dissabte, 30 de novembre del 2013

Sembla ser que la jornada d'avui ha estat més suau metereològicament parlant. El fred descansa una mica, tot i tornar a treure el cap a partir del tard. Portem un parell de dies de descans per mirar de no anar carregant massa aquest gluti rebel. Un matí d'aquells migs barallats amb unes estisores per podar i posar una mica d'ordre a un ramatge desperdigat. El camp està al seu punt. Encara tenim rogles amb humitat i la terra està esponjosa després de les pluges. Avui un vídeo de la supercursa de la Marató de Zegama-Aizkorri 2.013. L'ambient, el paratge, el desnivell, la dificultat ... Un conjunt tot plegat per un gran somni!!! 

divendres, 29 de novembre del 2013

Boira i fred per aquí baix
I neu a tope per Llanos!!!

dijous, 28 de novembre del 2013

El fred ha arribat de forma contundent. Ni els mateixos elements del conjunt Natura estaven massa preparats. Els arbres van perden les fulles a tota velocitat. Curiosa la imatge en directe de la pluja del fullam que deixava nuets als aubes aquest matí. Per un altre cantó; el Riu. Aquest corrent d'aigua desprenent aquell vapor com a conseqüència del contrast de temperatura amb la de l' ambient. -2C a primera hora del matí amb una catifa de blancor al parabrises i un fred de mil dimonis. Possiblement la Tardor no ha existit ... i ens trobem submergits al mig de l'hivern en un tres i no res. Les malles ja no poden fallar per fer els entrenaments. Afegirem guants, gorret i aquella braga força útil per mirar de construir una bona defensa davant la frescor de l'ambient. La veritat es que costa Déu i ajuda per sortir a fer milles! Sort dels cracks de la matèria, que no s'acaben la pila i que d'una manera o un altra ens empenyen a compartir gambades.
Avui un video per trencar amb tot lo convencional. Els Maná construeixen una versió del tema "el rey" (aquella cançó escrita per  José Alfredo Jiménez i tota una clàssica de la cultura mexicana). Gairebé disfressats de Mariachis però sense perdre la potència del pop rock.

dilluns, 25 de novembre del 2013

L'incombustible Eliseo, també ho va presenciar!
Aquest proper cap de setmana es disputarà el XXI Cross Internacional "Hiru-Herri"- Trofeo Reyno de Navarra. Una prova on va donar la volta al món per aquell gest de "fair-play" de l'atletà vitorià Iván Fernàndez. El medallista olímpic kenià Abel Mutai va baixar el ritme abans de l'arribada ja que pensava que havia creuat la linea de Meta. Fou en aquell precís moment, quan un fenomen d'atleta que anava segon classificat... el va mig empentar i gesticular com podia al camí de la victòria. Tot això sense sobrepassar posició i otorgant la plaça de l'èxit al "despistat" corredor africà. Sincerament; digne d'elogi i admiració total.

diumenge, 24 de novembre del 2013

Avui el sol és el protagonista. El vent continua instal·lat per aquest terme i la temperatura és de 5ºC de bon matí. Tenim un cel ras i clar. Net i lluent. Una oportunitat temptadora per aprofitar l'escena i sortir a fer un tomb pel "monte". Trotant, de vegades caminant a bon ritme i fins i tot allargant gambada per anar eliminant el lactat als trams més favorables. Calia buscar una bona pujada. D'aquelles on les cames començen a picar de valent i el pistó es va disparant de pulsacions malgrat anar caminant a quatre grapes. El nen, també patia! Tot i el ritme d'ell;és de Champions Leage. La Punta l'Home ens vigila. El vent ens pentina i els esbufecs reiterats ens alerten que ens fa falta més que aire. Bufff! Quina canya de pujada per aquest sector de les torres. La baixada la farem per l'altra variant. Aquella que queda més propera al Sud i el desnivell es més raonable. Una mica menys d' 1h amb pèrdua inclosa del sender i patint com a condemnats.
També posem un video dels Rolling amb la cançó: Like a Rolling Stones. Un treball del Bod Dylan que va aparèxer per primera vegada a l'agost de 1965 a l'àlbum Highway 61 revisited. La cançó, de la qual corre el rumor que fa referència a una coneguda d'Andy Warhol, és considerada per molts la més influent de la història del rock per la seva estructura i execució, així com pel moment històric en què va aparèixer. La revista Rolling Stone la va col·locar en el número u de les millors cançons de tots els temps assegurant que cap altra cançó ha desafiat i transformat les lleis comercials i les convencions artístiques del seu temps. Bruce Springsteen l'any 1988 va descriure el seu inici com si algú obrís d'un cop de peu la porta de la teva ment
Like a Rolling Stone ha passat a la història, a més, per la versió en directe al Royal Albert Hall de Londres, l'any següent. Després d'una primera part de concert acústic i en solitari, Dylan apareixia en escena amb la seva banda, The Hawks (després anomenada The Band), per oferir el repertori elèctric. Aquest fet provocà que part del seu públic, que ja mostrà el seu descontent amb l'electrificació de l'àlbum Highway 61 Revisited, veiés Dylan com un venut. Quan la banda es disposava a iniciar l'última cançó del concert, precisament Like a Rolling Stone, s'escoltà com una persona del públic l'anomenà Judes a crits. Dylan que, com es veu en els vídeos del documental sobre la gira (Don’t Look Back), no semblava estar del tot sobri i ja visiblement molest pels continus xiulets de la segona part del concert, contestà: "no et crec, ets un mentider." Després, allunyat del micrófon encara se’l pogué escoltar cridant a la banda "play it fucking loud" (toqueu-la ben fort). Geni i figura!!!



dissabte, 23 de novembre del 2013

Tenim el Cerç en forma, sacsejant amb força i portant sensació de frescor. El terme ha recuperat colors màgics de tardor. Mig verdor amb aquella tonalitat de rovell de fullams prop de fer cap al terra. El ferm encara continua tou, tot i que pot tenir els dies comptats amb el vent que ens visita. Aprofitem per sortir a trotar sota la lluna. No perdem el costum, i un dia per setmana, mirem de no perdre la oportunitat. Ens va força bé, per treballar propiocepció dels turmells. Això de no tenir massa clar on posem el peu ... et convida a anar amb compte a l'hora de la recepció al terra. Aquesta vegada; el camí del meandre és el trajecte de la jornada. Gambades al costat d'un riu tranquil que brilla amb el reflex de la lluna. Olors agradables, intensificades per aquest període recent de pluges. A l'altra banda el poble inamovible. Vigilant perpetuo del riu calmat al seu pas. Un veritable espectacle conviure amb la nit, l'estampa que ens ofereix aquest paratge natural en estat pur. Avui un vídeo per captar aquestes sensacions de run nocturnes de la mà dels "pro" de la matèria que aprofiten per promocionar producte.

dimecres, 20 de novembre del 2013

La temperatura baixa en picat, la neu va prenen lloc als prats del "Piri", el vent ens fa saber que el canvi climàtic ja és evident ... Costa de creure però és cert. Sembla que sortim del Setembre i entrem al Desembre. Malgrat aquest enrenou mirem de compartir esforços. Convocatòria de la Trinca per fer cap Ascó i anar fent. Jo busco l'ombra (com diria el tio), ens abonem al Gim i ens protegim del vent i el fred a base d'aixecar ferros. També un video dels "retro" de la guitarra amb la veu del Mick Jagger. Keith Richards, Angus Young i Ron Wood fent filigranes en un solo inacabable.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Tenim el ferm immillorable. Les pluges dels darrers dies han maquejat de la millor de les maneres l'escenari de ball. La superfície més còmoda que podem trobar per minimitzar impacte runner. El Barranc de la Peixera en el seu màxim esplendor. Bona companyia amb l'ombra de Ferran que ens marca el camí a seguir. 10 kms totals alternant terra i gespa. Uns estiraments mirant de fer un pols amb l'amic gluti i la dutxa regeneradora per tancar entrenament. Avui un vídeo dels Guns N´Roses molt indicat pel títol de la cançó; November Rain. Un dels temes més famosos de la banda nord-americana de hard Rock que va ser triada com la 5a de les 1000 millors cançons  de tots els temps segons la revista Q Music.

dilluns, 18 de novembre del 2013

Com ja va sent habitual en aquest bloc any darrera any, fem comentari de les noves Noosa. Aquelles Asics multicolor que vesteixen els peus dels més atrevits. El disseny cridaner, orientat en busca i captura de les millors prestacions dels triatletes ja el tenim al mercat. És cert que ja fa uns quants mesos, que  volten per les prestatgeries de les botigues,  però no les haviem palpat directament fins ara. Les Noosa Tri8 venen guarnides amb diferents dibuixos que representen aquest esport (natació, ciclisme i running). També els cangurs de Kona són presents a l'igual que vocables referents de la modalitat. Han millorat en pes, continuen amb una amortiguació més que acceptable i segueixen sent les Number-one en quan transpiració i ventilació. Mostren molta seguretat a l'hora de protegir el moviment flexió-torsió. Unes sabatilles molt dignes per a mitges distàncies, sempre i quan no baixem de 3'40''/km i força acceptables per a llarga distància per a corredor neutre i lleuger pronador. Personalment, trobo molt encertat el cocktel de colors del model en negre. Més discret, o com a mínim, més probabilitats de poder passar inadvertit. Els preu aproximat és de 90 i pico, fins a 140 euros segons on fem la compra. Pels que senten enyorança de l'estiu ...solament cal calçar-se aquest model i recuperar esplendor estival.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Un cap de setmana d'aquells que costa trobar la "posse". A tot arreu estàs malament i fas mitja volta per veure quin al·licient pot convidar-te a escapar-te de l'avorriment. La pluja no frena, més aviat cau de forma constant i sense treva. La humitat de l'ambient és total, sense deixar un metre quadrat sec per enlloc. Ahir vam fer vida d'hivernacle total. Guaitar darrera la finestra no mola massa i poder calia buscar opcions dins l'enciclopèdia de la creativitat. La Bianchi amb prou feines pot nadar, escapar-se a fer braçades a la piscina amb el munt de temps que no ho fem i amb un escenari d'aigua ... és com a que no! I el tema run per la garriga pot pintar com una "locura". No cal pensar massa. El nen està disposat per complir entrenaments al preu que sigui. Uns quants quilòmetres per un circuit ple de tobogans i amb un ferm fangós difícilment practicable. Tenim neu d'ahir, pluja sense descans i una temperatura de 4ºC dalt de la Serralada de la Fatarella. Les sensacions no son massa bones. Potser el temps, potser seguir l'estela del jove, potser la matinada per endollar-se a fer un trote a primera hora ... Sort que un cop la matinal del Diumenge és dins el sac; l'encaixada de mans evidencia que la feina està feta. Un bon entrenament, disfrutant per aquelles cotes, com la boira invadeix les poblacions veïnes de sota. Com els camps negats d'aigua mostren la tranquil·litat absoluta. I tot, guarnit amb el so de l'aigua com regalima: camins, corriols i un "xubasquero" fent d'acorassat pel moment amb una missió gairebé impossible. No mullar-se totalment!!! I pensar que la setmana passada ens banyavem a la piscina...
 
Aquest no es cansa mai!

Quin fred!
Tanquem l'entrada amb un nou video d'U2&Bruce:

dissabte, 16 de novembre del 2013

Un matí d'aquells on les lleganyes et posaven dins un mar de dubtes. Aixecar persianes i veure com la neu anava caient poc a poc. Somni, deliri, son, real? Tenim un grau de humitat considerable i per aquests motiu la precipitació en forma de neu no anava agafant. 3ºC de temperatura, carrers negats d'aigua i un cel gris i fosc a l'igual que un dia de Gener purament hivernal. La transició climàtica és total. Gairebé; la que pot trobar-se un turista creuant mig mon al baixar d'un avió a l'arribar al seu destí. I la tardor? Passem de les samarretes als folres polars. De les parques fines als anoracs gruixuts. Deu ni do el canvi! Si abans ho comentem ...  Aprofitem per donar respir a l'activitat física. Portem 6 dies sense descans i posant treball a les cames. Així, que per casa fent bondat i adreçar armaris (hem tingut que veure neu per posar-nos) i fer neteja de material. Avui jubilem les "pistaches" que s'encarregat d'anar endurint els dits dels peus amb aquest negoci que portem de minimalisme. Estan obertes per tot arreu i sense sola per la zona de les puntes. Sincerament; s'han guanyat el cel!!! Avui un video amb un contingut certament tendre i emotiu de la mà del Bono.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Continuem amb aquest Novembre, on el temps corre però sembla que no passa. Tardes de 24ºC, cel net, avui poc vent i  la roba d'abric encara guardada. Les gambades van sumant quilòmetres i poc a poc anem pujant ritmes. Uns canvis que no passen per alt, ja que el cos es ressent i ens avisa. Les costes, les sèries, els runs amb ventades...tot i posar seny van castigant les cames. Un fet que ens origina aquelles sensacions de potes pesades i que tant ens costa trobar certa comoditat. Això de no fotre un brot a l'estiu!!! Avui carrera continua en progressió per terreny pla. Anem posant marxes, tot i que el velocímetre el reflexa el propi cos. 10 kms i la vida d'exercicis d'estiraments per mirar de despentinar aquell muscle rebel. Avui un vídeo de la joveneta Bridgit Mendler amb el tema Hurricane. Aquesta americana compagina els seus dots d'actriu amb els de cantautora i ... deu ni do el resultat final.

dijous, 7 de novembre del 2013

Un Unplugged The Cranberries de fa la pila d'anys, però sense perdre la seva essència de rock alternatiu.









Continuem amb l'objectiu de ser constants amb el treball d'entrenaments. És cert que de vegades per motius laborals, no podem anar fent com voldríem, però mirem de complir com podem. Tenim una "meteo", força impressionant. Amb sol, bon temps i millor temperatura. Fins i tot el fet de fer "aulives" pot compaginar-se amb un bany similar a un mes d'Agost.

dimarts, 5 de novembre del 2013




 Amb el regust de la matinal de diumenge ...
Avituallament obligat i necessari

Per fí dalt del Coll d'Àres!!!

diumenge, 3 de novembre del 2013

Ens posem en marxa aviat, gairebé a les fosques tot i que el cel anunciava l'entrada d'un bon dia. Toca el torn a la bici. A la nova Bianchi que anirem ajustant fent quilòmetres i disfrutant al mateix temps. Ja feia setmanes que teniem previst fer cap a Àger. Aquell indret màgic per tots els amants de l'astrologia, parapent i tot allò relacionat amb les mil meravelles del millor cel del món (això diuen els entesos). Monty i Maria eren puntuals a la convocatòria. Calia preparar l'equipatge i les "flakes" per traslladar-se a la Serra del Montsec amb el cotxe. Tenim sol, una mica de vent i una temperatura agradable abans de sobrepassar els 1000 mtrs de cota. Arranquem d'Àger, amb calma, però sense perdre massa temps. Decidim pujar al Coll d'Àres direcció el Centre d'observació de l'Univers. Una pista asfaltada amb bon ferm durant els primers 5 kms que es va deteriorant a mida que anem pujant. 14,1 kms per davant amb una rampa mitja del 6,63% i un desnivell acumulat de 935 mtrs fins la cota 1534 mtrs. Un cop dalt, mirem de gaudir de l'espectacular postal que ens ofereix el Coll. Aquí tothom puja amb cotxe, moto... però de ciclistes ... ni rastre! Prohibit romandre massa espai de temps aturats. Aquí la temperatura és ven diferent a la de baix i cal posar-se a pedalar per evitar majors conseqüències. Aquesta vegada ho fem per la cara Nord, directes a Sant Esteve de la Sarga per un descens molt i molt: Dangerous. Gairebé tot és obagós i la gravilla va suelta per tot arreu. Beniure, Alzina, Moror i Guàrdia de Noguera. Unes petites poblacions enllaçades amb un ferm força irregular i de molt poca qualitat per anar amb bicicletes de carretera. De totes maneres, les raconades que ens ofereixen aquestes petites vil-les són esplèndides. Aquí la calma i la pau van arrelades a la terra. Els camps de sembrat recolzen la Serralada del Montsec expectants a qualsevol canvi. La C-13 es divisa d'aprop. Cal canviar el xip que aquí la civilització et dona la benvinguda. Castell de Mur i Cellers vigilen l'embassament de Terradets. De sobte el trànsit es converteix en una plaga i caldrà anar en compte. Tenim el vent a la contra, poca energia i un mal de potes considerable. El Noguera Pallaresa el tenim en òptimes condicions, que de forma amistosa el deixarem per agafar el creuament que ens portarà al lloc de la sortida. Anem tous, fosos i malmesos lluitant amb un vent en contra que ens acomoda al seient de l'agonia. La pujada no ajuda gens i les ganes per se-hi al cotxe són indescriptibles. Però aquí la grupetta ajuda i molt. Sort de la parella de ciclistes que s'encarreguen de donar cops de ronyó i fer que la sortida de diumenge; fos una veritable matinal de ciclisme. Quins cracks! O em maten o acabarant per posar-me al "puesto". No massa lluny dels 70 kms envoltant aquesta Serralada. Xafardejant els seus llocs més amagats i respirar aquest caliu màgic que ens ofereix el seu entorn.