Tatxem dies... que les Festes son al cantó!

Segurament molts sectors de personal que aquests dies treballem... ens comença el compte enrera per arribar a Divendres. Aquesta setmana tenim les Festes Majors. Uns dies on aprofitem per coincidir amb coneguts voltant carrers del poble guarnits amb un cocktel de colors i llums. Esperem que la pluja ens respecti el programa d'actes i que pubilles i públic en general no fessim ús dels paraigües (tant i tant característics per aquestes dades). La passada setmana teniem un front de tempestes amb precipitacions per donar i vendre (????). Els meteomens, així ens ho pintaven en aquells mapes que solsament falta la Hello Kitty. Tornem amb la calor, l'essència de l'estiu, el clima més adient per revetlles i trencada de tupins. Avui màxima de 32ºC, poc vent i un cel clar i ras. Retorn al tennis per fer un peloteig d'1 horeta amb Ada. I més tard fem un test per comprovar l'estat per la Cursa de Festes. Carrera continua (tot i que la gestió de cursa ens obliga a fer-la progressiva) de 5,20 kms amb un desnivell + i - de 41 mtrs (de plà res de res) per asfalt. Temps total de 20'52'' a ritme de 4'/km amb 169 ppm de mitja i 183 ppm de màxima. Uffffff! Molta feina per anar a 4'. Muscularment molt bé, cardivascularment alt i patint. Els primers 2,5 kms a ritme de 4'15'' (pujada) i els darrers a 3'45'' (baixada). Tenint present, que ja portarem dues nits de festes, més un bon grapat d'hores de son ... baixar d'aquest ritme està magre. La foto d'avui; amb Charly i jo guarnit amb el vestidet de l'ATE i les bambes voladores, després del test famós.

De bon matí, els pels de punta!

De vegades a la vida passes del millor al pitjor com aquell que passa un petit riu saltant pedres. Époques, anys, mesos, setmanes, dies, hores, minuts, segons. No fa gaires dies, els pericos estrenaven el seu nou feude. La casa que feia temps desitjavem i enyoravem. Un estadi espectacular, confeccionat amb totes aquelles tecnologies més avançades del moment i sincerament bonic, molt bonic. La nova llar que esperava amb paciència la rebuda de la nova lliga i possiblement les primeres fites esportives i d'aquí els grans moments . Aquest matí, quan encara la lleganya és la protagonista de la meva visió ... ens assabentem de la tràgica i terrible noticia del Jarque. Aquest emblemàtic jugador de l'Espanyol, on als 12 anys va fitxar "de per vida" amb el club perico. Una fallida del seu cor, el deixava fora de joc. Sense cap mena de dubte, tot un cop, per aquells que estimen aquest món. Som uns quants, els que de forma conscient de vegades pensem en aquesta mínima probabilitat que ens penja la vida. Trepa sense anar més lluny va poder copçar com un triatleta va perdre la vida en una prova, aquesta passada temporada. Com pot ser possible? Tenen els millors metges i medis per exhaustives exploracions i ... No cal donar més voltes. Malgrat tot; És possible! Per aquest motiu, el més sincer condol a la seva familia (carnal i esportista) i cal agafar-nos al mot "CARPE DIEM". Segur que el Dani Jarque, estiria d'acord!

Aquest matí, tasques agrícoles. El Boss ja feia 3h que voltava per Valletes i jo a les 10h i en Diumenge cap al "tajo". A la tarda, descansem i a les 18:30h fem una volta amb la Bianchi i la Canyon. Allí teniem al Pau, esmolant les rodes. Aquest cop Pitoi ens falla, compromisos familiars (tot perdonat). Carretera Bovera fins a terme i mitja volta. Pujem a l'ermita a "saco" i gairebé vec la verge del Remei 300 anys després. Uff! quina matada l'última rampa i pujant amb la intenció de perdre el mínim amb el nou Musculman (el Pau, és clar!). Pujada en 4'56'' a mitja de 17,03 km/h per cubrir els 1,4 kms amb un 6,71% de rampa mitja. El total de l'itinerari d'avui: 30,39 kms en 1h6'16'' a ritme de 27,5 kms/h amb 134 ppm de mitja i 178 ppm de màxima. Bon entrenament i sort que el Pau, l'hem agafat més rodat... aquest matí s'ha cascat un Flix-Ulldemolins. La foto del moment, El Pau i jo amb les elàstiques del FC Barcelona en una tarda amb un cert record pel Dani Jarque.

Molt soroll i poca aigua!

Els meteomens ens avisen que d'aquí no gaire podem patir els efectes de les tempestes. Fins i tot, en alguns mitjans, s'han aventurat a dir la quantitat exacta de precipitació (deu ni do, com esta el pati!). La cosa, de moment, no va més enllà... molt soroll de trons i llampecs, però de pluja ni gota. Hem notat una baixada de temperatura, ja que la màxima ha estat de 28ºC. I també hem sentit una pujada del grau de humitat (més xafogor). Aquest matí, juntament amb el "jefe", hem compartit tasques agrícoles. Encetem la recollida d'ametlles, tot i que solsament es poden recollir les "molles" (varietat més primerenca). A la tarda i vist el cel ... ens hem fet el "longuis" i ens apoderem del comandament de la Tv. Un parell de pelis i tarda de relax. Descansem de Nat, Run i Bici i deixem respirar genolls (últimament i com a conseqüència de "poses" inadequades en el treball, els tinc mig adolorits). A la nit toca sopar amb els compis i motiu més que suficient per celebrar el cumple de Laia (aquest cop: "la Poblado").

Donem música al cos!

Quan arriba divendres el metabolisme experimenta un canvi. Després de la setmana laboral amb un bon grapat de problemes i entrebancs, esgotem les energies i toca renovar-les. El compi de feina comença a xiular i fins i tot parla més (i ja és dir...). La setmana vinent Festes Majors, jornades de gresca, moguda, moments de family-amics i música, molta música. Disco, L'Escala, Xofars, Pista d'Estiu i els concerts, de tots els estils, per les plaçes del poble. Com és habitual, escoltarem la canço de l'estiu 549 milions de vegades, l'himme més evident dels "bailoteos" més bojos. Aquest any el trobem amb el tema dels suecs Villie the vision & The Dancers amb la canço Summercat. Un spot publicitari ens avança el tema pels diferents canals de la Tv. El video és força refrescant. Tot el substracte de l'estiu amb pincellades a la Mediterranea i amb un alt grau de concentració de festa. Fa vint anys eren Los refrescos amb la canço "Aquí no hay playa". Uns quants més teniem a tot el clàssic i veterà: Georgie Dann (aquest va repetir més d'un any). I particularment recordo als Fine Young Cannibals i Eddy Grant amb temes com: She drive me crazy o Gimme hope Joanna respectivament. Au pues escoltem i visualitzem el video que segur que reconforta la ment!!!

L'activitat física del dia, Nat, com vam prometre a l'Aitor. 1,2 kms i amb més soltura. Els primers 300 mtrs els hombros no anavem "sueltos" del tot. Tinc la sensació de poca "chicha", tot i a mida de passant i passant piscines la cosa ha entrat en una altra dinàmica. Al matí, he notat una lleugera sobrecàrrega de cames, com a origen dels kms de run d'ahir. Feia 1 mes que no feia 10 kms, però un bocatta de xistorra amb formatge per esmortzar i un plat de llentilles amb un parell d'ous farçits ens han reconduit al "puesto".

Fem els deures... que cal disfrutar les vacançes!

Deu ni do quin dia de feina! Tot sorgia de cop, com si es tractes d'un imprevist i calia solucionar-ho a l'hora. Evidenment, un sol lluint la seva força, ens posava la suor com a company de fatigues. Finalment, tot controlat i demà divendres... Falta menys per a Festes (setmana vinent) i cal tenir el rellotge a l'hora per no fer tard!!! Termòmetre a 33ºC de màxima, lleuger vent i al tardet amb més intensitat per suavitzar la calor. He rebut noticies de Pantani i Trepa (aquests estan de holidays i s'ho passen a lo grande, pels diferents escenaris de la Península). L'activitat física de la jornada l'hem dedicat al running (Aitor! demà l'hi fotem al nado). Carrera a ritme àgil per asfalt i terreny gens plà. Total 10,01 kms en 44'53'' a ritme mig de 4'28''/km amb 160 ppm de mitja i 173 ppm de màxima. Una bona suada, malgrat acabar de còrrer passades les 21:15h. Per cert, el triatleta Josef Ajram (resident a Barcelona i molt seguit per alguns de nosaltres), aconsegueix fer podium (3er) a l'Ultraman de Canada. El primer dia: 10 kms de natació en 3h 11' i 145 kms en bici en 4h 28', segon dia: 276 kms de bici amb 2.500 mtrs de desnivell positiu en 8h 53' i el tercer dia: 84,4 kms de còrrer amb 1.500 mtrs de desnivell positiu en 8h 21'. Where is the limit? Enhorabona per Josef, que d'aquesta forma es desfà del mal regust de les 24h de Montjuit de bici. Avui una foto d'aquelles per perdre't a l'hora de fer l'últim beure.

Que hi ha algú?

Portem una setmana d'aquelles on tinc la sensació de ser Paco Lobatón. Truques per demanar informació sobre un aparell, vols fer la comanda d'un producte, demanes per algú amb la finalitat de comprovar una factura, que hi ha d'aquell pressupost pendent?, quan arriba el recanvi previst per aquesta setmana? ... Ningú pot dir-me re. Com deia la Vicenteta: Que hi ha algú? Fins setembre no podem atendre't!!! Per aquí continuem amb temps de calor. Màxima de 33ºC i sort del vent que ens permet no sentir-la tant (la calor, és clar!). Avui mig doblegat, després de l'entrenament d'ahir ... decidim fer una soltada de cames a la piscina. 200 mtrs i gràcies. Un tràfic intents ens ha obligat a fer una "retirada a tiempo" (Aitor! et juro que no podia fer res de bó). A nivell muscular trobem millora. Ahir vaig anar massa valent i pensava que avui passaria comptes. Llàstima del vent, ja que tocava Bianchi i finalment la mandra s'ha apoderat del fet. Avui foto de Charly. Estic preparant una mena de document d'identitat per al compi ( llei regularitzadora d'animals de protecció dins d'espais laborals) i calia treure una foto tipus "carnet".

Després d'una setmana; tornem a fer running!

Una de les tendencies més a la última; és fotre canya al personal. No val dormir, no podem estar amb els braços plegats, ja que la penya apreta. Aquest concepte, no simplement passa a la feina. També el podem trobar a l'àmbit de l'esport i en entrenaments per ser concrets. El tema radica en el mister de natació; l'Aitor. El "xaval" me controla com un llop dalt d'un cingle clavant els ulls a la seva presa. Portem 3 dies "trampejant" l'afer, sense anar a fer NAT i ja m'adverteix de la inactivitat aquàtica. Així que avui ens deixem caure per les piscines i farem 1 km. He aprofitat per estrenar les noves super ulleres que van regalar-me. Unes Speedo d'última tecnologia. No entra l'aigua, no s'embafem i fins i tot, es veu el Pradini davall de l'aigua... Per primer cop a la meva vida no havia anat tant còmode fent les 40 piscines. Hem descansat 1h i 30' (una mica de berenar lleuger i cuidar la hidratació) i hem fet un running ràpid. Creuament de la depuradora fins creuament de l'ermita i tornar a baixar per fer els 8,11 kms totals. 34' 41'' a ritme mig de 4'16''/km amb 170 ppm de mitja i 185 ppm de màxima. El km més lent a 4'42'' (el primer) i el més ràpid a 3'48'' (el sisè). Molt bones sensacions, malgrat anar molt i molt alt (treball de la natació a dit la seva). L'últim km tocat de debó, no recordo suar tant i patint amb el vent en contra. Les 185 ppm màximes ho diuent tot!!! Avui actualitzem els treballs de fusteria. A manca de certs suports complementaris del teulat i les teules asfàltiques ... la pèrgola ja fa ombra!!!

Agost; personal de vacances!

Mirant el TN de Tv3 al matí, escoltant la Radio del poble, comprovant l'enrenou per les carreteres de la zona ... pràcticament tot deu fot vacances. El Cunit, ja porta uns dies sense deixar-se caure pels estudis de Sant Joan Despí, "Tof" porta uns dies posant la veu a les ones de radio i la penya colapsa les carreteres amb remolcs, caravanes i un futimer d'ansies de platja o muntanya. Estem a l'Agost, època on gairebé la gran majoria "escampa la boira". La resta batallant, tot i que ... també, també, ens posarem més tard a posar en pràctica aquest protocol d'esbarjo, tot i fer-ho en temps d'ametlles o olives! Com cantava Serrat: "Cada loco con su tema".

Avui 2a part de pèrgola. Sort d'un lleuger descens de les temperatures (tot i ser molt mínim), amb un sol tímid fins al matí i descarat la resta del dia. Haurem de trobar un espai per fer uns llargs a la piscina i un running. Pel que vec, algú, comença a preocupar-se per la meva inactivitat! La foto del dia, una evolució de l'art de la fusta.

Diumenge de Bricolatge!

El llum traspassa l'escletxa d'una finestra mig oberta. Obrim ullals i comprovem l'hora del jutge del temps. Son les 10h, matí amb més frescor de l'habitual i sen's dubte; una bona noticia. La pluja d'ahir ha refrescat l'ambient, els olivers i ametllers gaudeixen d'un mínim avituallament (poca cosa, però tot un detall). Avui ni F-1, ni motos, ni Tour. Tenim als pericos neguitosos per l'estrena del seu nou temple de futbol. Qui no recorda aquell Sarrià en partit enfront l'Atlètic de Madrid. Custers a la porteria (un belga amb uns bigots i cabells inèdits dins un terreny de joc) i Lauridsen (un ros finíssim i gran jugador). 2-2 amb Hugo Sànchez fotent voltes i voltes en acabar de materialitzar els gols. Era la primera vegada que xafava un Camp de 1a. Ho feiem amb la Penya Banquiazul del poble. Isidro va marcar-se un tanto i ho va fer a territori de l'Espanyol. Segurament molts sentiments, un cop va enderocar-se el seu feude. Però ... avui i després d'un llarg període de temps ... els pericos recuperen part d'aquell Sarrià. Així que atenent al comentari de l'amic Pitoi: enhorabona als de l'Espanyol per aquest dia i per aquest camp força guapo.

L'activitat física de la jornada l'hem utilitzat per tasques de bricolatge. Donar un respir al cos, pot significar un bon entrenament. Farem de fusters exhibicionistes i donarem forma a una pèrgola. La foto ens ho diu gairebé tot!!!

Justet justet... acabar i pluja!

No ha estat gens avinent actualitzar el blog aquests dos últims dies. Les 24 h de tennins ens han obligat a vetllar fins altes hores de la matinada. A partir de les 2:00h un atac de son deia la seva per aquelles grades de la pista 1. Tot un exercici a tenir present, ja que a les 4:00h teniem el dobles: Pitoi-Trepa (equip biciacción) & Pau-Albi (equip Trifesta 09). Derrota, però justeta justeta. Sort de Pau que anava empenyent-me com podia i encara vam salvar els mobles. Dutxa i nones per aixecar-nos de nou i veure el sol de bon matí per retornar al caliu de la diada. A les 16h, partit individual enfront Josep Arbonés-Albi (els dos Scalextric del poble). Sencillament va fer-me la ratlla. Anava de banda a banda i aquesta vegada les garrotades no eren productives ni efectives. Semblava el cotxe "tarat", aquell que no còrre i sempre acaba conduïnt-lo el convidat de torn. Ah Albi ..., ho tens abandonat això del tennis company!!! Malgrat tot, o millor dit: res negatiu; he disfrutat com un comanche. Sempre que la maquinària estigui en funcionament ... pendre'm part de les 24h. Agraiments especials pel compi de Pitoi i family. Pel seu treball infatigale, pels preparatius, pels mals de cap a l'hora de confeccionar uns horaris movilitzant dotzenes i dotzenes de gent, pel bon grapat de dificultats que comporta i tot ... per gaudir del plaer jugant al tennis. Per donar-nos a tots; aquella llicència que ens fa sentir a tothom, com a menbres de la mateixa taula del menjador. De vegades ens serveix per fer petar la xerrada amb coneguts que difícilment podem coincidir al dia a dia. Com Jordi Castellvi, el meu primer instructor i sensei del bàsquet (primer entrenador i jo ajudant dels Roger, Beto, Víctor, Fuentes... en cadets). En acabar, pleguem estris i tronadeta de 5ltrs/m2. Avui no tenim metres de natació, ni kms de bici ni distàncies de run. Ens emportem un missatge clar i senzill: Salut i fins l'any vinent, cracks!!! Les fotos, dos moments captats in extremis ... per una banda: l'emprenyamenta, un cop perdut un partit i Pitoi posant les coses al seu lloc i l'altra; típic moment de payaset i treure una rialla a Aixa i la resta. Tot gentilesa d'Anna.