Marxem de boda!

Au pues! Ja els tenim casats. Una jornada amb un bon recull d' emocions. Avui es casa el "mano", aquell que un dia "x" va decidir abandonar la "megua" (o la nostra) habitació i fotre el camp per compartir amb l'Emma la nova vida. Més de dos anys de convivència, fent una mena de "simulacre" matrimonial. Tot sembla ser que han superat la prova, ja que, precissament, avui han donat un SI davant un testimoni representant de l'esglesia (així ho deia, el capellà i convençut del tot!). Ojo amb montar un número!!! Treiem les etiquetes de tot allò que estrenem, no sigui cosa que durant la lectura del vers, una mena de cartronet ens rasca l'orella. Netejem el cotxe dels Diumenges i el guarnim rotllo "carro" del Rocio. Fotografs, flors, regals i tota la family en conjunt. No falta res, tot és llest. El jefe (mun pare; sembla Montilla) i ma mare ... collons! Està bonota i tot. Jo semblava un xofer d'autobus. Una mica molest amb això de portar una mena d'obstrucció al coll en forma textil (la corbata), però sobrevivint. Tenim màxima de 17ºC i mínima de 9ºC, plujims molt insignificants i el sol ... amb prou feines treu el cap. Bon menjar, rialles i abraçades. Quin goig aglutinar tanta gent directa al teu entorn en un àpat de 5 estrelles. Tot perfecte, correcte i emotiu. El Josep i l'Emma, a partir d'avui jugen una altra lliga. I possiblement, el padrí també (ep! per les obligacions en un futur...). Enhorabona i felicitats per aquest parell!!!