Mitja Marató de Mollerussa

Ui les cames! Benvolguts amics; desprès d'una estoneta de reflexió, toca escriure la crònica de la 1a mitja de la temporada. Avui he tingut una prèvia més equilibrada que de costúm (no vaig sortir la nit anterior, he dormit mitllor que les altres vegades i he esmorzat més de l'habitual en aquests casos). Potser ha estat la vegada amb menys nervis. Però ... Amb puntualitat britànica he anat a buscar a Ñoño, Trepa i ens hem trobat amb el mister i l'Àngels. Dos rialles, una abraçada i cap a Mollerussa. Temperatura idílica per a una mitja, ni fred ni calor. Ambient enriquidor amb força participació i fins i tot moltes dones (algo poc habitual dins les meves anteriors participacions). Tret de sortida i rumbo a l'asfalt. Trepa ja anava davant abans de sortir, jo uns metres més darrera i Ñoño, tancava el pelotón flixanco (és molt control.lador). Els primers kms tot molt bé, les pulsacions més altes de l'habitual (el ritme que portava no corresponia al meu patró). Durant uns kms vaig portar la llebre d'1h 24' al clatell i aquest fet fou tant surrealiste com coherent. Trepa el veia al davant, tot i ser prohibitiu intentar agafar-lo. Al punt intermig passo amb un temps de 44'18''. Un registre esperançador i optimista. Però a partir d'aquells moments, quan un desnivell mínim amb cert vent en contra va donar-me les dosi suficients per deteriorar-me i malmetrem en els últims kms. El temps final 1h 33'39'' (57'' menys que l'edició passada), el 129 de la classificació general dels 489 acabats finalment. Sincerament pensava fer-ho mitllor. Però és cert, que el treball fet fins ara no era l'adequat com per fer tiempazo. De totes formes va fer-se molt llarg. Trepa va aturar el rellotge en 1h 31'29'' el 110 i Ñoño 1h 41'55'' el 263. Recollida d'obsequis, Aquarius per la vena i a la dutxa que Manoli té una macarrons que xiulen cridant la meva presència. Propera vegada, caldrà treballar més. Avui la realitat ens ha calibrat una mica.