Possiblement el fet de viure envoltat d'instal.lacions esportives, ha estat l'ingredient necesssari per ser fanàtic de l'esport. Recordo els partits dels dissabtes a la tarda de l'Handbol a la pista del "poli". Aquelles magnífiques 24h de Tennis i Futbol-sala a l'aire lliure. Entrenaments i partits de tot tipus a la pista d'EGB pels alumnes del mateix centre educatiu. Els caps de setmana pel Camp de la Ventonella amb aquell menú complexe de categories. L'hockey en l'estat de gestació i sentint els crits d'un tal Mazon durant les nits d'estiu. Un cop entravem per aquestes dades ... mai podiem aterrar en un estat d'avorriment. Sempre hi havien entrenaments per mirar. Partits per seguir. O, sencillament, montavem una "emrolla" a la porteria de la Pista d'FP. Després d'uns quants anys captats a les espatlles i amb aquest cultiu de canes en progressió ... encara perdem el cul per deixar-nos anar i gaudir dels events, com aquell nen amb les galtes plenes de Nocilla després del típic berenar de la tarda. Tenim les semifinals del torneig de Tennis. Pitoi-Monclús i Carranza-Kim Vidal, dos encontres d'un alt nivell i força disputats. Els finalistes, i com gairebé sempre: Pitoi-Carranza. Màxima de 33ºC i mínima de 21ºC, xafogor de nou i amb sensació de calor múltiple. Una jornada per donar treball a braços i espatlles i complertar 2000 mtrs de natació amb complements. Compartim braçades amb l'amic Trepa, tot i deixar-lo de banda,que aquest jugue una altra lliga! Ens trobem còmodes i força bé, tot i val a dir ... que ens ho hem pres amb força calma. La foto pertany als Europeus de Natació. Peixos o persones???
1 comentari:
Quina feinada m'ha fotut Monki, he anat de cul tot el match i la veritat es que es mereixía guanyar el partit...
Pitoi
Publica un comentari a l'entrada