dissabte, 16 de febrer de 2013

Ni llebre ni conill d'índies ...
Portem massa dies sense poder compartir gambades amb la grupetta. Aquest parèntesi de molèsties on les lesions requereixen tacte i caliu de benestar, ens posen pals a les rodes a l'hora de respirar caliu atlètic amb tots plegats. És cert que no perdem el contacte i ens deixem caure per aquelles instal-lacions  per saluda'ls i fer-lis saber que estem vius. Que mirem d'anar posant fil a l'agulla amb aquella ànsia esbojarrada sense control. No ens podem aguantar, se'ns fa tot un Port d'Especial sortejar aquestes dificultats i entendre que de moment ... ens hauran d'esperar. Però com deia aquell savi de cabells blancs: "al mal tiempo buena cara". I sincerament: És una bona tàctica! No és cap tragèdia poder veure els "toros" des des la banda... I avui no ha estat cap excepció! El meu estimat i amic el "nen" tenia un control per mirar de buscar la mínima que el permet poder participar als Campionats Estatals. Ja porta un bon grapat de dies darrera d'aquesta magnitud  4'14'' per complertar els 1.500 mtrs és la marca requerida per la Federació.  Enguany l'Àlex ha deixat la categoria Cadet i passa a la de Juvenil. Un eslavó potent i considerable, ja que aquí els "noiets" volen de veritat.  Sincerament, la fita no era fàcil. Amb tant sols dos temporades amb llicencia atlètica, aquest espitós hiperactiu engoleix kms i més kms sota la mirada del jefe Antonio.  Així que calia matinar i de valent. Portem massa dies sense poder estar aprop i fer-li costat. Aquella presència que tants cops estic trobant a faltar i més en aquests temps d'inactivitat runner. És conegut per tots els que compartim vestidor que la majoria de vegades som com el gat i el gos. Però ... que lluny d'arribar la sang al riu! Avui matinem, ens traiem la son de les orelles, compartim viatge i petem la xerrada com en els vells temps. Estava segur, convençut, ho tenia clar ... "Antonio, el niño la liado". Primer de la sèrie com un veritable mestre. Tant si val si tenim gent de nivell com si soc un "nen" ... Aquí tothom a ratlla i a disfrutar! 4'11,53 (oficiós) ; objectiu complert!
Enhorabona per Antonio, que també ha gaudit d'un bon registre del Joan Marc; el  seu benjamí de la secta amb un excel.lent registre en les 2000 mtrs. El matí ha estat genial sota aquell sol que posava color a la jornada atlètica. Avui l'abraçada ha estat sentida. Deixem enrere aquell neguit per la lluita contra la marca. És cert que no puc compartir gambades al teu costat a ritmes extraterrestres ... però avui probablement volava. Si si Àlex, avui l'Albi no tocava al terra. Val molt la pena treure's lleganyes conduint a cop de badall. No importa el cansament, ni els canvis de plans de darrera hora ... Ja  saps que sempre val molt la pena   compartir moments tots plegats. I si per postres ... tenim la mínima ... no té preu! Enhorabona ganxet!!!

Val molt la pena vetllar per tu!

Cap comentari: