38ºC;sobren paraules!

Deu ni do amb la caloreta que acompanya el transcurs del dia! Sort, que l'índex de humitat no és l'habitual de les nostres terres. Una calor; rotllo Extremadura amb termòmetres dalt de tot, però amb xafogor màxima del 20%. Avui liats amb la feina per culpa del món informàtic i feina rai per retornar la calma a bon port. Seguint un plà de recuperació, tampoc tenim activitat física a la vista. Tot i no trigar gaire en posar la maquineta en moviment. Hem fet la visita a Pau i comprovar l'estat de la seva Bianchi (d'aquí no gens, rebra un canvi de look). Avui foto davant de l'ordinador, fent dos cèntims de l'actualitat i com no... desde casa!!!

Aixó és una altra vida!

Encetem la setmana amb precaució, tranquil.litat i bons aliments (mai més ben dit). Ara toca mastegar i mastegar els aliments, menjar a poc a poc i no passar-nos amb quantitats Obèliques. Tranquils que amb el parell de Guardies Civils que tinc a taula ... el tema està més que controlat! Tenim sol, temperatura elevada i un índex de xafogor del 48% (força baix per tractar-se de Flix). Hem fet cap a la feina; tasques rutinaries de la jornada laboral i fins i tot a les 20:30 hem intervenit com a servei de guardia. Un bon grapat de trucades d'amics i coneguts per comprovar el meu estat i un bon grapat de gràcies a tots per la sensibilitat mostrada. D'activitat física: repòs absolut. Davant el cansament i la feblesa acumulada dels darrers dies i amb la finalitat de agilitzar una recuperació òptima, el mitllor és fer bondat. No hi ha piscina, ni running, ni bici, ni grans esforços. Passejades curtes i volteta de rigor per contribuir a la festa de fí de curs de l'escola de tennis. Val a dir que aquest any la temporada ha estat un veritable èxit. Ahir l'equip Infantil va quedar fora de combat davant el potent equip Casino de Tiana de Girona. Una derrota dolça, per haver gaudit d'arribar a semifinals del Campionat de Catalunya i deixar enrera a equips amb renom com RCT Barcelona, Gimnàstic de Tarragona, Monterols de Reus, Valls i Sant Salvador. Enhorabona per als Llorenç, Jordi, Adrià, Pitoi, Pau i Lorena i fer un crit al vent per desitjar que l'any vinent ho veurem en directe i al nostre poble (el fet de no tenir tres pistes reglamentàries, origina a tramitar acords de club amb el Tennis Mòra i fer cap a la capital de la Ribera per disputar els encontres). Per un altre cantó destaquem el campionat de catalunya que Joan Ramón Mur va aconseguir a les instal.lacions de Can Dragó en la modalitat de 100 mtrs llisos veterans M50 amb un registre de 12',98'''. Aquest veterà va sumant guardons, tot un mèrit destacable d'aquest dinosaure del tartà. La foto d'avui, pertany al Ussain Bolt, algú sap quin tipus de gasolina utilitza? McLaren i Renault volen saver-ho!!!

Tornem a casa!

Per fí tornem al nostre hàbitat! Després d'un parentèsi per un incident domèstic i de caire "fartrullam"; avui hem tornat a creuar la porta més desitjada del meu propi espai. Casa meva, és el cau de l'equilibri. La llar on volia, somniava i desitjava estar després d'unes 59 hores aproximades dins un dispensari que s'encarregava d'accelerar i controlar reconduint la meva salut a terra ferma. No cal entrar en detalls d'aquells "pobret, quin mal...", "quina mala sort ..." i tans altres per explicar com ha estat aquest cautiveri allí dintre. Solsament agrair la vostra companyia per les trucades, visites i arguments de propera millora. Uns signes evidents de lluita per sufragar el meu estat amb dosi de moral i estima. Per qué a la fí i comptes la veritable noticia ha estat aquesta! El meu estat a hores d'ara no és per sortir a fer 8,01 kms per asfalt de la depuradora fins al creuament de l'ermita a ritme ... . Ens costarà uns dies reconduir l'ordre i agafar forçes perdudes a una batalla accidentada. Tinc mal de braços (restes de les linees de conexió intravenosa), debilitat general (normal per no menjar gaira cosa) i skock postraumàtic davant un plat de xurrasco, ja ja ja. Cal anar poc a poc i amb bona lletra i sobretot: com molt bé dictamina el metge al seu informe mèdic, dins l'apartat de recomanacions; Tenir cura amb la masticació. Avui una foto de la nova companya de Trepa (per al meu gust, molt bonica i elegant).

El mano, fent de les seves ...

Avui, segon dia d'actualització per part del mano:

Colibri està fins als c..... d'estar a l'hospital. Ja el coneixeu, avui ha estat més temps al pati interior fent sèries amb les xancletes, petant la xerrada amb les visites i intentant sobornar a les enfermeres per a que el deixin marxar cap a casa, que a l'habitació. Ja ha pogut lliurar-se d'anar lligat al suero i també ha tastat suquet de fruita. Si tot va bé, demà li donaran l'alta i tornarà a donar guerra pel poble. Moltes gràcies per les visites i els comentaris al bloc i aviat el tindreu fent km!!! La foto per una de les visites que ha rebut avui a l'hospital, o són els efectes de l'anestèsia?

S'ha d'aprendre a menjar

Avui, i per ordres de colibri, actualitza el seu bloc el mano:

Pues com molts de vosaltres ja sabeu, colibri, el que odia els hospitals, proves mèdiques, etc... dorm per segon dia a l'hospital de Móra. I es que un xurrasco mal mastegat (o gairebé gens mastegat) han provocat un embús considerable a l'esòfag d'Albi. Després d'una endoscòpia a les 11:00 del matí tot arreglat i via lliure per tornar a fer de les seues, l'únic inconvenient: fins diumenge en observació perquè l'esòfag està tocadet. No us podeu imaginar al nostre colibri per urgències quan li van dir que l'ingressarien... un poema. I no cal dir quan li van dir que li havien de fer. Hagués sortit corrents i ni el seus compatriotes Gebrselassie ni Bikila l'haguessin agafat. De totes formes, ja està demanant permís per fer unes sèries pels jardins de l'hospital i potser diumenge li porto la Bianchi per a que torno a casa en bici. Jejejeje!!! La foto d'un dels dies que li hagués pogut passar el mateix: fent el troglodita. Molts records del gran colibri!!!

Tempesta de passada!

De bon matí; fresqueta matinera, tot i aturar-se el vent que ha bufant durant gran part de la nit. Al migdia, un torrat del 15, amb temperatures altes i un sol que picava el que no està escrit. De sobte i com aquell joc de màgia; s'aixeca l'aire i algún nuvol ens deixa un parell de gotes mal comptades. Concert de trons però d'aigua re de re. Sort que durant 1h i 30' hem pogut fer un intercanvi de cops al tennis i afegim alguna coseta a l'apartat d'activitat física. Tornem a fer descans actiu i donar un respir a cervicals adolorides per la natació dels últims dies. Uf quina setmaneta de fer el gos. Caldrà arreglar-ho el cap de setmana. I per si no hi ha prou ... Aquesta nit sopar a casa el mano i Emma que demà toca matinar. Avui posarem una foto històrica del mític Federico Martín Bahamontes, on fa 1/2 segle va guanyar el Tour de França.

Dimecres amb gust de Diumenge!

Això de la nit més curta de l'any està per investigar-ho! Ja vam començar ben passades les 23:00h. Una nit agradable, sense calors i amb un vent que neutralitzava la xafogor dels darrers dies. El lloc del sopar; una terrassa de cinc estrelles. Una taula farcida de menjar amb productes de fabricació pròpia. Tothom va posar la seva en aquest art, tothom, menys el menda. Ja teniu constància tots aquells que coneixeu les meves habilitats culinaries que no les tenim al dia. Per tant, estic en deute amb aquests cracks del "delicatessen" i oferirem una barbacoa a l'alçada de les circumstàncies. Ramón era l'encarregat d'omplir els gots. Un veritable perill i més encara amb això de còrrer i fer esport ... fins i tot el Vichy en puja al cap!!!

Per aquest motiu avui farem rajola, piscina i fer enfadar a Emma. Matí piscina, tarda piscina i al tard futbol per la Tv. Activitat física total; 350 mtrs de natació i sort de sortir de l'aigua pel meu propi peu. Foto d'ahir a la nit amb una taula al més pur estil d'Astèrix i Obèlix.

Nit de Sant Joan!

Com recordo aquella nit per una piscina amb una aigua congelada, amb un fogoner de luxe preparant la sardinada per aquells jardins de les cases del Barri. Tot estava a punt, com sempre, la degustació extra de vins i licors, la teca, la coca de La Torre ... uf! quins anys aquells. Avui una altra edició de la nit més curta de l'any (aixó diuent, degut a la proximitat del solstici d'estiu). També tot a punt, amb rialles, soroll de petards, bona companyia i amb ganes de celebració.

L'activitat física de la jornada ha estat realitzada al Poli. Però, no per pendre el sol i sí per fer 1000 mtrs "nadant mano a mano" amb Trepa. Evidentment, ell al seu ritme i jo al meu. Poc a poc vaig fent, tot i que el tema és complicat. Surto més sencer de l'aigua, tot i que dintre semblo Alaska y Dinarama cantant habaneres. Avui descans d'impacte i també de bici, caldrà estar més vius i no fer badalls a les 23h. Avui foto d'una visita del sector triatlètic del poble. Mentre's hi ha gent que treballa ... altres gaudeixen matxacant el cuerpo.

"Enxufem motors"

Temperatura més suau i bon sol durant la totalitat del dia. Possiblement una "meteo" més agradable que la setmana passada (xafogor a tope amb un index de humitat dalt de tot). Retorn a la jornada laboral i matinant com a mussols per incidències de feina. Al tard a les piscines, i aquesta vegada, a diferència d'altres vegades; a nadar !L'aigua gelada gelada gelada. 1000 mtrs, alternats amb alguna que altra sèrie de braça i pegant patades a tot drap. Millors sensacions que la setmana passada. Aquesta vegada podiem fer alguns llargs més, però... calia guardar "gasofa" per fer el run. Ens canviem, fora turbopaquet, robeta d'atleta friquimarmalade i cap al punt de sortida. Carrera progressiva de 8,04 kms en 33' 6'' a ritme 4'6''/km amb 164 ppm de mitja i 177 ppm de màxima. Hem pujat a ritme de 4'16''/km amb 158 ppm de mitja i la baixada a 3'57''/km amb 170 ppm de mitja. La tornada la mateixa cançoneta de sempre; el Cerç de cara i a patir. De totes maneres, aquesta vegada, el cos ha respós de forma notable. Sense agonitzar el ritme i amb una marxa més a la butxaca (feia temps no tenir aquestes sensacions). Bon equilibri muscular-cardio, sense cap dubte s'ha notat el descans del finde. Un cop aturats; sensibles molèsties de bessons, i es que avui; hem pencat! Foto del moment, un cop surt a la rebuda l'amo i senyor de la depuradora.

Malgrat tot; Flix està viu!

Com ja va sent habitual, un dia a la setmana aprofitem per fer nones a l'ample. Després d'una sortideta nocturna ahir per l'Escala amb el mano i Emma, aquest matí hem fet el paper del ronsejaire a l'hora de posar el primer peu al terra. Gairebé 10h paral.lel al terra damunt el llit. Bona activitat per recuperar del desgast de la setmana. Així que al matí, un banyet a la piscina i directes a casa per mirar la F-1. A la tarda segona part de descans i temps per jugar amb el "mando" per sintonitzar canals com a bojos. Al tard, festa d'Emma, per celebrar amb els seus amics i coneguts els 4 anys que ahir va fer. Bocates, patates de tots els colors, llaminadures, pastís ... Tipets cap a casa que avui no sopem. Teniem planificat anar a fer 6 kms al Polígon, però ... més val fer campana que amb aquest berenar-sopar la cosa pot pintar molt malament. Hem mantingut conversa directa amb Pitoi per sentir les evolucions dels Infantils de l'escola de tennis. Participavem en una de les rondes per disputar la Final del Campionat d'Infantils B per equips, davant el tot poderós RCT Barcelona. Resultat històric i 2-3 per als flixancos. Amics, coneguts i veins de Flix; malgrat tot, estem vius!!! Avui foto de dos dels cracks que avui han posat la nota de color a un cap de setmana històric pel nostre club i poble. Enhorabona per Jordi, Adrià i Llorenç; sou uns cracks!