Fa uns quants anys i en èpoques de motard ... vaig descobrir l'encant d'aquest Port. Amb una Cagiva 125 cc (la primera moto que vaig comprar-me), i amb una tarda de sol i bon temps vam treure el cap per aquest indret de més cota de la provincia. Al llarg dels anys i amb els meus estimats compis, vam acompanyar-los més d'un cop com a logística i suport d'avituallament. Sempre mirant-ho del posat més relaxat i poc sacrificat. Dins un cotxe i fent "conya" per fer-lis treure aquell cop de pedal exigent ple de ràbia. Un cop de tornada i comprovant la satisfacció personal dels cracks per haver coronat aquest "monstre" amb un coeficient del 336 ... esclatava al meu interior aquella gelosia sanota i plena d'admiració. Jo també pujaré algun dia Albi, em deia una i altra vegada. Solsament cal tenir bici i ganes per donar pedals. Una fita difícil ja que feina rai per posar-me al damunt d'un seient de 5cm quadrats i romandre hores i hores fent el mateix. Fa dos anys i mig vaig comprar la Bianchi. Tot per culpa del fanatisme que tinc com espectador fidel al ciclisme i per aglutinar aquesta mena de virus que absorveix la ment dels meus amics per aquest esport. Avui precissament sortia del davant la botiga on la vaig comprar. Aquell establiment on la primera mirada sortint amb la bici el dia de la seva compra, va ser pel Caro. Solsament calia buscar: dia, lloc i hora. Així que un 30 d'abril i amb el mestre Pantani ... he pogut culminar un petit repte que guardava amb impaciència dins el meu interior. Com diria Aurora ... "qui ens ho hauria de dir..." L'ascensió no és fàcil precissament. Cal posar-te i amb ganes. El ferm és bastant lamentable per la zona de l'urbanització direcció a les primeres rampes importants i fins i tot té forats que podia amagar-me al seu interior. Les corves de ferradura singulars i guapes t'ensenyen la progressió de la pujada. Aquelles aromes de verdor on la pau diu la seva. O no! Ja que el "pinxe" de batalla anava sobrat de la vida i pujava xiulant, fent fotos, aixecant roda i discutint-me si portava calçotets! Quin paio i quina figura!!! La carencia de la pedalada era de respecte. Calia controlar forçes i posar seny per no tombar aquets petit somni. Ens queden 4 kms i ja vaig tou amb ganes. La boira, 6ºC de temperatura i mirar per on posem la roda que la podem liar-la. Territori de cabres (més d'una es deixava veure de forma tímida i discreta), antenes al fons i l'últim esforç. Coronem Port a 1442 mtrs, la rialla sorgeix i la satisfacció personal és un fet consumat. Gràcies a Pantani per compartir el moment i fins una altra crack! Dades: 49,73 kms en total en 2h53'3'' a 17,2 kms/h de ritme mig i 145 ppm de mitja. El temps de la pujada (agafant com a punt de referència la senyal de finalització de travessa de Roquetes i arribar fins dalt de la màxima cota): 21,77 kms en 1h57'20'' amb 154 ppm de mitja i un ritme d' uns 11,13 kms/h. El reportatge fotogràfic obra de Pantani per no avorrir-se. El passat Tour de Flandes el té a les cames i de quina manera! "Si può pensare del prossimo, che mi unisco a voi"
No massa definit estava el darrer matí laboral d'un mes d'Abril a punt de caramel. Màxima de 21ºC i mínima de 12ºC, la Garbinada no ens deixa i el sol encara ha donat la cara. Les tertulies dels bars encara deixen anar comentaris del partit d'abans ahir. La Tv. descansa una mica i deixa l'atenció en el seguiment de la boda real britànica. I mentrestant, la UEFA fent hores extres per mirar com apagar un foc originat per pur art piròman. La jornada laboral s'allarga més del compte i sense massa temps, encara traiem el cap per Valletes i donar una ullada. Aprofitem per no fer res de res i donar oxigen al cos. Esperem treure suc durant el cap de setmana i poder contar alguna de bona. De moment la bici, ja està llesta.
Després del partit del segle, disputat en el Santiago Bernabeu, encara el tenim al mig d'una pròrroga. La guerra dialèctica que va deixar anar l'entrenador del Madrid per aquella roda de premsa no té rebuig possible. Deixant per terra la història d'una entitat (allò de l'escàndol a l'Stamford Bridge, segons diu..."vergonya de guanyar una Champions, d'aquesta manera"). El privilegi que dona portar el nom d'UNICEF a la samarreta per caure més en gràcia i otorgar un altre tipus de tacte. I més val no entrar en valoracions arbitrals implicant a Villar i companyia. Sense cap mena de dubte; una actitut molt llunyana respecte un club de les dimensions del Madrid! La resposta a nivell d'Europa parla per sí sola. Les declaracions de Wenger (i aquest no és massa amic, precissament dels blaugrana) Ancelotti, Diaris com: L'Equip, La Gazetta dello sport i un bon grapat de tècnics no estan d'acord amb les impressions de "Mou". La UEFA presenta expedient, el Barça denuncia i el Madrid també! Au pues ... per si no hi ha prou en moure la perdiu d'un lloc a un altre i crear més diferència... posem més llenya al foc. Així que amb el tema doping al ciclisme i atletisme i amb una guerra dialèctica en paraules al món del futbol amb una transcendècia maligna ... acabarem avorrint tot allò dels "pro's" i passar de "Mou's", Martes Domíguez, Contadors i els que queden.
Màxima de ´25ºc i mínima de 10ºC, Garbinada, sol i pluja d'1,5 ltrs/m2 que deixa una tronadeta passada la tarda. Així que veient el panorama de la "meteo" i guardant gluti's ... ens anem a Mòra i ens posarem a fer Nat. 3000 mtrs en total amb treball complert de braços i cames. Poc a poc guanyant comoditat, tot i no fer-ho en el ritme. Avui un video en directe dels Cramberries amb el tema: Dreams i a tota marxa.
Després d'aquell desplegament dels 4 partits Barça-Madrid ... ja tant sols queda un. Milers de paraules dins els diaris. Missatges estratègics dels "capo" de la banda. La herba, que si l'àrbitre, acabarà Pepe, marcara el Cristiano o potser el Messi? Queden 90' i tranquils que amb Mourinho a l'equip blanc la batalla no ha acabat! Màxima de 25ºC i mínima d'11ºC, la Garbinada es deixa notar i el sol abunda durant tot el dia. Jornada laboral més pesada de l'habitual. Sense massa motivació per posar-nos en marxa ens obliguem i ens calçem les sabatilles. Un run de 8,27 kms per terrey pla de terra en 45'13'' a ritme mig de 5'28''/km amb 141 ppm de mitja. Tornem a trobar-nos amb el dolor de nou a la zona del gluti i ens obliga a aixecar peu. Tanquem la rutina amb uns estiraments i directes a la dutxa. No deixem de banda el Madrid-Barça i menys la roda de premsa. Segur que algú: plorarà i plorarà i plorarà. Segur que deixarà anar allò de "Misión Impossible".
Ja tornem a ser! Quina mania ... com si estiguéssim en dilluns. Això de començar setmana laboral en dimarts ... Més val no comentar quina hem fet. Màxima de 25ºC i mínima de 12ºC, no massa vent i un sol de "cine". Enrera els capítols de pluja i temps horrorós per menjar paella a l'ermita i recollir trastos. Concurs de badalls de bon matí i gran part del dia. Sense cap mena de dubte; una simptomatologia molt comú per molts dels usuaris amb una agenda de gresca. Recuperem la calma i ens tornem a possar el rellotge. Les obligacions laborals tornem de nou i aquest cop amb més intensitat. A mida que la tarda avançava treiem el cap per l'estadi. Voliem soltar cames una estona ... però finalment ens entaulem de nou. La Marce fa anys. La nostra veterana il.lustre del club s'emporta un any més. Aquesta mare de dos atletes i dona del José (també correrdor de fons, evidentment). Tot un premi i comprovar en viu el seu estat físic. No tothom pot entrenar al costat d'una campiona estatal! Per molts més "Marce". I per si no hi ha prou hores abans d'un Madrid-Barça ... el Pep estalla! Potser estava fins els ... i ja no podia més. De ben segur que "Mou" ja va preparant la seva. Demà més del mateix!!!
Encara sort vam tenir la passada matinada per no acabar xops per bancals farcits de fang. La pluja va respecta la festa i la música va sonar a tot drap davant un públic majoritàriament jove per aquella plaça de l'ermita. Aquest cop les graelles vam deixar-les de banda. Ens fem grans i poca feina volem soportar veient la "meteo" i sortir per potes. Així que sopem a la barra d'un bar trencant totalment amb el tema nutricional (per variar, és clar!). Bocatta, plat de callos i caragols, sense cap mena de dubte ... tota una bomba. Màxima de 21ºC i mínima de 12ºC, poc vent i una míni precipitació a l'hora el dinar de 0,5 ltr/m2. El just i necessari per aigualir els "berberechos" i posar en marxa el plà B. Dinar a Valletes amb la family i seguint els horaris de la "parroquia". Un nutrit grup de components no perden detall d'aquests actes i ... fins no acabar missa ... no toca obrir boca! Aquest cop hem fet de bons xiquets i fins i tot al tard, no perdem detall per fer un Run. 8,12 kms en 43'14'' a ritme mig de 5'19''/km amb 137 ppm de mitja. Un llarg temps amb dedicació pels estiraments i anar treient tensions al maleït gluti. La Mona del 2011, ja és història. Forasters en marxa cap al seu destí i les neveres plenes de "sobres" per acompanyar una taula d'un dia feiner. La imatge emotiva, significativa i plena de sentiment d'aquests dies; pel meu company de feina. L'artista de la foto: el Pau. Tot un detall i sentit homenatge pel oncle. Ets un crack Jordi!!!
Quin cel! La setmana Santa està plena de irregularitats metereològiques. Els núvols van dient la seva, tot i no fer-ho a l'ample i crear més dubtes al personal. Màxima de 18ºC i mínima de 9ºC, 2,5 ltrs/m2 de precipitació i de vegades sol. Un matí amb un objectiu prioritari: Anar a buscar la mona. I no precissament per cap fillol ni xavalet. Com cada any i seguint la tradició ... la padrina l'havia encomanat de nou. Així que la meva mona no podia ser passada per alt i calia ser puntual com un rellotge. A partir d'aquí temps per a tot. Fem cap a Móra i ens posem a fer natació. 3100 mtrs en total amb treball variat de tronc superior i inferior. Complements per tots dos apartats i bon treball en general. Més d'1h dins a l'aigua i amb un munt de gent per ser diumenge. Uns exercicis d'estiraments i cap a la dutxa. La tarda un sofing de Champions i veure com Nadal guanyava un nou Godó. Més al tard i fanàtic de tennis encara hi ha temps per passar 4 boles durant 1 horeta. Una volta de rigor per veure com tenim l'entorn agrícola després de les plujes i unes fotos per comprovar el seu esplendor.
Toca sortir del llit aviat, massa, però les obligacions laborals ens marquen l'agenda. Màxima de 19ºC i mínima d'11ºC, poc vent i un sol a trompicons en un dia amenaçant pluja. Colles de joves, mestresses de la casa, pares ... posant "fato" dins el cabàs pel dia de l'ermita. Paradetes venent roses, rialles a l'hora de fer la triar d'un llibre adequat. Tenim la festivitat de Sant Jordi, que s'afegeix a la Setmana Santa. Al migdia aprofitem per fer un rodatge en progressió aprofitant un terreny ideal i poc dur. Continuem amb la mateixa tònica, amb un cos contracturat per tot arreu i amb cert dolor al famós gluti. 9,01 kms en 43'16'' a ritme mig de 4'48''/km amb 155 ppm de mitja. Primers 4,52 kms a ritme de 5'2''/km i els darrers en progressió a: 4'58'', 4'34'', 4'26'', 4'18'' i 4'12''. A nivell de cardio no anem malament, però reincidim amb la certa preocupació al tema muscular. La tarda dedicada al descans i fent sofing veient el Godó i alguna "peli" de dissabtes. Al tard temps per sentir les Caramelles i respirar la lluentor dels mestres de les canços populars. Són bons aquests paios. Any darrera any i en forma!
Quines casualitats! Encetem les festes i aigua a l'ample... Ahir a la nit ja començava el repertori d'una pluja fina i constant (5 ltrs/m2). Durant la matinada i a prop de les primeres hores del matí la cosa s'ha fet notar. 30 ltrs/m2 durant tot el dia, on a partir de la tarda ha decidit aturar-se. Màxima de 15ºC i mínima d'11ºC. Els armats han decidit suspendre les primeres processons per falta de botes d'aigua. I els participants a la Cursa de les escales ... feina rai per poder esquivar una revinclada. Un cop més l'esperada Cursa esglaonada del poble. Aquest cop i per motius de lesió no podem pendre part. Així que ens situarem en paper d'aficionat i hooligan per animar els cracks i disfrutar del seu esforç. Una bona participació malgrat l'estat del traçat per culpa de l'aigua. Tenim a la: Marce, Jose, Trepa, Robert, els Paus, Àlex Méndez, Solo, Xavvv, Camil, Roger, integrants Calverins, un gruix notable dels Esbufecs, els marroquins "bala", gent del poble, caminadors ... Sense cap mena de dubte; una grupetta sanota! Quina enveja un cop més. Massa risc per posar-nos junts amb ells i recaure de nou. Finalment victòria pel crack de Mohsen seguit de Mustafa, el Roger aferrant-se en busca del Podium i Trepa un meritòri 5è lloc. La resta: tots perfecte! Ningú a pres mal greu i això és el que conta. Un cop palpar en viu l'ambient de la compe no hem trigat gaire en posar-nos les sabatilles. Soltarem cames de forma totalment lleu i comprovar que no anem massa bé. Encara continuen les molèsties i cert doloret. 6,05 kms en 35'49'' a ritme de 5'55''/km amb 126 ppm de mitja. Sense cap mena de dubte ... sort de no haver sortit a la Cursa!!!
Tanquem la jornada laboral per posar en marxa 4 dies de festa. Un llarg cap de setmana per gaudir tots plegats de la millor de les maneres. Aquest matí "Vía crucis" pel sector barceloní, després de la derrota davant els de Mourinho. Malgrat tot ... el poble presenta un ambient festiu. Molts forasters i fills del poble residents fora vila ja volten pel Passeig flamant. Els bars van servint a bon ritme i els dels "caballitos" van fent l'Agost prematur a costelles de la canalla. Màxima de 20ºC i mínima de 10ºC. Garbinada durant la totalitat del dia i cel ple de dubtes. Tornem a passar pel garatge i preparem la Bianchi. No tenim la tarda ideal ... però tampoc cal renunciar a no fer res per culpa del vent. 42,33 kms en 1h 53'23'' a ritme de 22,4 kms/h i 120 ppm de mitja per fer cap a Riba-roja i agafar carretera fins Berrús. Aquest cop amb un parell de repeticions; una per agafar ritme (tram més dur amb 34x23) i l'altra per anar pujant amb més energia (34x21). 14'51'' i 13'34'' respectivament per recórrer el port. Tot i no pujar a tot el que teniem (174 ppm de màxima) ... millors sensacions amb més "desarrollo". Possiblement la curta distància de la pujada ens afavoreix més "tralla". Haurem de consultar amb els experts i rebre consell de mestre. El tema glutis el portem millor, sense anar a pitjor i comprovant que amb la bici es pot conviure. La foto d'avui pel ciclista de moda anomenat Philippe Gilbert amb un palmarés del 2.011 terrible. Etapa de la Vuelta Algarve, Montepaschi Eroica, Etapa Tirreno-Adriàtico, Flecha Brabanzona, Amstel Gold Race i Flecha Valona.
Fa uns quants anys i en èpoques de motard ... vaig descobrir l'encant d'aquest Port. Amb una Cagiva 125 cc (la primera moto que vaig comprar-me), i amb una tarda de sol i bon temps vam treure el cap per aquest indret de més cota de la provincia. Al llarg dels anys i amb els meus estimats compis, vam acompanyar-los més d'un cop com a logística i suport d'avituallament. Sempre mirant-ho del posat més relaxat i poc sacrificat. Dins un cotxe i fent "conya" per fer-lis treure aquell cop de pedal exigent ple de ràbia. Un cop de tornada i comprovant la satisfacció personal dels cracks per haver coronat aquest "monstre" amb un coeficient del 336 ... esclatava al meu interior aquella gelosia sanota i plena d'admiració. Jo també pujaré algun dia Albi, em deia una i altra vegada. Solsament cal tenir bici i ganes per donar pedals. Una fita difícil ja que feina rai per posar-me al damunt d'un seient de 5cm quadrats i romandre hores i hores fent el mateix. Fa dos anys i mig vaig comprar la Bianchi. Tot per culpa del fanatisme que tinc com espectador fidel al ciclisme i per aglutinar aquesta mena de virus que absorveix la ment dels meus amics per aquest esport. Avui precissament sortia del davant la botiga on la vaig comprar. Aquell establiment on la primera mirada sortint amb la bici el dia de la seva compra, va ser pel Caro. Solsament calia buscar: dia, lloc i hora. Així que un 30 d'abril i amb el mestre Pantani ... he pogut culminar un petit repte que guardava amb impaciència dins el meu interior. Com diria Aurora ... "qui ens ho hauria de dir..." L'ascensió no és fàcil precissament. Cal posar-te i amb ganes. El ferm és bastant lamentable per la zona de l'urbanització direcció a les primeres rampes importants i fins i tot té forats que podia amagar-me al seu interior. Les corves de ferradura singulars i guapes t'ensenyen la progressió de la pujada. Aquelles aromes de verdor on la pau diu la seva. O no! Ja que el "pinxe" de batalla anava sobrat de la vida i pujava xiulant, fent fotos, aixecant roda i discutint-me si portava calçotets! Quin paio i quina figura!!! La carencia de la pedalada era de respecte. Calia controlar forçes i posar seny per no tombar aquets petit somni. Ens queden 4 kms i ja vaig tou amb ganes. La boira, 6ºC de temperatura i mirar per on posem la roda que la podem liar-la. Territori de cabres (més d'una es deixava veure de forma tímida i discreta), antenes al fons i l'últim esforç. Coronem Port a 1442 mtrs, la rialla sorgeix i la satisfacció personal és un fet consumat. Gràcies a Pantani per compartir el moment i fins una altra crack! Dades: 49,73 kms en total en 2h53'3'' a 17,2 kms/h de ritme mig i 145 ppm de mitja. El temps de la pujada (agafant com a punt de referència la senyal de finalització de travessa de Roquetes i arribar fins dalt de la màxima cota): 21,77 kms en 1h57'20'' amb 154 ppm de mitja i un ritme d' uns 11,13 kms/h. El reportatge fotogràfic obra de Pantani per no avorrir-se. El passat Tour de Flandes el té a les cames i de quina manera! "Si può pensare del prossimo, che mi unisco a voi"
