divendres, 31 de juliol del 2009

Estem de 24h (Tennis)


El temps, el tenim estable (com així diuent els meteomens). Calor, cel clar amb ratxes de vent moderat i un índex d'humitat més aviat baix. Son dades de vacançes, dies de carreteres a tope, on cal extremar la precaució dins i fora del vehicle. Ja es deixa notar l'increment per la zona dels "4 camins" i per aquest motiu, cal anar "al loro". Aquesta tarda hem finiquitat les classes de natació amb l'Aitor. Han estat tres setmanes molt aprofitades, malgrat perdre algun dia per temporal i un per compromís. La valoració d'aquesta nova aventura, és més que possitiva. La metodologia d'entrenament ha estat interessant. Tot i que el volum de treball no concordava amb la meva habilitat i capacitat. Però sincerament ha valgut la pena deixar-se anar i barallar-nos amb l'aigua una estona. Tot un plaer! A les 18h han començat les 24 h de tennis i evidentment, no podiem faltar. Partit de dobles mixte entre: Dolors i Trepa- Ada i Albi. Un partit molt igualat, tot i no tenir control de joc per cap de les dues bandes. Es nota la manca de hores fotent-li a la raqueta! Demà més tennis, 4:00h i 16:00h, son, calor i cansament; les tòniques d'aquesta activitat tant clàssica com divertida. Avui foto de les pistes amb Alfonso Guiu i Diego Ramirez posant-li nassos a la calor.

dijous, 30 de juliol del 2009

Demà 24h de Tennis!


Avui ja teniem a Sisco (Pitoi) de bòlid amb papers, preparatius i trucades telefòniques. Fins i tot; ha fotut campana al curset de natació. Demà, a partir de les 18h encetem una nova edició de tot un clàssic. Sembla ser, que fins i tot les piscines, estiran obertes fins les 00:00h. Tot un plaer, gaudint d'una nit d'estiu i fotre's a l'aigua després d'un partidet de tennis. De totes formes, el banyet no consistirà en la pràctica de tot allò que l'Aitor ens ha intentat ensenyar. Avui més tècnica i tècnica. Progressius i remades. 1,2 km i trinxat una vegada més. 8 de 9 dies nedant i lent amb ganes. Sort que Pantani, m'ha recolzat moralment parlant amb ell, aquest matí. L'hi comentava el fet, que tenia la sensació que cada dia anava pitjor... Dia darrera dia vaig fos i a mida que s'allarga el curset la piscina és més llarga. Conclusió final: No recuperem d'un dia per l'altre. La manca de costum i la inexperiència del negoci ho diuen tot! Per combatre el sacrifici i l'esforç a l'aigua res millor que un bon sopar i fer un passeig per blogs veins i interessants. Avui El blog de l'Eva_ya'm m'ha posat nostàlgic amb el seu recull fotogràfic i escrit de les festes de Sant Jaume al barri. Recordo el berenar a peus de les pistes del tennis (bossa amb bocata i la Pepsi), al costat de la bolera, veient titelles, payasos, música, petards i tot allò per trencar l'avorriment de la canalla. L'oncle amb la "carretilla" ple de nens pels carrers de la colònia. I l'envelat de les grans "gales" on les jotes aragoneses trencaven el silenci dels jardins del Casino, amb el Sr. Cases de porter dins la caseta vermella d'entrades. Uff! Com passa el temps... Segur que els Pantani i companyia muntavem una triatló dins el seu programa de festes patrocinat per Miró Trepat (saps qui eren enciclopèdia humana?).
Avui foto de relax, un cop es feia el fí de festa dels cursets. Ah, També tindrem Diploma!!!

dimecres, 29 de juliol del 2009

NAT+BICI



Ja portem uns quans dies amb temperatures per sobre dels 30ºC. Avui màxima de 35ºC, índex de humitat més alt, motiu suficient per tenir més sensació de xafogor. Cal hidratar-se, o buscar l'ombra i ojo, per aquells que pateixen lipotímies! A partir de les 18h, toca curset de natació. I com a bon alumne i aplicat a la materia, no farem campana (ufff; temptacions no faltaven...). Porto nadant dimecres, dijous, divendres, dissabte, dilluns, dimarts i dimecres (7 dels 8 últims dies). Gairebé el mateix que un peix en procés de migració a aigües tropicals!!! Muscularment finiquitat, sort que aquest cop Trepa no hi era (ha vingut més tard). Un motiu més que evident per fer una jornada més suau. I poder agafar oxígen d'una vegada. En acabar, un compromís endarrerit, calia fer-lo. Un tomb amb Pau per poder comprovar i admirar la seva nova màquina. Així que la Trinca de nou per carreteres de la zona: Pitoi, Pau i el menda. Hem fet uns 21,75 kms a bon ritme. 44'56'' amb mitja de 29 km/h i 129 ppm de mitja i 170 ppm de màxima. Canvis de ritme a pujades incrementant la velocitat i exercicis de relleus dirigits per Trepa ( a la tornada, l'hem trobat i sort d'això...). Avui mostrem les fotos dels ciclistes i la CANYON de Pau, ja montada i rodada.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Aitor, vol acabar amb mi!


Aitor és el personatge a hores d'ara que més malalt m'hi fot! Un jove amb 19 primaveres, espigat i llarg, amb un parlar dels ganxets (aquells de Reus...) i segurament descendent d'alguna espècia aquàtica. Aquest és el nostre "profe" del curset de natació. No simplement nedar, que a més, ho fa volant. Aquesta setmana l'il.luminat de Trepa... ja el va advertir que tocava canya. I ell, com si del mateix Johan Bruyneel, es tractés (aquest, sempre feia el que deia el Boss, o sinó que l'hi preguntin a Contador!): ens matxaca com a veritables esclaus. Avui 1,2 kms, però al rotllo tècnic. Com els "Pros" i jo; "con esos pelos". Fent un número darrera de l'altre i la gent preguntant; si faig sincronitzada!!! Surto de l'aigua tou, afamat i amb una buidor de pit i braços que ni els teletubbies fent hores extres.

També hem patit jornada de calor: 33ºC, poc vent i baixa humitat. Al tard s'aixeca el cerç (com gairebé sempre) i ens refresca les idees. Un cop acabat el tema natació, hem descansat un parell d'horetes i hem fet un running. Carrera progressiva de 6,01 kms en asfalt i irregular en desnivell (creuament de la depuradora direcció Bovera, fins fer 3 kms i mitja volta per retornar al mateix punt de partida). 25'33'' en total a ritme mig de 4'15''/km amb 163 ppm de mitja i 182 ppm de màxima. Parcials per km: 4'50'', 4'18'', 4'27'', 4'17'', 3'41'' i 3'52''. Bones sensacions, i sense fer-ho al 100%. Muscularment cap problema i el tema cardio va millorant. La sidra del dissabte va anar de perles per gaudir d'una bona recuperació. Avui foto d'un veritable Triatleta. Raqueta al coll (juga al tennis), sortint de les piscines després del curset de natació, la bossa amb tota la logística per ser "papi", marxe cap a casa per anar amb bici i per a postres ho fà amb una elegància que ni la Naomi Campbell dels millors temps. Si et veu Briatore!!!

dilluns, 27 de juliol del 2009

Triatletes per les piscines!


