diumenge, 30 de novembre del 2008

Sou uns cracks!


Benvolguts amics: Avui cal remarcar en MAJUSCULES el treball de Trepa i Ñoño per aconsseguir finalitzar les seves proves on prenien part. Un ho feia a prop de casa; Tarragona, a la Mitja Marató, l'altre, es passejava corrent-barallant-se amb un estat físic no del tot òptim per fer 42 kms, contemplant la platja de la Conxa a Dosnosti, a la seva Marató. Ñoño a fet 3h i 31'56'' per posar fí, una Marató duríssima. Amb fred, plujims i un dolor anomenat lumbalgia. Finalitzar la prova ha estat un èxit i fer el registre final, una veritable proesa. A Tarraco també teniem al Cristian, Camilo, Miquel Terré i segurament algún que altre flixanco més. Cristian 1h 26' 38'', Camil 1h 27' 52'' i Miquel no trobem el seu temps ( tiempazos sense cap mena de dubte). Però sense menynsprear a ningú, aquest Diumenge hem de brindar homenatge a l'amic Trepa. Un temps d' 1h 23' 45'' és sen's dubte, la marca de la temporada. Tots aquells que compartim la passió per el runnin, valorem un ritme de 3'59''/km. Fer-ho durant 21,097 mtrs ens rendim en elogis. Trepa és un personatge farçit d'orgull, amor propi i una capacitat de sofriment lluny de qualsevol conegut. De vegades ha pecat d'extremada soberbia a l'hora d'apostar per una fita abans de fer-la. Una persona toçuda, però al mateix temps convençuda. No trontollar per qualsevol cosa. Un doctorat en el món del ciclisme, master sobre les adversitats de l'alpinista, són les bases de identitat d'aquest conegut. Forma part de l'escola autodidacta del mateix Pantani (Joan per als responsables). Una capacitat de treball impressionant i uns coneixements de cada centímetre del seu cos excel.lents. Dominen amb la ment, tota mena estímul del seu cos. Tenen la solució per a qualsevol moment, en el pitjor quadre. Disposen dels arguments més adients per combatre les irregularitats més inoportunes. I el més mitificable; convivència amb les més pèssimes sensacions de l'esser humà dins una fase de pur patiment i angoixa física. Potser ens ha madurat, potser gestiona les curses amb més experiència ... Però malgrat, convinar les tres disciplines de la triatló (no treballen el runnin solsament!!!) , avui i precissament a Tarragona, ha estat capaç d'aturar l'electrònic en un temps, solsament, a l'abast dels més extraordinariament imprevissibles. Com diu ell: "Indio solo anda mas deprisa" . I com aquell fidel que no marxa mai de la tangent, deu ni do la raó que té. Felicitats màquina! Felicitats Àlex!!!

dissabte, 29 de novembre del 2008

Tot el dia d'aulives!


Dissabte amb matí i tarda per el tros amb el tema "auliva". Sembla ser que la fred ha posat el fré de mà, tot i que a les nits, encara li pega. Seguim sense fer res de bó amb el running, tot i no ser per falta de ganes. Demà segur que farém alguna cosa! A la nit sopar al Mas d'Isidro amb els cracks. Tot ha estat boníssim, hem jalat com a romans, hem rigut, hem cantat i fins i tot hem begut una miqueteta ...

divendres, 28 de novembre del 2008

Megacap de Setmana!!!


Després de fer el comput total de vacançes i veient que tenia la tira ... hem decidit per unanimitat absoluta; fer-les abans d'acabar l'any. Així que a partir de l'1 de Desembre fins al 15 Holidays a la vista. Potser algún dia tocarà acudir a la feina per alguna cosa, però la idea és aquesta. Seguim amb temporada d'aulives, continuem amb la fred i romandrem cansats sense entrenar en acabar la jornada. Avui per a postres ... una cua al Moli d'Oli que gairebé arrivaba a la Trullola. L'objectiu és posar fí al tema pagès. A partir d'aquí entrenar de debó per al Cross de Valls (tot i no ser 100% segur). Fer el Cross de Cambrils i per últim el d'Ascó. Per l'any vinent farem el "tiento" a la Mitja (un cop passat el virus, amb 12 dies de repòs i irregularitats d'entrenaments per el tema "auliva", hem decidit variar el calendari). De totes formes, aquest finde és important per a molta més gent. Jose (Ñoño), el tenim a Donosti per a la Marató del diumenge. Trepa, Cristian, Barbero i segur que més flixancos a la Mitja de Tarragona. La Gemma i Xavier, no podran pendre part per problemes logísitics (però segur, que aniràn a Vilanova). Esperem omplir aquestes linees amb alguna cosa més esportiva, que seguint aquest pas sembla el Calendari del Pagès. La foto d'avui és per comprovar que alguns dels meus col.legues son Urbaaaaaanooooss!

dijous, 27 de novembre del 2008

Frescoreta matinera!


Matí amb gelada de "5 estrelles", rasquem parabrises, vidres dels costats i "trata de arrancar-lo". Paissatge blanquinós, boira baixa però poc consistent, quin freeeed. Segón dia de feina de locos, avui hem plegat a les 20:15h. Un cop més sense entrenar, sense desconectar i carregar piles ... i a més; amb aquest temps! Com desitjo l'estiu, amb la meva samarreta, les xancles tanga i les bermudetes del Prenatal. Oih mare!!! (Com diria el nostre amic Ñoño). A l'artiste de cine li manquen 3 dies per la Marató de Donosti. Aquest any la seva 2a participació i per aquest motiu fem un manifest en forma de suport per assolir el seu repte. Com veieu a la foto, el paio està descansan de valent. Necessitarà tanta i tanta energia, que de moment el tenim clapan. Au pues Ñoño, que tot vagi bé i a trencar pronòstics champeau!!!

dimecres, 26 de novembre del 2008

Aturats per motius laborals

Com ja vam avançar ahir, aquest matí ens hem trobat amb els termòmetres marcant els -2º. Sort del sol de bon matí, que permetia enganyar l'ambient i tenir la sensació de menys fred. Demà gelada del 15, cel clar, gens de vent i a 2 º a les 22h... De l'entrenament d'avui, re de re. Hem plegat a les 20:30h i precissament no quedaven ganes per calzar-nos les bambes i fer unes milles. Sort que la resta de components del sempre patint, ja ho han fet de part meva. Trepa ha doblat; matí bici i tarda pista d'atletisme, Xavier més del mateix; matí natació i tarda running amb Gemma, Pantani i Ñoño, segur que han fet alguna coseta i Ramón o gimnàs, piscina o bici ... Esperem poder fer algún entrenament divendres, ja que demà pinta difícil.
Avui posarem un video de la cursa de 1500m del 92 a les Olimpiades de Barcelona. Fermín, va fer un canvi d'antologia i sen dur una victòria d'ofici. .

dimarts, 25 de novembre del 2008

Avui; simulacre de rajola!



Aquests últims dies, una de les primeres coses que faig a l'aixecam és mirar el temps. Miro el cel per la finestra, escolto les previsions de la meteo i fins i tot xafardejo les dades de l'estació metereològica del col.legi. Aquest protocol és fruit de les irregularitats tant i tant variades de les darreres jornades. Les boires, el sol, plujims, vent ... de tot!. També cal reconèixer, que no m'agrada gens entrenar amb fred, boira i com no ... vent. Com molt bé saben els meus, soc una persona de rajola (així van batejar-me, per les hores i hores que passó els estius a les piscines sentat a les rajoles amb els peus dins l'aigua). Tenint en compte totes aquestes consideracions, el Xavier (pollo), m'ha venut la moto i hem fet cap a Mòra per anar de rajola. Entrenament de natació, 1000 mtrs totals variant estils (o el que podem per aguantar-nos i no montart el número donant feina al SOS). Els primers llargs semblo Michael Phellps, més tard Romai a "mira quien baila" i finalment el famós Musambani. De totes formes, un bon entrenament, hem soltat cames i si tenim sort demà ... esperem i desitjem; poder posar-nos la xaqueta que segur que fotra fred!!!

dilluns, 24 de novembre del 2008

D'aquí un mes ...


Matí típic de la zona del Pais Basc. 4 gotes i sol de sobte. Bufa una mica el vent i 4 gotes més. Ara xaqueta, ara jersei, ara tinc fred, ara anem xopets. Ni que estessim a Port Aventura! Finalment els núvols han pactat amb el cel i han contractat un vent de collons. L'entrenament d'avui ha patit una variació d'última hora. Cansat de la jornada laboral i de quarteraire, hem decidit fer uns 30' de running i els típics exercicis d'estiraments. Heu de pensar que el fet de fer "aulives" i esporgar dalt d'un arbre induiex un treball a la sensibilitat propioceptiva del turmell (ostic, potser m'he passat..). Per aquest motiu cal no forçar la maquinària i arribar fresc a la feina a l'endema. Si no és així ... podeu comprovar que pot passar si el teu gos et veu amb signes de debilitat ( Charly me fa la festa!!!). Finalment carrera continua progressiva de 7,29 kms a mitja de ritme de 4'18''/km. Temps total de 31'22'' amb un frec. card. mitja de 161 ppm i màx. 181 ppm. El vent ha estat el meu company d'entreno i sort de l'Isidre que també participava en la tècnica de distracció per no acabar boig donant voltes a una pista. Per cert, feliçitar a Jordi (fill de l'Isidre i bon element, a més de ser el meu compi els dilluns) per anar convocat a la selecció. S'ho mereix el nano!

diumenge, 23 de novembre del 2008

Els quarteraires, a la feina!


Deu ni do el temps d'aquest cap de setmana. Bon sol i temperatura agradable. El vent amb poca intensitat i les boires; ni rastre. Al matí cap a "l' auliva", borrasses, "churrac", rasclets ... tot a punt per la collita del fruit més emblemàtic de les nostres contrades. A la tarda festa, tennis de Copa Davis per la Tv i exercicis de gomes, més sèries d'abdominals. Un rodatge suau, sense crono ni polsòmetre i fins demà.

Els compis que prenien part a la duatló de Monzón han assolit bons resultats. Trepa ha fet el 10è de la general i Enric Pros (encara desconeixem la classificació final oficial), segons Trepa; el 17è aprox. A primer cop d'ull, semblen bones posicions. Enhrabona a tots dos. El Xavi Benet, finalment no ha pogut pendre part per altres compromisos i segur que havés fet un gran paper. A més; aquest Diumenge han fet la Milla Urbana de Tortosa i els atletes de l'A.T.E. han arrasat. El Cristian (el compi de fatiges runners d'Ascó), ha fet 3er en la general senior i el Joan Roca (un integrant més dels fanàtics runners de la zona) 2on en veterans. Molt bé cracks!

Per un altre cantó, aquesta setmana que encetem demà, s'inicia el compte enrera per la Mitja Marató de Tarragona i la Marató de Donosti. Totes dues es fan el proper Diumenge, juntament amb la Jean Bouin. On un bon grapat de coneguts es desplegarán per totes elles amb la il.lusió runner a flor de pell.

La foto d'avui està relacionada amb l'entorn rústic-pagès, el Mas d'Isidro. Sen's dubte una obra d'art made in Albiac's. O no?

dissabte, 22 de novembre del 2008

Torn per les "aulives"


Com ja va sent norma habitual del jefe (mun pare), dia de sol, dia de pagés. Així que aparcant el running a una banda, aprofitarem per fer "aulives". Aquest cap de setmana, tenim al Xavier Benet, Enric Pros i Trepa a la duatló de Monzón. Pantani, està de repòs actiu, dona com finalitzada la seva temporada. Ñoño, té 7 dies per acabar de pulir el cos per a la marató de Donosti. I l'amic Ramón, ell re que re, kms i kms acumul.lats a les cames. De totes maneres, segur que una jornada de descans després de les sèries d'ahir, no vindrà malament. La foto d'avui és una mena de podium per pujar al més alt ... en aquest cas d'un "auliver".


Salvem el nostre somni (Bàsquet Manresa)
Video per la promoció de la campanya del Manresa per poder mantenir-se a l'ACB. El tema econòmic que arrossega de gairebé sempre l'ha posat molt a prop d'un capitol idèntic a l'Akasvayu Girona. Necessiten vendre 100.000 samarretes!!!

divendres, 21 de novembre del 2008

Ke farem el cap d 7mana?


Un vent anomenat "cierzo" apareix per la tarda i deixa les boires per una altra ocasió. Demà, tot apunta que lluira el sol i d'aquesta forma aprofitarem la avinanteça per fer un running amb Gemma. L'entrenament d'avui: carrera continua de 32' a ritme de 4'32''/km amb un total de 7,05 kms. Frec. card.mitja de 159 ppm i màxima de 176 ppm (ha estat progressiu, acabant a ritme de 4'15''/km). Uns estiraments i les sèries de 10x300; Temps mig de 58'', recuperació mitja de 69'' (caminant dels 300m als 400 m i tornar a arrancar). Frec. card. mitja 157 ppm i màxima mitja 176 ppm. Detall de l'exercici:

1a 1'3'' 137 ppm mitja-163 ppm màx-100 ppm arranc-recup. 60"

2a 1'2'' 151 ppm mitja-167 ppm màx-113 ppm arranc-recup. 64"

3a 60'' 153 ppm mitja-171 ppm màx-114 ppm arranc-recup. 66"

4a 59'' 157 ppm mitja-175 ppm màx-122 ppm arranc-recup. 71"

5a 57" 160 ppm mitja-177 ppm màx-117 ppm arranc-recup. 69"

6a 57" 160 ppm mitja-179 ppm màx-122 ppm arranc-recup. 69"

7a 56" 164 ppm mitja-181 ppm màx-127 ppm arranc-recup. 73"

8a 55" 164 ppm mitja-182 ppm màx-124 ppm arranc-recup. 74"

9a 56" 162 ppm mitja-184 ppm màx-123 ppm arranc-recup.74"

10a 53" 166 ppm mitja-185 ppm màx-127 ppm arranc

El cos va funcionant i sembla que poc a poc va tornant al lloc. Muscularment, de vegades petites molèsties als isquios, però res important. En acabar, estiraments i abdominals.

Ara toca decidir; anar o no a la Milla de Tortosa!!!

Sabeu com es poden millorar els temps a una Milla Urbana? La solució està dalt de tot!

dijous, 20 de novembre del 2008

Dijous mercat!


Un matí amb boira espèsa ens ha donat el bon dia . Avui el sol fins les 12h no s'ha deixat veure, i gràcies. Entrenament d'avui: ... , sèries amb la moto-serra per esporgar olivers. Ep! poca broma que dalt dels arbres amb la màquina, fots una força de mil dimonis. De la jornada d'ahir, vaig heredar un treball a les cames. He notat els 16 kms. tot i anar a un ritme lent. Demà, toca entrenar de nou. També estem pendents de fer cap a Tortosa per correr la Milla Urbana. Tot i no tindreu molt clar!

Avui fotrem una dada per als curiosos: Per què 42,195 kms de la Marató?

Les primeres edicions olímpiques de Marató, la distància canviava entre 40 i 41 kms, fins que al 1.908 a Londres va fer-se oficial els 42. Els reis, eren els encarregats de donar la sortida, però davant les condicions climatològiques (va aparèixer la pluja...), la linea de sortida va retrasar-se fins la part d'un dels balcons del palau, que estava a una distància de 195 metres. Per aquest fet el recorregut total ascendeix als 42,195 mtrs. A partir d'aquest moment, va mantenir-se la magnitut i les maratons que van celebrar-se llavors van tenir els 42,195 mtrs. Per tant; Filípides (el grec que va anunciar la victòria sobre els Perses, entre les localitats de Marathon i Atenes) va introduir la distància i els "capos" van posar els metres finals per no mulla's...

dimecres, 19 de novembre del 2008

Avui al "fondon"


Dia de sorpreses per territori Asconer. Robert ha tornat apareixer per pistes, i a més, ho ha fet amb la presència de Choi (un clàssic d'aquelles instal.lacions, on últimament ens tenia abandonats). Per una altra banda el Cristian i més tard a tret el cap l'amic Trepa. Cristian amb un trote i les series s'encarregava de treure el pols a la pista i Trepa el mateix, amb unes de 2.000 mtrs. Robert i Choi han fet un rodatge. Jo m'he dedicat a fer un treball de resistència aeròbica. Temps total de 1h 20' 2'' per recorrer uns 16,08 kms a ritme de 4'58''/km de mitja i 151 ppm de fr card mitja i 170 ppm de màxima. Fins al km 8, el ritme ha estat força suau, per damunt de 5'15''/km, a partir d'aquest, hem baixat temps de forma progressiva i els últims 4 kms hem fet un petit canvi per anar a un ritme mig de 4'20''/km. Aprofitant l'entrenament, volia comprovar el ritme mig de 150 ppm, els temps que representaven. Avui feia un mes de la Mitja de Mollerussa i encara avui per avui, cal coneixer el "cuerpo" per evitar sorpreses!




