dimecres, 8 de juliol de 2009

Directes a Roth!



Veient els "partes" del temps, on les tempestes van fent de les seves per les zones de la costa i comprovant que per aquí re de re... si més no; hem notat un canvi de temperatura. Un dia poc definit, amb un sol tímid i uns núvols moguts per les corrents d'aire tot i no consolidar-se. Avui, dia d'acomiadament per al futur duo de triatletes Ironman. Sobre les 15:30h han marxat direcció Roth per pendre part el proper Diumenge de la seva prova reina. Enrera han quedat les hores d'entrenaments per tots els colors i gustos. Han deixat enrera aquells mals de cap i dubtes sobre "que collons faig en aquest ball?". La furgo carregada com a les millors gales: les bicis, l'equipatge, els estris de la logística, bosses plenes d'esperança i il.lusió... Cares de neguit amb pincellades d'emoció, encaixem les mans i sort nois! Trepa, Pollo i possiblement Pantani i Ñoño. 4 flixancos dins el llistat d'Ironmens. Sense cap mena de dubte, tot un somni per a la secta i un veritable guardó per tots plegats. Val a dir que una amistat entre tots nosaltres ens invadeix de forma persistent. Amics de tota la vida, molts som quintos del mateix any i altres compartim gustos sobre el temps lliure. Però sense cap mena de dubte, hi ha un tret entre tots que ens uneix. Un paràmetre que ens dona força l'un a l'altre per continuar, per progressar i per consolidar. No hi ha dia que entre un o l'altre no perdem contacte per transmetre sensacions, dubtes o objectius. "Monotemàtics"? sí però grans amics. Per aquest motiu aquest Diumenge tots sirem darrera la sortida de Roth. Davant Pantani i Ñoño, més enrera els Ramón, David, Pitoi, Pau, Bull, Xavvv, Enric, Trepa, Pollo, Colibri i tots aquells que sentiu de debó aquest concert. Bon viatge amics i fins la pròxima cracks!


Entrenament de la jornada; un run progressiu de 8,01 kms en 35'7'' a ritme de 4'23''/km amb 160 ppm de mitja i 174 ppm de màxima. Aquesta vegada més còmodes en tot. Muscularment cap problema i de cardio un pas endavant. Sense apretar massa hem aconsseguit recobrar agilitat i fins i tot sentir l'alè de la "soltura" més d'aprop. Les fotos del dia petanyen a la "despedida" dels dos futurs homes de ferro, amb els equipaments i bosses i més bosses. Ànims flixancos: Alemanya us espera ...

Cap comentari: