El bloc d'Albi

Sempre assumia qualsevol paper! 

Si alguna cosa ha caracteritzat aquest bloc, ha estat la seva fidelitat del dia a dia. Aquest espai que va nàixer de la proposta del meu "mano". Transmet com un personatge "normal" i corrent va fent esport aprofitant: els espais, horaris i estonetes per engreixar un estil de vida molt saludable i força enriquidor. Voler publicar com Albi té; unes obligacions laborals, familiars, va fent de pagès a ratos, surt de festa i comparteix esport de la mà dels seus increïbles amics. Pulsacions, ritmes, kms, sensacions ... tot al detall per si de cas algú, vol prendre nota i distanciar-se de manuscrits de professionals. A fi de contes ... no deixem de ser amateurs totals. Submergir-se per aquest bloc, on les dosis poc formals reflecteixen per si soles. Molts cops hem aconseguit treure una rialla. Altres, posar la carn de gallina i experimentar com uns ulls plorosos fan força per no anar a més. Temporades amb reptes, gaudir de marques, altres mirant de recuperar lesions i moltes somiant desperts en futurs objectius. Molts dies interrompudament escrivint l'actualitat. Sempre o gairebé sempre relacionada amb tot allò de posar-se en marxa per suar un bon ratet. Ara correm, demà anem en bici i ahir feiem natació. Hem respirat temporades de tots els colors. De vegades sofrint per culpa d'un procés llarg, llastimats per certes irregularitats dins un món de lesions. Altres, disfrutant com a nens  de la multitud d'actes organitzades pel col.lectiu en Trifestes, curses, entrenaments o sortides en bici. Tanquem l'any 2012 fosos. Potser és cert que l'aigua ens estova com diria el Mister! Les preocupacions, cert ritme frenètic laboral i les maleïdes lesions. Aquí tot suma  amics! Així que després d'haver participat a la Sant Silvestre de Lleida i veient com teniem el percal ... vam decidir canviar d'estil. No no, tranquils ... No ens passem a la boxa ni al taekwondo. Senzillament hem rebut algun que altre cop i necessitàvem aire. Estar d'aprop amb un dels èssers que més cops ha sortit fotografiat per aquest bloc. El "funcionari", el meu estimat gos anomenat Charly. Aquest tros d'atleta que tantes i tantes milles m'ha fet corre al seu costat. Que tants moments fantàstics va regalar-me i que tant m'omplia. Charly no estava bé. Ni ell, ni jo veient com patia. Aquest passat dimecres vaig haver de prendre aquella decisió que mai voldria que arribés. Una resposta a un veterinari esperant el moment tràgic. Un moment per acomiadar-me d'algú tant proper com important. De tot el meu cercle d'amistats és coneguda l'estima pels meus "peluts". Mai a la vida donaria cap opció de fer passar un mal moment als meus fidels companys canins. Calia valor, coratge, seny i ser just. Recordo perfectament com ens miravem dins aquell consultori. Aquella mirada de patiment, pena i estima. Un fins sempre i donar-li les gràcies per tot el que va donar-me. Que gran que ets CHARLY!!!

I no acabavem precisament la setmana per aquest mal tràngol. Tots sabem com tenim l'actualitat pel poble. Sobren les paraules, comentaris i altres. També una abraçada per Marina.

Tenim la responsabilitat de la continuïtat. D'anar endavant, de mirar al voltant i comprovar com algú t'espera tot i no estar massa motivat com per fer un Run. El temps acompanya en un Diumenge dia de Reis amb un sol esplèndid. Fa fred, gens de vent i el cel és d'un blau gairebé elèctric. El Sam i la Jana ens esperen. Una mica més de 8 kms en 45' de circuit trenca-cames a ritme "fondon". Les sensacions són lamentables. Anem alts de cardio i mig rovellats per tot arreu. Ens faltava el "jefe", però el portavem mig amagat aprop del nostre abast. Tanquem una etapa d'aquest bloc diari. Probablement ja no tindrem el dietari com anavem narrant habitualment. Anirem transmetrem qualsevol concepte de la nostra activitat física. Propers objectius, fites, reptes o el que surti. Posar-nos a escriure quan realment pensem que és important. O potser, quan tenim un argument més distret o sucós. És a dir; que farem campana més d'una, dues o ... varies vegades. Anirem a classe quan voldrem o podem. Però continuarem, tot i estar més enrere. Potser ja no tindrem el peix més fresc del mercat... però el  continuarem tenint. No tenir aquella responsabilitat d'actualitzar la jornada ... per que de vegades ... no hi ha massa cosa per contar. Gràcies a tots i salut per tothom!!!