Les fotos d'avui, pertanyen a les transcissions de proves de triatló i duatló. Uns moments expectaculars per al públic (no tant per els corredors), al veure la tasca coordinació-velocitat-habilitat, per fer el canvi de roba i material. Els personatges, son denominació d'origen. Trepa i Pantani. Un ho fa en sec i l'altre en mullat. Gairebé com a la F-1. Per cert, vaig vibrar com un boig veient-los!!!

dimarts, 18 de novembre del 2008

Començen els cross


Algún día havia de canviar la meteo i avui ha estat el moment. Acostumats a l'esplèndid sol que ens acompanyava aquests darrers dies; avui núvol i una mica de vent. Jornada de descans, després de l'entrenament d'ahir. Muscularment "cap problem", hem aprofitat per fer uns exercicis de cames i algún que altre amb les gomes. Però poca cosa. La setmana passada va celebrar-se a la localitat de Vila-seca el cross que posa en marxa la temporada d'aquest tipus de proves. Personalment una cursa molt atractiva. Superficie tova, sense grans desnivells ( tot i no lliurar-se d'un itinerari trenca-cames), relativament curta en distància (en veterans, encara més, uns 6.500-5.000 mtrs). Molt apta per a un bon treball de cames. Cal tenir força, potència, resistència i fins i tot velocitat. Aquest és el calendari de les pròximes curses, per sí algú s'anima:

- Cross de Valls; 7 de Desembre

- Cross de Cambrils; 14 de Desembre

- Cross d'Ascó; 21 de desembre

Els cracks de les triatlons al seu rotllo. Pantani, segurament, fent Natació. Ñoño, l'he enganxat al pont tornant correns i Trepa s'ha currat una tirada llarga a un bon ritme per mirar de fer bon registre a la Mitja de Tarragona. Si senyor, aupa els del 71 (ufff! ja som categoria Master de +35 = Veterans). La foto és d'un cross, tot i que la velocitat que porten no crec que sigui de categoria popular. Que bèsties!

dilluns, 17 de novembre del 2008

Pessigolles made in Dilluns


Un cop passada la jornada de descans d'ahir diumenge, avui tocava arrencar motors de nou. A les 18:15h ja erem per l'estadi d'Ascó. Avui ni Trepa, ni Robert. Sort de la companyia del Cristian, que aquest és més fidel, que una monja dins una església ( dins eh!). Carrera progressiva de 50' aprox. començan a ritmes de 5'25''/km i anar augmentant fins anar a 4'5''/km. Terreny totalment plà (voltant per l'exterior de la pista), temps total de 49'54'', ritme mig de 4'45''/km, distància total de 10,49 kms, mitja de frecuència cardíaca de 158 ppm i màxima de 177 ppm. Descans amb estiraments i directe a les séries. 3x400 mtrs amb recuperació d'1 minut. 1a. 1'20'', 95 ppm d'arranc, 152 ppm de mitja i 170 ppm de màxima. 2a. 1' 17'', 117 ppm d'arranc, 162 ppm de mitja i 177 ppm de màxima. 3a. 1' 16'', 124 ppm d'arranc, 167 ppm de mitja i 181 ppm de màxima. Estiraments, séries d'abdominals i retorn a la calma d' 1km a ritme de 5'55''/km. En acabar, bessó esquerre es comunica amb el de Pantani (lleugeres molèsties ...), la resta tot normal. Esperarem demà al matí per verificar l'estat. La foto és del cross d'ahir a Vila-seca, on l'ATE (atletisme Terres de l'Ebre) van disfrutar de valent, amb les boníssimes posicions dels seus atletes. L' atleta Natalia Rodríguez va tenir el detall de sortir a la foto. Enhorabona jovent!!!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Pollastre a l'ast

Com ja va sent habitual, i com ja sabeu (aquells que acostumeu a conviure amb estones del meu món), hi ha un ocell que em desperta certa afinitat. Molts són els diumenges, quan un gest ràpid (una trucada per telèfon), suposa l'encàrrec d'un pollastre. És una forma ràpida, pràctica i deliciosa, de tenir un bon dinar a taula, un diumenge qualsevol.
El gimnàs d'ahir va fer de les seves i avui certes molèsties als braços, pit i bessons s'han deixat sentir. Farem repòs i per demà estirem nous per entrenar de nou. Llàstima del sól esplèndid que ens acompanya aquests dies. Tot i que caldrà anar a poc a poc per no pendre mal i fer les coses com cal. Tombat per casa devorant la premsa. Avui no podiem fer seguiment dels compis, per què no tenien competicions. Esperem que Pantani es poso bé del bessó, Trepa fins a última hora de la tarda no sabia si podria entrenar, Ramón s'ha cascat els seus kms amb la bici (aquest no perdona ...), Xavier ha fet 16 kms amb la Gemma (una espècie de test amb vistes de la Mitja de Tgn). Així que, poca cosa més que hi ha crisi, valents !!!

dissabte, 15 de novembre del 2008

Piscina-Gimnàs




Dissabte d'aquells com la d'un nen, quan el portes a Port Aventura (per primera vegada). Aquests últims dies ens acompanya un sól esplèndid. Un argument prou justificable per passar el matí al tros. A la tarda, Xavier, ens ha fet la visita a casa i m'ha menjat la bola per anar a Mòra. Allí al complexe de piscina i pavelló amb gimnàs. Au pues, a buscar a Trepa, Xavier i a Cristian (aquest feia cap directe, linea Gandesa). He fet 500 mtrs de natació. Uns 5' de jacuzzi i una sessió de gimnàs. Treball de tronc superior en un circuit de 5 exercicis amb 3 repeticions (ha estat una gentilesa de Xavier). Abans un escalfament de 2 kms a la cinta (i que complicat és correr al damunt d'allò...), també uns exercicis de cames (principalment bessons) i les típiques abdominals. Uns 5' de cinta per retorn a la calma i final. Les sensacions, que hem de dir... gairebé mai treballo amb aquest tipus d'activitat. Motiu suficient per dir que no estava com a peix a l'aigua, més aviat estava peix. Ep, un moment, el jacuzzi és sensacional. Llàstima dels "nafres" dels compis, que solsament m'han permés estar 5 miserables minuts. La foto ho diu tot!!!

divendres, 14 de novembre del 2008

Ja tenim el fred al clatell!

