dijous, 9 de juliol de 2009

Debut del Torneig Social de Tennis


Tot i fer-ho amb retard, ja que vam haver d'aplaçar l'encontre com a conseqüència d'una mini-tempesta ... avui retorn al món de la "pala". És cert, que durant l'any no abandonem del tot la pràctica d'aquest esport. Algún dia faig un piloteig amb Ada i d'altres vaig a fer atletisme a les pistes de la red amb Pau (m'he mate de banda a banda). Però, molt lluny d'aquell gruix d'hores i hores que invertia fa uns anys. El running ha reemplaçat l'activitat esportiva i sincerament: el canvi és total. No te res a veure amb el còrrer i còrrer. Aquí la força explosiva juntament amb la resistència anaeròbica tenen molt a dir. Debut amb Diego Ramírez, un rival temible i dur com una pedra. Victòria per: 6-3 i 7-6 (8-6) amb 2 hores de partit. Les sensacions, desconegudes, debilitat a les cames un cop estavem aturats per recepció o posar la bola en joc. Cardiovascularment prou bé (l'única de tot el conjunt de coses positives). A nivell tècnic: mínima percepció en quan a lectura de posicionament de peus a l'hora de buscar la posició per pegar a la pilota.

La resta del dia, veient com el Tour de França arribava a Barcelona i poca cosa més. Esperant les noves noticies dels triatletes desplaçats a Alemanya i fer exercici de recopilació d'energia per a ells. Avui una foto de les dues treballadores de l'Edar. D'aquí no gaire acaben contracte i marxen cap a l'Àfrica amb tota la seva nova familia (aquestes son les dues cigonyes adultes, les tres cries van donant voltes per baix del riu i dalt el castell).

Cap comentari: