Dia de Sant Esteve de fort vent i no massa fred. Les boires han decidit fer vacances, deixar pas al sol i convidar a un Cerç gairebé oblidat. Matinal de convocatòria runner "montañera" per cruspir quilòmetres i fer cap a la Punta l'Home. Més de 20 kms partint de la plaça Major i disfrutar de les pistes, senders i trialeres cabrenques amb més de 800 mtrs de desnivell. El nivell dels assistents és de cinc estrelles. De lo milloret de la Ribera per no dir l'excel·lència. Faltaven uns quants, jo el primer, que decideixo fer de logística, ja que vaig mig maltmés víricament i amb total seguretat hauria arribat a quatre grapes. Quin goig tenir aquests "jabalinots" pel terme. Un veritable Full Equip amb algun que altre futurible per alguna edició de la Ultra Trail del Montblanc. Apostes? Jo ho tinc clar!!!

Portem uns dies amb un "trancazo" de constipat terrible. Congestió nasal per donar i vendre i això no millora de cap de les maneres. Evitem sortir a fer gambades i menys treure la Bianchi per no anar a pitjor. Poques alternatives però no del tot. Sembla ser que els reis ens arriben abans d'hora i ens porten una joguina que ens mantindrà distrets una bona estona. Roller ski estil patinador. Ja fa dies que ens anava pel cap adquirir uns patins d'aquests simulant uns esquis de fons. És cert que estem molt i molt peix en aquesta matèria del patinatge ... però ... ens ho prendrem com una fase d'aprenentatge per millorar l'skating un cop anem a la neu (o dit d'una altra manera; aprendre a lliscar i així poder aprofitar millor l'estada, un cop pugem a les pistes) . Aquesta singular disciplina va nàixer als Paisos Nòrdics fa un bon grapat d'anys. Concretament als anys 30.  Ho feien servir per desplaçar-se pels carrers en temps hivernal els veïns de les poblacions d'alta muntanya. Anys enrere, va ser adaptat pels esquiadors de fons. Va ser a Itàlia, on l'equip nacional d'esquí de fons el va treure a la llum com a activitat esportiva. Una mena de complement per poder entrenar a l'estiu i no perdre la forma. L'any 1975 es va organitzar la primera competició a les localitats d'Asiago i Sandrigo. A l'any 1979 es crea la primera federació i actual entitat italiana d'Skiroll, que s'encarrega d'organitzà i regularitzà les competicions, campionats italians i la prestigiosa "Copa Italiana".  Actualment existeixen un bon nombre de competicions i les federacions d'esquí poc a poc van tenint en compte aquest tipus de patinatge. A nivell Internacional es desenvolupa la Copa Mundial pels diferents paisos d'Europa i  a partir de l'any 2000 i cada dos anys, el FSI Rollerski World Championships. Un esport complert i exigent al mateix temps. Cal esbufegar molt i sentir picor a les cames si vols tenir solvència. Avui ha estat el meu primer dia. Hem triat una d'aquelles carreteres on no passa ni Deu. No per res ... però millor amagar-se per evitar escàndol públic a la via urbana. Sensacions? De moment: còmiques. Malgrat tot el divertiment per poder mantenir-se dret i evitar fer cap al terra... ha estat força bé. El meravellós dia ens acompanyava amb un sol radiant. La calma era total i solament quedava interrompuda un cop aterravem com podiem; a un terra reconvertit en una pista d'aterratge.
Posem un vídeo de l'equip d'esquí de fons Francés en una estada de concentració per fer dos cèntims d'aquest esport.

Deu ni do com les gasta el temps! Portem un bon grapat de dies on el sol no treu el cap ni per casualitat. La boira és la protagonista de posar ambient purament londense amb un fred que s'endinsa fins el fons dels ossos.  Un termòmetre abonat a registrar aquell rang de 0ºC fins 6ºC. Amb un desig fora de lloc per tornar a rebre l'estiu amb braços oberts. I aquesta tarda ... sense volta ni troca ... rebem un canvi certament espectacular. 

No deixen passar l'oportunitat per poder fer un entrenament amb aquesta treva al mal temps. Per fi es visualitza el cel amb els seus núvols. L'oest presenta un horitzó amb pigmentació rogenca; com si obris portes a un episodi de vent. La Garbinada entra de forma feble i fins i tot ... la roba ens estorbava com a   conseqüència de la calor. Els galgos ens esperen per fer unes milles. Territori de Sebes (tot un clàssic) per rememorar el bon grapat de quilòmetres que hem pogut compartir tots plegats. 12 kms a ritme en progressió per fer mitja de 5'/km amb uns esbufecs prou alarmants. I es que la dita aquella: "Dis-me amb qui vas i et diré com ets" no lliga massa precisament. Quins besties!!!

Si si, podrien vendre alfombres també!

Avui documental del bo!

Anem acusant el fred persistent dels darrers dies. Aquesta mena de teranyina anomenada boira, que no permet deixar passar el sol ens té claudicats. Ambient de humitat, temperatures força baixes i les tonalitats de l'entorn no pugen per falta de pigmentació solar. El gluti avisa i caldrà escoltar-lo. Els entrenaments van transcorrint i el cos va perjudicant-se. Ja no tenim les mateixes condicions climàtiques. Ja no podem anar recuperant maquinària com ho feiem fa unes setmanes. Aquella calma meteorològica de sol i bon temps ha passat a la història. Haurem d'evitar impacte i buscar noves alternatives. Avui descans. Una escapada de les típiques abans de les festes nadalenques i poder gaudir d'un sol hivernal però lluent.  El País dels Pirineus sempre ens mostra la seva millor versió. Avui vídeo del Tim Bergling, conegut artísticament com a Avicii. Un jove crack disc jockey, remixer i productor discogràfic suec.

Boira i més boira. Fred i més fred. Kms i més kms ... Bon entrenament i tous de valent cap casa!

Després d'una jornada de descans, tornem a recuperar el ritme d'entrenaments. Avui fem cap a Ascó, tenim un bon grapat de runners i les cròniques del cap de setmana  per contar. El personal va pujant esglaons, amb quilòmetres i més quilòmetres. Altres amb curses i més curses. Aquí tothom penca de valent, treballa sense fer soroll i competeix com a veritables "jefes". El nivell de la gent puja a bon ritme. L'evolució dels anys que respirem ambient atlètic per aquestes instal·lacions; és evident. Fins i tot els més jovenets treuen "ales" per aquell tartà. Dona gust trobar per qualsevol racó de l'estadi com aquell atleta es va fent lloc. Fins i tot els incombustibles continuen amb aquella doctrina sense deixar res a l'atzar. Ja parlen de Març per la Marató de Barcelona. Altres van analitzant la temporada de Cross que acaba de començar. I la resta mirem de gestionar la maquinària de la millor de les maneres per poder esquivar noves lesions. Avui, algú el tenim mig fos per culpa dels aires Navarrencs.

Tenim un Diumenge d'aquells; col·lapsats d'agenda. Fa un parell de setmanes per aquell tartà d'Ascó ja van deixar caure que podriem fer cap a la Cursa de 5Km de Lleida. Una distància bona per no caure a l'agonia profunda, per no arribar contracturat per tot arreu i per disfrutar-la d'una manera diferent.  El sol ens rebia a la capital de la terra ferma. Fa fred, no tenim vent i el sol escalfa de valent un cop surts de l'ombra. Ferran, Sandra, Felip ... també Joan Ramón, Joan Roca... Va ser fàcil decidir-se. És cert que això d'anar a tot drap, ara per ara, no es massa coherent. Però valia la pena acudir i gaudir de l'excel·lent organització de l'event, tot i fer-ho a un altre ritme. A darrera hora van poder convencer a la compi d'Ada. Aquesta malalta del tennis que no es deixa la raqueta una estona  ni de casualitat. Tot a anat força bé. Ferran a mostrat el seu nivell de "galgo" malgrat no estar en el seu millor moment. Felip queda segon de la seva categoria, aprofitant aquest estat de forma òptim i impressionant. Les fèmines no són menys amb un paper més que digne. I un servidor decideix fer de llebre a la debutant per poder posar marca al seu primer 5 km. També destacarem com les gasta el "nen". El teniem per Navarra per poder prendre part en el seu Cross juntament amb Cristian. Tots dos han estat brillants. L'Àlex ha fet primer de la cursa de Juvenils amb una bona cursa. I el gran dels "Guti's"; tornar a recuperar aquella classe d'atleta posant-se dins el ball dels seniors amb bon ritme. Enhorabona a tots dos!!!

Expedició Riberenca

Sembla ser que la jornada d'avui ha estat més suau metereològicament parlant. El fred descansa una mica, tot i tornar a treure el cap a partir del tard. Portem un parell de dies de descans per mirar de no anar carregant massa aquest gluti rebel. Un matí d'aquells migs barallats amb unes estisores per podar i posar una mica d'ordre a un ramatge desperdigat. El camp està al seu punt. Encara tenim rogles amb humitat i la terra està esponjosa després de les pluges. Avui un vídeo de la supercursa de la Marató de Zegama-Aizkorri 2.013. L'ambient, el paratge, el desnivell, la dificultat ... Un conjunt tot plegat per un gran somni!!! 

Boira i fred per aquí baix

I neu a tope per Llanos!!!

El fred ha arribat de forma contundent. Ni els mateixos elements del conjunt Natura estaven massa preparats. Els arbres van perden les fulles a tota velocitat. Curiosa la imatge en directe de la pluja del fullam que deixava nuets als aubes aquest matí. Per un altre cantó; el Riu. Aquest corrent d'aigua desprenent aquell vapor com a conseqüència del contrast de temperatura amb la de l' ambient. -2C a primera hora del matí amb una catifa de blancor al parabrises i un fred de mil dimonis. Possiblement la Tardor no ha existit ... i ens trobem submergits al mig de l'hivern en un tres i no res. Les malles ja no poden fallar per fer els entrenaments. Afegirem guants, gorret i aquella braga força útil per mirar de construir una bona defensa davant la frescor de l'ambient. La veritat es que costa Déu i ajuda per sortir a fer milles! Sort dels cracks de la matèria, que no s'acaben la pila i que d'una manera o un altra ens empenyen a compartir gambades.
Avui un video per trencar amb tot lo convencional. Els Maná construeixen una versió del tema "el rey" (aquella cançó escrita per  José Alfredo Jiménez i tota una clàssica de la cultura mexicana). Gairebé disfressats de Mariachis però sense perdre la potència del pop rock.

L'incombustible Eliseo, també ho va presenciar!

Aquest proper cap de setmana es disputarà el XXI Cross Internacional "Hiru-Herri"- Trofeo Reyno de Navarra. Una prova on va donar la volta al món per aquell gest de "fair-play" de l'atletà vitorià Iván Fernàndez. El medallista olímpic kenià Abel Mutai va baixar el ritme abans de l'arribada ja que pensava que havia creuat la linea de Meta. Fou en aquell precís moment, quan un fenomen d'atleta que anava segon classificat... el va mig empentar i gesticular com podia al camí de la victòria. Tot això sense sobrepassar posició i otorgant la plaça de l'èxit al "despistat" corredor africà. Sincerament; digne d'elogi i admiració total.

Avui el sol és el protagonista. El vent continua instal·lat per aquest terme i la temperatura és de 5ºC de bon matí. Tenim un cel ras i clar. Net i lluent. Una oportunitat temptadora per aprofitar l'escena i sortir a fer un tomb pel "monte". Trotant, de vegades caminant a bon ritme i fins i tot allargant gambada per anar eliminant el lactat als trams més favorables. Calia buscar una bona pujada. D'aquelles on les cames començen a picar de valent i el pistó es va disparant de pulsacions malgrat anar caminant a quatre grapes. El nen, també patia! Tot i el ritme d'ell;és de Champions Leage. La Punta l'Home ens vigila. El vent ens pentina i els esbufecs reiterats ens alerten que ens fa falta més que aire. Bufff! Quina canya de pujada per aquest sector de les torres. La baixada la farem per l'altra variant. Aquella que queda més propera al Sud i el desnivell es més raonable. Una mica menys d' 1h amb pèrdua inclosa del sender i patint com a condemnats.

També posem un video dels Rolling amb la cançó: Like a Rolling Stones. Un treball del Bod Dylan que va aparèxer per primera vegada a l'agost de 1965 a l'àlbum Highway 61 revisited. La cançó, de la qual corre el rumor que fa referència a una coneguda d'Andy Warhol, és considerada per molts la més influent de la història del rock per la seva estructura i execució, així com pel moment històric en què va aparèixer. La revista Rolling Stone la va col·locar en el número u de les millors cançons de tots els temps assegurant que cap altra cançó ha desafiat i transformat les lleis comercials i les convencions artístiques del seu temps. Bruce Springsteen l'any 1988 va descriure el seu inici com si algú obrís d'un cop de peu la porta de la teva ment
Like a Rolling Stone ha passat a la història, a més, per la versió en directe al Royal Albert Hall de Londres, l'any següent. Després d'una primera part de concert acústic i en solitari, Dylan apareixia en escena amb la seva banda, The Hawks (després anomenada The Band), per oferir el repertori elèctric. Aquest fet provocà que part del seu públic, que ja mostrà el seu descontent amb l'electrificació de l'àlbum Highway 61 Revisited, veiés Dylan com un venut. Quan la banda es disposava a iniciar l'última cançó del concert, precisament Like a Rolling Stone, s'escoltà com una persona del públic l'anomenà Judes a crits. Dylan que, com es veu en els vídeos del documental sobre la gira (Don’t Look Back), no semblava estar del tot sobri i ja visiblement molest pels continus xiulets de la segona part del concert, contestà: "no et crec, ets un mentider." Després, allunyat del micrófon encara se’l pogué escoltar cridant a la banda "play it fucking loud" (toqueu-la ben fort). Geni i figura!!!

Tenim el Cerç en forma, sacsejant amb força i portant sensació de frescor. El terme ha recuperat colors màgics de tardor. Mig verdor amb aquella tonalitat de rovell de fullams prop de fer cap al terra. El ferm encara continua tou, tot i que pot tenir els dies comptats amb el vent que ens visita. Aprofitem per sortir a trotar sota la lluna. No perdem el costum, i un dia per setmana, mirem de no perdre la oportunitat. Ens va força bé, per treballar propiocepció dels turmells. Això de no tenir massa clar on posem el peu ... et convida a anar amb compte a l'hora de la recepció al terra. Aquesta vegada; el camí del meandre és el trajecte de la jornada. Gambades al costat d'un riu tranquil que brilla amb el reflex de la lluna. Olors agradables, intensificades per aquest període recent de pluges. A l'altra banda el poble inamovible. Vigilant perpetuo del riu calmat al seu pas. Un veritable espectacle conviure amb la nit, l'estampa que ens ofereix aquest paratge natural en estat pur. Avui un vídeo per captar aquestes sensacions de run nocturnes de la mà dels "pro" de la matèria que aprofiten per promocionar producte.

La temperatura baixa en picat, la neu va prenen lloc als prats del "Piri", el vent ens fa saber que el canvi climàtic ja és evident ... Costa de creure però és cert. Sembla que sortim del Setembre i entrem al Desembre. Malgrat aquest enrenou mirem de compartir esforços. Convocatòria de la Trinca per fer cap Ascó i anar fent. Jo busco l'ombra (com diria el tio), ens abonem al Gim i ens protegim del vent i el fred a base d'aixecar ferros. També un video dels "retro" de la guitarra amb la veu del Mick Jagger. Keith Richards, Angus Young i Ron Wood fent filigranes en un solo inacabable.

Tenim el ferm immillorable. Les pluges dels darrers dies han maquejat de la millor de les maneres l'escenari de ball. La superfície més còmoda que podem trobar per minimitzar impacte runner. El Barranc de la Peixera en el seu màxim esplendor. Bona companyia amb l'ombra de Ferran que ens marca el camí a seguir. 10 kms totals alternant terra i gespa. Uns estiraments mirant de fer un pols amb l'amic gluti i la dutxa regeneradora per tancar entrenament. Avui un vídeo dels Guns N´Roses molt indicat pel títol de la cançó; November Rain. Un dels temes més famosos de la banda nord-americana de hard Rock que va ser triada com la 5a de les 1000 millors cançons  de tots els temps segons la revista Q Music.

Com ja va sent habitual en aquest bloc any darrera any, fem comentari de les noves Noosa. Aquelles Asics multicolor que vesteixen els peus dels més atrevits. El disseny cridaner, orientat en busca i captura de les millors prestacions dels triatletes ja el tenim al mercat. És cert que ja fa uns quants mesos, que  volten per les prestatgeries de les botigues,  però no les haviem palpat directament fins ara. Les Noosa Tri8 venen guarnides amb diferents dibuixos que representen aquest esport (natació, ciclisme i running). També els cangurs de Kona són presents a l'igual que vocables referents de la modalitat. Han millorat en pes, continuen amb una amortiguació més que acceptable i segueixen sent les Number-one en quan transpiració i ventilació. Mostren molta seguretat a l'hora de protegir el moviment flexió-torsió. Unes sabatilles molt dignes per a mitges distàncies, sempre i quan no baixem de 3'40''/km i força acceptables per a llarga distància per a corredor neutre i lleuger pronador. Personalment, trobo molt encertat el cocktel de colors del model en negre. Més discret, o com a mínim, més probabilitats de poder passar inadvertit. Els preu aproximat és de 90 i pico, fins a 140 euros segons on fem la compra. Pels que senten enyorança de l'estiu ...solament cal calçar-se aquest model i recuperar esplendor estival.

Un cap de setmana d'aquells que costa trobar la "posse". A tot arreu estàs malament i fas mitja volta per veure quin al·licient pot convidar-te a escapar-te de l'avorriment. La pluja no frena, més aviat cau de forma constant i sense treva. La humitat de l'ambient és total, sense deixar un metre quadrat sec per enlloc. Ahir vam fer vida d'hivernacle total. Guaitar darrera la finestra no mola massa i poder calia buscar opcions dins l'enciclopèdia de la creativitat. La Bianchi amb prou feines pot nadar, escapar-se a fer braçades a la piscina amb el munt de temps que no ho fem i amb un escenari d'aigua ... és com a que no! I el tema run per la garriga pot pintar com una "locura". No cal pensar massa. El nen està disposat per complir entrenaments al preu que sigui. Uns quants quilòmetres per un circuit ple de tobogans i amb un ferm fangós difícilment practicable. Tenim neu d'ahir, pluja sense descans i una temperatura de 4ºC dalt de la Serralada de la Fatarella. Les sensacions no son massa bones. Potser el temps, potser seguir l'estela del jove, potser la matinada per endollar-se a fer un trote a primera hora ... Sort que un cop la matinal del Diumenge és dins el sac; l'encaixada de mans evidencia que la feina està feta. Un bon entrenament, disfrutant per aquelles cotes, com la boira invadeix les poblacions veïnes de sota. Com els camps negats d'aigua mostren la tranquil·litat absoluta. I tot, guarnit amb el so de l'aigua com regalima: camins, corriols i un "xubasquero" fent d'acorassat pel moment amb una missió gairebé impossible. No mullar-se totalment!!! I pensar que la setmana passada ens banyavem a la piscina...
 

Aquest no es cansa mai!

Quin fred!

Tanquem l'entrada amb un nou video d'U2&Bruce:

Un matí d'aquells on les lleganyes et posaven dins un mar de dubtes. Aixecar persianes i veure com la neu anava caient poc a poc. Somni, deliri, son, real? Tenim un grau de humitat considerable i per aquests motiu la precipitació en forma de neu no anava agafant. 3ºC de temperatura, carrers negats d'aigua i un cel gris i fosc a l'igual que un dia de Gener purament hivernal. La transició climàtica és total. Gairebé; la que pot trobar-se un turista creuant mig mon al baixar d'un avió a l'arribar al seu destí. I la tardor? Passem de les samarretes als folres polars. De les parques fines als anoracs gruixuts. Deu ni do el canvi! Si abans ho comentem ...  Aprofitem per donar respir a l'activitat física. Portem 6 dies sense descans i posant treball a les cames. Així, que per casa fent bondat i adreçar armaris (hem tingut que veure neu per posar-nos) i fer neteja de material. Avui jubilem les "pistaches" que s'encarregat d'anar endurint els dits dels peus amb aquest negoci que portem de minimalisme. Estan obertes per tot arreu i sense sola per la zona de les puntes. Sincerament; s'han guanyat el cel!!! Avui un video amb un contingut certament tendre i emotiu de la mà del Bono.

Continuem amb aquest Novembre, on el temps corre però sembla que no passa. Tardes de 24ºC, cel net, avui poc vent i  la roba d'abric encara guardada. Les gambades van sumant quilòmetres i poc a poc anem pujant ritmes. Uns canvis que no passen per alt, ja que el cos es ressent i ens avisa. Les costes, les sèries, els runs amb ventades...tot i posar seny van castigant les cames. Un fet que ens origina aquelles sensacions de potes pesades i que tant ens costa trobar certa comoditat. Això de no fotre un brot a l'estiu!!! Avui carrera continua en progressió per terreny pla. Anem posant marxes, tot i que el velocímetre el reflexa el propi cos. 10 kms i la vida d'exercicis d'estiraments per mirar de despentinar aquell muscle rebel. Avui un vídeo de la joveneta Bridgit Mendler amb el tema Hurricane. Aquesta americana compagina els seus dots d'actriu amb els de cantautora i ... deu ni do el resultat final.

Un Unplugged The Cranberries de fa la pila d'anys, però sense perdre la seva essència de rock alternatiu.



Continuem amb l'objectiu de ser constants amb el treball d'entrenaments. És cert que de vegades per motius laborals, no podem anar fent com voldríem, però mirem de complir com podem. Tenim una "meteo", força impressionant. Amb sol, bon temps i millor temperatura. Fins i tot el fet de fer "aulives" pot compaginar-se amb un bany similar a un mes d'Agost.

 Amb el regust de la matinal de diumenge ...

Avituallament obligat i necessari

Per fí dalt del Coll d'Àres!!!

Ens posem en marxa aviat, gairebé a les fosques tot i que el cel anunciava l'entrada d'un bon dia. Toca el torn a la bici. A la nova Bianchi que anirem ajustant fent quilòmetres i disfrutant al mateix temps. Ja feia setmanes que teniem previst fer cap a Àger. Aquell indret màgic per tots els amants de l'astrologia, parapent i tot allò relacionat amb les mil meravelles del millor cel del món (això diuen els entesos). Monty i Maria eren puntuals a la convocatòria. Calia preparar l'equipatge i les "flakes" per traslladar-se a la Serra del Montsec amb el cotxe. Tenim sol, una mica de vent i una temperatura agradable abans de sobrepassar els 1000 mtrs de cota. Arranquem d'Àger, amb calma, però sense perdre massa temps. Decidim pujar al Coll d'Àres direcció el Centre d'observació de l'Univers. Una pista asfaltada amb bon ferm durant els primers 5 kms que es va deteriorant a mida que anem pujant. 14,1 kms per davant amb una rampa mitja del 6,63% i un desnivell acumulat de 935 mtrs fins la cota 1534 mtrs. Un cop dalt, mirem de gaudir de l'espectacular postal que ens ofereix el Coll. Aquí tothom puja amb cotxe, moto... però de ciclistes ... ni rastre! Prohibit romandre massa espai de temps aturats. Aquí la temperatura és ven diferent a la de baix i cal posar-se a pedalar per evitar majors conseqüències. Aquesta vegada ho fem per la cara Nord, directes a Sant Esteve de la Sarga per un descens molt i molt: Dangerous. Gairebé tot és obagós i la gravilla va suelta per tot arreu. Beniure, Alzina, Moror i Guàrdia de Noguera. Unes petites poblacions enllaçades amb un ferm força irregular i de molt poca qualitat per anar amb bicicletes de carretera. De totes maneres, les raconades que ens ofereixen aquestes petites vil-les són esplèndides. Aquí la calma i la pau van arrelades a la terra. Els camps de sembrat recolzen la Serralada del Montsec expectants a qualsevol canvi. La C-13 es divisa d'aprop. Cal canviar el xip que aquí la civilització et dona la benvinguda. Castell de Mur i Cellers vigilen l'embassament de Terradets. De sobte el trànsit es converteix en una plaga i caldrà anar en compte. Tenim el vent a la contra, poca energia i un mal de potes considerable. El Noguera Pallaresa el tenim en òptimes condicions, que de forma amistosa el deixarem per agafar el creuament que ens portarà al lloc de la sortida. Anem tous, fosos i malmesos lluitant amb un vent en contra que ens acomoda al seient de l'agonia. La pujada no ajuda gens i les ganes per se-hi al cotxe són indescriptibles. Però aquí la grupetta ajuda i molt. Sort de la parella de ciclistes que s'encarreguen de donar cops de ronyó i fer que la sortida de diumenge; fos una veritable matinal de ciclisme. Quins cracks! O em maten o acabarant per posar-me al "puesto". No massa lluny dels 70 kms envoltant aquesta Serralada. Xafardejant els seus llocs més amagats i respirar aquest caliu màgic que ens ofereix el seu entorn.

Avui el canvi de temps ha estat el protagonista de la jornada. El termòmetre ha fet un descens a mida que transcorria el dia i el Cerç acompanyava tal sensació intensificant efecte. Costa pair com en unes hores passem d'una calor notable a una frescor evident. Estem a les portes d'encetar el Novembre i el festival de vestuari és una realitat. Portem tres dies continuats de bons entrenaments. Ens hem apretat una mica i això és nota. Un fet a tenir en compte, ja que les potes ens avisen amb certa rigidesa. També es fa evident en les "rodes" que gastem. Tenim les New Balance de trail pràcticament destruïdes i demanant a crits la seva jubilació. Presentem les noves MT1010 V2. Un model millorat respecte l'anterior com així ho demostra el seu propi pes (241 grms). Han volgut solucionar problemes de consistència i protecció. La sola conserva el material Vibram, tot i que les formes ja no son tant rodones. Un aspecte més agressiu per poder guanyar adherència en terrenys més exigents. Interiorment ha guanyat en encoixinat, i la part davantera guanya en protecció. El seu recobriment és molt més ferm i difícilment se'ns pot trencar com l'anterior model. Una minimalista molt ideal per tots els que comencem i per aquells que busquen més quilòmetres a les seves sortides. El disseny és força encertat i els colors molt correctes. Queda clar que els de New Balance treballen a fons per posar millores en els seu models. Aquest format de calçat és massa innovador i encara queda un món per obtenir l'excel·lència. Ara toca disfrutar-les, rebre les sensacions satisfactòries de la seva germana gran i anar sumant quilòmetres.

Ja tornem a ser de nou! Aquella temporada on reiteradament anem comprant piles per posar llum. Les 18:30h i a les fosques. Un signe d'entrada al temps hivernal. Aquell període temporal on la llum del dia és menor. Entrem a la 4a setmana d'activitat i principi de la nova temporada. Els rodatges son claus per no perdre el fil. I el frontal juntament amb el "nen" són els companys de viatge. Un cop més, els quilòmetres per aquelles raconades que transcorren per senders i pistes a les fosques. Aquella pau que habita pels camps d'auliveres que es trenca de sobte amb esbufecs i mofetes del jove. Avui 12 kms durissims sota una foscor intensa. Una temperatura immillorable. I una llebre "sobradeta" per tirar d'una "boleta" amb dosi de coneixement per no petar en l'intent. Esperem i desitgem no ser atropellats!!!

A finals d'estiu el Pais dels Pirineus ens va oferir el plaer de poder gaudir de les seves contrades lluny de l'asfalt. Visualitzan a vista d'ocell aquella Andorra comercial amb el trànsit sota la Vall estreta. El Comapedrosa és el punt de referència de la seva cota màxima. Una ascensió asequible, tot i la gran varietat del terreny. Tenim sender obagós, tarteres amb pedres sueltes, planades tapides d'herba, crestes escarpades indicant el final del cim i unes meravelloses postals d'un bon grapat de racons regalimats de petits torrents d'aigua. En definitiva podem dir que ens va impressionar. Que no solament tenim un Viladomat o un Punt de Trobada on la Visa espera el seu torn. Que també té un ventall de possibilitats a banda de fer snow o sky. Aquí un video de la darrera Ultra Trail mostrant l'encant del seu territori.

Portem unes setmanes capficats en un nou projecte. Una mena d'element on donar-li forma i estil es converteix en una motivació. Comprovar l'evolució d'un muntatge peça per peça amb la finalitat d'anar acoplant els components amb la màxima compenetració possible. Aquí el detall, és el protagonista del resultat final. Donar aquell segell propi que neix del gust del mateix usuari. Vam començar amb el quadre. Posar unes rodes. Sobrepesar els components més adients dins un estricte equilibri de qualitat sense perdre el coneixement. I posant les darreres: pinzellades amb el seient, manillar i porta-bidons. Hem augmentat la familia Bianchi. Tenim una nova joguina muntada pels més rigorosos crítics del món ciclista de les nostres contrades. La moreneta "celeste" ja està en marxa i el resultat de la prova ... és indiscutiblement: Impressionant!!!
Però no deixarem el minimalisme de banda; que cal conèixer els Tarahumaras:

Anton Krupicka és un jove de 30 primaveres nascut als USA. Un esportista molt precoç a l'hora de culminar una Marató i un bon grapat de curses d'ultrafons. Sempre amb una filosofia molt particular; un tant  bohemia i arrelada als incidis més prehistòrics de la cultura atlètica. D'aquells que surt a fer run amb poca roba i amb unes barbes descuidades purament d'una barberia ubicada en un carreró d'una illa deserta. Un bon corredor de fons i de tot allò anomenat inhumà entre mig d'un entorn purament salvatge. La multinacional New Balance el té com a icona pel desenvolupament promocional del seu concepte d'introduir el minimalisme amb el segell de la seva marca. Ell és el pilot capaç de transmetre el seu missatge als dissenyadors de New Balance per trobar l'excel-lència desitjada. Aquí un vídeo promocional per entendre una mica millor el pensament d'aquest Tarzan de les gambades rústiques.

I per a postres un altre:

Abans d'acabar la temporada passada, ja vam comentar una mica això de la modalitat minimalista. Aquella mena de sabatilles de mínima expressió amb un drop de 4 a 8 mm en funció dels models. Un estil de running molt  a l'antiga; ja que es tracta d'anar fent gambades de la forma més primitiva possible. Com si es fes descalç rememorant els origens primitius de l'ésser humà. De moment val a dir; que anem fent kms amb aquest calçat. Menys l'ascens al Comapredrosa, la totalitat dels runs han estat amb les New Balance Minimus 1010 o les Minimus 10V2. Cal tenir  present que la transició d'aquest tipus de sabatilla; no és fàcil. Les molèsties per tot aquell conjunt de muscles que habiten a les cames és latent. Unes sobrecàrregues molt noves i diferents a tota la resta del currículum de dolències. També els peus van prenen paciència per formar noves textures de durissies. Això de no tenir massa amortiguació requereix fer un treball de cortimenta i donar un nou look als dits del peu. De moment anem disfrutant. Potser ara, que sembla que ja ens anem acostumant. Però .... ojo! Ni carreguem entrenaments amb quilometrades. Ni tampoc ho fem amb ritmes de locos. Estem en un procés de conèixer aquest nou format del run. Les sensacions són prou bones (però feina rai per arribar fins aquí, sense haver posat a la venta les minimalistes dels trons per segundamano.com). Advertir i recalcar; que aquests models de calçat duren poquíssim. Uns 300 o 400 kms com a molt, ja que es desplomen igual que un "muixonet". Au pues! Ja u sabeu ...si voleu noves motivacions amb el run ... sol cal provar i disfrutar d'igual manera que patir!!!

les d'asfalt



les de trail 

Feina rai per recordar com es feia això d'anar publicant per aquest bloc. Més de dos mesos sense actualitzacions i sense contar massa cosa. També és cert; que poca matèria  per comentar. Ens hem cascat un estiu sense fotre un brot. Per una banda, poca motivació; per no dir gens. Per un altre cantó; voliem posar punt i apart a unes obres que ens han mantingut més que capficats. Sort que de vegada en quan, aquells que vetlleu per les "bèsties" ens organitzaveu alguna curtideta per anar traient la pols a unes articulacions plenes de rovell. La Trifesta va caure un any més. També patint, com no podia ser d'una altra manera ... però mirant de complir. Alguna escapadeta per Andorra; tot i no per anar de compres precisament ... I poder tenir una òptica des de la seva cota més elevada. 

Llàstima de la suspensió al darrer sospir de la Montserrat-Flix amb les bicis per temes de logística. Aquest any no ha pogut ser ... però i tornarem! El tema run, molt parat per culpa de les molèsties dels glutis dels trons. La natació una mica de banda. Vam decidir fer un Reset per mirar de subsanar i trobar el quelcom d'aquestes irregularitats que ens obligaven a no poder tenir cap tipus de regularitat. Així que l'estiu corria i passava ràpid. El formigó, la fusta, les lloses de pedra ... eren els elements més sol-licitats durant aquest període de temps. Voliem desconectar de l'activitat física i mirar d'anar recuperant el cos per poder tornar. Les Asics a l'armari i la gaveta de morter a ple rendiment. Aquest era el fàrmac, la millor medicina per anar posant ordre i ensumar noves sensacions. 

A finals de setembre passem per la bàscula. Aquell aparell que sense dir paraules pot acabar d'amargar-te. 70 kgs!!! Aquesta va ser la darrera lectura que marcava aquell Display digítal. Uffffffff. Així que mirant de posar remei de la forma més urgent possible; ens marquem el mes d'Octubre com a data per tornar a engegar. Calia deixar enrere les tardes de manobre. Els dies de Zeros d'activitat física i posar fil a l'agulla per no convertir-nos en una boleta. El Comapedrosa ens mostra el camí. Els esbufecs per aquelles alçades eren considerables i la realitat de la situació era més que evident. Deu ni do, com ens haviem deixat!!! Sort de la Maria i el Monty que van afegir la resta per fer-me arribar dalt de tot i mostrar-me de primera mà el camí del retorn. Merci cracks!!! Tornem a tenir agulletes. Aquelles pampallugues internes que fan coure les cames de mala manera. Una setmana arrossegant les potes amb un caminar propi d'un soldat en plena desfilada. Fins i tot m'agradava tornar a sentir aquell dolor. Era el símbol de la feina, del treball, del desgast, del cansament ... de tot allò oblidat dins un calaix mig obert però que feia temps no obria. Hem tornat. De moment amb la boca petita. sense fer massa quilometrades ni buscant ritmes de galgos. Busquem ser constants, com aquell monjo amb la seva doctrina. També em toca resar i fer plegaries. Anar darrera del nen ho te això. Ell és el culpable de treure'm a passejar. Un passeig que requereix molts proverbis d'acció de gràcies per no acabar malmetut  seguint la seva gambada. 

Un Avituallament al Tour del 1962!!!

Quins cracks! Ni pinganillo, ni tubulars, ni quadres de carboni ni robeta megatècnica ... Els palos els "fotien" entrant als Bars per on passaven. Unes birres, algun café i un bon bocata contundent per enfrontar un port de fora categoria. Ciclisme inhumà? Sense cap mena de dubte ... Ciclisme Èpic!!!

Trepa estrena cotxe!

Els natius aquells ... sabien el que feien!

Portem uns dies que tornem a posar en marxa esbufecs runners. No anem fent massa kms, però trotant tres cops per setmana amb la finalitat de trobar l'adaptació al minimalisme és una realitat. Avui era un dia especial per recuperar aquelles sensacions que et permeten comprovar com estem vius. Que patim com veritables "indios" darrera una presa difícil de vencer malgrat les adversitats. Tinc al Ferran convençut per fer-me de motxiller. I cal aprofitar-lo, que la solvència al seu diccionari està a primera plana. A les 7:20h del matí sortim del Barri i ens dirigim direcció Aubal per direccionar-nos a l'antic camí que ens porta fins Ascó. El ritme és troton, amb coneixement i gestionant com veritables experts per no trobar-me amb una fallida i fracasar durant l'intent. La xafogor està a l'ordre del dia, no corre ni l'aire i la calor és considerable. La calma ens dona la benvinguda a la localitat asconera. La major part del veinatge dorm, mentre els carrers estrets i tranquils ens ofereixen una agradable percepció de pau. Directes al GR99 i mirar de passar per aquell Pas de l'Ase tanc característic del nostre meravellós territori ebrenc. Baix; un Ebre en forma, posar color deixant unes façanes fluvials d'autèntiques postals d'estanc. Mòra ens espera amb 24 kms a les cames i comprovant en persona; que la corda per trotar s'acaba. Un peu encetat, mal de potes i algun que altre moviment buscant la rampa al muscle. Mig trotant, mig caminant Benissanet ens ensenya els seus camps de nectarines a plena temporada de recollida. Sembla ser que un petit mercat dona ambient pels carrers sota una mirada incrèdula dels habitants a l'observar com aquell parell de "frikis" invassors passejaven per la plaça mig despitolats. En aquest punt un servidor va tou i justet. Però no és així per Ferran. Que amb el seu estat pletòric sembla que me dona les forçes justes per no decaure fins el final. Miravet es divisa al fons. És el seu sobervi castell que ens alerta que som a un tret de no re. Però el tret és de fogueig, ja que a partir d'aquest moment, la feina és meva per anar jugant amb el "coco". Farem mitja volta i tornarem per on hem vingut. Arribar fins Benifallet ens suposa massa kms i millor fer mitjavolta.  Arribar fins Mòra ens comptabilitza un total de 42 kms. La distància triada i la que toca en aquest feliç dia més que especial. Tota una feinada arribar de Benissanet fins la capital de la Ribera de l'Ebre. Les potes parlen davant la fatiga amb una miqueta més de 6h que haviem sortit de casa. La calor és incontestable, agobiant i posar-se al rebufo del "specialment" de Ferran ... ja no ens aporta res de res. 42 kms de minimalisme amb l'incombustible i inseparable. Tot un matí petant xerrada, reben instruccions i posant-me canya per no llançar la toallola. El gran artífex i responsable per portar la nau a bon port. 

La son és protagonista!

Camí de sirga

Pas de l'Ase

Quin bèstia!

Sincerament: Magnífic cansament!!!




Merci Ferran per enèsima vegada!!!!

L'Anna Miró és una jove companya del club d'Atletisme Ribera d'Ebre d'Ascó. Darrerament la tenim molt capficada al seu treball de recerca de fi de curs. Sembla ser que dona respir als seus entrenaments de velocitat, canviant el tartà per hores i hores davant investigacions i experimentacions de la "xafada" dels atletes.  Aquí ens facilita un link per poder donar-li un cop de mà, mitjançant una enquesta àgil i distreta. Ajudent-la si us plau! Es bona nena i si s'enfada segur que ens agafa que és velocista!!!

https://docs.google.com/a/iesjulioantonio.cat/forms/d/1_RxANySIo_W2Gm60Y7XTVac4UaYpFA_YU8ABxr9FGlo/viewform

Anem arrencant

La calor és aquí! La fresqueta està contractada per molts de nosaltres i sort de la Garbinada que ens desllibera una mica de tal sensació. Ja no deixem fabricar teranyines a les Bianchi i les minimalistes van cremant kms i kms a ritmes diversos sense entrar a velocitats de galgos. Ara sol ens falta recuperar el tema natació. Mirar de renovar la talla de la roba i així evitar que qualsevol tros textil de vestimenta ens assenta com una veritable malla. Avui un video genial dels components de l' equip Orica que està present en aquest Tour de França. La formació guanyadora de la crono per equips ens posa la cara divertida amb la música dels seus cosins germans els AC DC. Sense cap mena de dubte; van a un altre ritme!!! 

Robert també és fa vell!!!

Per molts més Robert!!!

FLAKISME

Tornem a treure la pols a la Bianchi que tenim penjada per una de les parets del garatge. Passarem unes horetes de la tarda donant voltes a les bieles amb el company Monty. Sense cap mena de dubte el culpable del retorn de la bicicleta a l'asfalt. 60 kms patint davant la Garbinada i mal de potes a la tornada veient que la pila ja era OFF. Ens haurem d'anar espavilant que aquest personal va molt i molt ràpid.

Minimalistes

Múscul i greix poden conviure!!!

Segurament les cigonyes marxen per moltes raons un cop arriben els dies de Juliol. La calor, el menjar a la baixa o el seu cicle natural ... Però són aquests els dies on precisament apareixen noves especies invasores per aquelles contrades de Sebes. Potser les veuen com a rivals? Avui el detall en forma d'imatge d'aquestes bestioles sense plomes.... Anem posant kms amb aquest nou format del minimalisme. Continuem amb aquells consells savis de l'amic "Monty". Molt important el tema aclimatació, la transició és lenta, pausada i amb un gran conjunt de dolències durant el camí de l'hàbit. Avui nou soci al club! Ferran se'n corda unes i decideix apuntar-se a la moda. També l'amic "Pollo" el trobem tonificant encara més, el seu escultural cos. És increïblement cert; com podem comprovar que les sobrecàrregues també son presents en músculs que desconeixíem totalment. Sincerament; una mica de vergonya compartir kms al costat d'aquestes dues enciclopèdies de l'anatomia humana.

Avui un video del Concert del Rod Stewart demostrant el seu estat de forma malgrat les primaveres que aglutina. Aquí el llistat de les cançons:

1. 01.Havin' a Party
   02.Tonight's The Night
   03.Some Guys Have All The Luck
   04.Forever Young
   05.Rhythm Of My Heart
   06.Downtown Train
   07.Have I Told You Lately
   08.The First Cut Is The Deepest
   09.I Don't Want To Talk About It
   10.Sweet Little Rock & Roller
   11.Proud Mary
   12.Maggie May
   13.Baby Jane
   14.Da Ya Think I'm Sexy?
   15.Sailing

Portem una temporadeta un tant peculiar. L'estiu sembla que no arriba del tot. La frescor a primera hora del matí es fa notar i un cop marxa el sol; la Garbinada va entrant avisant a un termòmetre confús. L'activitat física la portem d'aquella manera. Fer de pica-pedrer ens deixa malmetuts per tot arreu. És una mena de Crossfit a la rústica. Pedra amunt, pedra avall ...per moure més de 1800 kgs amb la intenció de donar-lis linealitat. Anem fent kms run amb el format "minimalista". Sessions sense sobrepassar els 30' ja que després passa el que passa! I es que costa el seu adaptar el cos a l'impacte a "pel" puntejant com si es tractés d'un veritable ballador de sardanes. Continuem amb aquell treball d' abdominals i un pupurri d'exercicis d'elasticitat amb la finalitat de guanyar la partida al tema glutis. Tot molt a l'antiga, com si fos la pretemporada d'un Homo Sapiens... I es que aquells paios ... mai es lesionaven. A veure si tenim la mateixa fortuna que els de les cavernes!!!

El video d'avui pel Smiths amb el tema: There Is A Light That Never Goes Out. Una cançó feta a l'any 1986 que no va veure la llum com a senzill fins el 1992. Un bon grapat de versions van ser plasmades per un bon grapat de bandes de tot arreu. Fins i tot els Duncan Dhu es van atrevir.