dissabte, 1 d’agost de 2009

Justet justet... acabar i pluja!




No ha estat gens avinent actualitzar el blog aquests dos últims dies. Les 24 h de tennins ens han obligat a vetllar fins altes hores de la matinada. A partir de les 2:00h un atac de son deia la seva per aquelles grades de la pista 1. Tot un exercici a tenir present, ja que a les 4:00h teniem el dobles: Pitoi-Trepa (equip biciacción) & Pau-Albi (equip Trifesta 09). Derrota, però justeta justeta. Sort de Pau que anava empenyent-me com podia i encara vam salvar els mobles. Dutxa i nones per aixecar-nos de nou i veure el sol de bon matí per retornar al caliu de la diada. A les 16h, partit individual enfront Josep Arbonés-Albi (els dos Scalextric del poble). Sencillament va fer-me la ratlla. Anava de banda a banda i aquesta vegada les garrotades no eren productives ni efectives. Semblava el cotxe "tarat", aquell que no còrre i sempre acaba conduïnt-lo el convidat de torn. Ah Albi ..., ho tens abandonat això del tennis company!!! Malgrat tot, o millor dit: res negatiu; he disfrutat com un comanche. Sempre que la maquinària estigui en funcionament ... pendre'm part de les 24h. Agraiments especials pel compi de Pitoi i family. Pel seu treball infatigale, pels preparatius, pels mals de cap a l'hora de confeccionar uns horaris movilitzant dotzenes i dotzenes de gent, pel bon grapat de dificultats que comporta i tot ... per gaudir del plaer jugant al tennis. Per donar-nos a tots; aquella llicència que ens fa sentir a tothom, com a menbres de la mateixa taula del menjador. De vegades ens serveix per fer petar la xerrada amb coneguts que difícilment podem coincidir al dia a dia. Com Jordi Castellvi, el meu primer instructor i sensei del bàsquet (primer entrenador i jo ajudant dels Roger, Beto, Víctor, Fuentes... en cadets). En acabar, pleguem estris i tronadeta de 5ltrs/m2. Avui no tenim metres de natació, ni kms de bici ni distàncies de run. Ens emportem un missatge clar i senzill: Salut i fins l'any vinent, cracks!!! Les fotos, dos moments captats in extremis ... per una banda: l'emprenyamenta, un cop perdut un partit i Pitoi posant les coses al seu lloc i l'altra; típic moment de payaset i treure una rialla a Aixa i la resta. Tot gentilesa d'Anna.

4 comentaris:

setball ha dit...

Gràcies Albi per la menció de part meva i de Anna. A falta de actualitzar el blog del tennis solament dir que es un plaer treballar per gent com vosaltres. Tornaria a estar les 40 h. que porto sense dormir sens ecap problema. Valeu la pena !!
Ah!! gràcies especials a Pau,Pitoi gran, Tomas, Aïda, Piti i altres que ens heu ajudat (i Albi per supost) de part meva i de Anna.
Pitoi

Albi ha dit...

Donar gràcies als compis de veritat no serveixen. Donar un cop de mà, no és una feina. És una obligació i per aquest motiu les gràcies aquestes son absurdes.

Unknown ha dit...

Hola Joan Carles, de debó que es un plaer poder retrobar-te amb vells amics que tantes i tantes hores vam pasar junts intentant difundir la gran passió del basket que ens uneix als que a les hores eren xavalets de 14 anys, ens ho vam pasar bé, oi ??.
Ja quedarem per fer un matx, d'acord?

Felicitats al Club Tennis Flix per les 24h tant ben organitzades, l' any que bé el Castellví Team i tornarem a ser.

Canviant de "térsio", aprofito el teu blog per felicitar als "craks finishers" de la vila, "Chapeau per tots" ;desprès de seguir les evolucions al llarg de la temporada als diversos blogs locals, i teu en particular, sento estes fites quasibé també meves.

Mentres feia la tempesta ahir a la tarda,hem venien al cap les imatges viscudes l' any pasat al RXT de Riba-roja; una pena la veritat.Hagués estat de conya que haguessiu participat una colla de gent de Flix aquest any, però com haureu comprobat, la "destrempamenta" va ser tal, que ja no a hagut ganes de fer rés més, i de moment els pioners del IronMan d' aquestes terres ho tenim en stand-bay.
Ahir ho parlava amb un dels Finishers de Roth (Rius), crec que la iniciativa que porteu de la Trifesta va per bon camí, no defalliu i endavant, teniu un valor humà que no té preu, i per poder organitzar events d' aquestes caraceristiques es una de les claus principals.
Per la meva part, teniu la meva col.laboració per quant vulgueu.

Salut.

Albi ha dit...

Ostic Jordi! Quins moments vam passar tots dos amb aquella colla. Recordo un partit amistós a Hospitalet amb aquell Chrysler com a mitjà de transport. Era el meu primer partit al teu costat. Vam xalar aquells anys de bàsquet. Ara, amb uns quants anys de més i amb alguna que altra cana als cabells ens creuem per una pista de tennis... quines coses Jordi! Records crack!!!