diumenge, 17 de novembre de 2013

Un cap de setmana d'aquells que costa trobar la "posse". A tot arreu estàs malament i fas mitja volta per veure quin al·licient pot convidar-te a escapar-te de l'avorriment. La pluja no frena, més aviat cau de forma constant i sense treva. La humitat de l'ambient és total, sense deixar un metre quadrat sec per enlloc. Ahir vam fer vida d'hivernacle total. Guaitar darrera la finestra no mola massa i poder calia buscar opcions dins l'enciclopèdia de la creativitat. La Bianchi amb prou feines pot nadar, escapar-se a fer braçades a la piscina amb el munt de temps que no ho fem i amb un escenari d'aigua ... és com a que no! I el tema run per la garriga pot pintar com una "locura". No cal pensar massa. El nen està disposat per complir entrenaments al preu que sigui. Uns quants quilòmetres per un circuit ple de tobogans i amb un ferm fangós difícilment practicable. Tenim neu d'ahir, pluja sense descans i una temperatura de 4ºC dalt de la Serralada de la Fatarella. Les sensacions no son massa bones. Potser el temps, potser seguir l'estela del jove, potser la matinada per endollar-se a fer un trote a primera hora ... Sort que un cop la matinal del Diumenge és dins el sac; l'encaixada de mans evidencia que la feina està feta. Un bon entrenament, disfrutant per aquelles cotes, com la boira invadeix les poblacions veïnes de sota. Com els camps negats d'aigua mostren la tranquil·litat absoluta. I tot, guarnit amb el so de l'aigua com regalima: camins, corriols i un "xubasquero" fent d'acorassat pel moment amb una missió gairebé impossible. No mullar-se totalment!!! I pensar que la setmana passada ens banyavem a la piscina...
 
Aquest no es cansa mai!

Quin fred!
Tanquem l'entrada amb un nou video d'U2&Bruce: