La pràctica de l'atletisme no sempre genera, precissament, unes sensacions extraordinàries per aquells amateurs glober's. Aquells exercicis de sèries ultrasòniques a velocitats del llamp més ràpid ... no són aptes per tots els públics. De vegades i quan un sent aquell treball: "die sèrie de quatrosiento i recuperasion de do minuto" (el Mister ho transmet via telèfon, ja que avui no ha pogut venir), sen's posen els pèls de punta. És cert que m'agrada tot allò relacionat amb el mig fondo com distancies de: 800, 1000, ... Però les sèries de "velocistes"??? I per aquestes alçades de la temporada??? Finalment i amb un repartiment de dramatisme hem pogut complir amb l'event i fins i tot arrodonir un bon entrenament. El secret? La grupetta més biodiversicada de l'univers mundial. Atletes de 13 anyets amb 40 kgs de pes, marroquí de 16 primaveres amb pistó capacitat per anar a 220 polsacions, el veterà José, la benjamina Laia i els John Deere de la Comarca (Ñoño, Xavvv i el menda). Quin espectacle! Això sí: tots deixant-se la pell i contents per anar cremant neumàtics tots junts malgrat nivells distants i tècnics.
Màxima de 26ºC i mínima de 16ºC, poc vent (una mica de Garbinada) i cel distret mirant núvols d'aprop. Supercapdesetmana per alguns. Altres toca treballar, tot i tenir una propera setmana més curteta. L'entrenament d'avui ha anat de la següent manera: 3,16 kms d'escalfament en 17'35''/km a ritme mig de 5'34''/km amb 134 ppm de mitja pel Barranc de la Peixera. Els exercicis de les sèries de 400 mtrs amb recuperació de 2' pel tartà. Desglosament en format de ritme per km: 4'2'', 3'45'', 3'45'', 3'42'', 3'35'', 3'35'', 3'32'', 3'27'', 3'27'' i 3' 10''. "Relaxacione" per la gespa i uns estiraments. Vec a la penya bastant al puesto. A Ñoño el tenim creixent i amb una molt bona impressió. És cert que la modalitat de 400 mtrs s'ajusta prou bé al seu rendiment. Xavvv, el tenim en fase d'aglutinar treball. Avui s'ha comportat de forma bestial. Ell no és amic d'aquests ritmes i el paio al peu del canó com un campió. La Laia; no té nom. Feina rai per seguir-la d'aquí uns mesos. El José ens reparteix admiració. Més de 50 anys i dia si, dia també, exercint d'atleta. Soufiane i Mèndez els tenim a una altra lliga. Ritmes prohibitius si no volem caure en un boxes d'urgències. I en el meu cas? Agafant sensacions i fent pinya. Posem més coneixement i invertim en posar motivació conjunta. La foto dels menbres de la tarda per aquell tartà de "pro's".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada