dijous, 30 de gener del 2014

Ja ens avisaven els cracks; que això del "rodillo" és avorrit com una mala cosa. Fins ara, pocs minuts continguts haviem posat el cul a una bicicleta estàtica. Alguna petita estona i poca cosa més. De mica en mica ens anem familiaritzant dins el sector. La taxa per no patir davant les inclemències meteorològiques comporta aquest tipus de sacrifici. Cuixa o faixa?  Jo cuixa de tota la vida ... Però per l'altre cantó; no cal exposar-se a les bufades que el vent ens obsequía gratuïtament. I menys trobar-nos amb la nit, metre's anem pedalant per culpa d'horaris impossibles. Les sensacions de tot plegat? Que acabes xop de suor per no refrigerar-te com és habitual en una altra modalitat esportiva. Que anar sumant kms sense moure's ... és com a surrealista. I que punxar rodes ... és com a impossible (probablement; l'únic que mola!!!). Avui vídeo dels U2 amb tres temes que defineixen molt i molt bé el so inconfundible de la banda irlandesa. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Avorrit? Amb tu per davant és impossible! Lo de la caixa de pastes daneses d'andorra davall la roda del davant..................Ostiaaaaa que bó que ets crack!

Anònim ha dit...

No dubto que no has pogut trobar res millor.

Anònim ha dit...

Records desde Tarraco colibrí!