampoc arribem buits del tot, podem baixar escales i caminar amb normalitat ... però si cansats com per anar posant llenya al foc. Hem tornat a pujar al vagó de l'activitat, buscant varietat de disciplines i disfrutant com a nens. Sortida en bici, tornem a treure el nas pel gimnàs, nedem una miqueta, sessió de roller ski, suport logístic amb piragua i unes milles de run. Tot sense buscar ritmes ni volums. Donant oxigen i al mateix temps aconseguir una rutina  regular amb la finalitat de mantenir-la. Llàstima no poder compartir braçades amb la travessa que l'amic Jordi ens va organitzar per l'entorn incomparable de Riba-roja. Una bona grupetta de nedadors van ser convocats per disfrutar d'un matí dominical perfecte. Les ganes hi eren, no cal enganyar a ningú, tot i que també vam veure que calia recolzament per poder controlar al paquet de nedadors. Així que piragua al riu i aprofitar per captar fotos al mateix temps que continuar amb la línia de no acumular volums per no sobrepassar-nos amb dos cafrades en una setmana. 


Peixets a l'aigua

dijous, 11 de setembre de 2014

Avui pengem el vídeo que el Sr. Pantani ens ha regalat dels moments del passat dissabte. Un treball amb una cura especial buscant amb tota la intencionalitat el caliu que es respira dins aquesta particular grupetta ciclista. Aquelles carreteres de poc trànsit dins un marc incomparable fent ciclisme  entre dos punts equidistants com son: Montserrat i l'ermita del Remei. És especialista en captar el moment, la situació, l'esdeveniment, les cares de l'individu reflectint de quina manera ho viu. Per si no té prou amb donar pedals ... també es dedica a la filmació. Ara es posa davant, ara al darrera, ara marxa per registrar aquell punt de pas ... deu ni do quin rosari d'acrobàcies es capaç de dur a terme al damunt la seva Argon.  I tot això a més de completar els 156 kms i al mateix ritme que la resta dels mortals. De totes maneres i veient el resultat final ... podem dir: Gràcies pel vídio mestre i enhorabona per donar l'oportunitat a la ment de poder rememorar de nou, aquests increïbles moments.  No solament als ciclistes, sinó a tots vosaltres que ens aneu seguint.

dilluns, 8 de setembre de 2014

Aquest any SI! Després de la fallida de l'any passat per problemes de logística ... enguany no podiem fallar. La 4a edició de la marxa ciclista entre Montserrat i l'ermita Verge del Remei de Flix en commemoració de la Novena va ser una realitat. És cert, que cada cop ens costa més aglutinar un bon nombre de ciclistes. Tothom té les seves obligacions, agendes i prioritats. Però la finalitat segueix indemne. Aquest gruix d'amics, companys que aprofitem el moment per trobar-nos i fer una activitat esportiva, continua en forma i seguiex perdurant les ànsies de sempre. Aquest any amb: Ferran, Joan i un servidor donant pedals i la Sandra fent de suport vital per poder donar continuïtat a l 'event (sense la seva aportació hagués estat impossible). També el Pau i Mario van ser protagonistes, ja que ens van venir a buscar fins passat Vilanova de Prades. Un recolzament agraït de tot cor, ja que ens facilita molt el treball (merci cracks). Aquest any tot va ser diferent. Teniem programat no aturar-nos gens i solament carregar líquid dalt de Santa Coloma de Queralt i fer cap a Vimbodí per dinar. A partir d'allí fer temps dalt de Bellaguarda, ja que aquesta vegada anem sobrats de temps i arribàvem massa d'hora. La visita a Montserrat va ser espectacular. La boira  imponent baix la vall oferia una imatge indescriptible. Les muntanyes característiques de la Serralada vestides de verdor viu i latent (la nit anterior va caure un bon aiguat).  Aquella plaça brillava amb llum pròpia sota un sol de justícia. Temps suficient per anar muntant bicis i posar-se la roba de treball. No ens deixem de visitar el testimoni de la nostra visita. El Monjo de sempre, fins i tot ens coneix i ens saluda novament. Tot és llest, ens disposem a pedalar direcció Flix, uns 156 kms amb un desnivell positiu de 2060 mtrs i 2615 mtrs de negatiu. Un itinerari atractiu per la seva calma transitòria. Gairebé tot per carreteres secundàries on la climatologia ens oferia la seva millor versió. Poc vent i de vegades favorable i tot. La nota màxima d'esforç la va posar la calor. Tot va anar sobre rodes. No vam patir cap entrebanc significatiu i fins i tot arribem més sencers que mai. 6h i una mica més de mitja hora per posar magnitud entre la distància. Un bon ritme i una immillorable companyia. I es que ... fer allò que tant t'agrada i amb qui ho fàs ... no té preu amics!!!

divendres, 29 d’agost de 2014

Avui l'hem vist per tots cantons
Poc a poc la Bianchi va veient la llum de forma més continuada. La sortida de Montserrat fins l'ermita  del Remei en commemoració de la Novena, ens obliga a posar-nos les piles. Anem fent punta al llapis o pica pedra com diria un bon amic. Els quilòmetres van sumant, tot i no ser res de l'altre món. No cal perdre el coneixement i arribar saturats de potes. Ahir matinal amb Ferran per pujar a la Granadella i avui amb Pau per visitar La Fatarella. 75 kms amb 1779 mtrs de desnivell positiu pujant per Modorres, Ascó i les Camposines. 3 pujades i totes diferents, sense massa trànsit, amb calor de la bona i amb una fatiga important a la darrera ascensió. Fins i tot hem disfrutat (si es pot dir així...) de l'esplendor del paisatge. Aquella Vallada de les Modorres que amaga encants edificats amb pedra seca. La pujada d'Ascó ens mostra els camps plens d' ametllers esperant el moment per plegar el seu fruit d'aquí res. I la darrera "costeta" venint de les Camposines que fins i tot entrant la Garbinada ens ajudava a fer el darrer esforç. També val a dir la fantasmagòrica presència dels molins de vent. Els tenim per tot arreu, fins i tot, sembla que tenen llaor i és multipliquen. Un bon entrenament per un magnífic entorn! 

dimecres, 13 d’agost de 2014

L'ncombustible Blanch
Un cop acabat el famós curset de la natació dirigida per l'Enric ... les propostes per participar a diverses activitats o compes eren damunt la taula. La idea era posar continuïtat a l'activitat, poder coincidir en diversos events  aquàtics i al mateix preu;  disfrutar de la grupetta formada pels nedadors riberencs. Avui la  1a convocatòria per fer braçades per l'Ebre. L'escenari era al Riu de Baix (com així anomenem els flixancos) entre l'embarcador i estació de bombament de reg Vingalis. Viure en estat pur tot l'encant d'una aigua impecable. Visualitzar com la Roca el Tormo, els xops i marges del Riu et conviden a ser integre en aquest entorn. Temps suficient per comprovar com es pot veure el fons del riu. Com la presència de silurs no és  prou senyal d'alerta. I es que ... vam veure uns quants i algun d'ells XXL. L'experiència va ser molt enriquidora. El nombrós grup va estar a l'alçada de les circumstàncies i fins i tot el suport logístic; va posar un punt de protecció (gràcies als: Jordi, Enric i Àlex). Els diferents nivells dels nedadors no van ser obstacle per xalar tots plegats. Aquí tothom va al seu ritme, uns pendents dels altres i els altres pendents del company del costat. 4200 mtrs, 4000 mtrs, 2500 mtrs tots vam anar sumant. Ens reagrupem de nou al sortir de l'aigua i  "fins la propera"!!!

Grupetta 

Quin crack l'Iván!

Naufrags?

dimarts, 29 de juliol de 2014

Estem justament a la tercera setmana d'aquest curs de natació de tecnificació. Unes jornades d'entrenament dirigides per l'Enric Gratovill on la "canya" abunda per tot arreu. Varietat d'exercicis amb un complement d'explosibilitat i multitud de jocs carregats d'exigència. La fatiga apareix un dia darrera de l'altre, un fet que ens condiciona a no fer res més, que anar a nedar única i exclusivament. Avui ens han visitat la Cristina, sense cap mena de dubte; la millor nadadora de les nostres contrades. També els nedadors Toni Pérez-Portabella i el Joan Baiges (fill d'Ascó) del Club natació Cambrils. Hem compartit braçades, sensacions i rebre una autèntica Master Class d'aquests "peixos" sense escames. Personatges amb molt treball dins el sector d'aigües obertes amb unes increïbles travesses. Fa uns mesos van presentar El Creuament del Golf de Sant Jordi. Una travessa de 45 kms de Deltebre a Salou i amb un al·licient solidari per recaptar diners per la prevenció del Càncer de mama. Finalment no va poder aconsseguir-se la totalitat del traçat  com a conseqüència del mal temps. 30 kms en total i deixant l'objectiu per la propera vegada. Quines màquines!!! Aquí mostrem un vídeo de la presentació del projecte.

dijous, 24 de juliol de 2014

La calor ja és aquí i l'estiu sembla que s'instal·la definitivament. Ja ens va alertar la setmana passada que la xafogor, juntament amb episodis de sol, eren presents. Les temperatures anaven pujant, el vent anava remitent i el termòmetre ens presenta registres per damunt dels 32ºC. L'aigua de la piscina va escalfant-se poc a poc ... tot i desconèixer si el motiu esdevé de  les "pallisses" de l'amic Enric amb els seus  exercicis del Curset de Tecnificació. La grupetta de nadadors es de bona pasta. Tothom s'entrega davant l'exigència del mestre. Cada cop marxem més madurets cap a casa i les braçades van sumant i sumant metres. Realment és un món això de la natació. Queda tant i tant per millorar!!! Segurament normal, tenint en compte les condicions força distants entre el nostre medi terrestre. Però al mateix temps gratificant. Sense cap mena de dubte terapèutic 100 per 100. Avui un vídeo molt recomanable per perdre el temps una i altra vegada i poder esbrinar "como lo hacen???"  



divendres, 18 de juliol de 2014

Gratoteamaquatic's

dimarts, 1 de juliol de 2014

Familia Guti's + Vividors
Juliol ja és aquí! Una icona, i ara sí, de l'estiu present. Els dies llargs, amb força hores de sol són arguments significatius per poder entrenar més estona. O per alguns, senzillament, poder tenir més marge per triar el millor horari. De vegades tant si val si la nit ens sorprèn. La bona temperatura, la manca de vent i la bona germanor et permeten allargar la rutina.
     Ja tenim la Bianchi a punt de "caramelo". Ara sí que les mides són les correctes. Hem canviat la potència i la tija del seient. Com així ens sortia reflectit a l'informe d'Atilla. Ens ha quedat una bona màquina, mirant de no trencar amb el segell italià. Campagnolo, FSA, Deda, Elite, San Marco, llàstima de les rodes Reynolds que són nord-americanes ... però aquí prevalia l'estètica per buscar un aire més de "tri" . Ara toca pedalar i pedalar. La bicicleta està a un altre nivell, molt lluny del ciclista en qüestió. Mai a la vida arribarem al seu nivell, tot i que com a mínim, la motivació serà present cada vegada. 

dimecres, 25 de juny de 2014

Encetem l'estiu com aquell qui diu; i ens trobem amb un conjunt de núvols, plugims i poc sol, dignes de tancar un període estival. Encara no hem xafat piscina a l'aire lliure. Aquest sector el tenim reservat per la coberta que d'aquesta manera s'aprofita millor per poder anant sumant metres. També s'aprofita el viatge per anar al gimnàs i mirar de posar continuïtat a un treball exclusivament del tronc inferior. Un cop  per setmana fer les gambades de run (on sincerament ens costa i molt, retrobar sensacions, ja que ens trobem molt poc àgils i pesats). I mirar de donar voltes a les bieles de la Bianchi i Cube. De moment poques o mínimes però que anirem incrementant a mida que tinguem a punt les màquines. Ens hem posat en mans de professionals per fer un estudi biomecànic de la posició a la bicicleta. Un Bikefitting per sortir de dubtes sobre les mides que cal portar de forma adequada a la bici. El Sr. Atilla Ozkan juntament amb el seu sofisticat equip RETÜLL ens ha analitzat de cap a peus. Un anàlisi amb la finalitat d'evitar lesions o senzillament no incrementar-les. Tenir aquells consells pràctics d'un professional de la materia  i poder tenir la certesa gairebé segura que anem com cal. Tot un plaer poder coneixer en persona aquesta figura experimentada dins el món de l'esport d'alta competició. Sincerament; molt recomanable!!! 

Bullits per culpa del ritme d'aquest parell

Flamant medalla de bronze als 1500 de Catalunya (el de blanc!!!)

dilluns, 16 de juny de 2014


Tornem a fer gambades, posar-se les Minimus NB, pantalonets d'atletisme i tenir d'estímul aquest figura i millor company. Estem de sort, el tenim en fase de recuperació després d'haver fet segon a la Cursa de Port Aventura en el 10 mil amb un 35'50'' darrera del Pedro Ortega. Un registre més que bo tenint en compte que el seu treball, està planificat per distàncies no superiors de 3000 mtrs i per pista. Així que el segrestem per fer una volta i mirar de tenir algú amb cara i ulls per si cal remolcar-me. Avui un terreny amb bon desnivell per asfalt i sota un ambient purament grisós com a conseqüència de la fumejada de l'incendi de Tivissa que fins i tot, ens arribava pel terme deixant restes de cendra. Uns 58 minuts en total amb un parell d'intervals de peu per poder recuperar i agafar aire. Les vistes que ens mostra Berrús son dignes de postals. L'Ebre com a protagonista i aquells pinars que pentinen desordenadament una carretera plena de tombs impossibles. Sempre és complicat canviar de disciplina. Adaptar-se al run després de tant de temps i amb un pes més elevat. Però content al mateix temps. El treball del Gimnàs ens assenta bé. I el gruix de milles nadant ens fa veure que cal arrossegar més tronc superior. Sol cal veure la foto!!! El nen com aquell que tornar de comprar el pà ... i un servidor amb tota la tonalitat de colors possibles al rostre. "Ma de matar"
Avui un vídeo dels Blaumut per posar caliu musical amb unes lletres plenes d'imatges amenitzades d'una música arranjada per diferents instruments de corda i vent amb reminiscències clàssiques. sincerament un coktel  interessant.




dilluns, 9 de juny de 2014

Uffff! Quin grapat de dies sense escriure "literatura" esportiva... Això de tenir arraconat el tema Run ens afecta més del que voldríem. Les molèsties, dolències, aquell conjunt d'entrebancs arrelats de la zona gluti ens va condemnà a la misèria. Calia fer una gestió o un pacte amistós amb el nostre cos per mirar com es podia oxigenar la zona. Això d'anar contracturat fins les celles no mola massa. Que si la xafada, que si la postura de corre, que si la manca de flexibilitat ... Aquí tothom diu la  seva i fins i tot els metges tenen varietat de diagnòstic. STOP i punto!!! Ens hem passat al GIM i la piscina. Freqüentem les sales dels ferros i fem metres i més metres  nadant. Portem 4 mesos mirant si ens surten escames amb tanta aigua. No aspirem a ser culturistes i menys encara peixos. La qüestió és fer una bona base de cames i adreçar esquena, conjunt d' espatlla i deslliberar tensions a cervicals. Les recomanacions pels tècnics per mirar de minimitzar lesions i aprofitar per no romandre massa aturats. Més de cinquanta dies sense fer gambades. Molts dies sense la companyia de Ferran i el nen a l'hora d'esbufar camins per Sebes tots plegats. Alguna sortideta de BTT i Bianchi per no oblidar com l'aire sacseja el rostre... i esperant el moment.
La calor apreta!

