De bon matí l'organització de la Trifesta ja posava els motors en funcionament. Calia marcar el recorregut, preparar els boxes, pendre lectura de l'estat del riu i determinar la traçada més neta. Tenim un bon dia, amb màxima de 33ºC i mínima de 22ºC, una Garbinada suau i un cel ple de sol. Aquest any s'introdueix la Trikids. Una mena de duatló on la "canalla" amb genètica "triatlètica" exhibeix les seves arts. Les seves bicis flamants, unes transcisions ràpides i productives i unes gambades de ritmes galàctics. Aquí tampoc hi han perdedors, tots guanyen per partida doble. Amb uns colors de cara propis de la Heidi i l'esclat de les rialles de tots els presents. Aquests: Son el Futur !!!Tot seguit passem a la categoria "senior" (o master +35, +45, junior, promesa, cadet ... tot depent de l'artista en qüestió!). L'aigua és neta, llàstima de la proliferació d'algues que va guanyant terreny ... no tenim corrent i solsament algunes bosses tèrmiques i un carpí despistat ens distrauen les braçades. Entre 10-15 minuts de natació per aquest riu, germà de flixancos i intím dels Sempre Patint. Torn de les MTB's en un circuit fardant de les façanes del riu i directes al camí dels Arenços (3 voltes i duret amb ganes). Tothom al seu ritme. Els tenim de tots els colors. Ritmes de "pro's" i la resta de Huapacha Combo. Un cop fets aquests 27 kms de pedalades sota un sol de justicia ... ens posem les bambes i ... a disfrutar del futur passeig. Gambades paral.les al riu. Regirem pel carrer Sant Jordi i directes a l'embarcador. 3 voltetes; tot un món després de la "tralla" posada a les cames. "Meta Final de Carrera"; com diria Juanjo Prunera dalt d'un remolc a l'Avinguda de Catalunya un dia d'Agost. Recollida de trofeus, bossa de material esportiu i la "tertulia" de la jornada sense deixar de banda un somriure. Ens queda el sopar. Una dutxa ràpida, on el "cheff" de Pantani ens espera amb una taula d'infinites dimensions per posar cloenda a la festa. Ja portem 3 edicions. 3 anys màgics on aquest personal posa fí a la temporada 2.009/10. Enrera queden els kms, els entrenaments difícils, les lesions maleides, les marques personals ... Aquest és el segell personal i emotiu d'aquest col.lectiu aferrat a l'amistat, on un bon amic, va construir la Festa per aprofitar el moment i gaudir de l'esforç tots plegats. L'any vinent tornarem!!! Un agraiment per Pantani ("madre de la bèstia") i tots aquells que feu possible l'activitat de l'any. Els jordi, Joan, Matilde, Elena, Maria, Chino, Emma i respectius dels "Triatletes" més "catxondos" de l'atmòsfera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada