Avui el compi Ramon tenia el seu ball de plaça típic de cada any. Aquest cicloturista de vocació que prepara durant l'any la seva cursa, el seu objectiu, la seva fita. No és precissament aquell esportista amb perfil obsessiu per millorar registres. El Ramon és un tio capaç de buscar l'equilibri fent esport. Aprofita per desintoxicar-se d'oficines i jornades estresants. La pau i la calma donant pedals. Qui ens ho havia de dir ... que avui precissament ... tornaria a casa amb una altra Quebrantahuesos al sac? Enhorabona crack! També no deixar-nos de banda a l'Enric Labaila i el Mario, que complertaven la participació flixanca. Bon paper de tots dos, davant un dia de pluja que dificultava i enduria la cursa. Nosaltres tenim màxima de 26ºC i mínima de 16ºC, sol sense força i vent de ratxes variables. Dia per Valletes liats de feina i al tard un peloteig de tennis per fer moure la maquinària. Ens trobem força pesats ... i quedar clar que els kilos no perdonen!!! La foto de la Quebrantahuesos en homenatge pel compi Ramón.
3 comentaris:
Colibri, mira`t això:
http://www.marca.com/2010/06/19/baloncesto/nba/1276973972.html
Pobre xaval!
I això:
http://www.youtube.com/watch?v=zaLCju0CQ3c&feature=player_embedded#!
POLLO
Enhorabona Ramonet!la constancia té mèrit i premi. una més a la saca!!i les que queden!!
Publica un comentari a l'entrada