Poc a poc i bona lletra!

Aquest matí i durant uns instants amb prou feines teniem clar el dia que viviem. Això de festes amb: dinars de romans, horaris sense obligacions, actes per treure el cap i llumins guarnint els carrers ... poden  crear un estat de confusió. Les 7:00h del matí i directes a la feina. Aparquem: "Papa Noel", canelons, Home dels Nassos, pessebres i arbres. Encetem la setmana de reis i cal fer els deures si volem  ser bons nens. Aquests no perdonen ni una i ho dic per experiència... Màxima de 9ºC i mínima de -1ºC (ara mateix és la temperatura que tenim), sol durant el dia i poc vent durant la tarda. El lactat va deixant de donar guerra. Els exercicis d'estiraments i un piloteig de tennis s'encarrega de posar "firmes" a les agulletes. Cada cop el genoll apunta millor. I sembla ser que la llum del tunel pot veure's a la fí de l'extrem. Com a dada significativa; comentar que l'andorrà Francome (campió de la Milla urbana) va fer la cursa a ritme de 3'4''/km i això que havia de girar 7 vegades i fer el canvi de sentit. La resta també van complir. L'amic Pau va treure les gambades més llargues que conec. Ferran va mostrar que el treball va donant fruit. Trepa com sempre; hasta on el cos el porti. I Ñoño fent cohesió de grup amb els remadors. Avui una foto de la Sant Sivestre de Lleida 2.010 per mostrar a Franc com era de difícil trobar-em!!!