Quina aventura!

Gairebé tenia la totalitat de la gruppetta mig enganyats. Avui es celebrava el 10è aniversari de la coronació de la novena de la Mare de Déu Verge del Remei. Un acte de caire religiós que acolleix un bon nombre de convilatants del poble. Un moment perfecte per mostrar que aquells "sonats" que corren a hores tempestives, amb màximes de calor insoportables, fred intents, pluja, vent i neu. Que no paren de fer piscines amunt i avall, que si triatlons, que si maratons, que si etapes quiilomètriques amb bici ... També podien dir la seva i col.laborar per la causa. Les 6:00h del matí, montem les bicis damunt la vaca del cotxe i ens organitzem la sortida. Tenim un equip de logística impecable, inmillorable i fidel en tot moment. Josep (el mano), l'Emma (la meva futura cunyadeta), Aixa (filla de Pitoi) i Anna (la jefa del mateix). Ells son els encarregats de facilitar-nos el material d'avituallament i mecànic per cobrir una etapa de 160 kms. Una distància existent entre el Monestir de Montserrat i Flix. Tot aquest trajecte amb les superbicis mediàtiques del personal. Així que a les 9:30h sortim de la mateixa plaça del Monestir. Abans, i seguint les instruccions del mossen del nostre poble; tramitem amb un Monjo del departament Pastoral, la prova de l'acte. Li fem entrega d'una mena de pancarta de la Novena i ens la signa, amb dedicatòria inclosa (aquesta la portem cap al Remei). Acte seguit, eentreguem una nova pancarta per ells. I d'aquesta manera tenir brillantor amb llum pròpia, la imatge del Remei per aquell indret de Montserrat. Sense temps per res més arrenquem i direcció Igualada. Les primeres pedalades son per aquelles contrades d'aquest massís emblemàtic català. Allí teniem els flixancos, donant temperatura a les potes per aquells trams irregulars de la zona del Bruc. Bon ambient dels millors amics del món. Pitoi, Pantani, Pollo, Pau, Ramonet i el menda. Ens falta Trepa, Ñoño, Xavvv i el Pau junior ( Aquest ens surt a rebre i ens agafa a les rampes de les Crestes d'Ulldemolins, tota una llàstima per la resta, tot i que els motius feiners diuent molt). Temps perfecte, bona temperatura, poc vent al començament i alguna nuvolada en els pitjors moments del dia ens protegia del sol. Deixem poblacions enrera com: Sta Coloma de Queralt, Roquefort, Montblanc, L'Espluga de Francolí, Vimbodí, Vallclara, Vilanova de Prades, Bellaguarda, Granadella i Bovera. Gaudim d'uns indrets bonics i tranquils. La diversitat paissatgista és total. Tenim Ports exigents, Rondes a travessar farcides de trànsit, planades de camps a la zona del Queralt, vistes persistents, d'aquelles que no passen per alt. Aquestes carreteres terciaries ho tenen això! Dinem entaulats a Vimbodí. Anem bé de temps i deixem enrera el tema nutricional al damunt la bicicleta. 6h llargues de currada pedalant per cobrir la distància. Una mitja de 23 kms/h amb una mitja de 127 ppm de mitja. Durant la tarda mirant el rellotge una i altra vegada. Calia arribar al mateix moment que la processó i trobar-nos amb tots es fidels caminants. Haurieu de veure les cares dels compis!!! Quina enredada paio. Ja ens veieu a la banda de l'altar durant més d'1 hooooooora. Segurament que s'ho pagaran! I com sempre acostumen a fer-ho: Agrair a tots aquesta aventura. Primerament per fer allò que tant ens agrada (esport). Segona per endur-me aquest record etern i inborrable dins el disc dur del cervell. I finalent per compartir amb els millors possibles, aquesta activitat. Sense ells, un fanàtic com jo no havés pogut colmar l'objectiu final. I es que pedalar per arribar al poble, venint de Montserrat ... m'ha tret totes les tonalitats possibles. Merci cracks i fins la propera ... aquesta al Vaticà. JA JA JA!!!