Un matí d'aquells amb un cabàs de pessigolles a l'hora de sortir del llit. Encara tenim cansament triatlètic i barbacòric. Dos conceptes molt diferents, però igual d'agotadors. Dilluns, primer dia de la setmana, toca anar al "cole" per fer els deures. Tenim un bon sol, poc aire i màxima de 35ºC. Un grau de humitat relativament baix per tractar-se d'aquest espai ... però; menys sensació de xafogor. De totes formes; "al loro" amb el risc d'incendi!!! Encetem la jornada amb clars símptomes de satisfacció. La TRIFESTA va ser un èxit. Tothom va poder acabar, tots vam passar-ho bé i ningú va pendre mal. Llàstima d'alguna que altra baixa per poder complerta la foto de tota la tribu ... Aquesta tarda, toca natació. Avui Ñoño, debuta al curs. Pitoi motivat va escoltant els consells d'Aitor. Trepa, ja porta una estona escalfant i jo encara vaig fundit de braços del dissabte. Escalfament, exercicis de tècnica, potència i captar el ritme còmode de la braçada. Cansament muscular, per part meva. Estic buit de força i aquests entrenaments cada cop pujen de nivell. Tema run i bici aparcats de moment. Aquestes jornades amb l'aigua ja son suficients per donar-li marxa al cos i cal recuperar forçes per les 24h del tennis (aquest cap de setmana). Avui foto d'una gran piscina. Isidro, ja m'ha comentat que a casa no hi cap. Tota una llàstima!!!

diumenge, 26 de juliol del 2009

Castellons 2a part!


Aquest cop, no hem aprofitat per dormir. Les tasques laborals ens marquem una mica i cal cumplir-les. Dia de sol i un vent de garbinada, que lluitava contra el termòmetre per no deixar-lo anar més amunt. Després d'unes hores pel terme dels Castellons ... aquest migdia calia tornar-hi. Aquesta vegada al Mas dels Mandangueros (Mas de Pere) i celebrar el Sant de les vedettes (Santa Cristina) i cumple de la tieta "Lolos". Piscina al seu punt, bronzium a ple rendiment, barbacoa al màxim i bon ambient (com sempre, i fet habitual). Dieta del col.lesterol i postres de tot tipus i vici.

Muscularment, prou recuperat de la Trifesta. La natació va anar-me millor de l'esperat. El tema bici, tot i fer 18 dies sense tocar-la, vam cumplir (26 kms en 1h i 28' aprox. i ritme de 18 km/h amb 154 ppm de mitja i 176 ppm de màxima). I el Run, van fer 4,47 kms en un temps de 21'32'', a ritme de 4'49''/km amb 165 ppm de mitja i 176 ppm de màxima. A l'hora de còrrer, aparèixen de forma persistent, aquells problèmes típics de la Tri. Músculs despistats al comprovar el canvi de modalitat esportiva. Quàdriceps dret, esquerre i a còrrer com podem, per poder finalitzar la Trifesta. A la nit, mal de potes, tot i content per acabar-ho.
Al tardet un piloteig al tennis, per soltar cames. Avui foto del dinar al Mas dels Mandangueros, on Emma, sempre s'amaga per vergonyetes amb la càmara.

dissabte, 25 de juliol del 2009

TRIFESTA 2.009

Arrenquem el matí amb els preparatius pertinents pel gran moment de la temporada. La "TRIFESTA", la prova que posa el segell final, a una llarga temporada d'activitat. Enguany; 4 Finishers en Ironman, grapats de kms i kms cruspits per diferentes modalitats amb diferents esportistes i competicions; i algú que poc a poc va complint amb els traçats al nivell que ens correspont. Vam posar les boies al riu, reconeixement i marcar circuit de la MTB i 4 cosetes pendents per tenir tot al "sac i ben lligat". A les 17:30h tots damunt la barca (Xavvv, Trepa, Pantani, Ñoño, Pau, Pollo, Pitoi, Oriol i jo mateix). També el tècnic de Premsa i servei fotogràfic (Josep, el mano) i Maria, Jordi, Noe, Encarna, Cristina, Elena, Anna, Joan (father), Matilde, Pere, Cristina, Dolors i el grup de suporters made in Triatletes (els nens, fills dels cracks, que ens van posar la nota de color per aquell Passeig de l'Ebre). La cursa propiament va ser el de menys. Aquesta vegada no hi han classificacions, ni registres de competició. El negoci és passar-ho, cadascú, de la millor manera possible. Calia complertar un itinerari de 900 mtrs de natació, 26 kms de MTB i uns 4,5 kms de cursa a peu. Nadant amb un aigua més que espectacular i neta, pedalant per un circuit mixte (terra-asfalt-tècnic-ràpid) dins carrers del poble i fer el tram final del Run per un magnífic Passeig a peus del Riu amb alguna rampeta dins dels grans càlculs de Trigonometria. Vaig recobrar les imatges aquelles del passat, on Pantani anava remolcant-me amb la finalitat d'arribar a Meta en gairebé, totes les curses (Paüls, Capçanes, Nocturna Fredes ...). Aquesta vegada, vaig poder sentir-me triatleta, pel fet de poder acabar-ho. Tot i que anar al "rebufo" del mestre tot era més facil! Ningú va pendre mal, tot i algún petit paral.lelisme al terra en algún moment donat ... En acabar entrega de trofeus, gentilesa del Xavvv (obra mestra i gran record) i les samarretes tècniques del moment, on 3M10 (Noelia, per ser concrets. Tot un detall i a més ... son guapíssimes!!! ); vam complertar els guardons i posar-se al nivell de les grans cursets del calendari Internacional. Una dutxa, per treure restes d'algues i altres ... I ràpidament festa grossa a la partida dels Castellons. Pantani ja tenia la barbacoa en marxa. Sardinada, carn per tota la provincia i part de l'Aragó (no volia fer curt i va anar-se'n una mica massa), pastís, sidra, vins i aigües minerals. Servei de Bany Nocturn (pels valents), música de fons i una fresqueta de luxe. Tot això dins un entorn agradable i amenitzat, un cop més, pels futurs cracks de tot aquest muntatge. I com no podia ser d'una altra manera... Agraiments personals i col.lectius per Pantani. Artífex d'aquest esdeveniment consolidat. Personatge referent capaç de deixar-ho tot de banda per donar el servei a la resta. Per posar-nos en funcionament aquelles sensacions agradables i compartir, al mateix moment, una activitat única. TRIFESTA 2.009. Avui, com no podia ser d'una altra manera: Reportatge de 5 estrelles del mano (també tot un detall, vetllant per captar la imatge del moment). Salut i fins la pròxima cracks!!!


divendres, 24 de juliol del 2009

Demà; la Trifesta!


Després de l'èxit de l'any passat i amb motiu de celebrar la brillant temporada del present exercici, pels triatletes locals ... demà toca festa grossa! Nadarem una estona pel nostre riu, farem uns kms amb les MTB i soltarem cames per complertar el sector Run. En acabar banyet, barbacoa i xerrameca "monotemàtica". Potser planificacions per la temporada vinent?

Avui, tornem amb la calor! Altíssimes temperatures i un mercuri pel termòmetre alt com un Sant Pau. Sembla ser que el control dels incendis veins, ja va sent una realitat (malgrat la mort d'un 5è bomber a l'incendi d'Horta). Finalment les investigacions pels tècnics de la materia han diagnosticat l'origen de la catàstrofe, la descàrrega d'un llamp en un pí. S'ha detectat l'arbre amb la marca del llamp que li va caure i que li va socarrimar l'escorça, fet que va provocar unes brases que el vent es va encarregar de convertir en flama. El foc, ha cremat 1.140 hectàrees de massa forestal.

Al tard curset de natació, més tècnica i tècnica, piscines i piscines ... I fent allò que puc, per treure el cap i agafar una mica d'aire i moure'm per l'aigua. Avui foto de l'equip de Natació Sicronitzada, falta Xavvv, que no tenim noticies al respecte. Tot i que aquests no tenen medalla encara ... Que tremolon la Mengual, la Fuentes i les Russes!!!

dijous, 23 de juliol del 2009

Annecy corona el triomf d'Alberto Contador!


Aquest matí el cel era blau i clar. Justet algun núvol blanquinós benigne d'aigua posava un trencat al nou dia. No hi ha vent, no hi ha Cerç i la Garbinada ni rastre. Els mitjans aeris es deixaven sentir dins el silenci. Encara tenen feina per Horta! Malgrat tot, toca anar endavant. Trepitjar amb força el camí del nou dia acompanyats per aquella imatge del David latent en la memòria. Recordo aquelles paraules de Trepa, als pocs dies de perdre en un accident d'escalada al Kike: ... el pitjor que podem fer és aturar-nos, no anar a escalar i deixar els hàbits que junts vam invertir en les nostres estones... Tenia raó, aixó continua endavant i de ben segur aquest heroi desitjaria veuren's amb la seva força i energia que tan i tan el caracteritzava.

Màxima de 38ºC amb un índex de xafogor baix del 20%i gens de tempestes. Tarda de Tour de França per la Tv i compartir els moments amb Trepa. Exhibició de Contador per rodalies d'Annecy. Una població molt i molt recomanable per deixar-se caure. Recordo aquells dies pels Alps amb Ramón, Pantini i el menda l'estiu del 2.000. Annecy era la porta de benvinguda als Alps. 1a nit i part d'un dia van cautivar la nostra fibra, el magnífic paradís d'aquest indret francés (la Venecia dels Alps). Torném als cursets de natació, exercicis de tècnica i llargs amb la intenció de buscar l'hàbit i adquirir la comoditat (algú pot explicar-me on està???). La foto per l'intractable noi de Pinto. Ni Cancellara ha pogut amb aquest "pistoler" del ciclisme.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Els Ports es vesteixen de dol!


Aquesta tarda, mentre's petavem la xerrada amb Trepa i Pitoi per les piscines ... ens arriba Ñoño i ens informa d'una tràgica noticia. Un dels bombers morts ahir a l'incendi d' Horta de Sant Joan és el David Duaigües. Un jove d'Almatret, company de Trepa en raids i curses inhumanes. Amant de la muntanya i l'esport en general. Bomber experimentat i una gran persona. Vaig coneixe'l per les pistes d'atletisme d'Ascó. Vam compartir kms alguna que altra vegada pel Barranc de la Peixera, amb aquells cabells plens de rínxols i home de rialla permanent. Una d'aquelles persones que transmeteix energia i fortalesa per qualsevol lloc de la seva figura. Res semblava capaç de tombar-lo. Un veritable màquina amb un "pistó" de 5 estrelles. Ha perdut la vida, juntament amb altres 3 companys, fent allò que vocacionalment més sentia. Lluny d'enganyar a ningú, sentim molt aquest fet. El nostre més sincer condol per tots aquells familiars i amics... David, allà on puguis estar; descansa en pau, bon home!

Avui, i reiterativament com cada tarda... curset de natació suspés. Una tempesta de nou i cap a casa. Decidim anar a fer un running, tot i que aquest cop ho farém amb coneixement. 8,21 kms per asfalt en 38'53'' a ritme de 4'44''/km amb 154 ppm de mitja i 170 ppm de màxima. Molt còmode, muscularment alguna molèstia a l'acabar, però una xafogor al més pur estil Sàhara. Haurem d'anar poc a poc, ja que portem una ñoña al damunt del 15. La foto d'avui, pertany al David. Tot un aventurer de 1er nivell i una gran i molt gran persona.
Aquí mostrem un escrit del David per terres del Nepal del passat Novembre en una expe Bombers de Lleida al Sostre del Món.
...Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que es la segona ciutat és important del Nepal. És una ciutat om podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaya, i així o farem! Des de alguna terrasseta de per aquí foter-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de bora 8000m i els Annapurnes que aquests fins i tot i passen! No se si vàreu estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha-Kathmandu, no pas per que no ens deixessin entrar, si que ens deixaven, però ens feien pagar uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xinés tot el dia darrera nostre per vigilar-nos, i com podeu comprendre aquesta era una expedició amb un pressupost de 0 euros, on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al pla B que ha set: TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. Ha set una travessa espectacular!, on hem pogut passar per al costat de les dunes de les muntanyes mes altes del mont!, com és el cas dels Anapurnes , Manaslu , Daula Ghiri... La veritat que ha estat una ruta complerta. Hi hagut dies de tota manera... dies lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per a que ens duguessin el material, ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda... pessava 35 kg. Contra la meva voluntat, i sent realistes, no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de més de 1000m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000m les coses canvien, i així ho vam fer. Hem passat moments de totes maneres. Nomes començar les primeres etapes en Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al trekking de l’Everest i sen ha ressentit molt, però el tio ha fet tota la ruta com un "Pepe" . Quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de portar la bici al coll i espenyar-la i anant "a saco" vam tindre de parar per aclimatar-nos. En Carlos va arribar una mica tocat però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi, més del mateix, encara ara no sabem el que era, una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada, ja que Manang es troba a 3600 metres i ja portàvem bastant desgast. Allí vam passar tres dies i un d’ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d’allà a la vora del Ganapurna de 4700 metres. La veritat era espectacular la vista que tenia al glacial del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia mes i vam tirar cap dal al Torung pedi (4400m) que es al peu del coll del Torung la que es el coll mes alt, el qual havíem de superar de 5418m. Vam parar les tendes, fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí, bé dormir alguns potser més que altres. L’endemà de bon dematí, a les 6h de la matinada , vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters. Ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l’últim tram, que les vam muntar i les vam espanyar ja que era un terreny més suau fins que vam arribar al pas dels últims 100m. I tot seguit... TORUNG LA 5418m, cima de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotografies de rigor ( ja les penjarem més endavant ), vam menjar una mica, per cert, ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que... nois allò sabia a glòria!!! Ens esperaven 2000m de desnivell , tot per trialera que llàstima de portar les alforges (i de no tindre la Di-Tec) però bé va ser espectacular i vam xalar a tope! després d’un munt de dies portar la bici al coll i espenyer-la , la veritat es que s’agraïa. A partir d'allí la cosa es va suavitzar i ja va ser tot ciclable. Ens trobàvem a la meitat de la ruta i tot era cara avall, pintava bé! L’únic que vam tindre de fer era esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Annapurnes, per uns dies, i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut, doncs ens passàvem i quan vàrem entrar la bici al parc de l’Annapurna ens van fer pagar més del doble del que val caminant. Vam decicir de que els esquivaríem per no pagar la multa i tot els controls des de la meitat fins al final. Vam buscar rutes alternatives , o de nit, fins que acabem d'arribar a Pokara final del trajecte. Ara estarem per aquí uns dies descansant . Després uns dies a Katmandú i ...cap a casa nois! No us descric el paisatge perquè sinó no acabaríem mai. I tal com diu la frase:"més val una imatge que mil paraules". Ja beureu les fotos i el vídeo. Salut a tots i records des del Nepal!
David Duaigues

dimarts, 21 de juliol del 2009

I ara Horta de Sant Joan!


Tràgica noticia la d'aquesta tarda amb la mort de 4 bombers i 2 més de ferits en l'incendi declarat ahir a la localitat d'Horta de Sant Joan. Aquest vent va fent de les seves, tot i que aquesta vegada, ha estat definitiu. Ja vam avisar d'aquest greu problema que pot anar fent ressó durant els darrers dies. On malauradament, van succeint-se (incendis greus) massa sovint i certament molt aprop de les nostres contrades.
Per la tarda, tot suspés. El curset de natació k.o i fer un running k.o també. Una tempesta més impactant a nivell visual, ens ha fet creure a tots que la cosa anava de debó. El resultat final: 1 l/m2 i gràcies. Així que donarem descans al cos que últimament està massa "dropo". La foto pertany a un matí pels paratges meravellosos d'Horta de Sant Joan. Al fons nostre; l'Embut que contempla amb certa distància les Roques de Benet. 6/12/1.997 i amb 26 anyets!!! La foto va fer-la Pantani (com sempre).

Aquesta tarda

dilluns, 20 de juliol del 2009

Setmana de la Trifesta


Feina rai per fotre un bot i posar-nos drets un cop refregavem ulls adormits. Cansament aglutinat del finde i galvana a flor de pell per aixecar-nos del llit més còmode del món. Ufff... dilluns i les 6:50h!!! Sort de la fresqueta matinera, on un sol intens guanyava terreny a un matí amb cert vent. Màxima de 30ºC i mínima de 20ºC. Tot un respir per calorades on l'aire va agafant força a mitja tarda. Al tard, curset de natació. Aquest cop, Trepa i jo, tot sols. La gent ha fet perla (motius de feina, mandra o por a la rasca a l'hora de sortir de l'aigua?). Exercicis de tècnica, mobilitat de peus i fins i tot ... avui hem provat d'anar d'esquena. Bueno, tot i no portar retrovisor, la cosa ha estat prou bé. Poc a poc anem empassant-nos menys aigua, tot un signe de lleugera millora. Cansament generalitzat i un fred de collons al sortir de la piscina.

Avui Pau ha rebut el quadre CANYON per la futura bici. Feia temps que tenia mono de cicla nova i després de molts i molts mals de cap ... va triar aquesta opció. Una bona base per montar la nova màquina. Particularment molt bonic, semblançes diverses a l'SCOTT de Trepa i a un bon preu. També Pollo, ha invertit en un quadre. Aquest per un DITEC, una eina per complerta el seu Metodologium d'entrenaments de Bike. Foto del quadre Canyon de Pau, amb rodes Campagnolo Eurus i grup Record. Falta manillar i canviar potència ... el resultat impressionant!

diumenge, 19 de juliol del 2009

Diumenge de dues rodes!


Matinem poquíssim, gens, garirebé re. La festa per Valletes fins la matinada va propiciar una demanda de son considerable. Sembla ser que ja no plou cendra (ahir al tard per Mequinenza- Faió-Almatret, va sorgir un incendi de grans dimensions). Cal sensibilitzar-nos i anar amb els 5 sentits amb el tema foc. El baix índex de humitat, juntament amb una proliferació d'herba seca indueix un greu problema als boscos en aquests períodes de temps de calor. Així que justet per fer la volta i agafar la premsa i començar a engollir voltes i voltes pel traçat Alemany de Sachsenring. Toca motociclisme i més al tard el Tour. Un escenari perfecte per tombar-se al sofà i mantenir-nos en posició de descans. Al tard un running d'aquells típics i obligats. 8,06 kms en 36' a ritme de 4'28''/km amb 165 ppm de mitja i 177 ppm de màxima. Els primers 4,03 kms a ritme 4'33''/km (pujada) amb 160 ppm i els segons 4,03 kms a ritme 4'22''/km (baixada i fundit com el vidre) amb 171 ppm. Dia de vent molest i a tenir present. Cal afegir el meu estat després d'una barbacoa i amb una ressaca de cavall. Hem petat la xerrada amb Ñoño i rebre les sensacions més íntimes després del "colocon" de l'Iron. També ho hem fet amb Trepa. 15h 41' fotent-li canya al cuerpo (la totalitat del temps d'un triatleta curiós que dedicaria entrenant en hores a la setmana). Una altra més al Curriculum d'aquest triatleta i amic. Sincerament, tots 4; Pantani, Ñoño, Pollo i Trepa ens acabeu les paraules per definir la temporada. 4 Ironmens al poble. 4 estils diferents d'entrenaments i maneres de veure les coses. 4 fanàtics que ens sorprenen una i altra vegada un cop arriben a Meta i ens narren les seves sensacions. És molt gran el que esteu fent i al mateix temps ens tonifica l'ànima a la resta de compis que teniu al darrera per recolzar i compartir aquests màgics moments. "Això no és pot parar". Avui foto del ramat a l'aigua. D'aquí 6 dies cal repetir-ho!!!

dissabte, 18 de juliol del 2009

Per Valletes de celebracions!


Sortim del llit amb unes sensacions de frescor importants. Tota la nit la finestra aixecada i el termòmetre en fase de descens. "Canvi de temps" i jo amb les configuracions del Tròpic. Mínima de 15ºC i màxima de 30ºC. Per cotes de 2.000 mtrs enfarinades de neu (al mes de Juliol). Una dada confirmada per un corresponsal que avui el teniem per allí dalt. L'amic Trepa participava a l'altriman (prova de triatló amb modalitat Iron amb més de 5000 mtrs possitius de desnivell amb bici i 700 mtrs al còrrer). 15h i 41' el temps utilitzat per complertar la "cafrada" del segle. Les seves impressions no passen per alt, patiment de principi a final. Moltíssima fred durant la prova i ànsies per posar peu al terra al 1er km. Finalment Finisher de nou, com sempre. I gaudint d'un lloc privilegiat entre tots els participants de la cursa. Enhorabona Trepa!!!

A la nit hem aprofitat per celebrar un cumple que hi havia pendent amb la tropa. El lloc dels fets; el Mas d'Isidro a Valletes. Carnaca, aperitius, sangria made in Bull i uns bons moments amenitzats per aquesta gent plena d'encant. Gràcies a tots i fins un altre any. El tema d'activitat física res de res. Avui descansem i rebitalitzem el cuerpo per altres episòdis aquàtics, ja ja ja! La foto de la jornada, pertany al misteriós protagonista a les fosques amb la finalitat d'apagar les espelmes que marquen el camí dels 38.

divendres, 17 de juliol del 2009

Vent del Cerç es deixa sentir!


Aquesta vegada toca vent. Al matí justet treure les lleganyes, ja hem sentit el soroll d'un airet que fins i tot refrescava les primeres hores del dia. Ha estat a la tarda, quan velocitats de 67 km/h, han donat pas al màxim nivell. Esporgar natural dels arbres (carrers plens de fulla seca i restes dels pins), polsegueres del 1.000 i una fred al sortir de la piscina de locos... Temperatura màxima de 30ºC i un bon sol. Al tard "curset" de natació. Avui faltava Trepa i Pitoi, sort de Xavvv, Narcís i Sandra, que com a mínim compartim entre tots, les dificultats del món aquàtic. Exercicis de tècnica, treball del famós "punt mort" i el virage (la volta). L'últim de tot, més val no entrar en detalls!!! Cansament generalitzat de braços, pit i espatlles i una fam de Carpanta en sortir de l'aigua. El tema running aparcat en doble fila. Ja vaig voler compaginar la natació i el còrrer i arribava finiquitat a casa. Així que avui; fem de nadador!

De bon matí Trepa ha marxat direcció al Pirineu Francès. Dissabte té una cita a la prova: Altriman (com l'Ironman, però amb desnivell). Sense cap dubte, una modalitat per patir una bona estona. Ahir vaig avisar-lo del temps que l'hi pot caure al damunt. Físicament no està com "en sus mejores tiempos", cal sumar una otitis i una baixada en el volum d'entrenaments. Jo diria que pot passar-ho fatal del tot ... ara que tractant-se de Trepa... és capaç de sorprendem una i altra vegada. De totes formes: sort pel mestre. Avui una foto plena d'ansies. El Charly dalt del capot del Panda, un cop havia dit dècimes de segòn, si volia venir a fer un tomb. Aixó és fanatisme!!!

dijous, 16 de juliol del 2009

Uf! Ensurt de flames pels compis del Barri...



Solsament faltava aquesta! Tombats per la gespa a les piscines envoltats de tots els fanàtics de la rajola... algú s'ha percatat d'un fum intens i precupant per la zona del Barri. Alarmats per l'impacte i recolzats pel mòbil, sortim de dubtes. El camí de la sèquia amb el seu punt d'origen davant el garatge de Pau ha pres foc. Sense cap mena de dubte un bon ensurt pels veins del costat. Però, aquesta vegada la instantànea intervenció dels bombers ha posat fí a l'ensurt ràpidament. Les flames han estat preocupants, on anaven guanyant alçada mitjançant el bufit de la garbinada. Per sort, no anat a major grau i Aubal i rodalies han quedat indemnes. Acte de jovent, acció irresponsable d'adult o fet amb signe de rebeldia-manifest?


Jornada de caloreta amb cert ventet. Aquesta vegada màxima de 33ºC i un índex d'humitat del 65% a mitja tarda. L'activitat física del dia ha estat invertida en la natació. 2on dia de curset amb 800 mtrs d'exercicis de tècnica i tragar uns clorosos centílitres d'aigua davant la ineptitut per part meva, enfront l'art de la coordinació. Soc molt i molt poc hàbil amb aquest negoci de l'aigua. De vegades ni avanço, ni progresso, començo a riure i amb prou feines arribem a la vora rebentat i desfet com una guatlla. Muscularment tocat de braços, pectorals i cames. No acabem d'entendre massa el concepte dels punts morts dins l'argot de la natació. Potser, és signe inequívoc, que aquest punt és una realitat continuada Albi (vaig molt i molt a poc a poc)! Demà toca més; caldrà fer pràctiques als decantadors i Martos anant correguint la jugada. Avui fotos del Carrer de Pau amb els bombers marxant del lloc cremat i origen del delicte ecològic.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Descans al Running; passem al Tennis

Solet de bon matí i del bo. Al començar el dia, núvols per la part de l'Aragó es deixaven veure. Tot ha estat una lleugera amenaça, ja que a partir del migdia ni rastre. Calor? I tant; màxima de 34ºC i la humitat ja ha pujat fins al 60%. Xafogor a la vista! Després de 4 jornades continuades de còrrer sense descans, avui hem aparcat el tema una estona. No anirem al curset de Natació, ja que a les 19:30h teniem partit de tennis. 2on encontre del Torneig enfront Paco Candela. Inicis sense control i buscant el ritme del partit entre tots dos. Agafem petita distància al marcador i ens emportem el primer set. El segon, arranquem bé, ens adormim una estona i tornem a arrencar. Nova victòria per 6-3 i 6-2, en un encontre més disputat del que sembla. Esperem soportar millor l'esforç i no ser reiteratius a episodis com els de la setmana passada. He parlat amb Pantani, per comprovar si realment ha trobat l'oficina. Sembla ser que finalment ho ha fet, tot i que començar a tenir enyorança persistent del Solaberg. Trepa el tenim amb otitis, un entrebanc per la posta final del Altriman que arrenca, justament, aquest cap de setmana al Pirineu Francés. Avui foto del meu ídol i "jefe" de les pistes de Tennis; el John McEnroe. Amb un brot de ben sonat, però un autèntic mag de la raqueta. I l'altre? Tampoc era cap coix, és clar!!!

dimarts, 14 de juliol del 2009

Ja els tenim aquí!!!


Bueno nois! Com aquella mare que fins el nen no torna a casa ... no hem respirat tranquils. Per fí tots dos han creuat França i els hem vist baixar de la furgoneta per posar el peu al terra. Ñoño amb certs problemes als dits dels peus, però sencer i valent. Pantani amb unes "mitjetes" recuperadores al més pur estil Danny Ainge (ex-Celtics Bostons dels 80). Tots dos contents i en un estat d'extasi total i fins i tot un servidor pel simple fet de veurel's. Hem comentat la jugada, hem rigut i finalment han passat el control de calitat. Sí sí, son nous Ironmens, reafirmat!
Per aquí al poble, el típic dia de poc sol que s'amaga darrera un dia gris i teranyinat. Moltíssima calor i fins i tot a les 20:00h una mini tempesta que ens ha deixat xops a l'hora de còrrer. Avui tocava curset de natació, però s'ha suspés per l'amenaça de tempesta. Hem decidit fer un running de 6,10 kms per la carretera de Riba-roja i complerta 26'32'' a ritme de 4'21''/km amb 161 ppm de mitja i 175 ppm de màxima. Molta calor i els elements climatològics ens posen a prova. La garbinada i finalment la pluja. Tot i no caure res de l'altre món, ha estat suficient per trencar ritmes. Al tard sopar a casa la family de Mòra. Avui cumple de la Maria que amb 6 anyets ha estat la reina de la festa. per molts més guapeta! Les fotos; sobren paraules ...lluint les samarretes més cares de l'armari. Ni les Custo Barcelona s'apropem al seu preu.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Avui començem amb els cursets de Natació!

Durant el transcurs dels anys, cada cop els nens i nenes dels cursets de natació xalent a munts. Que si el "churro", els manguitos, la tableta de suro, el monitor intercanvian una i altra vegada de jocs... Quina enveja! En canvi, en aquells anys passats i recordats ... Merche (la perruquera d'aquí dalt del meu barri i íntima de ma mare i tots nosaltres), s'encarregava de llençam a la mitjana i a sortir com podia. Uns anys després d'aquest tràngol, i precissament avui, hem començat els cursets de natació. Tot ha estat una "genialitat" de Trepa. Aquest, agafant-se a qualsevol espurna per esgarrapar segons al cronòmetre, és capaç de llogar a Ian Thorpe. Així que ja ens teniu a Pitoi, Trepa i el menda al carril de les corcheres i a fer exercicis de tècnica i explicacions variades. Hem acabat finiquitats de la vida, amunt i avall. Que si ara amb una mà, que si ara amb l'altra. Ufff!!! Quina enredada ens ha fotut l'Ironman dels trons!!!


En acabar de l'aigua a còrrer. Aquest cop amb la companyia de Trepa. Uns 8,01 kms en un temps total de 35'38'' a ritme de 4'26''/km amb 164 ppm de mitja i 183 ppm de màxima. Tot asfalt i per la carretera de Bovera. Cursa progressiva amb inici de 5'5''/km i acabant a ritme de 3'45''/km. La pujada a ritme 4'48''/km amb 158 ppm i la baixada a ritme 4'5''/km amb 170 ppm. Personalment, he tingut bones sensacions. Tot i anar molt alt de cardio, mai hem tingut sensacions d'anar fora de lloc. És cert, que el cos presentava debilitat muscular (anar amb dèficit), com a conseqüència del "tute" de la natació.


La resta de l'actualitat; comentar que els flamants Ironmens rondaven per terres de Suïssa (ja estan de baixada). Si tot va bé, demà els tenim pel poble i ja veurem si son capaços de poder caminar o es deixaran anar a l'estil pingüí. La foto és una instantanea d'ahir a Roth. Us imagineu, a Pantani i Ñoño pedalant davant d'aquest impressionant ambientazo???

diumenge, 12 de juliol del 2009

Els flixancos conquereixen Deutschland!



Primer Trepa, després Pollo i avui, justament fa unes hores: Pantani i Ñoño. Aquesta vegada ho han fet "a lo grande" i lluny de casa. Per contrades Alemanyes i concretament a Roth, una de les proves Ironman de més renom dins el calendari internacional de Triatló. Pantani ha fet 10h31', tiempazo amb majúscules, un registre que cal tenir-ho present. I Ñoño 11h44'; temps més que excel.lent, que de ben segur colmarà qualsevol dels seus somnis. Caldrà esperar un temps per poder tenir les seves impressions de primera mà i rebre tots els detalls de la gesta. Demà mitja volta i carretera i manta per retornar cap a casa. Els esperen dos dies de furgo amb les seves bicis, neoprenos, sabatilles, dorsals, ulleres, i un munt d'històries per contar. Tot just acabar la prova he rebut el sms comunicant l'arribada de Pantani. I com aquell que no aguanta un "pet", trucada ràpida i "gallina de piel". Emocionat com mai a la vida l'havia sentit; ha deixat anar un: estic molt i molt content. Més tard nou sms: Ñoño també és finisher!!! 4 flixancos son Ironmens. En tot moment, un gruix important de l'entorn vam confiar en aquest fet. Possiblement hagués estat una decepció no acabar la prova. Però finalment i com sempre ... han complert les previsions. ENHORABONA CRACKS!


Lluny d'aproximar-nos a rendiments i prestacions d'aquests dos talents locals (38 anyets), hem fet un run àgil-progressiu a la seva memòria. 6,o7 en un temps total de 26'29'' a ritme de 4'22''/km amb 163 ppm de mitja i 182 ppm de màxima. El primer parcial de 3,01 kms a ritme de 4'37''/km amb 157 ppm i el segón de 3,06 kms a ritme de 4'6''/km amb 170 ppm. Poc a poc anem notant millora de sobrecàrregues i muscularment tot torna al seu lloc. El tema cardio, com va sent habitual últimament... encara anem força alts! I per cert! Xavvv, també ha fet de les seves per aquelles terribles curses que solsament ell és capaç de soportar-les. Sense cap dubte, un altre referent de valor i entrega. Molt bé Xavvv!!! Un parell de fotos dels protagonistes més autèntics del moment. Sense cap mena de dubte: Ens heu fet vibrar artistes!

dissabte, 11 de juliol del 2009

Barbacoa Mas dels Mandangueros!


Ahir van començar les 24h de futbol-sala, tot un clàssic dins el calendari d'actes esportius del poble. Sempre he estat un incondicional i mai perdem el moment per deixar-nos caure una estona al pavelló. Tot i que cada cop vaig més pronte a fer nones acalorat dins el recinte cobert... (trobo a faltar aquelles nits dalt al Poliesportiu, amb les piscines obertes i futbol a la fresca!). Però lluny de polèmiques, ja que es tracta d'una sensació personal amb cert regust nostàlgic. Salutacions a vells amics i com no; comprovar que els anys no passen pels Bertoni i Min (2 personatges amb més de 20 edicions jugant-les). Aquest matí diana a les 10:30h. Tocava fer les compres per una barbacoa al Mas dels Mandangueros (el Mas de Pere Ripoll) i passar part del dia en remull a la seva piscina. Fartets de menjar, l'Emma i Maria anaven jugant amb les nines i ninos. Trepa, Chino i un servidor es barallaven per l'allioli, Pollo amb el seu Tupperware i Emma (cunyadeta), Cristina i Gemma no perdien detall del desgloçament de la taula... Carajillo de Terry i al tard a soltar cames. 8,01 kms en 35'50'' a ritme de 4'28''/km amb 161 ppm de mitja i 177 ppm de màxima. Supercarregat de cames, fruit de les seqüeles del tennis, tot i que de cardio anava bé. Encara treballem molt alts, però les sensacions no son dolentes. I per a postres, demà i de bon matí: Pantani i Ñoño tenen una cita amb l' història. Com molt bé deient Xavvv i Pollo, semble fins i tot, que els nervis, també passen per nosaltres. Així que desitjar tota la sort del món per aquest parell de flixancos, on demà a Roth (Alemanya), tenen l'oportunitat d'entrar al llistat dels "Ironmens". Salut i una abraçada cracks! Avui foto d'una cursa amb "tortu", com podeu veure m'ha fet la ratlla i es que estem molt i molt lents!!!

divendres, 10 de juliol del 2009

Bon dia "agulletes"!


Com ja vam avançar ahir un cop acabat el partit del tennis ... (vaig acabar tou). Avui ens hem aixecat amb unes sobrecàrregues per qualsevol indret del meu cos. Trapeci, llarg menor, llarg major, esternocleidomastoideo, glutis majors, tibial anteriors, etc... Sense cap mena de dubte, ha fet ressó, un canvi d'exercici en plé rendiment. Per aquest motiu i veient el "panorama", farem festa.

Hem gaudit d'una temperatura agradable amb un sol esplèndid i una garbinada que ens senyala cap on bufa. Sembla ser que la setmana vinent tornar la calor i caldrà estar preparats.

La resta del dia; liats amb la feina i pendents del Tour. Aquesta tarda arribaven a terres Andorranes. On un aplicat Contador ha mostrat el seu punt per sí algú dubtava d'ell. El sector triatlètic del poble en estat d'ebullició, els tenim per Alemanya. Ja han pres contacte amb el traçat de bici i segurament ja han fet fira a la superexposició del Triatló. De moment estant "xalant" i de ben segur que les ganes de posar-se el neopré i llançar-se a l'aigua son totals. Avui foto de tots aquells que farem força per Diumenge i dels dos que la necessitaran.

dijous, 9 de juliol del 2009

Debut del Torneig Social de Tennis


Tot i fer-ho amb retard, ja que vam haver d'aplaçar l'encontre com a conseqüència d'una mini-tempesta ... avui retorn al món de la "pala". És cert, que durant l'any no abandonem del tot la pràctica d'aquest esport. Algún dia faig un piloteig amb Ada i d'altres vaig a fer atletisme a les pistes de la red amb Pau (m'he mate de banda a banda). Però, molt lluny d'aquell gruix d'hores i hores que invertia fa uns anys. El running ha reemplaçat l'activitat esportiva i sincerament: el canvi és total. No te res a veure amb el còrrer i còrrer. Aquí la força explosiva juntament amb la resistència anaeròbica tenen molt a dir. Debut amb Diego Ramírez, un rival temible i dur com una pedra. Victòria per: 6-3 i 7-6 (8-6) amb 2 hores de partit. Les sensacions, desconegudes, debilitat a les cames un cop estavem aturats per recepció o posar la bola en joc. Cardiovascularment prou bé (l'única de tot el conjunt de coses positives). A nivell tècnic: mínima percepció en quan a lectura de posicionament de peus a l'hora de buscar la posició per pegar a la pilota.

La resta del dia, veient com el Tour de França arribava a Barcelona i poca cosa més. Esperant les noves noticies dels triatletes desplaçats a Alemanya i fer exercici de recopilació d'energia per a ells. Avui una foto de les dues treballadores de l'Edar. D'aquí no gaire acaben contracte i marxen cap a l'Àfrica amb tota la seva nova familia (aquestes son les dues cigonyes adultes, les tres cries van donant voltes per baix del riu i dalt el castell).

dimecres, 8 de juliol del 2009

Directes a Roth!



Veient els "partes" del temps, on les tempestes van fent de les seves per les zones de la costa i comprovant que per aquí re de re... si més no; hem notat un canvi de temperatura. Un dia poc definit, amb un sol tímid i uns núvols moguts per les corrents d'aire tot i no consolidar-se. Avui, dia d'acomiadament per al futur duo de triatletes Ironman. Sobre les 15:30h han marxat direcció Roth per pendre part el proper Diumenge de la seva prova reina. Enrera han quedat les hores d'entrenaments per tots els colors i gustos. Han deixat enrera aquells mals de cap i dubtes sobre "que collons faig en aquest ball?". La furgo carregada com a les millors gales: les bicis, l'equipatge, els estris de la logística, bosses plenes d'esperança i il.lusió... Cares de neguit amb pincellades d'emoció, encaixem les mans i sort nois! Trepa, Pollo i possiblement Pantani i Ñoño. 4 flixancos dins el llistat d'Ironmens. Sense cap mena de dubte, tot un somni per a la secta i un veritable guardó per tots plegats. Val a dir que una amistat entre tots nosaltres ens invadeix de forma persistent. Amics de tota la vida, molts som quintos del mateix any i altres compartim gustos sobre el temps lliure. Però sense cap mena de dubte, hi ha un tret entre tots que ens uneix. Un paràmetre que ens dona força l'un a l'altre per continuar, per progressar i per consolidar. No hi ha dia que entre un o l'altre no perdem contacte per transmetre sensacions, dubtes o objectius. "Monotemàtics"? sí però grans amics. Per aquest motiu aquest Diumenge tots sirem darrera la sortida de Roth. Davant Pantani i Ñoño, més enrera els Ramón, David, Pitoi, Pau, Bull, Xavvv, Enric, Trepa, Pollo, Colibri i tots aquells que sentiu de debó aquest concert. Bon viatge amics i fins la pròxima cracks!


Entrenament de la jornada; un run progressiu de 8,01 kms en 35'7'' a ritme de 4'23''/km amb 160 ppm de mitja i 174 ppm de màxima. Aquesta vegada més còmodes en tot. Muscularment cap problema i de cardio un pas endavant. Sense apretar massa hem aconsseguit recobrar agilitat i fins i tot sentir l'alè de la "soltura" més d'aprop. Les fotos del dia petanyen a la "despedida" dels dos futurs homes de ferro, amb els equipaments i bosses i més bosses. Ànims flixancos: Alemanya us espera ...

dimarts, 7 de juliol del 2009

Els de Pamplona son de festa!


Un matí més fresquet ha donat el tret de sortida una jornada laboral més portadora per un descens de les temperatures. Tot i no posar-nos anoraks s'ha notat el fenòmen i un sol més tímid ens mostrava els colors del dia. Avui Sant Fermín, tot un símbol de la festivitat, de les terres de Navarra. I guardant relació amb aquestes dades Tour de France per la Tv. Avui la contrarellotge per equips que transcurria per un itinerari una mica difícil. El primer parcial semblava un escenari idèntic als carrers del Barri. Carrerons estrets, ferm del terra perillós amb ganes, revolts a tocar de la gent i tot això tenint en compte les velocitats que porten aquests monstres dels pedals. Resultat de l'esdeveniment; multitut de caigudes i fins i tot 4 corredors del mateix equip directes a l'agricultura. Aquests francesos son tremendos ... ni Menchov s'ha salvat! Victòria per l'Astana de Contador-Amstrong i demà més del mateix. Tot fanàtic de Tour, he fet un vol amb la Bianchi. 20,49 kms per carretera de Bovera i tornar en 42'38'' a ritme de 28,8 kms/h amb 140 ppm de mitja i 177 ppm de màxima. Davant del creuament de l'ermita m'he afegit a la companyia de Flori (hem petat la xerrada i hem quedat per properes ocasions). Muscularment molt i molt bé. De cardio amb la mateixa tònica; anem molt alts de polsacions tot i no tenir fatiga fins a l'última pujada dels bombers que ho hem fet massa ràpid. El sillín ... que voleu sentir? Que és comodíssim de la vida? Que va de ptm? Doncs sincerament pensava que la cosa havia de ser pitjor (ja ho sé que 20 kms no és temps suficient per tenir molèsties agudes al damunt un sillín de carbono!!!). Però de moment, ja l'hem estrenat. Per cert baixant de Bovera he tingut el privilegi de creuam amb Ñoño. aquest anava acoplat com Cancellara i fins i tot pensava que es tractava d'un Pro. Demà Pantani i Ñoño carretera i manta per fer cap a Roth. Molta sort a tots dos cracks!!! Avui foto de l'Astana al Tour. La sincronització i la tècnica en aquest tipus de prova és més que vital.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Aigua del cel?



Després de molts i molts dies, justament ara, ens cau 1l/m2 i partit suspés de tennis. La programació de la jornada anava en relació del debut al tennis del torneig social. A les 21:00h partit amb Diego a la "Central" i justament acabar un piloteig ... raquetes a la bossa i cap a casa que falta gent. De moment la cosa no ha passat d'aquí i justet ha mutllat la pista amb prou feines. Durant el matí sol i temperatura alta (tot i ser més baixa que els dies de la setmana passada). A mitja tarda núvols i apareix un ventet tormentós amenaçant canvi de temps. Així que com a fanàtics de la materia ens hem quedat veient el Tour. Primera polèmica a tiro entre Amstrong i Contador (dos galls dins el galliner ...) i nova victòria del britànic Cavendish. Hem aprofitat per montar nou sillín a la Bianchi i fer les primeres pedalades per comprovar el conforn que ens ofereix. Valoració del negoci: un cop feta una tirada llarga! He parlat amb Pantani (aquest no pot badar i ja pot començar a fer maletes per a Roth) i tot correcte. Ramonet el tinc "desaparecido en combate", tot i donar senyals de vida a migdia i demà buscarem a Ñoño. Per un altre cantó Pollo l'hi fot el paper a Forest Gump i es casca més de 30 kms en dos etapes de run durant el dia i per postres natació a la tarda. Avui fotos del nou look de la Bianchi.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Complert de Piscina!


Com ja va sent habitual, els diumenges que podem ... l'hi fotem a l'ample. Aprofitem per clapar hores i hores, un fet, que sí més no, recuperem energies per la setmana pròxima. Segurament, aquest privilegi, formaria part d'una bona pràctica per als compis i futurs Ironmens. Un parell de flixancos, on aquesta setmana parteixen del poble direcció Roth (Alemanya). Enrera han quedat les programacions d'entrenament, les dietes, les motivacions, els estats morals negatius, els testos ... D'aquí una setmana Pantani i Ñoño tenen una cita amb la seva prova de la temporada: l'Ironman de Roth. Intemtarem portar l'actualitat de tots dos el millor possible, donar informació de les sensacions de tots dos i donar suport des del blog per posar la gesta a l'ordre del dia.

Per la meva banda, dia de piscines matí i tarda. No per fer un excés de llargs (200 mtrs), però sí per pendre el sol i petar la xerrada amb la tropa. Al tard i a les 21h running àgil de 6 kms en 27'23'' a ritme de 4'33''/km amb 164 ppm de mitja i 179 ppm de màxima. Moltíssima xafogor i alt de cardio com a senyal de no estar el bé que voldriem. Avui foto d'una triatló Ironman que va fer-se aquest fi de setmana. Un jutge controlant els participants a situar-se justament darrera de les "corcheres" per donar la sortida tot seguit.

dissabte, 4 de juliol del 2009

Aquesta nit;ball de Quintos-es!


Qui no recorda aquella nit de quintos, les tardes guarnint la pista i passant pels carrers fent soroll per demanar pasta. Les taules amb els familiars i coneguts, on els avis acudien de forma extraordinària. Mudats de peus a cap preparats pel ball més embolicat que recordo (tot deu acudia per rebobinar les parelles amb el típic paper de wc). Potser sembla nostàlgic, però no ens enganyem, tothom ho recorda! Aquesta nit, una altra quinta ens convoca a la seva festa. Una gresca que sembla ser el punt d'inflexió que hi ha entre l'adolescència i el fer-nos grans.

De bon matí ens aixequem del llit i ens posem en marxa per fer la guardia i unes compres pel poble. Un cop dinats, ens hem banyat a la piscina del mano i Emma. Hem vist l'inici del Tour de França, on l'extraterestre de Cancellara a volat pels carrers de Monaco. Seguit d'un Alberto Contador marcant territori i mostrant a tothom que és el rival a batre. Més tard hem tornat a posar-nos les Noosa per anar a còrrer (feia 12 dies que no ho feiem). 6,01 kms per asfalt amb 26'9'' a ritme de 4'21'' amb 169 ppm de mitja i 181 ppm de màxima. Muscularment he notat comoditat, tot i que a partir del km 3 anava molt i molt alt de cardio. No amb sensacions de fàtiga però, evidentment, la inactivitat ha tornat a dir la seva. També és cert que el ritme no era el més indicat per posar retorn al running. Estic pirat!!! Avui una foto d'allò que més i més mole durant un Juliol calurós.

divendres, 3 de juliol del 2009

Pràctiques de vol!


El resum de la setmana a nivell de meteo ha estat potent. Molta calor, amb altes temperatures, sort del baix índex de humitat (sobre el 14-20% en hores punta) que en certa manera ha suavitzat la sensació de xafogor. Les veines de la depuradora estan en període de pràctiques de vol (les cigonyes, és clar). La més gran ja s'avia a l'ample, la mitjana té un radi d'acció mínim i la més petita està que si o que no. A la tarda hem anat a refrescar el clatell a les piscines. Hem fet 100 mtrs i hem aprofitat per pendre el sol. Aquest migdia m'ha arribat el sillín nou per la Bianchi. Una autèntica obra d'art, personalitzat i amb un pes anorèxic. Pobre culet Albi, aixó és dur com el marbre!!! Al tard, viatge a Lleida llampec per intercanviar materials relacionats amb el món de la jardineria (el tractor de la depuradora, demana substitució de peçes). Llàstima del sopar organizat per Laia que hi havia al pis de Lleida. Segur que han xalat un munt, gairebé els sentia des del poble!!! Després d'un bon grapat de dibuixos i dissenys, hem optat per l' opció 2.

dijous, 2 de juliol del 2009

Hola Bianchi!






Uf, per fí, bellugem les cames de nou! Un cop assolits i finiquitats els dies de "locos" per la feina ... recobrem la calma i respirem de nou. Torném a tenir calor, tot i que a mitja tarda el sol no picava tant per compartiment de protagonisme amb els veins anomenats núvols. Encara no xafem piscina pública, massa gent, segons el centre de dades. Hem aprofitat per fer un parell de trucades als compis i rebre dos cèntims de les seves actualitats. Pantani ja està a tope. Ja el tenim amb ganes de creuar la frontera amb Ñoño direcció Roth per debutar a l'Ironman. Pau, neguitós i cavil.lant més del compte amb pes de components i disseny definitiu per la seva nova màquina. Trepa ha fet el debut oficial amb l'Scott (està de retén tot el dia) i Ñoño l'hi ha permés tal privilegi. Per la meva part, un cop cruspits els cereals amb xocolata (si Pollo, si xocolata de la super!!!) i donar temps a l'esòfag de passar-ho a l'estòmec i reposar-ho .... farem un tomb amb la Bianchi. Total 20,01 kms en 47'10'' a ritme de 25,4 km/h amb 121 ppm de mitja i 165 ppm de màxima. Moltíssima garbinada a la vista, tot i recobrar les sensacions de fer esport. Ritme suau amb un Pau amb MTB i petant la xerrada amb la finalitat de fer les coses com toca. Cap problema muscular, tot i que el cul no anava prou còmode (cada dia estic manipulant alçades de sillín). Avui posarem fotos de Monaco, on dissabte comença el Tour amb els dos galls dins la mateixa gàbia.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Un banyet, contra la mosca negra!


Ja tornem a ser! De bon matí i al damunt la gespa veritables ramats de mosca negra. Aquesta vegada estan pletòriques i en qüestió d'uns minuts, ens han deixat fet un cromo. La "meteo" segueix amb la mateixa tònica; dosi de sol en abundància i temperatures dalt del cirerer. Sort de la baixa humitat en l'ambient! Les solucions van posant l'ordre als entrebancs i a poc a poc recuperem la normalitat laboral. Pel que fà al meu estat; anem progressant, tot i reconèixer que el cos assimilar mitllor el Patxaran que l'anestèsia. I evidenment és més bó un tall de llonganissa seca que un litre de suero (sèrum per als pro de la materia). L'activitat física està aparcada en doble fila, llums d'emergència i contacte donat. Però de moment, romandrem aturats. Al tard hem fet cap a la piscina de Pau (per cert; idèntica a la de Pantani que tenia al barri). Aprofitem per fer un tomb pel Mas i comprovar l'estat dels ametllers i olivers. I al mateix temps; Charly fa el seu entrenament. Avui la foto del dia: un banyet, contra la mosca negra.