dimarts, 25 de juny de 2013


Portem una temporadeta un tant peculiar. L'estiu sembla que no arriba del tot. La frescor a primera hora del matí es fa notar i un cop marxa el sol; la Garbinada va entrant avisant a un termòmetre confús. L'activitat física la portem d'aquella manera. Fer de pica-pedrer ens deixa malmetuts per tot arreu. És una mena de Crossfit a la rústica. Pedra amunt, pedra avall ...per moure més de 1800 kgs amb la intenció de donar-lis linealitat. Anem fent kms run amb el format "minimalista". Sessions sense sobrepassar els 30' ja que després passa el que passa! I es que costa el seu adaptar el cos a l'impacte a "pel" puntejant com si es tractés d'un veritable ballador de sardanes. Continuem amb aquell treball d' abdominals i un pupurri d'exercicis d'elasticitat amb la finalitat de guanyar la partida al tema glutis. Tot molt a l'antiga, com si fos la pretemporada d'un Homo Sapiens... I es que aquells paios ... mai es lesionaven. A veure si tenim la mateixa fortuna que els de les cavernes!!!
El video d'avui pel Smiths amb el tema: There Is A Light That Never Goes Out. Una cançó feta a l'any 1986 que no va veure la llum com a senzill fins el 1992. Un bon grapat de versions van ser plasmades per un bon grapat de bandes de tot arreu. Fins i tot els Duncan Dhu es van atrevir.





1 comentari:

Anònim ha dit...

Pobres pedres!Que fots ara; una ermita?