dimecres, 28 d’abril de 2010

Sense ungles i sense Champions!

Que sí, que hem caigut amb la cara alta, que hem lluitat contra una defensa impossible, que s'han deixat la pell ... tot el que vulgueu ... però ni remontada ni hosties. Cal ser bon perdedor i felicitar al rival. Mourinho potser més o menys simpàtic, però avui s'emporta't la victòria.  És molt legítim el joc dels italians, han lluitat davant un bon grapat d'adversitats. L'ambient de l'escenari, l'expulssió de Motta, la movilitat dels davanters culers...  No marxem a Madrid i amb seny! que toca Villareal. Amb prou feines tenim ungles. El punt de mal gení és evident. Però cal rememorar que la derrota no implica renunciar al bon treball. Cal digerir el fet i mostrar que pot ser un plus de maduresa. Potser posarem en dubte tot allò fet fins ara? Van Gaal- Mourinho (l'empollamenta enfront la intel.ligència). Au pues ... Màxima de 24ºC i mínima d'11ºC, Garbinada a la tarda i pendents del compte enrera per posar-nos davant la Tv. Ens posem un ZERO d'activitat. I donem descans al cos per si Guardiola ens necessita. 

2 comentaris:

Jaume Masip Llop ha dit...

Quin remei!, cal mirar endavant! futbol és futbol! l'únic esport on es pot perdre encara qe juguis bé!

Albi ha dit...

Estic d'acord Jaume! Ens començavem a "malacostumar" al regust de victòria.