Un despertador incansable ens treia del llit a les 4:00h de la matinada. Amb prou feines teniem consciència per saber el que feiem, on erem i on anavem. A l'altre cantó de l'habitació, un ordinador treient fum (ja l'haviem posat en marxa a les 23h, per no patir problemes de darrera hora) ens esperava per veure el partit de la Final de l'NBA. Partit força equilibrat, tot i portar un bon grapat de minuts disputats. Malgrat tot ... tenim sort i ens espera el millor. Vec al Pau potent, motivadíssim i fins i tot dominant. A millorat l'agressivitat del seu joc i fins i tot ... amb el permis de Kobe ... és el punt de referència del joc dels Lakers. Victòria pels Californians i segon anell pel Català més "gran" de l'actualitat. Així que ... ens aixequem per segona vegada amb una son de locos i directes a la feina. Aquest cop no troben cap Cheerleader pel camí, el sol ens enlluerna més del compte i els badalls es repeteixen una i altra vegada. Tenim màxima de 27ºC i mínima de 12ºC, sembla que la frescor del matí a minvat una mica i el vent continua amb suavitat. Jornada llarga a nivell laboral i tarda per Valletes. No hi ha temps per res més i el ZERO tornar a ser una realitat. Al tard petem la xerrada amb Ramonet. Demà toca la Quebrantahuesos (cursa cicloturista de renom contrastat dins el calendari amateur), amb una representació flixanca importat. El Mario, l'Enric Labaila també hi son i de ben segur que deixaran el pavelló ben alt.
Avui un video d'un acústic de Train amb aquest tema: Hey, soul sister.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada