dimarts, 4 de juny de 2013

Tornem a mirar de no fallar massa i donar continuïtat al negoci. Aquest cop anem amb el nen, que arrossega un període de transició amb  això de les plantilles. Ens anem a fer alguna coseta diferent. No carregar massa amb ritmes, ni quilometrades i fer algo més distret. De totes maneres anar amb ell ... ja és un plus! Deixem el cotxe pel planer que divisa la Punta l'Home. Arranquem trotant i ens posem a caminar a bon ritme un cop allò demanava més presència d'oxigen. No cal entrar en terreny que no toca i pujar malmetut arrossegant-me com una serp darrera del galget no era la millor opció. Les vistes són boniques amb ganes, el sender és brut, massa. Tant, que fins i tot, ens hem perdut baixant per terreny impracticable on feia anys ningú xafava. Les cames picaven de veritat. La calor era una realitat. I els esbarzers aprofitaven l' avinentesa  per decorar unes cuixes brunes. Calia anar amb peus de plom i mirar per on xafàvem. Tant de debò ... que fins i tot ens hem trobat aquestes reminiscències vèliques d'alt perill camuflades en mig de la malesa.