Paciència, la reina de la ciència!

Quant vaig començar aquest bloc, ho feia per plasmar aquells detalls d'entrenaments i jornades esportives. Aquelles sensacions, aquells moments captats amb els companys i amics redactat amb aquell lleguatge d'anar per casa i molt propi. En aquestes linees, podem observar: evolucions, daltabaixos, adaptacions en progressos i convivències amb lesions. Sense cap mena de dubte ... el pitjor dels moments per qualssevol esportista tot i ser amateur. Malgrat tot i a l'igual que aquells entrenaments de qualitat (on de vegades treiem el fetge per no perdre la gambada...), cal treure la paciència i amb aquella dosi de patiment anar passant etapes per arribar a la fí amb èxit. Pitoi, gran amic i referent particular, va ensenyar-me el camí de la part positiva de tot allò maleït. Potser la seva experiència o potser la seva manera d'entendre les coses tal com venen. Portem uns quants dies sense posar: kms, polsacions i ritmes. Però aquesta vegada conscients del fet, no ens posem cap neguit al cos. El metge va dir: 10 dies de repòs esportiu i 10 dies que ho portarem al peu de la lletra. De ben segur, quan les bambes guarneixin els nostres peus ... els ritmes siran més lents. Les sensacions més desagradables i les polsacions sortiran per la gola. Però, com deia Pitoi ... "de tot s'aprent Albi"; i  aquest cop; també tenia raó!!! Màxima de 21ºC i mínima de 3ºC, una mica de dubte al matí per fer la ullada el sol, però dia esplèndid novament. La foto d'avui pel Victor. Guardiola el té lligat i ben lligat!