dissabte, 15 de març de 2014

Foto de family
A mida que passa el temps, tenim el privilegi d'aprendre i copsar de totes aquelles sensacions que anem ensumant durant la pràctica esportiva. Posar-se a entrenar, competir en una cursa, sentir com el teu cos creix en rendiment, aconseguir els objectius marcats, veure't en mig d'aquell col.lectiu atlètic, desplegar el teu treball, la gestió del transcurs d'una lesió per poder superar-la ... Però no acaba aquí la llarga llista de signes positius. També es disfruta i molt; acompanyant a un novell en una cursa, tenir la responsabilitat de fer-li de mitjà de suport per porta'l a Meta i com no! ...... Presenciar en directe com les gasten durant les seves curses o competicions, tot aquell esser proper, capaç de tenir-te dins el seu conjunt d'amistats. Tant si val ser espectador, motxiller o supporter. La qüestió és gaudir en primera persona com aquell personatge del teu entorn treu del seu interior, tot allò i més, per complir amb les expectatives. Enrere queden; entrenaments inhumans, multitud d'hores de sacrifici i unes quantes més de dolor i patiment. Sempre vaig valorar moltíssim aquella companyia del mestre Pantani quan "me treia" a passejar per aquelles curses de muntanya. Veure com Pollo i Ferran son al costat en el meu debut de Triatló. I tenir aquell suport logístic pel que "convingo" d'un bon grapat d'amics en els moments necessaris. Això se'n diu: privilegi!!! Avui hem pogut estar al costat de Monty, Blanch i Xavi. Tres veritables jabalinots riberencs, on dos d'ells debutaven a una Ultra Trail. Aquesta Cursa de Xerta anomenada de les Fonts recorren raconades impossibles de la Serralada dels Ports. Ahir ho feien amb una 1a etapa nocturna de 23 kms, avui una altra de 70 kms i demà la traca final amb la de 27 kms. He arribat a casa impressionat per tot allò que havia vist. Comprovar com van exprimint el seu cos fins el darrer ingredient del seu organisme. Aquella inflamenta de cames que porten després de runejar per indrets amb 4000 mtrs de desnivell positiu. I  com no!  Rebre aquell agraïment sincer per ser amb ells durant aquella jornada. Ja sigui per donar un bidó d'aigua o mirar de descontracturar un quadríceps  rígid com el de Mazinguer Z. Aquell gest content malgrat anar destruïts quan et veuen. O aquella "chocala" al passar per un dels avituallaments. Deu ni do quina tarda nois. 70 kms a les cames i un sac ple de bons  moments per remarcar. Enhorabona cracks!!! Aquí un vídeo del darrer quilòmetre registrat pel mestre Joan Farnós:



Trio de 6 cilindros