dilluns, 13 d’agost de 2012

Ahir ens van xupar la totalitat de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics. Encetar vacances permet posar ulls de mussol i no patir per fer cap al llit a hores desconegudes. Va agradar-me el context en general pel gran nombre d'espectacles musicals (els anglesos tenen veritables reis de la música). Tothom tenia cabuda, fins i tot les Spice Girls van actuar dins una escenografia molt apropiada i cursi. Molts dels "sonats" de torn per l'esport no hem deixat passar la més mínima oportunitat per meravellar-nos davant les evolucions dels esportistes. En aquest terreny; l'atletisme i la natació ens tenen el cor robat. Presenciar els nous records del món pels: Jamaicans en els 4x100,  el kenià Lekuta pulveritzant els 800 mtrs, la Ye Shiwen en els 400 mtrs estils, Sun Yang amb els 1500 mtrs dins l'aigua i altres... També moments per la posteritat amb els fenòmens de: Phelps gaudint de 22 medalles olímpiques en les seves diferents participacions olímpiques. El Bolt humiliant  a tot rival juntament a la pròpia física juntament amb els seus veins de viatje i samarretes groges. Però si personalment hi ha una gesta que  m'ha deixat impressionat ... aquí el territori és pel Sr:  Mohamed Farah. Medalla d'Or en 10.000 i 5.000 mtrs. Imposant la seva llei davant l'escola Keniata, Etíop i Eritreu. Una prestació impossible en els actuals temps i digna de l' immortal Zátopek a Helsinki del 1952 incloent a més: La Marató. El rei Mo Farah és una mena d'inconformista total. De jove el seu entrenador havia de motivar-lo mitjançant regals. La Paula Radcliffe va pagar-li el carnet de conduir per poder anar a entrenar a la nit. Fins i tot van costejar estudis per tenir-lo capficat dins una vida estable. A l'any 2005 va posar-se a viure en un petit pis de Londres amb uns keniates. No va tardar massa en adonar-se que ell era diferent. Era capaç d'agitar-se a les 2:00 i dormir durant el matí. Per l'altra banda, els africans retiraven a les nou i s'aixecaven a les sis. Ràpidament va descubrir la disciplina i aprendre l'abecedari del fondista: entrenar, menjar i dormir. Després de fer Or en el Campionat d'Europa de Barcelona en els 5.000 i 10.000 (encara perdura aquella cursa amb un Ayad caent a la trampa) ... va percebre que era el millor d'Europa, però lluny de poder competir amb els africans. Va canviar entrenaments i grupetta. Cada cop estava més arropat pels esbufecs de companys keniates dins el treball. Però fou a partir de l'any passat quan va convencer a la seva dona per marxa a  Eugene (Oregon). Posar-se a les mans de l'Alberto Salazar, el gurú que volia demostrar com era possible correr al nivell dels africans. Allí també hi era el Galen Rupp (nord-americà) flamant medalla en els 10.000 i sorprenent a tothom. Salazar aplica metodologia made in Dallinger i Bowerman (mítes de l'escola del fons) amb un recolzament important de la multinacional Nike. La Criogènia, les cintes per trotar sota l'aigua, les cameres d'hipòxia ... tot allò per treure el màxim profit a un fondista amb quilometrades sense lesionar-se. El resultat de tot plegat: Un campió nascut a Africa i criat a Europa.
Màxima de 31ºC i mínima de 21ºC. Temps estable, sense cap barbaritat de temperatures. La Garbinada continua bufant i refrigerant ambient. Jornada matinal per Valletes, sense fatigar-nos res de l'altre món. A la tarda fem uns llargs buscant més continuïtat que una altra cosa. 1600 mtrs totals acabant amb unes sèries ràpides. A la nit, temps pel tennis. Un piloteig i un partidet amb la incombustible i boja del tennis Miss Ada.