Continuem sense perdre detall de l'Europeu d'atletisme de Barcelona. Les evolucions dels atletes no deixen indiferent a ningú. Fins i tot, algú molt directe, no té més remei que deixar "els pistoleros" de la VEO7 i veure com corren (així ho anomena el "jefe"). La jornada d'avui ha estat marcada per la victòria dels 100 mtrs del Christophe Lemaitre. Aquest noiet francès ha deixat enrera als Chambers, Obikwelu i un grapat de corredors de color (els cracks d'aquest negoci). Lemaitre va signar dins el llibre de la història per ser el primer "blanc" en trencar el paràmetre dels 10''. Avui, amb una sortida no massa bona i amb aquells nervis d'adolescent ... es posa la medalla d'Or. Tenim màxima de 35ºC i mínima de 17ºC, a la tarda s'aixeca Garbinada, tot i ser feble. Hem tornat a posar-nos les bambes i sortir a fer uns 6,08 kms per terra. Un temps total de 33'11'' a ritme mig de 5'28''/km amb unes 159 ppm de mitja i 184 ppm de màxima. Continuem amb aquell estat deconegut en quan a les polsacions. Anem molt i molt alts, tot i tenir present que trotavem a 35ºC. Portem 6 kgs més respecte el Febrer i treiem les potes a còrrer cada 8 dies. També fem 1000 mtrs per les piscines amb una combinació de treball de braços. I tanquem la paradeta amb una caminata per Valletes amb el fotògraf que té els bessons més grans del món mundial. El Pau? El mateix!!! La foto pel Lemaitre, que m'ha posat emocionat veient com es feia el Chambers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada