diumenge, 14 d’agost de 2011


35ºC de màxima i 17ºC de mínima. Matinada sense precedents en un dia de Festa Major. Encara mig empegats d'ulls i aquell titol dient: On t'has fotut? Avui era una jornada històrica i emotiva tenint present que ens arriba el gran dia. Aquest entorn d'amics on dia darrera dia cuiden el seu hortet amb la finalitat de reafirmar amistat. No van tenir prou amb uns regals magnífics el dia del meu "cumple" ... que ens trobem amb una inscripció pel Triatló de Tarragona per si no hi havia prou! Aquell esperat debut on solsament en somnis i "flashos" encantats apareixien per la meva ment. Però fou a partir d'aquell mateix moment, quan ja teniem dia, hora i lloc. No era un Ball de Plaça, però tocava ballar amb la més guapa de la Festa. De petits sempre teniem aquella joguina on un dia algú, va regalar-me i va convertir-se en la més especial. A hores d'ara i després de conviure amb un cansament exhaust ... torno a tenir la joguina especial. Un regal indescriptible on romandra tota una trajectòria d'algú, que agraeix el vostre gest en forma d'esdeveniment etern. Merçi a tots per induir tanta emoció dins aquest regal!!!


A les 5:30h ja erem baix pel "garatx". La bici, el casc, les sabates, ulleres, bomba d'aire, accessoris complementaris, bidons d'aigua, la roba, polsomètre, rellotge ... Era el primer cop que ens preparavem per una Tri, tot i veure unes quantes vegades com ho feia Trepa en altres ocasions. No podem deixar-nos, res. No podem punxar rodes ni "cuerpo". No val petar la bola i "cagar-nos" dins la mar a més de 500 mtrs de la vora. Avui no toca! Aquests fanàtics que heu portat al personatge en qüestió fins aquí ... mereix complaureus de la millor de les maneres. No hi han massa nervis. Ens trobem força calmats i fins i tot mirem de posar pau i tranquil.litat a Ferran que el tenim com una moto. Pollo, Ferran, el mano, l'Emma, formen part de l'expedició i preparats dins els cotxes per fer cap a Tarragona. "Ambientazo" triatlètic i directes per desplegar material pels boxes, recollida de dorsals i preparatius previs. Aquest Serrallo és una festa. Les bicis inundant els carrers dels "tinglados" i un bon grapat de públic amb cares de son. Primer surten els cracks. Aquells que disposen de llicència federativa on el company Xavi Mèndez pren part de la cursa. No perdem detall de les seves evolucions. El tenim valent i posant ritme al negoci. 1h 15'49'' amb una 128 ena posició de la general. Ens toca el torn a nosaltres. Passades les 10h ens situem a peu de la sortida. 750 mtrs dins el Port, tot i que han estat uns quants més sense entendre l'increment (1000 mtrs). Sortida al més pur estil Sant Fermins. Cops, tocs, visualització inexistent i pendents de no perdre la braçada de Pollo. Ferran també el tenim per un costat, decideix anar al seu ritme i directes a les boies. Quin bon grapat de pensaments! Mil i una filigranes per no pensar l'escenari on erem. Això no és la piscina. Aquí no tenim la cantonada per agafar aire i petar xerrada. Sortim vius, contents i flipats en direcció la Bianchi. Tenim la primera transcisió i ho fem prou àgil. Imperial Tarraco, Balcó del Mediterrani, Poligon de Francolí ... Quina passada! La gent crida al passar expressant suport moral. Veiem al Ferran en un revolt i ens saluda aferrat a la neutralització. Pedals i pedals a bon ritme. Una mitja de 31 kms/h i finiquitant el traçat més que content. Tornem a boxes. Ara toca run. No ens deixem res i cal treure el casc, que ja marxavem amb ell. 5 kms per cinturons del far. Relativament plans, tot i no tenir-ho massa clar. Ritme de 4'34''/km i més que buits i eufòrics al mateix temps. Tots tres agafats entranty a Meta i amb una emoció esclatant a cop d'abraçada. Gràcies Ferran per conviure amb tú aquest moment. I també, com no podia ser d'una altra manera ... a Pollo. El guia espiritual, sensei i director d'orquestra que s'encarregat de portar-me a l'arribada amb una paciència i una entrega fora d'escala. Aquesta ha estat la meva primera Tri. Les primeres sensacions d'eufòria i victòria al mateix temps on el plaer traduit a sacrifici ha dit la seva. 1h25'10'' un 273 dels 541 inscrits. Som triatletes de forma oficial. Esperem ser-ho molt de temps i disfrutant d'un bon nombre de moments com aquests. El reportatge és un treball del mano i l'Emma. Sempre posant recolzament i donant dosi d'orgull al seu tato que els manté distrets amb una darrera una altra. Gràcies petits!!!

4 comentaris:

joan ha dit...

suposo k per una vegada no portaves els calçotets davall el tritraje, no ? ;)

setball ha dit...

Ja he estat altanto del fregat, que hau xalat bandidos!!!
Pitoi

Anònim ha dit...

POLLO
XALERA TRIATLÈTICA DE LA BONA!!!NO SE PUE PEDIR MÁS!!!
ENHORABONA ALS DOS NOUS TRIATLETES, SOU UNES MAQUINES!!! MOLTES GRACIES A EMMA I CHINET XL REPOR!!!!

Albi ha dit...

No portava calçotets! Vas acollonir-me amb això de la desqualificació ...
Sisco! L'any vinent tornem. Saps que vull dir? Molt bé, ja vec que m'entens.
Pollo! Ja ho vas veure. Estava en un núvol. Moments d'aquells on pots entendre el pq dels kms per Sebes, els llargs de piscina i els relleus baixant de bovera. La xalera és una realitat i els bons amics objectes de preu incalculable. Gràcies un cop més!