I mira per on! Avui retorn amb 6  kms a ritme suau i per terreny planet planet planet. Comprovar que ens diu el cos i verificar que la feina fins ara va acompanyant de forma òptima. Tenim molt clar que no podrem sumar kilòmetres com ho feiem antigament. Que haurem de donar continuïtat a les jornades d'aigua dins la piscina. I que signarem un compromís amb les màquines del gimnàs per guanyar per cuidar aquesta lesió molt relacionada amb el síndrome piramidal i guanyar en equilibri muscular. També les bicis hauran d'estar netes de teranyines i preparades pel moment. En definitiva; un canvi de xip!!! Menys run i més varietat esportiva amenitzada amb uns quants kilets més a un xasís més treballat. Mirarem de trobar benestar i salut. I evitar com podem les prestacions que tant i tant ens agraden. Com a mínim ... fins uns mesets!!!
Preparats per fer soroll amb els ferros

Retorn de nou al Run

dilluns, 14 d’abril de 2014


Ja podem anar escrivint a l'agenda que toca fer el 10 de Maig. Una cursa d'allò més distreta per poder runejar o anar a peu per la Reserva Natural de Sebes. Aquests marcs plens d'encant en mig de la Natura més viva i latent possible. Mas del Director, Mas de Pitoia, Mas de Cigonyes, Vall de Sant Joan... Unes gambades amenitzades sota les mirades dels imponents cavalls de la Camarga. Viure en viu i directe com les gasten els nous nascuts pollets de les cigonyes. Tot això en tant sols un sospir d'esbufecs durant 5 kms plens de sorpreses propiciades per aquest racó fantàstic a peus de l'Ebre.No hi ha excusa possible... apunta't ja!!!





Fotos cedides pel mestre Pere Josep que va tenir més paciència ell, que els mortals de calça curta per anar repetint instantànies.

dissabte, 15 de març de 2014

Foto de family
A mida que passa el temps, tenim el privilegi d'aprendre i copsar de totes aquelles sensacions que anem ensumant durant la pràctica esportiva. Posar-se a entrenar, competir en una cursa, sentir com el teu cos creix en rendiment, aconseguir els objectius marcats, veure't en mig d'aquell col.lectiu atlètic, desplegar el teu treball, la gestió del transcurs d'una lesió per poder superar-la ... Però no acaba aquí la llarga llista de signes positius. També es disfruta i molt; acompanyant a un novell en una cursa, tenir la responsabilitat de fer-li de mitjà de suport per porta'l a Meta i com no! ...... Presenciar en directe com les gasten durant les seves curses o competicions, tot aquell esser proper, capaç de tenir-te dins el seu conjunt d'amistats. Tant si val ser espectador, motxiller o supporter. La qüestió és gaudir en primera persona com aquell personatge del teu entorn treu del seu interior, tot allò i més, per complir amb les expectatives. Enrere queden; entrenaments inhumans, multitud d'hores de sacrifici i unes quantes més de dolor i patiment. Sempre vaig valorar moltíssim aquella companyia del mestre Pantani quan "me treia" a passejar per aquelles curses de muntanya. Veure com Pollo i Ferran son al costat en el meu debut de Triatló. I tenir aquell suport logístic pel que "convingo" d'un bon grapat d'amics en els moments necessaris. Això se'n diu: privilegi!!! Avui hem pogut estar al costat de Monty, Blanch i Xavi. Tres veritables jabalinots riberencs, on dos d'ells debutaven a una Ultra Trail. Aquesta Cursa de Xerta anomenada de les Fonts recorren raconades impossibles de la Serralada dels Ports. Ahir ho feien amb una 1a etapa nocturna de 23 kms, avui una altra de 70 kms i demà la traca final amb la de 27 kms. He arribat a casa impressionat per tot allò que havia vist. Comprovar com van exprimint el seu cos fins el darrer ingredient del seu organisme. Aquella inflamenta de cames que porten després de runejar per indrets amb 4000 mtrs de desnivell positiu. I  com no!  Rebre aquell agraïment sincer per ser amb ells durant aquella jornada. Ja sigui per donar un bidó d'aigua o mirar de descontracturar un quadríceps  rígid com el de Mazinguer Z. Aquell gest content malgrat anar destruïts quan et veuen. O aquella "chocala" al passar per un dels avituallaments. Deu ni do quina tarda nois. 70 kms a les cames i un sac ple de bons  moments per remarcar. Enhorabona cracks!!! Aquí un vídeo del darrer quilòmetre registrat pel mestre Joan Farnós:



Trio de 6 cilindros




dimecres, 12 de març de 2014

La nit és perfecta. El vent ha perdut intensitat, la temperatura és agradable i la lluna gairebé plena ens ensenya amb la seva claror brillant el recorregut. Territori de Sebes per variar. Cigonyes festejant dalt dels nius observant un parell de runners petant xerrada. El nen està a una altra lliga. El tenim en període de recuperació després de la Final del Campionat d'Espanya dels 1500 mtrs de pista coberta. I sort d'això ... perquè m'ha portat amb el ganxo des de el primer minut. Ens trobem prou bé de cames. Pràcticament sense contractures de gluti i amb bona gambada. El treball de gimnàs i piscina va dient la seva; un fet significatiu tenint en compte els pocs quilòmetres que anem sumant. La darrera setmana: 2 jornades de run i 3 de gimnàs juntament amb piscina. Continuem evitant l'impacte i tonificant potes amb els ferros dins al Gim. La piscina ens descontractura i al mateix temps treballem el cardio. De moment la fórmula funciona o almenys minimitzant les molèsties reincidents. Avui un video dels The Cranberries en un acústic senzill però sense perdre la essència màgica de la banda irlandesa.  



)

dimecres, 5 de març de 2014

divendres, 28 de febrer de 2014

Per fi tornem a posar-nos en marxa! Un cop passem sota el calvari de la grip i mirem de recuperar forçes ... busquem d'endollar-nos de nou. Una mica de run entre setmana amb els "galgos" (Ferran i el nen) i retorn a la  piscina. Poc a poc i bona lletra. Ja era hora! 18 dies sense aigua i uns quants més sense gambades. Sort que les caminades per la muntanya amb els peluts ens han salvat els mobles. El cos necessitava acció, consumir, segregar, fabricar, eliminar ... Això d'estar aturat és molt dur per un cul de mal asiento. Però! Com diu la dita: "Després de la tempesta torna la calma"




Una foto dalt del mirador de la Ribera. Un lloc molt emblemàtic que defineix el terme on habitem de manera encertada. Avui un video divertit dels The Housemartins amb el tem Happy Hour.

dilluns, 24 de febrer de 2014

Ahir tocava matinar de valent i no tenir en compte que era Diumenge. La ocasió ho requeria i per aquest motiu la "perea" matinal no era present per enlloc. La VI edició de la Cursa de Muntanya de La Cameta Coixa era l'esdeveniment de la jornada d'un matinal de sol i magnífic temps. Miravet obre els braços a tots els runners trail. Tothom té cabuda! Els valents i potents ho farien per la Cursa llarga. Altres disfrutarien de la marxa mentre respiren terme adherit a l'Ebre. La Garriga està immillorable. Les pluges registrades durant Gener i Febrer han conquerit l'ànima de la verdor. Els ametllers florits obren les portes al bon temps. Tot i que una bona gelada matinera ens alertava que encara estem a l'hivern. A l'igual que l'any passat ens oferim a donar un cop de mà a l'organització. Fer d'avituallament i logística de transport  per deixar tot com estava. Aquesta gent sap el que fa. Sense cap mena de dubte disposa del millor col.lectiu humà per oferir totes les facilitats a l'atleta. Tots els detalls queden coberts. No hi ha lloc per la improvisació. Aquí tothom penca! Jo diria que gairebé tot el poble. L'ambient és insuperable. El nivell dels runners és bestial I les postals del paisatge son recordatoris per tos aquells que han disfrutat competint, trotant o senzillament caminant. Un bon grapat d'amics han participat a la Cursa. Fins i tot el Roger i Blanch han "volat" per aquest terreny escarpat. També l'incombustible Felip oferia la seva millor versió. I el Joan, Ferran, Sandra, Ginés, Sales ... quins cracks! Però reincidir és sinònim de subratllar. Posar en majúscules aquest poble. Aquest municipi màgic que a l'igual que s'arrela al Riu; obre els seus braços a tots els fanàtics del run 4x4. Veure com les padrines posen el seu art per cuinar les delicatessen de la casa i servir a tots els participants. Respirar aquest caliu atlètic per aquella plaça acollidora atapida d' amics, acompanyants i canalla... Uff ... que difícil és triar!!! O sortir a corre o continuar posant granet de sorra. Sense cap mena de dubte; tota una senyal d'aquesta excel·lència transformada en Cursa.



dissabte, 15 de febrer de 2014

Tenim un temps força agradable amb temperatures suaus i  una bona dosi de sol. Entrem de cap a la segona quinzena de Febrer i continuem amb aquest hivern no massa dur dins els paràmetres de temperatura. Engany portem set dies per davall de 0ºC. Una dada que reflexa força com les gasta l'hivern actual. També està sent, relativament generós, en precipitacions. No trenquem gràfiques en quant a volum en m3, però si excel·lent si tenim en compte que el Gener i Febrer no acostumen a rebre massa pluja habitualment. El terme està radiant, la terra llueix humitat, les tonalitats dels pinars, romers i fins i tot les sabines van prenent força. Probablement  les distants temperatures entre màximes i mínimes ofereixen tots els ingredients necessaris per convidar als constipats. Un fet que no passa de llarg ... ja que ens deixa OFF uns dies per un procés gripal. Una llàstima tot plegat! Ara que disfrutavem de valent fent llargs per piscina com feia temps no ho feiem. I més tenint vacances laborals i no poder aprofitar per fomentar activitat física. Així que el Paracetamol a mà i el termòmetre llest per mirar de minimitzar estada per casa i poder retornar de nou a la rutina. 
Avui un vídeo de les joguines que fabrica Bianchi per anar volant per l' asfalt:

dilluns, 10 de febrer de 2014

Recordo un diumenge al matí (o una nit, ja que era molt d'hora) quan sortiem del poble direcció Jaca. Feia molt de fred, teniem boira i la carretera a l'alçada del Pre-Pirineu Aragonès era completament glaçada. Fa un bon grapat d'anys tot plegat. Aquell Ibiza conduit per Pantani ens desplaçava amb calma uns quants quilòmetres fora vil.la. La finalitat de la sortideta era presenciar la seva participació a una Duatló de muntanya. Una d'aquelles proves on Joan participava regularment dins el calendari aragonès. Vam arribar abans que ningú. No és novetat tenint en compte amb quin personatge anavem. Poc a poc els membres de l'organització van venint i comencen a muntar el tinglado de la prova. Repartiment de pitralls, obertura de boxes per deixar la seva Orbea i la sortida. Aquí tot deu és maño!!! Els de Calatayud, Osca, rodalies ... Pantani fa un bon paper. Una cursa de veritable veterà. Gestionant la cursa en tot moment i apretant al final per guanyar unes quantes posicions finals. És un màquina el mamó! Un servidor que feia de motxiller s'atreveix a demanar una foto dels tres primers. Un tal ... Victor Lobo es va adjudicar la prova. Un veritable "jefe" ja que va guanyar amb força marge.......
Aquest dissabte un cop dinavem i per TDP vam poder presenciar en directe els Jocs d'hivern de Sochi. La prova de Biatló en modalitat sprint (compaginen l'esquí de fons amb les dianes tirant trets amb escopeta anomenada carabina). Allí era el Víctor Lobo. Aquell "pelut" que conduïa un Renault 5 que va fer-se amb la victòria en aquell Duatló de Jaca. Diuen els que coneixen al Víctor; que és un tipus tossut de naturalesa. Capaç de colar-se dins aquesta modalitat monopolitzada per Guardia Civils i militars dins el territori espanyol. Aquest maño de 34 primaveres ha estat 7 vegades campió d'espanya de Triatló d'hivern (carrera a peu, bici i esquí de fons). Fou a l'any 2011 quan va proposar-se treure's una llicència de tir i trobar nous horitzons. Per poder entrenar-se va fabricar-se uns Rollerskis (uns esquis amb rodes) i feina rai per poder tirar trets (mai a la vida havia tocat una arma). Amb prou feines ha pogut invertir en entrenaments com així requereix un esdeveniment olímpic. Demanant excedència a la feina, viatjant amb Low Cost a tres proves de la Copa del Món i pagar de la seva butxaca les despeses seves i d'un company seu per serveis d' skiman. Diners de les institucions?  Res de res!!! El 84 dels 88 participants a Sochi. Un veritable esportista amateur dins una Olimpíada.

diumenge, 9 de febrer de 2014

Avui era un diumenge d'aquells, on un gran desplegament de companys els teniem repartits per qualsevol raconada competint o prenent part en diverses curses. Els tenim de tots els colors. Els Monty, Farnós i Blanch per una cursa de muntanya a ritme raid, ja que corrien tots tres junts. Sortint del darrera i anant posant marxes fins fer una posició més que destacada. Els 12, 13 i 14 de la 4a edició de la Marcenca de Bitem amb 23 kms i 1200 mtrs de desnivell positiu. Un trio amb un nivell considerable dins l'àmbit trail, que cada cop, esgarrapa posicions davanteres cursa darrera cursa. També per Tortosa tenim una representació del Club Atletisme d'Ascó Ribera d'Ebre. La mitja marató els oferia un immillorable escenari per buscar nova marca personal. El triatleta Jaume aturant el rellotge en un 1h 20'58'', l' incombustible Felip en 1h 23' 37'' i el Joan amb 1h 40'16''. El pura sang de Ferran participava a un 10 km de la Pineda de la localitat de Vila-seca. Malgrat el poc entrenament que porta al damunt es decideix a posar-se a prova. I com no podia ser d'una altra manera ... 38'20''!!! I com a traca final i per tancar la paradeta ... esperavem impacients el Campionat de Catalunya de 3000 mtrs de Pista Coberta en categoria Juvenil. El nen tornava a proclamar-se subcampió de Catalunya amb 9:01.62 per darrera del Carlos Roguera amb 9:01.11 en un esprint brutal precedit d'una remuntada del flixanco. Un registre que el permet adquirir bitllet pel Campionat d'Espanya i al mateix temps obtenir marca personal. Sol ens queda donar l'enhorabona a tos ells per partida doble. La primera per aquests resultats. I la segona per oferir-nos un caliu magnífic dins el dia a dia. Compartir entrenaments, respirar moments de tertúlies on el protagonisme de nous objectius no deixa indiferent a ningú. Aquí tothom "vole". L'ambient que generà un col.lectiu com aquest és excel·lència. I més encara ... quan fer tot això precisament; els provoca satisfacció. Una satisfacció que s'encomana i ens provoca admiració i cert entusiasme per seguir d'aprop les seves evolucions. Enhorabona cracks per aquest diumenge i per molts més que esperem.


Un Subcampionat mereix sortir a la foto!