dimecres, 22 de juliol de 2009

Els Ports es vesteixen de dol!


Aquesta tarda, mentre's petavem la xerrada amb Trepa i Pitoi per les piscines ... ens arriba Ñoño i ens informa d'una tràgica noticia. Un dels bombers morts ahir a l'incendi d' Horta de Sant Joan és el David Duaigües. Un jove d'Almatret, company de Trepa en raids i curses inhumanes. Amant de la muntanya i l'esport en general. Bomber experimentat i una gran persona. Vaig coneixe'l per les pistes d'atletisme d'Ascó. Vam compartir kms alguna que altra vegada pel Barranc de la Peixera, amb aquells cabells plens de rínxols i home de rialla permanent. Una d'aquelles persones que transmeteix energia i fortalesa per qualsevol lloc de la seva figura. Res semblava capaç de tombar-lo. Un veritable màquina amb un "pistó" de 5 estrelles. Ha perdut la vida, juntament amb altres 3 companys, fent allò que vocacionalment més sentia. Lluny d'enganyar a ningú, sentim molt aquest fet. El nostre més sincer condol per tots aquells familiars i amics... David, allà on puguis estar; descansa en pau, bon home!

Avui, i reiterativament com cada tarda... curset de natació suspés. Una tempesta de nou i cap a casa. Decidim anar a fer un running, tot i que aquest cop ho farém amb coneixement. 8,21 kms per asfalt en 38'53'' a ritme de 4'44''/km amb 154 ppm de mitja i 170 ppm de màxima. Molt còmode, muscularment alguna molèstia a l'acabar, però una xafogor al més pur estil Sàhara. Haurem d'anar poc a poc, ja que portem una ñoña al damunt del 15. La foto d'avui, pertany al David. Tot un aventurer de 1er nivell i una gran i molt gran persona.
Aquí mostrem un escrit del David per terres del Nepal del passat Novembre en una expe Bombers de Lleida al Sostre del Món.
...Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que es la segona ciutat és important del Nepal. És una ciutat om podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaya, i així o farem! Des de alguna terrasseta de per aquí foter-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de bora 8000m i els Annapurnes que aquests fins i tot i passen! No se si vàreu estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha-Kathmandu, no pas per que no ens deixessin entrar, si que ens deixaven, però ens feien pagar uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xinés tot el dia darrera nostre per vigilar-nos, i com podeu comprendre aquesta era una expedició amb un pressupost de 0 euros, on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al pla B que ha set: TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. Ha set una travessa espectacular!, on hem pogut passar per al costat de les dunes de les muntanyes mes altes del mont!, com és el cas dels Anapurnes , Manaslu , Daula Ghiri... La veritat que ha estat una ruta complerta. Hi hagut dies de tota manera... dies lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per a que ens duguessin el material, ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda... pessava 35 kg. Contra la meva voluntat, i sent realistes, no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de més de 1000m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000m les coses canvien, i així ho vam fer. Hem passat moments de totes maneres. Nomes començar les primeres etapes en Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al trekking de l’Everest i sen ha ressentit molt, però el tio ha fet tota la ruta com un "Pepe" . Quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de portar la bici al coll i espenyar-la i anant "a saco" vam tindre de parar per aclimatar-nos. En Carlos va arribar una mica tocat però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi, més del mateix, encara ara no sabem el que era, una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada, ja que Manang es troba a 3600 metres i ja portàvem bastant desgast. Allí vam passar tres dies i un d’ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d’allà a la vora del Ganapurna de 4700 metres. La veritat era espectacular la vista que tenia al glacial del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia mes i vam tirar cap dal al Torung pedi (4400m) que es al peu del coll del Torung la que es el coll mes alt, el qual havíem de superar de 5418m. Vam parar les tendes, fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí, bé dormir alguns potser més que altres. L’endemà de bon dematí, a les 6h de la matinada , vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters. Ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l’últim tram, que les vam muntar i les vam espanyar ja que era un terreny més suau fins que vam arribar al pas dels últims 100m. I tot seguit... TORUNG LA 5418m, cima de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotografies de rigor ( ja les penjarem més endavant ), vam menjar una mica, per cert, ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que... nois allò sabia a glòria!!! Ens esperaven 2000m de desnivell , tot per trialera que llàstima de portar les alforges (i de no tindre la Di-Tec) però bé va ser espectacular i vam xalar a tope! després d’un munt de dies portar la bici al coll i espenyer-la , la veritat es que s’agraïa. A partir d'allí la cosa es va suavitzar i ja va ser tot ciclable. Ens trobàvem a la meitat de la ruta i tot era cara avall, pintava bé! L’únic que vam tindre de fer era esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Annapurnes, per uns dies, i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut, doncs ens passàvem i quan vàrem entrar la bici al parc de l’Annapurna ens van fer pagar més del doble del que val caminant. Vam decicir de que els esquivaríem per no pagar la multa i tot els controls des de la meitat fins al final. Vam buscar rutes alternatives , o de nit, fins que acabem d'arribar a Pokara final del trajecte. Ara estarem per aquí uns dies descansant . Després uns dies a Katmandú i ...cap a casa nois! No us descric el paisatge perquè sinó no acabaríem mai. I tal com diu la frase:"més val una imatge que mil paraules". Ja beureu les fotos i el vídeo. Salut a tots i records des del Nepal!
David Duaigues

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre et recordarem David, i sempre de la millor manera posible, ja que vas ser i seràs eternament un exemple a seguir.

David, no només et plorarà tot Almatret.

Si us plau, que algú li faci arribar una abraçada ben forta als pares, germà, familiars i amics més íntims de part meva.


Robert Jové Sabaté
Santiago de Chile

Pau ha dit...

Molts ànims a tothom. Una cosa aixi es molt dura.

Ànims a tot el cos de Bombers, Forestals i membres de l'exercit, que es juguen la vida a cada moment des del dilluns per lluitar contra les flames d'Horta.

eva_yam ha dit...

Un article molt maco!!!

no hi ha dret que passin aquestes coses!!
gent que perdi la vida treballant i lluitant per la gent i per la natura!!

ànimsss i una abraçada a la seva família i la de tots els afectats!!

Laia ha dit...

Sobre la travessa dels Annapurnes hi ha un documental que es va presentar ara fa un mes i que han fet uns amics meus. Jo només vaig veure al David el dia de la presentació del vídeo, però amb això en vaig tenir prou per notar que era bon tio, i m'ha encantat el que has dit de la rialla permanent. Sens dubte un fet així toca, però quan hi poses cara encara és pitjor...

Albi ha dit...

L'escrit és uns dels millors arguments possibles per captar la seva personalitat. Tio senzill, amic de tothom i per tots, molt d'anar per casa. I amb un grau de "sanot" fora de tota escala. Recordo visites pels Parcs de bombers amb Trepa. Gandesa, Ascó, per qualsevol lloc es respirava aquell ambient de Monte. Escaladors, bikers, atletes, esportistes, valents, solitaris i solidaris; però sobre tot BOMBERS. Uns cracks amb majúscules preparats en tot moment per la defensa i lluita. Cal tenir aquests requisits per posar el valor i de vegades pagar un tribut molt i molt car. Gràcies per ser com sou i per mostrar, no solsament al bosc, la vostra capacitat d'entrega.

Robert ha dit...

que injusta que és la vida quan cauen los bons
ànims als bombers, amics i familiars
descansa en pau david