dissabte, 21 de juliol de 2012

El "rastes"en acció amb un riu endimoniat. 

Tortosa al fons.


Quin equip!

Aïda sortint de l'Aigua.

Ambient de luxe.
Màxima de 32ºC i mínima de 18ºC. S'aixeca el dia amb una mica més de frescor. El cel enteranyinat va obrint pas al sol per conquerir l'espai i posar lluentor a la jornada. Bufa una mica de Cerç, tot i no passar a la història. Un matí amunt i avall, tot i trobar un racó per fer els deures. 1000 mtrs suaus de natació per soltar una mica i directes al plat. Anem a cop de pito, la intenció és portar els nadadors al seu destí per participar a l'11ª Travessa Baixada del Renaixement, nadant pel Riu Ebre de Xerta a Tortosa. És cert que van estar temptats per participar, però finalment no ens vam veure amb massa cor per sumar-nos a la grupetta. A darrera hora se'ns complica tot per motius laborals i s'espatlla la logística inicial. Ens perdem la sortida dels valents dels Xavi, Enric, Guille i l'Aïda. Quina llàstima nois! Arribem amb 3/4h de retard, tenim una paraigua llogada, on la Irene ens anima a sortir a tota velocitat per trobar-nos amb els aquàtics riu avall. Com a company d'expedició tenim l' incombustible del nen. Gairebé sempre l'enganyo i avui no ha estat una excepció. L'Àlex, mai a la vida havia pujat a una embarcació d'aquestes. Amb prou feines tenia entés que era un rem i per que servia (el tenia davant i m'ha deixat xopet a més no poder). Així que ja ens veieu dins la nau de dues places a tot drap riu avall a la captura dels companys amb més dificultat de la prevista. L'aigua del riu està increïblement neta. No hi ha massa corrent i fins i tot entra vent a la contra que remou aigües . Un plus negatiu que segurament afectarà als màquines de la Travessa. Portem un bon grapat de palades sense respir i no veiem a ningú. La tripulació  ens comença a fallar, pràcticament no hi han piles de recanvi i feina rai per arribar a bon port. Per fí podem visualitzar el darrer de la cursa a l'infinit. Això ens dona motivació, després de 45' bons sols com a mussols, trencant la calma a cop de brams dirigits al "marinerito" de pacotilla, ja ja ja. Trobem a l'Aïda  fent un descans juntament amb el seu company el Franc, que també decideix acompanyar-la amb la paraigua. Està prou sencera, valenta i forta; una salutació i un: venga Aïda que això és teu!  Després d'uns minuts l' Enric el veient nadant al costat del Guille. Un parell de brams per tots dos i una mica d'avituallament que els facilitem. El Mister està agobiat, amargat i fins els ous d' algues i aigua dolça. De totes maneres la seva mirada fot un canvi de troca. Veure la paraigua, l'origina recuperar la motivació. No les tenia totes amb aquesta aventura inhumana. Per aquest mateix motiu vam decidir fer-li costat i mirar de suavitzar tensió. Molts dels meus companys de fatigues han contribuït de la mateixa manera en una altre tipus de format i sempre, sempre ho he valorat moltíssim. La travessa continua, cal buscar els llocs de corrent més favorable i buscar la traça més neta per guiar aquest parell. A cop de patiment, tremolins i   orgull, els nostres nadadors poden veure al fons Tortosa. El Xavi ja deu ser fora l'aigua. Aquest maquinot està finet i el ritme que ell té és impossible per molts. 2h27'33'' pel Morenc, 2h48'1'' pel Guille, 2h48'49'' per l'Enric i 3h5'32'' per Aïda. La Meta és respira caliu nadador. Aquells animalots d'espatlles quilomètriques i envergadures importants. Quina currada per tots! Això de la natació és un món a banda. Tens dues feines a l'hora. Nadar i mirar de no afonar-te. L'Enric tenia més feina que ningú. Aquest de Canet és un peix d'aigua salada. Poc coneixedor: d'algues, silurs, aigua dolça i cafrades sense control. El Guille, un prodigui total. Una calitat increïble en les seves braçades dignes d'un veritable nadador. L'Aïda, és valenta com a ningú. 3h dins el riu de la flixanca més aquàtica. I el Xavi? menció a part per ell. El vam deixar de banda per tenir la seguretat que  aquest està a una altra lliga. No necessita a ningú. 300 kms dins a l'aigua d'entrenament en la present temporada. Un esportista que va partir de Zero dins l'àmbit de l'aigua. La seva capacitat de treball, el seu sacrifici i la voluntat que l'envolta l'han guiat a ser el que veritablement és. Un dels millors esportistes de la zona sense deixar de banda el conjunt d'entrebancs sorgits per les lesions. Una abraçada sincera, ja que per tu, aquest repte era molt important Xavi. Ep! No ens deixarem al nen. Un cop tornavem al poble dins el cotxe podia percebre moltes coses a l'hora. Aquest jove sempre el tens per tot el que convé. Va patir allò que no pot explicar-se amb un rem a les seves mans. Les butllofes eren l'herència de l'event. La son que el sacsejava deixant-lo OFF dins els vehicle amb una veu sense força reclamant descans. Quin orgull compartir tarda amb tots vosaltres amics. L'any vinent tornem, oi? 

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Crec que vas patir tu mes amb la piragua remant com un condenat per culpa del retard, que nosaltres nedant... vaia tute et vas pegar... jeje! Sense cap dubte una experiència d'aigua dolça inolvidable!! Moltes gràcies pel teu suport en tot moment a la grupeta, l'any que ve ha de canviar el teu paper, un repte nou es una motivació nova, així que ja saps!! salut amic!!

Albi ha dit...

Primer de tot: enhorabona crack! No és tasca fàcil posar-te al mig de nadadors i damunt fer bon paper. Jo també vaig xalar un munt dins aquell negoci. És cer que vaig estar a punt d'acompanyar-vos. Va faltar poca cosa per posar-me el gorro groc, però ... mirarem de solucionar-lo en possibles edicions. Avui estic cansat de veritat. La tripulació de l'embarcació era una mica justeta del tot. El nen é un maquinot, però de cintura avall. Ara toca passar pel taller i d'auí un no res ens tornaràs a perdre el cul per comprovar les teves evolucions triatlètiques. T'ho mereixes Xavi!!!

Raül Sabaté ha dit...

Xeic. Molt bé tots. Naltres no us vam poder fer massa cas, perquè prou feina teniem. Acabavem de carregar a les 10:30 de la nit. Ole !! Visca el piragüisme. Una locura.
Passa'm aquell link que deies Albi. Au Fins l'any vinent.

Aïda Massip Castellví ha dit...

Albi l'any que ve et volem a l'aigua!! :D

Albi ha dit...

Ostic Aïda que tremenda que ets! Hauré d'entrenar molt per tenir braços de peix. Però podria ser una possibilitat. Vaig disfrutar molt veient com donàveu braçades per aquest riu que ens ha vist créixer. Un orgull tenir amics d'aquest àmbit.