Era impossible passar de llarg amb el tema de celebracions de la Roja. Gairebé totes les cadenes transmitien els mateixos racons de Madrid amb el mateix guió. No és per a menys; Campionat del món (una fita impossible i difícil de pensar com a realitat). Com ja vam comentar en anteriors escrits ... el fet de tenir un bon gruix de catalans i jugadors del Barça, m' ha fet tenir més feeling pel futbol. Una sensació que haviem perdut durant els darrers anys i que l'era del Frank Rijkaard i Guardiola ens ha reconduït de nou. Tenir un Mister educat, senyor, bona persona, en una banqueta son arguments justificants com per dirigir un grup de la forma més humil possible. Una actitud que queda reflectida al terreny de joc i s'evidencia en resultats. Aquí tenim al Sr. Del Bosque, aquell èsser poc amic del món mediàtic. Persona que sembla passar de puntetes i sense fer soroll ni aixecà pols. Enciclopèdia de les bones maneres i doctorat en capteniment. Capaç de posar el paraigües a les crítiques més persistents sense tenir gotelleres ni pèrdua de papers. Aquest és el Vicente Del Bosque; l'entrenador que ha fet campions del món aquella selecció que "guanyava abans de jugar" i mai passava de 1/4 ni de 1/8. Tenim màxima de 34ºC i mínima de 22ºC. A les 5:00h de la matinada a 27ºC i fita impossible per dormir sense donar voltes suades. Jornada per donar respir al cos, ja que notem certes càrregues musculars i no val "desgast" important que la Trifesta ens espera. La foto; pel Sheriff!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada