divendres, 8 de maig de 2009

Avui toca còrrer!


Quin festival que portem amb la roba. Els matins a les 7:30h encara és just per passejar-te amb calça curta i samarreta. Però a partir de les 10:00h, no cal ser molt valent per anar "ligero" de draps. Avui, un cel dubtós però mostrant un sol esplèndid durant gran part del matí. A la tarda, el vent ens saluda i ens acompanya al running ràpid de la jornada. 8,01 kms en un temps total de 31'34'' a ritme mig de 3'56''/km amb 167 ppm de mitja i 179 ppm de màxima. L'itinerari de la depuradora fins el creuament de l'ermita i tornar a baixar. La pujada he notat una empenta del Cerç, ritme de 4'5''/km amb 162 ppm de mitja. La baixada, un cara a cara a l'últim km i alguna que altra part de la vallada tot i fer un ritme mig de 3'48''/km amb 173 ppm de mitja. Les sensacions han estat molt bones. Cap problema muscular i a nivell de cardio sense anar agonitzat. Evidentment no anavem xiulant, però val a dir que podiem conviure algún km més amb aquell ritme. Possiblement els 8 kms més ràpids de la meva vida. Llàstima que no tenim edat per jugar a civils i lladres!!! La foto pertany a la passada edició de la Cursa de les Escales. Que bonic és baixar!

5 comentaris:

Retro ha dit...

Aquests ritmes ni amb la meva Mountain Albi. Ja ho saps que portem 1 partit guanyat? Però 26 de perduts. Una mica pitjor que el Clesa Ferrol dels anys de la pera. Records i no corros tant.

ñoño ha dit...

un dia d'estos jo tambe vindre a rodar en vosaltres en este ritme. MARE MEVA

joan ha dit...

definitivament m'he perdut en estos entrenos...no se a on porten...

Colibri ha dit...

Evidentment lluny de les vostres planificacions no hi ha lloc per "estos entrenos". La gran diferència és que jo no tinc cap mena d'objectiu en quan a competicions. Sencillament faig el que més m'agrada. Surto a entrenar i disfruto. Ja he pogut apreciar que el llarg i a ritme suau no lliga amb mi. També s'ha comprovat que el fet de competir m'he reactiva de tal manera que fins i tot m'obsesiona a marxes forçades. Kms i kms, amb seguiments i metodologies (molts cops per excés i poc coneixement). Un bon grapat de lesions i temps de repós i jo neguitós com un indomable. En canvi, ara vaig per sensacions; tinc ganes surto a còrrer. Que no tinc cap interés en cordam les bambes; no surto. Fem menys kms, però amb més intensitat, sense sèries curtes ràpides i excés de kms que penso i així ho vaig veure era la clau de les lesions (la pista per Ascó amb aquelles sessions de 200, 400, 100, 400, i un bon gruix d'entrenaments que sobrepassaven els 16 kms). I amb la Bici més del mateix; amb 1h o 1h i 30' ja soc feliç. Per què més i menys ràpid si no m'agrada? No ho fem per trobar o despertar certa passió per allò que ens agrada? Ara bé! Els Triatletes esteu en una altra lliga, sotmesos a objectius definits i concrets i a anys llum de qualsevol hipòtesi hipersemblant a la meva (això de moment, demà deu dirà!!!). Salut a tos.

joan ha dit...

je,je,je....com xalo pican-te !!!