dijous, 13 de desembre de 2012

L'hem tingut controlat en tot moment!
Compren la roba al mateix lloc!
Màxima de 10ºC i mínima de 2ºC. Tenim un cel teranyinat de núvols grisos amb una certa inestabilitat. No tenim vent, la temperatura ha experimentat una notable millora i el grau de humitat es manté alt. L'amenaça de pluja és evident i a hores d'ara  els primers plugims van caient lentament. El dia ens permet anar a entrenar, tot i no tenir-ho massa clar fins el darrer moment. Un rodatge en progressió a bon ritme per un Barranc de la Peixera habitat per la grupetta que ja portava estona fotent-li. Així que sol com un mussol mirant de complir amb el treball si els glutis ens ho permeten. 10,04 kms totals a ritme de 4'50''/km amb 48'18''. La sobrecarrega de la zona afectada és important. Va suavitzant-se a mida de donar gambades ... però les molèsties continuen. Caldrà posar remei i mirar d'anar al taller a veure si el mecànic ens ho posa al seu lloc. Però la noticia de la jornada la teniem per un altra banda. Els dijous no acostumen a ser dies massa indicats per competicions. Possiblement el protagonista en qüestió no buscava la part competitiva. Però si cal anunciar-lo com una fita. Un objectiu de fer arribar la seva persona fins al poble després de  més de 65 kms per la carretera. Anirem per pams! Avui l'amic Pitoi ha sortit del centre de Lleida a peu amb una motxilleta a l'esquena carregada de paciència per suportar un gran nombre d'hores tot sol. Ha disfrutat del paisatge com a ningú. Amb aquell trote  suau alternat per gambada caminadora s'ha plantat a la Granadella per pendre un refrigeri  i baixar fins la veina Bovera per tornar a Flix. Amb paraules textuals del mateix individu: al començament he disfrutat, després he patit i al final me moria. Ha vist sortir el sol, posar a la pràctica; el captar el silenci de la natura a peus de carretera, veure com la nit queia i cremar soles de les seves Reebok amb kilòmetres i més kilòmetres. Sense cap mena de dubte; l'activitat del dia!!! Segurament en escenes com aquestes es quan un, pot comprovar fins on ets capaç d'arribar. Que la voluntat més el cap et portaran fins on penses que pots arribar. Verificar que tot el que necessites ho portes dins, malgrat irregularitats i certes penalitzacions. Sisco, "Pitoi" per tots nosaltres, no solament ha estat un dels nostres. És un referent en gairebé totes les modalitats esportives. I per si no hi ha prou ... un mestre en plasmar el; Qui vol: Pot!!!
De passeig amb els colors de la temporada a punt d'entrar al terme.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Que cabrooooooooó!!! Un bon dia de sensacions que em posen al lloc... Ja no estic per estos trotes... físicament, en canvi el meu cap m'enganye i m'ajude a continuar fent alguna cafrada de tant en tant... Gràcies pel suport telefònic i logístic i també a Àlex, dos grans companys sens dubte..
Pitoi

Txinot ha dit...

Ets un crack Sisco! Quina cafrada!

Xavvv ha dit...

Molt Be Pitoi!! No ho savia si no segur que algun km hagessim compartit.
Felicitats i a continuar Pitoi. Volem una crònica de l'aventura detallada .

joan ha dit...

C2C CRACK !

Francesc Castellví Esteban ha dit...

Efectivament; crack es una paraula/onomatopeia que s'hem ajuste prou be darrerament. En quant a la cronica com li vaig dir a Albi: tres hores xalant, tres hores patint i tres hores morint... ( bueno, no cal dramatitzar, pero casi). Les meves lesions m'han passat factura pero fet!!!
Pitoi