Nova lesió!

Hi ha vegades que més valdria no donar cap pas endavant, ja que tot surt de les pitjors maneres possibles. Aquest cap de setmana teniem inscripcció a la Milla del Perelló. Portem tres setmanes amb el Mister i les coses anaven reconduir-se pel bon camí. Tot fins avui al matí. La terra sen's engull i fem cap dins una canalització d'aigües per pluvials. Aquesta abundància d'herbes seques no ens deixa veure amb claretat els obstacles que ens amaga l'entorn i ... gairebé, fem cap a l'infern. Ja ens veus sota terra a gairebé 1,50 mtrs i revoltillat de dolor en un genoll. Tenim màxima de 20ºC i mínima de 6ºC, sol durant tot el dia i de vent poca cosa. Per obligació ens marquem un ZERO i mirarem l'evolució de la "pota". La foto d'avui pertany a la Linlin Deng en els campionats del món de Gimnàstica artística a Rotterdam.

Acadèmia de delinqüents.

És moment de retocar paràmetres del termostat de les bombes de calor, sistemes de calefacció i altres. Ens anem introduïnt pas a pas al temps del fred. D'aquí 12 dies tenim un canvi d'horari, un fet que condicionarà a perdre el sol més aviat durant la tarda. I sense predre massa temps, "naltros", jugant a la tria més adient per trobar la jaqueta apropiada i aquells mitjons més llargs. Ara és quan creuem un carrer i ens trobem a un valent amb màniga curta. Pujes les escales i ens creuem amb el veí i el seu folre polar amb una bossa de brossa a una mà. Màxima de 18ºC i mínima de 6ºC, el vent afluixa i el sol fantàstic i esplèndid. Jornada d'entrenaments per Ascó. Salutacions a Cánovas i tota la grupetta. Sincerament fa goig aquest gruix de personal tant nombrós i de totes les edats. Escalfament de 20'32'' a ritme mig de 5'42''/km amb 134 ppm de mitja per fer 3,61 kms pel Barranc de la Peixera. Treball de sèries de 6x300 mtrs amb cert desnivell + i pel mateix Circuit de Cross. Mèndez, "Solo" i el menda alternant ritmes (Deu ni do com volen aquests xavalets de 13 i 16 anys). Desgloçament en format de ritme/km: 3'8'', 3'11'', 3'8'', 3'8'', 3'1'' i 2'58'' amb recuperació de 89'' de mitja i trotant suau entre sèries. A partir de la 3a sèrie és quant el cos entra en senyal d'alarma. Deixem la comoditat enrera i passem a treballar a mitjes de 167ppm (força canya, ja que es tracta de tant sols 300 mtrs). Els "nens" han fet les dues últimes sense tocar el terra. 1 kilometret per soltar i retornar tot al lloc i directes amb els estiraments i les abdominals. Al finalitzar l'entrenament els comentaris de tertulia eren evidents. El Mister estava content de veure com la grupetta segueix el seu treball al peu de la lletra. La sang comença a recuperar la velocitat de creuer i aprofito per comentar-li un flash que he tingut un cop corriem les sèries. Antonio! Esto parecia una academia de delincuentes. Això de còrrer a tot drap i sense coneixement com si la policia anés al darrera... La foto d'avui és de la presentació del nou Tour de França. Tindrem alè per mirar-ho?

Agulletes de les autèntiques!

Ahir vam xalar tots plegats. Per una banda el "musculman" el treiem del Gim i dels seus itineraris més clàssics. Per una altra, la meva personalment, vam tornar a provar la llarga distància. Feia molt de temps que no passavem dels dominis de les 2 hores donant gambades... Com no podia ser d'una altra manera; aquest matí les "agulletes" trucavem a la porta. És cert que no ens impedeix de seguir el ritme del dia, ja que altres vegades... la cosa ha estat traumàtica del tot! Amb una màxima de 17ºC i una mínima de 8ºC encetem la setmana 42 amb bon sol i un Cerç que talla. Optem per soltar cames, i ho fem amb un run alternat. 7,03 kms per terra en 35'5'' a ritme de 5'/km amb 145 ppm de mitja i 168 ppm de màxima. Un treball dividit en dues parts; la 1a d'escalfament amb Cerç a la contra per fer gairebé 19' a ritme de 5'22''/km amb 137 ppm de mitja. La 2a part en progressió i amb el vent a favor; 16'10'' a ritme de 4'37 ppm amb 154 ppm de mitja. Marxem contents cap a casa ,ja que per uns moments pensavem que anavem sobrats. La raó l'ha posat el vent que ens "impulssava" a tota velocitat i no erem prou conscients. Tambe fer esment dels "compis" del terreny; que van desplaçar-se ahir a Mollerussa, per participar a la Mitja i la Cursa dels 7 kms. El Robert Tarragó: 1h19'34'' (19è), Albert Martínez: 1h24'30'' (51è), Xavvv: 1h42'40'' (347è) i el Joan Roca juntament amb Joan Ramón Mur van pendre part de la de 7 kms amb 32'11'' i 38'17'' respectivament. Avui foto pel crack de Bot, que no para de volar i volar darrera any. Aquest atleta del Ploms que no perd detall per fer cap a Flix i participar a les nostres curses ... treu segons i segons any darrera any, confirmant la seva progressió. Enhorabona a tots nois!

Run amb culturista!

Mínima de 6ºC i màxima de 19ºC, bon sol i Cerç moderat. Millors condicions impossibles i aquesta vegada; no valen excuses barates. Pollo el tenim enganyat. Sembla ser que una setmana intensa de ferros ... l'acabat  fent valorar la meva proposta. Diu que el fet de generar lactat com a conseqüència d'aquest volum de peçes ... li venia de perles una sessió llarga de run. Aquest lactat es transforma en energia i molt aprofitable per una activitat de llarg recorregut. Au pues, a les 10:45h en marxa. Una bona tiradeta de run, que vaig descobrir de la mà de Pantani. Alguna petita variació però passant gairebé pel mateix lloc. Polígon-Mas del Director- Pujada per la Cloratita-Camí paral.lel i pel tossal de la vall de Sant Joan-Les Bermusses-Camí de la Guerra-Baixada fins Riba-roja-Camí de Sebes. 28,30 kms en 2h 46'13'' a ritme mig de 5'52''/km amb 144 ppm de mitja i 169 ppm de màxima. Sensacions de tots el colors. La primera part prou bé. El ritme és molt suau, però exigint a l'aparell muscular com a motiu de l'ascens. Els darrers 8 kms, la cosa ja pintava d'una altra manera. Anem més ràpids i començo a sentir buidor a les potes. Mal de cames per la zona d'abductors i algun petit pessic pel genoll esquerre. Pollo va sobrat de la vida. Fins i tot es desmarca els darrers 3 kms per acabar buidant-se. Haurem d'anar preparant territori i anar montant una altra per posar més runners un diumenge al matí. A la tarda i per evitar un encartronament generalitzat, optem per fer un trekking per la Serra. Aquest cop amb l'amic més pelut que tinc. El Charly, el més fidel i bon jam que mai desperdicia un moment per pujar al Panda i rastrejar qualssevol cosa. Avui fotos de dues espècies de bolets de la zona i un company al punt d'habituallament concertat.

Cerç de nou!

De vegades i tenint tot el temps del món ... encara trobem raons i ens passem per alt tot allò que haviem previst. Un matí per la garriga i rematar petites tasques que hi han pendents. Un bon matí per Valletes amb un temps més que agradable. Després del Zero d'ahir, avui teniem present fer un run amb un treball de fartlek. El Cerç, que si la "peli" d'A3, que ara és massa pronte ... Finalment un partidet de tennis i així salvem els mobles. Tenim màxima de 8ºC i mínima de 19ºC, el Cerç bufa amb més força, tot i no ser cap escàndol. Haurem de montar un run i demà complir amb el negoci. Al tard el Barça- Valencia amb  un 2-1, on abans la junta presenta aquells números de Laporta. De ben segur que la tenim liada. La foto d'avui; l'estat d'aquest ciclista de pista, després de fer cap al terra en la seva prova.

Tarda per Lleida i amb frescor.

La cosa va canviant i deu ni do com es nota... De bon matí una mínima de 8ºC i entrant la tarda uns 20ºC. El vent no és càlid precissament i el capitol de plujes, queda fora de joc. Tanquem la setmana laboral amb un increment de feina. Un motiu que ens obliga a deixar de banda altres afers domèstics. Així que justament, avui, divendres i a última hora cal posar-nos a fer-los. Tarda per Lleida i aprofitada per alguna que altra compra. No convé sortir massa del poble, ja que la "cartera" ho nota. Sense massa temps per res més, ens deixem caure per Ascó a últimes hores. La grupetta, ja està estirant i amb la feina feta a les cames. Mantenim conversa amb Cánovas i preguntem per l'entrenament. Haurem de quadrar agendes, ja que aquest home en tracta com un "marroquí" (ho deia pel volum de treball i els ritmes a seguir, és clar!).La foto pertany a l'explicació del pq. les pilotes duren tant poc als professionals!!!

Retorn al barranc de la Peixera!

Tenim una setmana d'aquelles que corre com un dimoni. Un Pont o un dia festiu pel mig originen un revolt a la situació que fins i tot s'agraeix de debó. Demà divendres, les plujes a banda i les temperatures van baixant lentament. Màxima de 20ºC i mínima d'11ºC, poc vent i bon sol. Recobrem la normalitat d'entrenaments per les instal.lacions d'Ascó. La grupetta està present. Porta una estona trotant i ens reincorporem a les seves gambades. Una dotzena d'atletes i de totes les edats. No està gens malament, ja que costa coincidir amb tanta gent entrenant. Un treball complert i dur. Un escalfament de 15' aprox. I un exercici piramidal a ritme en progressió i ràpid format per: 5 voltes, 3 voltes i 1 volta amb una recuperació de 2' (Uns 920 mtrs per volta). Retorn a la calma, sense deixar de banda les fatídiques abdominals. El ritme de les sèries ha estat de 4'20''/km (170 ppm), 4'17''/km (171 ppm) i 3'52''/km (171 ppm). La última tort i tocat. Aquest Mèndez m'ha de matar per aquell Barranc! Tenim bones sensacions i anem recuperant ritmes. La bàscula no enganya i en 3 setmanes de Cànovas ens deixem un parell de quilets. Bon entrenament en general, on el ferm era perfecte per evitar impacte greu (terreny mig tou per les plujes). La primera ciclocross ja és al poble!

Miners xilens; FINISHER'S!!!

69 dies atrapats dins la terra. Molts i molts metres sota tones de sorra sense llum natural i amb aquella olor símbol inequívoc d'una mena de sepultura ... Dins un maleït paradís terrible on solsament un conducte via sonda els permetia rebre estimuls de l'exterior i els queviures per sobreviure. 33 persones que han estat protagonistes d'una de les noticies més impactants de l'era moderna. Tot un país gaudint del rescat com si es tractes de la fí d'una guerra o la victòria d'un Mundial. Tot un continent vivint minut darrera minut la seqüència dels fets. Tot un  univers pendent del sacrifici inhumà que els essers poden treure a la llum (mai més ben dit) en els pitjors moments. Sense cap mena de dubte; una demostració mundial, de l'equilibri mental i control davant les adversitats més pauperistes. Tots aquells sectaris del món de l'esport on les diverses modalitats ens obliguem a posar part del patiment ... no poden comparar-se amb aquest treball de majúscules produït dins la Mina de Sant José a Xile. Aquest matí, no tenia res més al cap. El Cunit, els de TV1 i fins i tot els de Tele 5 i A3, no els deixava respirar, un cop transmitien l'actualitat. No podia perdre detall dels posats d'aquests "cracks" abrigant-se d'escalfor familiar amb els seus més directes, un cop trets d'aquell malson. Qui no s'emocionat??? Enhorabona, valtros sou uns veritables: Finisher's!

Tenim màxima de 22ºC i mínima de 15ºC, una mica de Cerç que s'encarrega de netejar nuvolades i de pluja res. Uns 55 ltrs/m2 en total durant els dos dies forts de pluja. Entrenament de run amb elements de treball més concrets. 9,11 kms per fer 45' per terreny tou de terra mullada. Primers 4,53 kms a ritme de 5'27''/km amb 142 ppm de mitja. Uns 521 mtrs de canvi de marxa i fer uns 3,10 kms a ritme en progressió.  4'18''/km el 1er (a 173 ppm de mitja), 4'11''/km el 2on (a 176 ppm de mitja) i 4'7''/ el 3er (a 180 ppm de mitja). Retorn a la calma de 5' i llestos. Aquesta vegada, sense problemes a nivell muscular. El canvi de ritme ens ha posat a fer gambades lla argues, tot i trobar molt dur el final. Es nota la falta de "chicha" per soportar ritmes alts en distàncies més exigents. La foto d'avui ;no podia ser per un altre espai més sentit.

La Pilarica, passada per aigua!

Un temps per mirar darrera la finestra com va caient aigua de forma suau i constant. Tot és mullat, tonalitats de verdor per tot arreu. Olor a terra mullada i colors de fangs per un terra xop. De bon matí, sobre les 10:30h un Pau ja era de tornada amb la MTB. Amb prou feines podiem donar amb quí era ... tot i que pocs sonats poden fer dubta el pronòstic. De ben segur, dins el conjunt minoritari de la Comarca en pedalar pel fangeig del terme. Com no podia ser d'una altra manera i a uns quants kilòmetres més lluny del poble ... l'amic Pantani, també s'apuntava a la moda. Les mateixes condicions metereològiques i desafiant a tot aquell que qui està a casa; segur que s'avorreix!

Màxima de 19ºC i mínima de 13ºC, precipitació total entre 22-28 ltrs/m2. Tenim Catalunya xopa fins al coll. Un Pont passat per aigua i una Pilarica amb "xubasquero". Un matí per estirar cames i fer "compes" amb els cargols més velocistes. La tarda regenerativa 100 %. Mirem el Forest Gump i ens posem a fer el gos durant la totalitat de la tarda. Certes sobrecàrregues a la part esquerra del gluti  i part del semitendinós. Trepa diu: que és per culpa d'anar tant poc a poc (respecte el run d'ahir). Molt "sobrao" el paio... ja l'agafarem d'aquí uns mesos i el calibrarem. La foto d'avui, pertany a una de les mil de la jornada de dissabte. El de la vaca, no té desperdici!

Pont???

Si serveix de consol per tots aquells "currants" que avui tocava anar a treballar... dir que un servidor; també ho feia. Val a dir que la tranquil.litat ha estat absoluta. Poca gent per carreteres, gairebé ningú trucant per telèfon i amb prou feines un tècnic "pringat" com nosaltres instal.lant uns aparells. De totes formes i malgrat poder semblar el contrari; fins i tot ha anat prou bé, treballar avui. Després d'un cap de setmana boig amb sèries per alguna "disco" de la ciutat dels Romans (Tarragona) i malmetuts de blaus per culpa d'alguna "bala" pintoresca del pinball... necessitavem retrobar-nos amb el nostre espai habitual. I es que això d'anar de marxa... sen's fa gran col.lega! Màxima de 22ºC i mínima de 13ºC, dia de nuvols, sol a mitja tarda i gens de vent. Una tarda magnífica per tornar a posar-nos en moviment i cremar gambades pel Monte. Aquest cop amb l'Ironman de Trepa. 18,16 kms per terra (Sebes-Riba-roja i tornada) en 1h 38' 44'' a ritme mig de 5'26''/km amb 143 ppm de mitja i 165 ppm de màxima. Anem millorant el tema cardio, tot i que muscularment a partir del km 14-15 la cosa anava forçant-se. La noticia ha estat, que aquest cop, hem mantingut ritme. Sense curses pel mig i piques d'aquells rotllo "compes". Poc a poc anem afegint coneixement al negoci. La foto d'avui per aquest parell d'australianes que s'emporten medalla d'Or i "Plata" en la prova de ruta dels XIX Jocs de la Commonwealth. Ah! I també una cara cremada pel sol del 15.