Me penso que els divendres molts fotem una altra cara. S'apropa el cap de setmana i enrera queden les jornades laborals, de vegades, "dures jornades laborals". Així que a les 19:20h, Trepa i jo mateix, ja estavem per les instal.lacions d'Ascó castigan el cos. Robert ja portava uns 20' pegan voltes i la resta del personal pràcticament acabaven. Escalfament de trote progressiu de 21' a ritme mig de 4'33''/km. Ritme cardíac mig de 156 ppm i màxima de 175 ppm. 1a sèrie de 1.000 mtrs a 3'30'' amb 170 ppm de mitja i 187 ppm de màxima. 2a sèrie de 1.200 mtrs a 4'36'' amb 170 ppm de mitja i 184 ppm de màxima. 3a sèrie de 1.000 mtrs a 3'32'' amb 175 ppm de mitja i 185 ppm de màxima. El temps de recuperació entre sèrie ha estat de 5'. Per finalitzar el tema; trote de descàrrega de 5' a ritme de 5'35''/km a 142 ppm de mitja i 159 ppm de màxima. Estiraments i unes sèries d'abdominals per fer cap a la dutxa. Trepa ha fet les series de 1.000 a un ritme de Bekele (va molt suelto, com ja anem contant reiteradament), Cristian, és un altre món, per davall de 3' és de locos. Robert ha estat vist i no vist. L'últim día va fer salat i aquest cop, ha marxat com els bombers. Les sensacions, han estat bones. Hem apretat la maquinària, tot i posant seny i limitacions. Muscularment millor de l'esperat. L'únic entrebanc, el fred, els primers entrenaments amb aquesta temperatura, costa un temps per adaptar-se. Les fotos són d'avui, falta la de Trepa, però anava tant ràpid que ni és veu ... Bon finde a tothom!!

dijous, 13 de novembre del 2008

Descans per si les mosques


Ojo amb el viu de Jagger! Con s'ho curre per equilibra's amb la vedette del costat. És un crack... Mínim 5 cms de més!!!

Avui hem coincidit en un mateix lloc, 3 antics companys de feina del món de les aigües. Segurament tots tres molt canviats. Un és pare, l' altra és casada i un servidor està idènticament igual que fà 8 anys. Bueno, vale! Amb menys cabells. Un trobar a faltar la ciutat, l' altra té nostàlgia per l' antiga feina i el "menda" ja estic bé així. Conclusió final: Qui no evoluciona té meyns dubtes! Una rialla i fins la propera. Records a tots dos.


Estem una mica carregats. Les series d'ahir han passat factura. Segurament el llarg període de temps de posar el cos en ritmes alts, son els causants d'aquest protocol . Fem estiraments, series d'abdominals i res més. L'amic Pantani, el tenim en procés de recuperació. La lesió del bessó l'obligarà a estar-se quiet uns dies (tot i que no aguantarà massa...), Ñoño, ha passat corrent per davant la depuradora al matí. Feia goig i tot, aquest va treballant per el seu objectiu. Trepa, ostic, quin personatge, ni la dona sabia on parava. Entrena com un dimoni (possiblement tiempazo a l'Ironcat), El Tete, segur que desitjant d'aterrar al poble el finde per agafar la seva bici, tot i que aquest, va fent per territori de l'Anoia. Pollo de gimnàs en gimnàs, en aquests moments el tenim per Tarragona i la Gemma (Ep! al rotllo runners, que aixó és noticia bomba), entrenant com una màquina per a la Mitja de Tarragona. Per fí una noia a la secta. Gemma si ets capaç de acabar-la, tens un sopar a la Pansa (au pues, sol queda encomanar taula, ningú té dubtes que la petita de les Serra és convertirà en la primera dona de Flix en acabar una mitja).

dimecres, 12 de novembre del 2008

Avui hem xafat pista!!!


Reunió a l'ajuntament per aclarir el format, data, horaris, categories ... de la propera Milla Urbana Nadalenca de Flix. Robert neguitós, ja s'ha deixat sentir amb una trucada al telèfon per veure com quedavem per entrenar. Avui farèm tard noi, però segur que faig cap. A les 19:40h a trotar. Escalfament de 20' progressiu a ritme mig de 4'30''/km. Distància total de 4,45 km. 4x400 mtrs amb recuperació de 1'25'' (1'20''-165 ppm mitja- 181 ppm màxima), (1'19''-167 ppm mitja- 182 ppm màxima), (1'17'' - 170 ppm mitja- 184 ppm màxima) i ( 1'17'' - 172 ppm mitja- 185 màxima). 5' de retorn a la calma, estiraments i series d'abdominals. Les sensacions són evidents. Els últims 60 mtrs de les series es fan durs, falta força, tot i que durant la carrera trobo el cos més adaptat. Noto comoditat a la gambada, com si el treball de la tècnica dones fruit. Però falta molt i molt per trobar-me àgil de "pistó". Feia 5 mesos que no trepitjavem el tartà! Avui els compis de guerrilles han estat el fidel Robert i el boig de Cristian (aquest s'ha marcat 2 series de 2.000 mtrs a meyns de 6'20'', ufff, territori prohibitiu). Au pues, un dia més al sac. El dilema del día ... com m'agrada la pista companys!!!
La foto és d'aquest passat dissabte a la Milla Urbana del Perelló. Sortida de la categoria fèmina on la Mireia de l'ATE va imposar-se a la veterana del Barça.

dimarts, 11 de novembre del 2008

La història de qui va canviar l'atletisme Africà:
Abebe Bikila, perteneciente a una familia pobre, se alistó a las filas del ejército etíope para garantizarse el sustento. Formando parte de la Guardia Imperial de Haile Selassie empezó, a la tardía edad de 24 años, a practicar el atletismo. El entrenador sueco Onni Niskanen, contratado por el gobierno de Etiopía para entrenar a sus atletas, fue el encargado de pulir el talento natural de aquel enjuto muchacho.
Bikila era un desconocido cuando llegó a los Juegos de Roma de 1960. Aunque en su país había corrido un par de maratones con buenos resultados, el resto del mundo apenas tenía noticia de él. El atleta etíope se presentó en la salida, ante la extrañeza general, con los pies desnudos. Parece ser que no se encontraba cómodo con ninguna de las zapatillas suministradas por el patrocinador del equipo, por lo que decidió correr descalzo los 42 kilómetros y 195 metros. Al fin y al cabo, esa era la manera en que entrenaba en su país. El propio Bikila añadiría posteriormente épica al asunto declarando: “Quería que el Mundo supiera que mi país, Etiopía, ha ganado siempre con determinación y heroísmo”
La carrera dio comienzo a última hora de la tarde, con el fin de evitar las altas temperaturas del tórrido verano romano. Niskanen había aleccionado a Bikila sobre sus principales rivales, haciendo especial hincapié en el dorsal número 26, el marroquí
Rhadi Ben Abdesselam. Hacia la mitad de carrera, mientras el crepúsculo caía, se formó un reducido grupo, donde se encontraba Bikila, comandado por el dorsal 185. El temido dorsal 26 no formaba parte del grupo. De hecho Bikila no consiguió verlo en todo el transcurso de la prueba. Pronto se quedaron Bikila y el citado dorsal 185 solos en un apasionante mano a mano. A esas alturas de carrera la noche había caído completamente sobre la capital italiana. El recorrido nocturno por la Via Appia romana estaba flanqueado por antorchas portadas por guardias italianos, lo cual confería a la prueba una belleza espectral. En el último kilómetro, Bikila esprintó y dejó atrás a su competidor, llegando a la meta en primer lugar y consiguiendo la mejor marca de todos los tiempos con un tiempo de 2:15:16. Más tarde, Bikila supo que su desconocido rival número 185 no era otro que el temido Rhadi Ben Abdesselam, que finalmente no había portado el anunciado dorsal 26.
Una suerte de justicia poética hizo que el triunfo del atleta etíope tuviera como marco el histórico
Arco de Constantino, bajo el que estaba situada la meta. Desde ese mismo arco habían partido 25 años antes las tropas de Mussolini para conquistar Etiopía. Además, el ataque final de Bikila se había producido al paso por el obelisco de Axum, monumento etíope expoliado por las tropas italianas durante aquella guerra. De esta forma, la victoria de Bikila adquirió un valor simbólico en el país africano que sobrepasaba lo puramente deportivo.
Bikila fue recibido como un héroe a su vuelta a su país. Para los siguientes Juegos, a disputar en Tokio, Bikila se preparó a conciencia, pero la mala suerte hizo que, a falta de sólo seis semanas de la competición, tuviera que ser operado de apendicitis. Sin apenas entrenamiento tras la convalecencia, se presentó en Tokio y, esta vez convenientemente calzado, repitió la victoria lograda cuatro años antes, parando el cronómetro en 2:12:11. Era el primer atleta que repetía el título de campeón olímpico en Maratón. En México 68, con 36 años, buscó la triple corona, pero una lesión que sufría en su pierna derecha le obligó a abandonar en el kilómetro 17. Su sucesor sería su compatriota Wolde, continuando así el dominio africano en las pruebas de fondo que se ha mantenido hasta nuestros días.
La triunfal historia de Bikila no tendría final feliz. Un accidente de coche le dejó parapléjico en 1969. Cuatro años después, una hemorragia cerebral segaba la vida de uno de los más grandes atletas de todos los tiempos. Con el transcurrir de los años, muchos son los grandes atletas etíopes que han asombrado al mundo, la mayoría de ellos en pruebas de fondo. Campeones olímpicos como Wolde, Yifter, Gebrselassie, Tulu, Bekele o Dibaba. Todos ellos tuvieron un espejo en que mirarse: Abebe Bikila.
Pel que fà a un servidor ... avui he fet el running d'ahir que teniem pendent. Trote per circuit d'asfalt i terra, sense desnivells importants. 6,55 kms en un temps de 30'45''. A ritme de 4'41''/km. Ritme cardíac mitjà de 157 ppm i una màxima de 172 ppm. Series d'abdominals i exercicis d'estiraments. Encara toca uns quants dies de treballs "suaus" per donar a conèixer al cos l'activitat més adient en el moment més indicat. Com diu el Mister: paciència Albi!!!

dilluns, 10 de novembre del 2008

Avui descans a la vostra salut


Dilluns, día dur, moment per l'arranc de la setmana. I Déu ni do l'arrancada. Per fí ens sentem una estona per poder actualitzar el blog i aprofitar el moment per fer un Kitkat. Al tard he fet cap a Lleida amb el mano. Uns assumptes pendents i fins i tot compres per reis. El trotar d'avui el farém demà amb tranquil.litat. Cal descansar a la vostra salut, per tota aquesta activitat frenètica que heu portat aquest passat finde. Trepa va pendre part al Raid de Cornudella dissabte. Un Raid per parelles, on unes errades en el sector d'orientació els va privar de fer podium. Diumenge va tornar al mateix lloc per disputar el Duatló. Una prova on Xavier Benet i l'Enric Prost també van inscriure's. Trepa l'11è, amb accident inclós i va tornar a perdre's. El Xavier, com diu ell, una brillant petita victòria. I penso que té tota la raó. Va gaudir d'un 25è lloc final. Una posició força meritòria d'aquest triatleta flixanco, que competició darrera competició va escalant llocs a les llistes classificatòries. L'Enric, va tenir tots els problemes del món en un mateix moment. Un veritable entrebanc que va deixar-lo fora la cursa i retirar-se (no pateixos Enric, jo ni vaig poder anar a fer la milla del Perelló. Com a mínim vas ser darrera la linea de sortida). Pantani, el teniem a Jaca. La típica Duatló que té remarcada al seu calendari particular. Amb una lesió al mig de la cursa (pot comprovar-se al seu blog a una foto més que expectacular), va tenir el coratge d'acabar la prova i a més ... fer un excel.lent paper. I Camil? Aquest estava en territori Basc. Va pendre part a la clàsica de Behobia-Sant Sabastià de 20 Km. amb un parell de repechons i un recorregut super irregular. Tiempazo final d'1h24'24''. Ufff nois! Esteu a tots els "frentes". Solsament queda feliçitar al col.lectiu i demanar que mai "paro la música". Enhorabona a tots. Avui, la foto, també rebra els honors del protagonisme dels amics. Foto antiga d'un cumpleanys. Sabeu qui són?

diumenge, 9 de novembre del 2008

Dinar al mas

Aquest matí una boira espessa donava el tret de sortida a un diumenge de "fartrullada". Tocava una paella amb la family al Mas d'Isidro per celebrar ... ni ho sé. La història era reunir-nos en un moment per fer allò que gairebé tots sabem; MENJAR. Avui tocava rodatge suau amb bici, tot i que, ho deixarem per properes ocasions. El reportatge fotogràfic és real, tot i que ningú ha pres mal. La paella insuperable. Obdulia "ma padrina", ens ha obsequiat amb un delicatessen d'última tecnologia (ho anomenem així, perquè cada cop és més difícil de millorar). Quin arròs, quin arròs! Manoli i Isidro, els amos de la logísitica, no ha faltat res de res. I la "cusi", com ja és habitual, ha fabricat un postre de cinc estrelles. La resta calia posar-la nosaltres, gana, gana i ganes de menjar. Bon profit i fins la pròxima.
La resta de l'actualitat esportiva, estava dividida a Cornudela i Jaca. On Xavier Benet, Enric Prost, Trepa i Pantani, disputaven les seves duatlons. Demà informarem del negoci d'aquests valents i deixar a segon plat el tema culinari.

dissabte, 8 de novembre del 2008

Finde de "Compes"


Quina enveja! Avui és un dia d'aquests on la intranquilitat vessa per qualssevol indret del teu cos. Els col.legues els tenim escampats per aquests món de Déu competint, xalant de valent i posant la maquinària a prova, amb la finalitat de verificar el treball dels entrenaments. Pendents de l'hora per mirar de trobar la noticia i preguntar: com anat això noi? Avui Trepa ha participat al Raid de Cornudella per parelles (Orientació, BTT, Run, Cayak), on una meritòria 4a posició ha estat per al ells (96 equips en total). Demà, té una Duatló al mateix lloc (a tope!!!) i com no! la presència de l'amic Xavier Benet a Cornudella és un fet (aquest no para ni un moment). I també demà, Pantani el tenim bufant per terres aragoneses, concretament, a la localitat de Jaca. Duatló duríssima, on esperem un brillant paper d'aquest inquiet triatleta. Evidenment, donar voltes per casa no era el millor remei per la calma i hen decidit anar al Perelló. Aquesta tarda a partir de les 18h han fet la milla urbana amb totes les categries possibles. Aprofitant el moment, hem saludat als compis de l'ATE (club atletisme terres de l'Ebre), on feia una pila de temps no tenia noticies d'ells. També ens hem trobat amb el mister, el Rafa i comentar l'estat meu, després del virus i planificar els entrenaments. Els fixancos participants, s'han deixat veure amb unes boníssimes i treballades posicions finals. On Joan Ramón Mur i el seu fill, han estat els representants del poble (sou uns cracks!). Au pues ... tarda aprofitada i molt saludable. Ja que encara no podem competir; com a mínim recolzarem als amics.

divendres, 7 de novembre del 2008

Això pinta bé


Després de la infecció vírica, soferta durant més temps de l'esperat, les sensacions del running ja començen a ser més habituals. Avui segón entrenament, un cop vam estar aturats els 12 dies més llargs del món mundial. Trote mixte de 45'8'' amb 9,53 Kms totals per terrreny mixte. Ritme de 4'44''/km a ritme cardíac mitjà de 158 ppm i una màxima de 183 ppm. El ritme ha estat progressiu i els últims 5' han estat per damunt de 175 ppm. Amb la fidel companyia del Robert hem gaudit d'un bon entrenament. Per la meva banda, les sensacions són estranyes, ja que vaig a 183 ppm i no sentia anar a tope. Trobo que encara i quedava alguna marxa (quina cosa més inexplicable!!!). Encara no han passat 3 setmanes i no pujavem a 178 ppm i ara ... potser rebentarem i tot! Segurament és la droga pura de l'antibiotic aquest. Hem acabat amb estiraments i series d'abdominals, dutxa, perfumats i a sopar. Avui toca a casa l'Àlex, Cristina i com no! l'Emma.

dijous, 6 de novembre del 2008

Benvingudes: "Agulletes"


Ens aixequem amb energia, ens vestim, xancles als peus i a rentar-nos la cara. Tot seguit, una mena de petites molèsties apareixen per les cames. Hola! Son les agulletes, quan de temps no tenir noticies vostres. Bon dia Albi, prenteu en calma, avui caldrà viure amb aquestes durant uns moments. Au, ja tenim l'entrenament d'avui; descans per recuperar l'entrenament d'ahir. Malgrat la redundància: Benvingut a l'activitat esportiva. Aquesta nit, vaig de marxa. Sopar a casa del mano i Emma. Partit de bàsquet per la Tv i en acabar cap al sobre. Demà visites de col.legis a la depuradora i per fí DIVENDRES. Ah! Noticia d'última hora: Pitoi s'adjudica el Torneig de l' Open Social de Mòra d'Ebre per un clar 6-2 i 6-2 enfront a Jordi Vidal, aquesta mateixa tarda. Enhorabona SETBALL.

La foto d'avui és un homenatge per a Pantani (l'he trobat saturat laboralment i ...tindrem un "gesto" per ell). Data; 13 de Novembre del 2.005 Duatló a Jaca. Moltíssima fred, pluja d'aigua neu tota la cursa, va ser duríssim. Jo d'espectador vaig patir com un dimoni. Les vistes impressionants i l'estat dels corredors en acabar la prova inexplicable. Memorable jornada Joan i el dinar un 10. Aquest finde Jaca repeteix, tindrem noticies teves?

dimecres, 5 de novembre del 2008

Per fí, ja trotem!


Dia de bòlid a la feina, gairebé les 18:30h i encara currant. Una trucada de Robert passades les 19h, ens preguntava; on m'havia fotut? (ja feia una estona, Robert, havia arribat a la pista d'atletisme d'Ascó). Deia si no recordava que avui tocava trotar de nou. Jo entrant al seu joc, feia llargues dient: ostic paio, ja m'havia passat ... Quins trons! Ja estava per la carretera a un parell de minuts del creuament d'Ascó amb Trepa al costat de copilot. Entrem a vestidors i Robert li canvia la cara com aquell nen quan li regalen la seva primera pilota. Gràcies crack, ha estat divertit. Aquella il.lusió al veure la nostra arribada, no ho farem passar de llarg. Sortim a pistes i a correr... per fí, ja trotem! 6,44kms en 30'3'', a ritme de 4'39''/km a 163 ppm de mitja i 176 ppm de màxima. Sensacions? Estranyíssimes, en un principi molt lleuger, més tard, pesat de cames i les pulsacions, força altes tot i jurar que anava a meyns. Un cop aturat, uuuffff, m'he penso que hem anat massa ràpid! Uns estiraments, una mica de xerrameca i cap a casa. Esperem i desitjem que el famós virus passo a ser història.
Per cert! Algú te coneixement dels personatges de la foto històrica? Trepa i Pitoi, no podeu fallar...

dimarts, 4 de novembre del 2008

Quines temptacions...


Ens aixequem amb la boira típica denominació d'origen. A mida que va passant el dia, aquesta, s'aixeca i deixa pas a un esplèndid sol. Charly ha necessitat les ulleres i tot. Quines ganes per posar-me les bambes i sortir a trotar! Però, cal seguir les instruccions de l'amic i metge Buera i romandre quiet com un estaquirot. Demà retornarem a la rutina, després de soportar 12 dies, aturat, desviant l'atenció per qualssevol cabòria més entretinguda. Sembla un gra massa tot el que anem dient ... però un ésser hiperactiu, inquiet, neguitós, animalet o bestiola amb "cul de mal asiento" aquestes paraules poden arribar a ser molt i molt curtes. Nit de Champions, Barça-Basilea a l'Escala (o la radio, si et fot pal desplaçar-te), Liverpool- Atletic a A3. Que fem? Esperem narrar, per fí, una crònica amb pinzellades esportives propiament parlant (demà sortirem de dubtes). I com diuem els aspirants a la Casablanca: Salut i que Déu us beneeixi.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Qui diu, que el temps passa volant?

Uff! Sembla ser que ja som a la fi del tunel. Escriure la meva vida, sense posar re de re d'activitat física, és com a molt friky. Sort dels corredors locals, que a hores d'ara, són els que desperten l'interés per estar a sobre d'ells i donar el nostre suport. Després de la cursa de 10Km de l'Ametlla, avui toca feliçitar els runners del poble. El Cristian amb 38'55'' ocupant una important 17a posició (aquest és un crack, ja ho va demostrar la passada mitja de Tarragona), Trepa amb 39'13'' un registre tant boig com ell (un tiempazo, tenint en compte la seva modalitat) va acabar el 18è, Camil amb 40'28'', aquest és un maquinilla i un calculador (té un superegistre a la mitja amb 1h 25' 16'') va aconsseguir fer 25è i l'amic Francesc Barbero va treure la carbonilla i gaudir d'un meritori 42'18''( tots qui conèixen aquest home li veuen moltíssimes condicions) posició final 40è. Conclusió: Segons per equips (flixancos), solsament superats per les besties del C.N.Reus Ploms. Sou uns cracks! Sencillament per matinar un diumenge, bàsicament per anar a correr en temporal de pluja i excel.lentment per deixar uns registres força optimistes. El meu cas, com ja va sent habitual, curant el cuerpo i fent bondad. Si no es complica la troca... dimecres sabatilles als peus i a trotar.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Pluja i més pluja.

En principi tocava fer cap a l'Ametlla, però veient el cel, hem pactat quedar-nos a casa. Seguint el tractament per al virus no calia arriscar i agafar fred i menys allargar la "festa". Llàstima, ja que els flixancos parcicipants als 10Km d'aquesta població, han "fotut" un paperàs i mereixien un recolzament incondicional. El Cristian ha fet uns 38' 55'' el 17è, Trepa justament darrera d'ell amb 39'10'', Camil amb 40' 55'' i la resta, tot i no tenir noticies, segurament han disfrutat. Com va sent norma habitual, relax, repòs i tranquil.litat un dia més. Molta Tv per l'esport; Tennis, F-1, Bàsquet. M'he cruspit la premsa d'avui i ja no tinc cap sudoku per acabar. Demà toca pencar i si tot va bé començarem a comptar enrere per tornar a formar part dels runners del poble. Avui foto de la pujada al Montcaro que van protagonitzar Ramón i Trepa un bon dia del mes d'Agost. La resta són part de l'expedició.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Ja portem 8 dies sense trotar!!!


Uf quin calvari! Portem uns dies aturats i les cames començen a notar la inactivitat. Així que un dia més de descans i relax. Matí a fer un tomb pel camp, tarde mirar Tv (F-1 i tennis) i més tard he fet cap al pavelló. Partit d'Hockey, Flix-Barça (categoria Infantil), han perdut els locals, però no han estat malament. Més tard faré cap al poble per mirar de montar la logística del viatje a l'Ametlla (demà corren una prova de 10Km, els col.legues), tot i que a hores d'ara, encara no tinc clar si anar a veure-ho. El tema sopar d'ahir, perfecte. Ramón és un gran "Cheff" i ens va delitar amb una rostida i rovellons. Aquesta és la instàntanea del moment d'ahir. Ah! Per cert; ahir va aparèixer un tal Jaume Enric (quina noticia!!!)