dilluns, 13 de juliol de 2009

Avui començem amb els cursets de Natació!

Durant el transcurs dels anys, cada cop els nens i nenes dels cursets de natació xalent a munts. Que si el "churro", els manguitos, la tableta de suro, el monitor intercanvian una i altra vegada de jocs... Quina enveja! En canvi, en aquells anys passats i recordats ... Merche (la perruquera d'aquí dalt del meu barri i íntima de ma mare i tots nosaltres), s'encarregava de llençam a la mitjana i a sortir com podia. Uns anys després d'aquest tràngol, i precissament avui, hem començat els cursets de natació. Tot ha estat una "genialitat" de Trepa. Aquest, agafant-se a qualsevol espurna per esgarrapar segons al cronòmetre, és capaç de llogar a Ian Thorpe. Així que ja ens teniu a Pitoi, Trepa i el menda al carril de les corcheres i a fer exercicis de tècnica i explicacions variades. Hem acabat finiquitats de la vida, amunt i avall. Que si ara amb una mà, que si ara amb l'altra. Ufff!!! Quina enredada ens ha fotut l'Ironman dels trons!!!


En acabar de l'aigua a còrrer. Aquest cop amb la companyia de Trepa. Uns 8,01 kms en un temps total de 35'38'' a ritme de 4'26''/km amb 164 ppm de mitja i 183 ppm de màxima. Tot asfalt i per la carretera de Bovera. Cursa progressiva amb inici de 5'5''/km i acabant a ritme de 3'45''/km. La pujada a ritme 4'48''/km amb 158 ppm i la baixada a ritme 4'5''/km amb 170 ppm. Personalment, he tingut bones sensacions. Tot i anar molt alt de cardio, mai hem tingut sensacions d'anar fora de lloc. És cert, que el cos presentava debilitat muscular (anar amb dèficit), com a conseqüència del "tute" de la natació.


La resta de l'actualitat; comentar que els flamants Ironmens rondaven per terres de Suïssa (ja estan de baixada). Si tot va bé, demà els tenim pel poble i ja veurem si son capaços de poder caminar o es deixaran anar a l'estil pingüí. La foto és una instantanea d'ahir a Roth. Us imagineu, a Pantani i Ñoño pedalant davant d'aquest impressionant ambientazo???

2 comentaris:

joan ha dit...

el repetxo de la foto (solarberg) per si sol ja donaria per un bon relat de sentiments i emocions, per si sol ja justifica anar fins a Roth ! l'ambient allí es INDESCRIPTIBLE i sens dubte algú k fa triatló de LD ha de passar per allí com a mínim una vegada a la vida ! Repeteixo : INDESCRIPTIBLE !

Albi ha dit...

Pollo està a tope! Ja ha vist les fotos i pràcticament ha comprat el bitllet per l'any vinent. Trepa està a tiro. Ostic els 4 allà dalt seria la bomba!!! Encara podriem montar un autobus i tot!