dissabte, 18 d’agost de 2012


Desfet 
 Rebre un premi per una mega-crack; quin orgull Marina!

Caliu festiu.

Dream Team? I tant!
Màxima de 34ºC i mínima de 21ºC. El  matí es desperta tranquil. No tenim massa vent i la calor continua amb el seu recital. El temps és estable, on solament és trencat de la rutina, per major o menor intensitat de la Garbinada. Les Festes del poble van encarrilant-se dins la recta final. És la darrera jornada i de bon matí toca la matinal d'atletisme. Aquesta cursa especial per molts i molts motius. Poder   corre dins els carrers que t'han vist créixer. Fer davant la teva gent, allò que tant t'agrada. I compartir aquests moments amb els que sempre convivim en esbufecs als entrenaments amb tertúlies necessàries. Cada any és un premi a la continuïtat, la constància i la icona de salut. És cert que sempre anem més pressionats per soltar les gambades davant de tant caliu patern i de germanor. Aquesta Avinguda de Catalunya farcida de joia amenitzada per suport sincer i admirable et tornen boig de felicitat. Les curses van disputant-se amb les rialles característiques per la canalla. El torn pels infantils, cadets, juvenils i els de la 3a edat fins arribar els seniors. La calor apreta de valent. Fins i tot sembla que el moment esperat no arriba mai. L'Isidre (el jutje) ja m'ha clixat, quin bon grapat de curses fent tertulià distreta hem compartit tots plegats. Sempre per combatre amb la tensió tant familiar de l'abans de les curses. El tret de sortida ens posa en marxa i directes a les posicions del cap de cursa per determinar com anem. El Salvador posa la directa, on un sorprès  "Velasco" (aquest tros d'atleta veterà mañico, que també va guanyar l'any passat), s'aferra al seu darrera. Ja coneixem com les gasta el Vila, toca creuar els dits i mirar d'aguantar com podem per no perdre'ls massa. El patiment persisteix, sentim d'aprop els de darrera i el grup capdavanter a uns 20 mtrs de distància. Entrem a la darrera volta, el segment on tocava el canvi esperat per posar la resta. Baixem pel davant l'Escala, apretem i mirem de retallar per entrar dins la recta colocats per l'esprint final. Allí podem disputar amb l'incombustible Salvador el segon lloc. No hi ha més per posar. La cursa està feta. L'alegria és un fet i el "Meta final de Carrera" inmortal recitat per l' amic Juanjo allà on sigui és el premi final. Un plaer, un orgull i una felicitat generalitzada de corre la nostra cursa. 6'42'' en fer les 4 voltes a un ritme de locos. 177 ppm de mitja i 189 ppm de màxima!!! 3 segons millor que l'any passat  ... ??????????? Potser coneixem millor el circuit. Ara el temps pels "galgos". La cursa que posarà el color a la matinal d'atletisme. El nen, Trepa, Robert, Ferran, Tonyo, Pau, Enric, Víctor, Jordi ... Victòria pels marroquins de torn. Més enrere i cada cop més aprop el primer local. El nostre "nen", que tot i no estar en un estat massa dolç de forma ... la calitat s'imposa. No sense patir. La bestia de Trepa ens ha ofert un veritable carreron. Ha esta ell, precisament, qui a tret punta al llapis. Ha posat tothom al seu lloc a base de lideratge. El "jefe" de la tribu ha repartit estopa per tots. Aquí no val dormir i qui menys ... marxarà amb un magnífic record cap a casa. Segon local seguit pel Robert. Un altre soldat de combat d'operacions especials. L'equilibri del fondista personificat. Bona cursa per ell i veient que cada cop té més marxes i més cilindrada. El Ferran una mica més molest. No ha gaudit de la cursa perfecta. Però tranquils ... l'escultura del seu cos va captant feina. No sempre surt el sol per tothom. Potser demà siràs la llum de tots. Jo no tinc cap dubte! El Tonyo també el tenim per aquí. Aquest tros de veí que tant i tant disfrutem rient abans de sortir a tota llet. Quin carck de paio! Però no hi ha prou. A la tarda ens anem a Maials. Aquesta vegada a presenciar en directe la seva Cursa de Festes. També hi eren els Ferran, Tonyo, Júlia, Juan, Sandra, Salvador ... 10 kms més per si de cas. Quins trons!  Un reportatge fotogràfic de l'Anna Ferrús. La dona del Robert. La crònica pot ser emotiva, però el seu art captant moments ... no té preu. Una abraçada Anna!


I a la tarda .... a Maials!


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina carrera et vas treure de la màniga mamon! Sempre oferint un 200%. Com ho fas?

Robert ha dit...

serra? ferrus, te pelarà! si q vas acabar desfet, si...
felicitats per la cursa, vas donar espectacle i això sempre s'agraeix a la festa major, encara q no estigos fi sempre saps treure un cop de gènit per fer vibrar a tothom, ets un fora de serie...

Albi ha dit...

Ja està corregit mestre! Me penso que qui volie pela algú ... erets tu a mi que pensaves que t'havia canviat de dona, ja ja ja.