Un matí rascant vidres del cotxe, observant la catifa de gel pel damunt les fulles dels pins i veient aquell vapor despegant del riu. Quin fred! Màxima de 13ºC i mínima de -1ºC, sol potent durant tot el dia en un cel net com una patena. El dia més magnífic dins l'standard propiament parlant, d'un dia d'hivern. I és que malgrat fer fred ... el sol suavitzar el fet. El dia de rebuda dels turistes domèstics més voladors que conec. Uf! quin grapat d'hores d'avió per recòrrer l'altra part del món. Ja són aquí tots cofois i meravellats d'aquell indret indescriptible. Un País amb un 5% d'atur, on tothom vol treballar. Qui no ho vol fer: 1000 dolars mensuals!!! Amb tant sols 200 anys d'història i l'espavilats que arriben a ser. Son autosuficients, els reis medioambientals i amb una cultura humana molt distant a la nostra. L'esport és una mena de religió i el respecte amb la flora i fauna és impressionant. Pagesos, ramaders, tècnics, advocats, metges, aborigens ... i molts i molts animalets (cangurs, koales, cocodrils, muixons de tots els colors) tothom té cabuda. Els cracks de la triatló (els dos actuals campions de Hawai de l'Ironman, son d'aquest territori), uns grans nadadors, uns mestres del surf, grans tennistes .... Encara estic flipant veient les cares, un cop l'Emma i Petit, van deixant diàleg. Enhorabona per l'experiència i gràcies per l'encàrrec-regal que vaig demanar. És, justament, el que volia!!!
2 comentaris:
Més adient, impossible!!! lo sombrero de Cocodrilo Dundee... sí senyor!! Ja era hora rondallers, ja explicareu com a anat aixó, quina enveja!!!
Pitoi
Ep Sisco! O el de les germanes Mc Leod!!!
Publica un comentari a l'entrada